BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:UTC
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0000
TZOFFSETTO:+0000
TZNAME:UTC
DTSTART:20240101T000000
END:STANDARD
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240409T180000
DTEND;TZID=UTC:20240611T180000
DTSTAMP:20260416T143726
CREATED:20240325T123119Z
LAST-MODIFIED:20240602T180557Z
UID:10000370-1712685600-1718128800@museutapies.org
SUMMARY:Antoni Tàpies i la Universitat de Barcelona. Visita combinada a la Fundació Antoni Tàpies i a l’Edifici Històric
DESCRIPTION:  \nAmb motiu de l’Any Tàpies la Fundació organitza\, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona\, una visita combinada a l’antiga editorial Montaner y Simón\, actual seu de la Fundació Antoni Tàpies\, obra de Lluís Domènech i Montaner\, i a l’Edifici Històric de la Universitat\, projectat per Elies Rogent. Els dos edificis varen ser construïts a la segona meitat del segle XIX i són exemples d’una arquitectura que s’encamina cap a la modernitat\, des de l’historicisme en el cas de la universitat i des del modernisme primerenc en el cas de la Montaner y Simón. La visita ens permetrà conèixer la història dels dos edificis\, però també els vincles de l’artista amb la Universitat. \nLa relació d’Antoni Tàpies amb la Universitat de Barcelona arrenca l’any 1944\, quan inicià els seus estudis a la Facultat de Dret. Allí va fer amistat amb poetes\, escriptors i personalitats fonamentals de les lletres catalanes i la comunicació com Carles Barral\, Alfonso Costafreda\, Jaime Gil de Biedma\, Alberto Oliart\, Joan Reventós\, Josep M. Castellet\, Manuel Sacristán i Josep M. Ainaud\, entre d’altres. \nTot i que mai conclogué els seus estudis\, el seu vincle amb la Universitat es reforçà arran dels fets de La Caputxinada\, l’any 1966. Tàpies fou convidat com a artista català de renom a participar en aquesta reunió clandestina al Convent dels Caputxins de Sarrià\, a Barcelona\, on estudiants i intel·lectuals debateren la creació del primer sindicat universitari democràtic des del final de la Guerra Civil. Després d’alguns dies de tancament\, fou arrestat per la policia juntament amb els altres participants i posteriorment multat (el Tribunal Suprem confirmaria la sanció imposada a l’artista el 1971). Tal com recordava a la seva autobiografia Memòria personal\, que començà a redactar aquell mateix any\, “va ser emocionant l’entrada a la sala d’actes de gom a gom\, i la gran aclamació que ens van dedicar els estudiants. Era la primera vegada que jo tenia un cert protagonisme en un acte multitudinari\, i tot això em va commoure molt”. \n  \nEl compromís cívic i polític d’Antoni Tàpies \nAntoni Tàpies va ser un artista compromès amb els esdeveniments polítics i socials de la història contemporània. Si bé aquest posicionament ja el trobem en els inicis de la seva carrera\, serà a partir de la segona meitat de la dècada de 1960 quan el compromís amb la lluita antifranquista i a favor de la democràcia es fa més evident. Després de la mort del dictador\, Tàpies sovint estaria al costat de les iniciatives cíviques i polítiques encaminades a la construcció de l’autogovern o l’amnistia per als presos polítics\, o mostraria el seu suport envers altres pobles oprimits del món\, l’ecologia o l’antimilitarisme. \nA partir dels anys vuitanta augmenta la demanda institucional i social dels seus cartells. És en aquest marc on destaquem els cartells que va crear per a iniciatives que impulsava la Universitat juntament amb altres institucions\, com per exemple el cartell de la Catalan Week in New York (1983)\, editat per la UB\, l’Ajuntament\, la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la New York University\, o el cartell per a la representació d’Urfaust de Goethe al Paranimf (1983). \n  \nProjectes i realització del monument a Picasso de Tàpies \nAmb aquest títol\, l’any 1983 el Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir una exposició dedicada al procés creatiu que Antoni Tàpies va desplegar per crear el monument Homenatge a Picasso (1983)\, que li havia encarregat dos anys abans l’Ajuntament de Barcelona. Homenatge a Picasso (1983) s’instal·là el mateix 1983 al passeig Picasso\, a prop d’una de les portes del Parc de la Ciutadella. Arran de la restauració del monument per part de Pere Casanovas l’any 2006\, la Fundació Antoni Tàpies va organitzar una nova exposició en la qual es mostraven els esbossos preparatoris. \nTàpies va concebre el monument com un assemblatge d’artefactes d’estil modernista —-en concret un moble que fa la funció de sofà\, mirall i armari alhora\, corresponent també a l’època en què el pintor malagueny va viure a Barcelona— travessats per unes bigues de ferro. Si bé el mobiliari és símbol del confort d’un temps i d’un entorn social concrets\, les bigues —que suggereixen la Barcelona industrial d’aleshores— representen la incomoditat de la revolta. L’obra es completa amb unes cadires apilades que estan lligades amb cordes i unes mantes blanques desplegades amb frases escrites a la part inferior\, d’entre les quals en destaca una que diu “un quadre no és per decorar un saló\, sinó que és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic”. Per tant\, l’obra també vol fer èmfasi en la funció social de l’art. \nL’exposició es va poder visitar entre el 7 d’abril i el 18 de maig de 1983. Fou impulsada per la Facultat de Belles Arts\, que dedicà a la mostra un número especial del seu butlletí\, en el qual s’incloïa un esquema dels elements de l’exposició\, acompanyat dels dibuixos preparatoris i de diversos textos que reflexionaven sobre el monument\, il·lustrats per un ampli reportatge fotogràfic de Francesc Català-Roca. \nLa inauguració fou un gran esdeveniment institucional\, que va comptar amb la presència d’importants personalitats del món de la política i la cultura del moment: Jordi Pujol\, aleshores president de la Generalitat de Catalunya; Max Cahner\, conseller de Cultura; Pasqual Maragall\, alcalde de Barcelona; Joan Guitart i Agell\, conseller d’Ensenyament; Josep Maria Cullell\, conseller de Política Territorial i Obres Públiques; José María Maravall\, ministre d’Educació i Ciència\, i Tomás de la Quadra-Salcedo\, ministre d’Administració Territorial del Govern espanyol\, entre altres personalitats. La Universitat va organitzar un cicle de conferències al voltant de l’exposició\, entre les quals destaca la que va impartir Alfonso Pérez Sánchez\, director del Museu del Prado\, amb el títol Monumento y pintura. \n  \nDoctor Honoris Causa \nEl 22 de juny de 1988\, a petició de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona\, Antoni Tàpies fou investit com a doctor honoris causa\, essent apadrinat per la Dra. Immaculada Julián. En el discurs d’aquesta\, es repassava la trajectòria de l’artista des dels seus inicis a la dècada dels quaranta\, passant les seves diverses etapes i concloent amb la seva definició com “un artista que sense ser un professor de la casa ha estat un mestre per a moltes generacions de la Facultat de Belles Arts\, atesa la vàlua\, solidesa i conceptualitat de la seva obra”. \nLa cerimònia tingué un dels seus punts culminants en l’emotiu discurs sobre art i espiritualitat pronunciat des del púlpit del Paranimf en què abordava diversos temes: la funció social de l’art com a via de coneixement i mitjà de transformació de la consciència i de la conducta\, la vigència de certes experiències espirituals i contemplatives i la seva adaptació a les necessitats actuals\, i la importància del treball de l’artista com a contribució a la lluita contra el mercantilisme i la banalització. El seu parlament\, titulat Art i espiritualitat\, conclogué amb aquests mots: \nLa qüestió és que\, com tantes vegades s’ha discutit\, una cosa son les bones intencions espirituals o morals i una altra que\, a més\, es posseeixi aquell conjunt de qualitats\, o de dons artístics\, que caracteritza determinades personalitats; tot allò\, al cap i a la fi\, que fa que l’art sigui veritablement Art\, amb tots els enigmàtics mecanismes\, complexitats i aventures que li son propis\, però on el món “espiritual”\, com hem vist\, no deixa de ser mai el seu fonament imprescindible i inseparable. \n  \nReserves: visitesguiades@ub.edu \nObservacions: Es recomana portar calçat còmode. Els espais que es visiten a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona no son accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
URL:https://museutapies.org/event/antoni-tapies-i-la-universitat-de-barcelona-visita-combinada-a-la-fundacio-antoni-tapies-i-a-ledifici-historic/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Visites i diàlegs
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/03/ub.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240518T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240518T140000
DTSTAMP:20260416T143726
CREATED:20240415T122303Z
LAST-MODIFIED:20240503T095156Z
UID:10000721-1716033600-1716040800@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol: Candela Capitán
DESCRIPTION:  \n \n  \nEl terrat de la Fundació Antoni Tàpies esdevindrà una ludoteca experimental per a Opimelissa\, un col·lectiu que cuina\, canta\, balla i moltes coses més. Seguirem el sol amb la ironia i l’humor tou de Júlia Barbany\, l’arquitectura de l’electro-cançó enfadosa de Petit Ibèric\, els càntics en clau filosòfica de Max Grosse sobre la vida i el mal d’amor d’un mitjó foradat i orfe\, l’egodeliri de la dramaturga i escriptora de ploma esmolada Berta Prieto —si encara no saps qui és\, vius en una cova!—\, amb el ritme de la DJ performer i militant de l’autogestió Meritxell de Soto\, l’energia desbordant de l’artista polifacètica i tendra punki-mare Belén Barenys\, amb la música llatina experimental dels Deprerreo\, amb el cos contorsionat de Candela Capitán\, que mostra la sexualització de les dones a cop de mètrica i convulsions. \nSeguint el sol és un cicle experimental de manifestacions sonores i escèniques de caràcter performatiu que presenta nou sessions inèdites de joves creadors. El cicle\, comissariat per Carolina Olivares Esturillo\, reivindica l’energia jove i inesgotable d’artistes que ompliran de llum i donaran una nova vida al solitari mitjó de Tàpies que presideix la terrassa de la Fundació. \n  \nTercera sessió: Candela Capitán \nEines de control en llibertat\, esquelles i algorismes\, slow living i “hipnotisme de pantalla” són la base de CELDA SONORA\, el nou solo de Candela Capitán (Sevilla\, 1996) per al cicle Seguint el sol\, comissariat per Carolina Olivares Esturillo\, a la Fundació Antoni Tàpies\, que es presentarà el 18 de maig del 2024\, amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Museus. \n  \nCELDA SONORA és un procés “dancístic” que explora el cos i el moviment per desmitificar la idea de trobar una connexió més profunda amb un mateix\, els altres i l’entorn a través del fenomen New Age. Aquesta peça fusiona dos instruments de control en llibertat tan dispars com l’esquella i l’algoritme i implementa el que Capità anomena “pràctica de moviment Slow Living” a la dansa. El cos constrenyit i una banda sonora rudimentària són la resposta a la saturació tecnològica\, al ritme accelerat i a la cerca de gratificació instantània que caracteritzen gran part de les generacions contemporànies. \n  \nCandela Capitán és artista d’acció i coreògrafa. El seu treball personal explora l’activació i la desactivació dels vincles socials\, posant el cos en relació amb altres cossos\, objectes i imatges col·lectives. Les noves tecnologies de la comunicació\, les relacions transfrontereres entre disciplines artístiques o l’impacte intergeneracional i les seves conseqüències són algunes de les matèries que travessen els seus projectes. Aquestes li serveixen per crear espais onírics i realitats paral·leles en forma de coreografies\, instal·lacions o performances que conviden l’espectador a participar directament de les tensions\, gaudis i deliris. Principalment utilitza el llenguatge de la performance per estudiar els límits de la dansa\, gràcies a un coneixement exhaustiu del cos en moviment i de la seva presència en escena. Les seves obres es desenvolupen en diferents mitjans (accions en viu\, instal·lacions o en el camp audiovisual) i vehicles (a través de plataformes virtuals o en directe) amb l’objectiu de trobar diversos canals de interconnexió amb el públic o de qüestionar les disciplines artístiques i les seves possibilitats. \n  \nComissariat i producció artística: Carolina Olivares Esturillo \nDisseny: Ana Habash i Ignasi Ayats.
Il·lustració: Eduard Sales \nVenda d’entrades a través del web de la Fundació i a la recepció del museu. Aforament limitat. \nEnllaç al cicle complet.
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-candela-capitan/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/04/Candela-Capitan-Celda-Sonora.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240518T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240519T010000
DTSTAMP:20260416T143726
CREATED:20240430T091717Z
LAST-MODIFIED:20240503T124330Z
UID:10000728-1716058800-1716080400@museutapies.org
SUMMARY:La Nit dels Museus 2024 a la Fundació Antoni Tàpies
DESCRIPTION:La Fundació Antoni Tàpies de Barcelona participa un any més a La Nit dels Museus en la seva edició del 2024 amb dues exposicions\, un recital poètic i visites comentades gratuïtes a les mostres. \n  \n· Les persones que visitin la Fundació Antoni Tàpies el dissabte 18 de maig del 2024\, entre les 19 h i la 1 h\, podran gaudir de les exposicions Tàpies. L’empremta del zen i Chiharu Shiota. Cadascú un univers\, amb visites comentades en català gratuïtes. \n· En el marc del Festival Barcelona Poesia\, tindrà lloc el recital de poemes En coixí d’herba\, a càrrec de Miquel Desclot\, acompanyat del flautista shakuhachi Horacio Curti. \n  \nHorari de les visites: 20 h\, 22 h i 23 h | Durada: 45 minuts | Aforament limitat. Inscripció segons ordre d’arribada. \nHorari del recital: 21  h | Durada: 1 h. | Aforament limitat.
URL:https://museutapies.org/event/la-nit-dels-museus-2024-a-la-fundacio-antoni-tapies/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/04/La-nit-dels-museus-2024.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240518T210000
DTEND;TZID=UTC:20240518T220000
DTSTAMP:20260416T143726
CREATED:20240320T162727Z
LAST-MODIFIED:20240503T122237Z
UID:10000351-1716066000-1716069600@museutapies.org
SUMMARY:Festival Barcelona Poesia. En coixí d'herba\, amb Miquel Desclot i Horacio Curti
DESCRIPTION:En el marc de la Nit dels Museus i dintre de la programació del festival Barcelona Poesia\, el poeta Miquel Desclot recitarà una selecció dels poemes que s’inclouen dintre de l’antologia poètica En coixí d’herba que recull una extensa selecció de la lírica clàssica japonesa\, des del segle IV fins a l’actualitat\, amb haikús i tankes triats i versionats per Desclot. \nEl recital poètic constarà de tres parts i entre cada part tindrà lloc un interludi musical que anirà a càrrec del flautista shakuhashi\, Horacio Curti. \n  \nPARTICIPANTS \nMiquel Desclot \nVa publicar el primer llibre de poesia\, amb el títol lul·lià d’Ira és trista passió\, com a guanyador del premi per a inèdits Amadeu Oller\, la primavera de l’any 1971. Durant el mig segle transcorregut des de llavors\, ha continuat publicant versos propis\, com Cançons de la lluna al barret (1978)\, Auques i espantalls (1987)\, Com si de sempre (1994) o Fantasies\, variacions i fuga (2006)\, i versions poètiques\, com Llibres profètics de Lambeth\, de William Blake (1987-89)\, Per tot coixí les herbes. De la lírica japonesa (1995)\, Cançoner de Francesco Petrarca (2016)\, La vida l’he castigada vivint-la\, de Vincenzo Cardarelli (2020) o La bella dama sense pietat. Interpretacions poètiques de l’anglès (2021)\, a més de reculls de Jacques Prévert\, William Wordsworth\, Umberto Saba\, Michelangelo Buonarroti\, Robert Frost o Wilhelm Müller. El 2020 va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el llibre Despertar-me quan no dormo. \nEn el camp del teatre\, ha traduït diverses obres de William Shakespeare per a companyies diferents\, recollides al volum Tria d’obres (2017)\, i set comèdies de Molière\, aplegades a Set comèdies i un ballet (2022)\, i obres de Carlo Goldoni i Guillaume Apollinaire. \nTambé ha publicat poesia per a infants\, reunida sota el títol El domador de paraules (2012)\, i llibres sobre música\, L’edat d’or de la música (2003 i 2022). \n  \nHoracio Curti \nDoctor en Etnomusicologia\, és professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i investigador col·laborador d’INET a la Universitat d’Aveiro des d’on investiga temes d’estètica sonora de la música japonesa i investigació artística. \nConeix la flauta shakuhachi a la regió de l’Himàlaia i viatja al Japó a estudiar-la sota la guia de Kaoru Kakizakai dins del Kokusai Shakuhachi Kenshukan. Ha tocat i ensenyat a Àsia\, diversos països d’Europa i Amèrica del Nord i del Sud\, desenvolupant una activitat artística que inclou el treball dins de la música clàssica tradicional japonesa\, així com la improvisació lliure i la música clàssica contemporània occidental. \nHa actuat com a solista amb orquestres com l’Orquesta Nacional de España i la Reial Orquestra Filharmònica de Lieja (Bèlgica)\, i col·labora habitualment amb dansa\, poesia i teatre. Més enllà de les creacions efímeres\, ha publicat dos àlbums en solitari (Ichi i Home is Now)\, el llibre-CD Contes Zen: Petites històries per despertar (al costat de Marta Millà) i ha editat el llibre: Eolssigu! Els Sons de Corea. \n 
URL:https://museutapies.org/event/nit-dels-museus-2024-festival-barcelona-poesia-en-coixi-dherba-amb-miquel-desclot-i-horacio-curti/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/03/3199px-Katsushika_Hokusai_-_Fine_Wind_Clear_Morning_Gaifu_kaisei_-_Google_Art_Project-scaled.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR