BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:UTC
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0000
TZOFFSETTO:+0000
TZNAME:UTC
DTSTART:20240101T000000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240409T180000
DTEND;TZID=UTC:20240611T180000
DTSTAMP:20260416T143715
CREATED:20240325T123119Z
LAST-MODIFIED:20240602T180557Z
UID:10000370-1712685600-1718128800@museutapies.org
SUMMARY:Antoni Tàpies i la Universitat de Barcelona. Visita combinada a la Fundació Antoni Tàpies i a l’Edifici Històric
DESCRIPTION:  \nAmb motiu de l’Any Tàpies la Fundació organitza\, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona\, una visita combinada a l’antiga editorial Montaner y Simón\, actual seu de la Fundació Antoni Tàpies\, obra de Lluís Domènech i Montaner\, i a l’Edifici Històric de la Universitat\, projectat per Elies Rogent. Els dos edificis varen ser construïts a la segona meitat del segle XIX i són exemples d’una arquitectura que s’encamina cap a la modernitat\, des de l’historicisme en el cas de la universitat i des del modernisme primerenc en el cas de la Montaner y Simón. La visita ens permetrà conèixer la història dels dos edificis\, però també els vincles de l’artista amb la Universitat. \nLa relació d’Antoni Tàpies amb la Universitat de Barcelona arrenca l’any 1944\, quan inicià els seus estudis a la Facultat de Dret. Allí va fer amistat amb poetes\, escriptors i personalitats fonamentals de les lletres catalanes i la comunicació com Carles Barral\, Alfonso Costafreda\, Jaime Gil de Biedma\, Alberto Oliart\, Joan Reventós\, Josep M. Castellet\, Manuel Sacristán i Josep M. Ainaud\, entre d’altres. \nTot i que mai conclogué els seus estudis\, el seu vincle amb la Universitat es reforçà arran dels fets de La Caputxinada\, l’any 1966. Tàpies fou convidat com a artista català de renom a participar en aquesta reunió clandestina al Convent dels Caputxins de Sarrià\, a Barcelona\, on estudiants i intel·lectuals debateren la creació del primer sindicat universitari democràtic des del final de la Guerra Civil. Després d’alguns dies de tancament\, fou arrestat per la policia juntament amb els altres participants i posteriorment multat (el Tribunal Suprem confirmaria la sanció imposada a l’artista el 1971). Tal com recordava a la seva autobiografia Memòria personal\, que començà a redactar aquell mateix any\, “va ser emocionant l’entrada a la sala d’actes de gom a gom\, i la gran aclamació que ens van dedicar els estudiants. Era la primera vegada que jo tenia un cert protagonisme en un acte multitudinari\, i tot això em va commoure molt”. \n  \nEl compromís cívic i polític d’Antoni Tàpies \nAntoni Tàpies va ser un artista compromès amb els esdeveniments polítics i socials de la història contemporània. Si bé aquest posicionament ja el trobem en els inicis de la seva carrera\, serà a partir de la segona meitat de la dècada de 1960 quan el compromís amb la lluita antifranquista i a favor de la democràcia es fa més evident. Després de la mort del dictador\, Tàpies sovint estaria al costat de les iniciatives cíviques i polítiques encaminades a la construcció de l’autogovern o l’amnistia per als presos polítics\, o mostraria el seu suport envers altres pobles oprimits del món\, l’ecologia o l’antimilitarisme. \nA partir dels anys vuitanta augmenta la demanda institucional i social dels seus cartells. És en aquest marc on destaquem els cartells que va crear per a iniciatives que impulsava la Universitat juntament amb altres institucions\, com per exemple el cartell de la Catalan Week in New York (1983)\, editat per la UB\, l’Ajuntament\, la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la New York University\, o el cartell per a la representació d’Urfaust de Goethe al Paranimf (1983). \n  \nProjectes i realització del monument a Picasso de Tàpies \nAmb aquest títol\, l’any 1983 el Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir una exposició dedicada al procés creatiu que Antoni Tàpies va desplegar per crear el monument Homenatge a Picasso (1983)\, que li havia encarregat dos anys abans l’Ajuntament de Barcelona. Homenatge a Picasso (1983) s’instal·là el mateix 1983 al passeig Picasso\, a prop d’una de les portes del Parc de la Ciutadella. Arran de la restauració del monument per part de Pere Casanovas l’any 2006\, la Fundació Antoni Tàpies va organitzar una nova exposició en la qual es mostraven els esbossos preparatoris. \nTàpies va concebre el monument com un assemblatge d’artefactes d’estil modernista —-en concret un moble que fa la funció de sofà\, mirall i armari alhora\, corresponent també a l’època en què el pintor malagueny va viure a Barcelona— travessats per unes bigues de ferro. Si bé el mobiliari és símbol del confort d’un temps i d’un entorn social concrets\, les bigues —que suggereixen la Barcelona industrial d’aleshores— representen la incomoditat de la revolta. L’obra es completa amb unes cadires apilades que estan lligades amb cordes i unes mantes blanques desplegades amb frases escrites a la part inferior\, d’entre les quals en destaca una que diu “un quadre no és per decorar un saló\, sinó que és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic”. Per tant\, l’obra també vol fer èmfasi en la funció social de l’art. \nL’exposició es va poder visitar entre el 7 d’abril i el 18 de maig de 1983. Fou impulsada per la Facultat de Belles Arts\, que dedicà a la mostra un número especial del seu butlletí\, en el qual s’incloïa un esquema dels elements de l’exposició\, acompanyat dels dibuixos preparatoris i de diversos textos que reflexionaven sobre el monument\, il·lustrats per un ampli reportatge fotogràfic de Francesc Català-Roca. \nLa inauguració fou un gran esdeveniment institucional\, que va comptar amb la presència d’importants personalitats del món de la política i la cultura del moment: Jordi Pujol\, aleshores president de la Generalitat de Catalunya; Max Cahner\, conseller de Cultura; Pasqual Maragall\, alcalde de Barcelona; Joan Guitart i Agell\, conseller d’Ensenyament; Josep Maria Cullell\, conseller de Política Territorial i Obres Públiques; José María Maravall\, ministre d’Educació i Ciència\, i Tomás de la Quadra-Salcedo\, ministre d’Administració Territorial del Govern espanyol\, entre altres personalitats. La Universitat va organitzar un cicle de conferències al voltant de l’exposició\, entre les quals destaca la que va impartir Alfonso Pérez Sánchez\, director del Museu del Prado\, amb el títol Monumento y pintura. \n  \nDoctor Honoris Causa \nEl 22 de juny de 1988\, a petició de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona\, Antoni Tàpies fou investit com a doctor honoris causa\, essent apadrinat per la Dra. Immaculada Julián. En el discurs d’aquesta\, es repassava la trajectòria de l’artista des dels seus inicis a la dècada dels quaranta\, passant les seves diverses etapes i concloent amb la seva definició com “un artista que sense ser un professor de la casa ha estat un mestre per a moltes generacions de la Facultat de Belles Arts\, atesa la vàlua\, solidesa i conceptualitat de la seva obra”. \nLa cerimònia tingué un dels seus punts culminants en l’emotiu discurs sobre art i espiritualitat pronunciat des del púlpit del Paranimf en què abordava diversos temes: la funció social de l’art com a via de coneixement i mitjà de transformació de la consciència i de la conducta\, la vigència de certes experiències espirituals i contemplatives i la seva adaptació a les necessitats actuals\, i la importància del treball de l’artista com a contribució a la lluita contra el mercantilisme i la banalització. El seu parlament\, titulat Art i espiritualitat\, conclogué amb aquests mots: \nLa qüestió és que\, com tantes vegades s’ha discutit\, una cosa son les bones intencions espirituals o morals i una altra que\, a més\, es posseeixi aquell conjunt de qualitats\, o de dons artístics\, que caracteritza determinades personalitats; tot allò\, al cap i a la fi\, que fa que l’art sigui veritablement Art\, amb tots els enigmàtics mecanismes\, complexitats i aventures que li son propis\, però on el món “espiritual”\, com hem vist\, no deixa de ser mai el seu fonament imprescindible i inseparable. \n  \nReserves: visitesguiades@ub.edu \nObservacions: Es recomana portar calçat còmode. Els espais que es visiten a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona no son accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
URL:https://museutapies.org/event/antoni-tapies-i-la-universitat-de-barcelona-visita-combinada-a-la-fundacio-antoni-tapies-i-a-ledifici-historic/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Visites i diàlegs
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/03/ub.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240508T180000
DTEND;TZID=UTC:20240508T203000
DTSTAMP:20260416T143715
CREATED:20240319T153804Z
LAST-MODIFIED:20260116T085832Z
UID:10000343-1715191200-1715200200@museutapies.org
SUMMARY:Seminari Memòria i trauma
DESCRIPTION:  \nAmb la Fundació Rādika. \nSessió dedicada a explorar la memòria més enllà de les connexions neuronals i del cervell\, com una estructura dinàmica i connectada amb la respiració i el trauma com una experiència no digerida i heretada. En aquest seminari es comptarà amb la participació de Nazareth Castellanos\, investigadora en neurociència\, Mario Salvador\, psicòleg i psicoterapeuta\, i Maria Macaya\, fundadora i presidenta de Rādika\, entitat dedicada a donar veu a la salut mental i emocional. \n  \nPROGRAMA \n18 h. Presentació del seminari a càrrec d’Imma Prieto i Maria Macaya \n18.15 h. Conferència “Els nusos de la memòria” a càrrec de Nazareth Castellanos \nLa memòria es basa en els fils o connexions neuronals d’estructures cerebrals com l’hipocamp. No obstant això\, lluny de ser un procés d’emmagatzematge de records\, la memòria és dinàmica i presenta certs nusos i crea records falsos que oblida fruit de l’agitació mental. Més enllà del cervell\, la memòria també depèn de la respiració. \n18.45 h. Pausa \n19 h. Conferència “L’herència transgeneracional del trauma” \nEl trauma és un crit silenciat i un dolor no metabolitzat. L’experiència que no va poder ser digerida pels nostres avantpassats es transmet a les generacions següents\, tant a través de la herència epigenètica com després en les relacions. Tenim una història personal i una prehistòria que ens precedeix\, la nostra identitat no comença en la nostra vida sinó que som una continuació de la història del nostre llinatge. \nMario Salvador \n19.30 h. Taula rodona i torn obert de preguntes \n20.15 h. Final \n  \nPARTICIPANTS \nNazareth Castellanos \nFa més de vint anys que investiga i ensenya en l’àmbit de la neurociència. Llicenciada en Física teòrica i doctora en Medicina per la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Màster en Matemàtiques aplicades a la biologia i Màster en Neurociències per la Facultat de Medicina de la UAM. \nHa treballat com a investigadora i docent en el laboratori de Neurociència cognitiva i computacional al CTB (Universidad Complutense y Politécnica de Madrid)\, a l’institut d’investigacions cerebrals Max Planck de Frankfurt i al Kings College de Londres. Actualment\, dirigeix la investigació del laboratori Nirakara – Lab i la càtedra de la UAM\, Mindfulness i ciències cognitives. Ha publicat més de cinquanta articles a revistes científiques internacionals i col·laborat a llibres universitaris. També imparteix classes a universitats espanyoles\, alemanyes\, angleses i americanes. \nFa més de deu anys que va començar a impartir cursos de neurociència per a públic general. Aprendre a difondre aquest coneixement tècnic ha estat un dels grans aprenentatges de la seva carrera atès que implica pensar en la repercussió d’allò que fa al laboratori. Es pregunta si podríem conèixer-nos a partir de l’estudi del cervell. \n  \nMario Salvador \nPsicòleg i especialista en psicologia clínica\, és co-director d’ALECES\, Institut de Psicoteràpia Integradora del Trauma i de Brainspotting Espanya. Amb quaranta anys d’experiència en la pràctica de la psicoteràpia\, és Formador Internacional en Psicoteràpia d’Integració i Reprocessament del Trauma\, Model Aleceia\, Analista Transaccional (EATA-ITAA)\, Formador i Supervisor en Brainspotting per BTI\, Co-creador\, formador i supervisor en Model Aleceia de Reprocessament del Trauma. \nActualment\, és president de l’Associació Espanyola de Brainspotting i Tresorer de l’Associació Iberoamericana de Psicotrauma (AIBAPT). Co-dirigeix i és un dels docents principals del programa de Psicoteràpia de Reprocessament del Trauma Model Aleceia de l’Institut Aleces i docent internacional a Brasil\, Itàlia\, Eslovènia\, Equador\, Romania\, Rússia i Àustria. També és autor dels llibres Més Enllà del jo. Trobar la nostra essència en la curació del trauma i Qui sóc jo? De la Dissociació a la Integració\, coautor del llibre The Power of Brainspotting i autor de diversos articles en l’àrea del trauma psicològic. \n  \nMaria Macaya \nLlicenciada en Història de l’Art i Relacions Internacionals a la Universitat de Tufts i en Escriptura Creativa a la Universitat de Stanford\, màster en Crítica d’Art de la Universitat de Columbia\, va fundar Rādika l’any 2016 amb la intenció de donar veu a la salut mental i emocional i d’aportar coneixements i eines per al benestar. A través de la plataforma de Rādika\, ofereix cursos i formacions i entrevista professionals dedicats a alleujar el desassossec emocional i mental. \nMacaya està especialitzada en trauma i en ioga sensible al trauma. Està certificada en el programa professional de Compassionate Inquiry de Gabor Maté\, té la certificació de 300 hores del Center for Trauma and Embodiment de Brookline\, Massachusetts\, en la metodologia de TCTSY i en el programa avançat del Center for Yoga and Trauma Recovery de San Francisco. També està certificada en addiccions i recuperació amb la Universitat de Stanford i ha estudiat neurociència amb el King’s College. També és professora de ioga avançada de 800 hores de Jivamukti i forma professors en aquesta escola. \nActualment\, està fent formació en acompanyament contemplatiu en la mort.
URL:https://museutapies.org/event/seminari-memoria-i-trauma-amb-la-fundacio-radika/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/03/Neurociencia-de-la-memoria.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR