BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Museu Tàpies
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:UTC
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0000
TZOFFSETTO:+0000
TZNAME:UTC
DTSTART:20240101T000000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240409T180000
DTEND;TZID=UTC:20240611T180000
DTSTAMP:20260416T161328
CREATED:20240325T123119Z
LAST-MODIFIED:20240602T180557Z
UID:10000370-1712685600-1718128800@museutapies.org
SUMMARY:Antoni Tàpies i la Universitat de Barcelona. Visita combinada a la Fundació Antoni Tàpies i a l’Edifici Històric
DESCRIPTION:  \nAmb motiu de l’Any Tàpies la Fundació organitza\, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona\, una visita combinada a l’antiga editorial Montaner y Simón\, actual seu de la Fundació Antoni Tàpies\, obra de Lluís Domènech i Montaner\, i a l’Edifici Històric de la Universitat\, projectat per Elies Rogent. Els dos edificis varen ser construïts a la segona meitat del segle XIX i són exemples d’una arquitectura que s’encamina cap a la modernitat\, des de l’historicisme en el cas de la universitat i des del modernisme primerenc en el cas de la Montaner y Simón. La visita ens permetrà conèixer la història dels dos edificis\, però també els vincles de l’artista amb la Universitat. \nLa relació d’Antoni Tàpies amb la Universitat de Barcelona arrenca l’any 1944\, quan inicià els seus estudis a la Facultat de Dret. Allí va fer amistat amb poetes\, escriptors i personalitats fonamentals de les lletres catalanes i la comunicació com Carles Barral\, Alfonso Costafreda\, Jaime Gil de Biedma\, Alberto Oliart\, Joan Reventós\, Josep M. Castellet\, Manuel Sacristán i Josep M. Ainaud\, entre d’altres. \nTot i que mai conclogué els seus estudis\, el seu vincle amb la Universitat es reforçà arran dels fets de La Caputxinada\, l’any 1966. Tàpies fou convidat com a artista català de renom a participar en aquesta reunió clandestina al Convent dels Caputxins de Sarrià\, a Barcelona\, on estudiants i intel·lectuals debateren la creació del primer sindicat universitari democràtic des del final de la Guerra Civil. Després d’alguns dies de tancament\, fou arrestat per la policia juntament amb els altres participants i posteriorment multat (el Tribunal Suprem confirmaria la sanció imposada a l’artista el 1971). Tal com recordava a la seva autobiografia Memòria personal\, que començà a redactar aquell mateix any\, “va ser emocionant l’entrada a la sala d’actes de gom a gom\, i la gran aclamació que ens van dedicar els estudiants. Era la primera vegada que jo tenia un cert protagonisme en un acte multitudinari\, i tot això em va commoure molt”. \n  \nEl compromís cívic i polític d’Antoni Tàpies \nAntoni Tàpies va ser un artista compromès amb els esdeveniments polítics i socials de la història contemporània. Si bé aquest posicionament ja el trobem en els inicis de la seva carrera\, serà a partir de la segona meitat de la dècada de 1960 quan el compromís amb la lluita antifranquista i a favor de la democràcia es fa més evident. Després de la mort del dictador\, Tàpies sovint estaria al costat de les iniciatives cíviques i polítiques encaminades a la construcció de l’autogovern o l’amnistia per als presos polítics\, o mostraria el seu suport envers altres pobles oprimits del món\, l’ecologia o l’antimilitarisme. \nA partir dels anys vuitanta augmenta la demanda institucional i social dels seus cartells. És en aquest marc on destaquem els cartells que va crear per a iniciatives que impulsava la Universitat juntament amb altres institucions\, com per exemple el cartell de la Catalan Week in New York (1983)\, editat per la UB\, l’Ajuntament\, la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la New York University\, o el cartell per a la representació d’Urfaust de Goethe al Paranimf (1983). \n  \nProjectes i realització del monument a Picasso de Tàpies \nAmb aquest títol\, l’any 1983 el Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir una exposició dedicada al procés creatiu que Antoni Tàpies va desplegar per crear el monument Homenatge a Picasso (1983)\, que li havia encarregat dos anys abans l’Ajuntament de Barcelona. Homenatge a Picasso (1983) s’instal·là el mateix 1983 al passeig Picasso\, a prop d’una de les portes del Parc de la Ciutadella. Arran de la restauració del monument per part de Pere Casanovas l’any 2006\, la Fundació Antoni Tàpies va organitzar una nova exposició en la qual es mostraven els esbossos preparatoris. \nTàpies va concebre el monument com un assemblatge d’artefactes d’estil modernista —-en concret un moble que fa la funció de sofà\, mirall i armari alhora\, corresponent també a l’època en què el pintor malagueny va viure a Barcelona— travessats per unes bigues de ferro. Si bé el mobiliari és símbol del confort d’un temps i d’un entorn social concrets\, les bigues —que suggereixen la Barcelona industrial d’aleshores— representen la incomoditat de la revolta. L’obra es completa amb unes cadires apilades que estan lligades amb cordes i unes mantes blanques desplegades amb frases escrites a la part inferior\, d’entre les quals en destaca una que diu “un quadre no és per decorar un saló\, sinó que és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic”. Per tant\, l’obra també vol fer èmfasi en la funció social de l’art. \nL’exposició es va poder visitar entre el 7 d’abril i el 18 de maig de 1983. Fou impulsada per la Facultat de Belles Arts\, que dedicà a la mostra un número especial del seu butlletí\, en el qual s’incloïa un esquema dels elements de l’exposició\, acompanyat dels dibuixos preparatoris i de diversos textos que reflexionaven sobre el monument\, il·lustrats per un ampli reportatge fotogràfic de Francesc Català-Roca. \nLa inauguració fou un gran esdeveniment institucional\, que va comptar amb la presència d’importants personalitats del món de la política i la cultura del moment: Jordi Pujol\, aleshores president de la Generalitat de Catalunya; Max Cahner\, conseller de Cultura; Pasqual Maragall\, alcalde de Barcelona; Joan Guitart i Agell\, conseller d’Ensenyament; Josep Maria Cullell\, conseller de Política Territorial i Obres Públiques; José María Maravall\, ministre d’Educació i Ciència\, i Tomás de la Quadra-Salcedo\, ministre d’Administració Territorial del Govern espanyol\, entre altres personalitats. La Universitat va organitzar un cicle de conferències al voltant de l’exposició\, entre les quals destaca la que va impartir Alfonso Pérez Sánchez\, director del Museu del Prado\, amb el títol Monumento y pintura. \n  \nDoctor Honoris Causa \nEl 22 de juny de 1988\, a petició de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona\, Antoni Tàpies fou investit com a doctor honoris causa\, essent apadrinat per la Dra. Immaculada Julián. En el discurs d’aquesta\, es repassava la trajectòria de l’artista des dels seus inicis a la dècada dels quaranta\, passant les seves diverses etapes i concloent amb la seva definició com “un artista que sense ser un professor de la casa ha estat un mestre per a moltes generacions de la Facultat de Belles Arts\, atesa la vàlua\, solidesa i conceptualitat de la seva obra”. \nLa cerimònia tingué un dels seus punts culminants en l’emotiu discurs sobre art i espiritualitat pronunciat des del púlpit del Paranimf en què abordava diversos temes: la funció social de l’art com a via de coneixement i mitjà de transformació de la consciència i de la conducta\, la vigència de certes experiències espirituals i contemplatives i la seva adaptació a les necessitats actuals\, i la importància del treball de l’artista com a contribució a la lluita contra el mercantilisme i la banalització. El seu parlament\, titulat Art i espiritualitat\, conclogué amb aquests mots: \nLa qüestió és que\, com tantes vegades s’ha discutit\, una cosa son les bones intencions espirituals o morals i una altra que\, a més\, es posseeixi aquell conjunt de qualitats\, o de dons artístics\, que caracteritza determinades personalitats; tot allò\, al cap i a la fi\, que fa que l’art sigui veritablement Art\, amb tots els enigmàtics mecanismes\, complexitats i aventures que li son propis\, però on el món “espiritual”\, com hem vist\, no deixa de ser mai el seu fonament imprescindible i inseparable. \n  \nReserves: visitesguiades@ub.edu \nObservacions: Es recomana portar calçat còmode. Els espais que es visiten a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona no son accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
URL:https://museutapies.org/event/antoni-tapies-i-la-universitat-de-barcelona-visita-combinada-a-la-fundacio-antoni-tapies-i-a-ledifici-historic/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Visites i diàlegs
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/03/ub.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240413T110000
DTEND;TZID=UTC:20240413T120000
DTSTAMP:20260416T161328
CREATED:20240325T080725Z
LAST-MODIFIED:20240404T130811Z
UID:10000357-1713006000-1713009600@museutapies.org
SUMMARY:Zazén. Meditació asseguda
DESCRIPTION:Zen és una paraula japonesa derivada del sànscrit dhyāna que vol dir literalment ‘meditació’. Zen és\, per tant\, meditació. En el marc de l’exposició temporal Tàpies. L’empremta del zen\, el Centre Zen Nalanda de Barcelona organitza una sessió oberta de zazén\, la meditació asseguda tradicional del zen. \nHi ha un art que deriva del zen\, de la pràctica de la meditació. No hi ha un art zen. Cadascú fa el seu propi camí fruit de la seva experiència. Meditar és experimentar amb un mateix; pintar\, com feia Tàpies\, també. El fruit d’una ment alliberada d’aferraments\, sense res preconcebut\, deixant lliure la mà en el seu traç. Quan es deixa anar\, apareix l’alliberament. \nNo hi ha cap guany a assolir. Només seure abandonant cos i ment. Mil i una vegades. Res importa més que mantenir-se assegut\, deixant anar els pensaments\, conscient del propi cos i de la pròpia respiració. Seure esdevé aleshores una oportunitat única d’observar la veritable natura d’un mateix. \nAquesta sessió constarà de dues parts: la primera en forma de meditació asseguda amb una breu meditació mentre es camina per l’espai expositiu i la segona amb una meditació asseguda. La sessió acaba amb uns cants tradicionals. \n  \nTanco els ulls\, assegut en meditació\, \nmil muntanyes en el crepuscle. \nLes deu mil preocupacions del món humà són vanes. \nSol i immòbil en el meu coixí\, \nen el buit\, assegut davant d’una finestra buida. \n  \nRyōkan Taigu (1758-1831) \n  \nLa inscripció a l’activitat es pot fer o bé a través del correu electrònic nalanda@nalanda.cat o bé el mateix dia de l’activitat a la recepció de la Fundació Antoni Tàpies. La sessió és apta per a tot tipus de persones i l’aforament és limitat. \nEs demana puntualitat als assistents i que portin roba de color negre o\, en tot cas\, de colors neutres.
URL:https://museutapies.org/event/zazen-meditacio-asseguda/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/03/Foto-Web-FTapies_Nalanda-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240413T120000
DTEND;TZID=UTC:20240413T140000
DTSTAMP:20260416T161328
CREATED:20240131T160836Z
LAST-MODIFIED:20240328T112842Z
UID:10000309-1713009600-1713016800@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del catàleg de l'exposició "Un altre art. Informalisme a Catalunya\, 1956-1966"
DESCRIPTION:L’informalisme és un dels moviments més rellevants que ha tingut Catalunya en la segona meitat del segle xx pel que va significar de llibertat creativa i de ruptura amb la limitació d’allò representat. Sempre un art personal i introspectiu\, l’informalisme es va desplegar en un ampli ventall de varietats pictòriques —matèrica\, taquista\, signicogestual i espacialista— que van dominar el panorama artístic europeu\, i català\, al llarg dels anys cinquanta i seixanta.  \nLa mostra Un altre art. Informalisme a Catalunya\, 1956-1966\, que actualment es pot visitar al Museu d’Art de Girona\, estableix la revisió més extensa feta fins ara sobre aquest corrent al nostre país i incorpora artistes —sobretot dones— poc exposats o reconeguts fins ara en la historiografia de l’informalisme català. Alhora\, dedica un espai a l’historiador i crític Juan-Eduardo Cirlot (Barcelona\, 1916-1973)\, un dels defensors més acèrrims d’aquest moviment. També fa un reconeixement especial als artistes Albert Ràfols-Casamada\, Romà Vallès\, Evarist Vallès i Antoni Tàpies\, dels quals enguany es commemora el centenari del naixement.   \nAmb la voluntat de portar aquest esperit a la Fundació Antoni Tàpies es presentarà el catàleg d’aquesta exposició\, amb textos d’Àlex Mitrani i Lourdes Cirlot\, entre d’altres.  \nLa presentació correrà a càrrec dels comissaris de la mostra\, Conxita Oliver i Joan Gil\, i comptarà amb la presència del dissenyador gràfic Jordi Ortiz i de la directora del Museu d’Art de Girona\, Carme Clusellas. Obrirà l’acte la directora de la Fundació Antoni Tàpies\, Imma Prieto. \n  \n[Antoni Tàpies. Terra i pintura (1956). © Fundació Antoni Tàpies\, Barcelona/vegap. De la fotografia: © Gasull Fotografia\, 2024.]  
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-cataleg-de-exposicio-un-altre-art/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/tapies-terra-i-pintura.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR