BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:UTC
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0000
TZOFFSETTO:+0000
TZNAME:UTC
DTSTART:20240101T000000
END:STANDARD
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240409T180000
DTEND;TZID=UTC:20240611T180000
DTSTAMP:20260416T130814
CREATED:20240325T123119Z
LAST-MODIFIED:20240602T180557Z
UID:10000370-1712685600-1718128800@museutapies.org
SUMMARY:Antoni Tàpies i la Universitat de Barcelona. Visita combinada a la Fundació Antoni Tàpies i a l’Edifici Històric
DESCRIPTION:  \nAmb motiu de l’Any Tàpies la Fundació organitza\, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona\, una visita combinada a l’antiga editorial Montaner y Simón\, actual seu de la Fundació Antoni Tàpies\, obra de Lluís Domènech i Montaner\, i a l’Edifici Històric de la Universitat\, projectat per Elies Rogent. Els dos edificis varen ser construïts a la segona meitat del segle XIX i són exemples d’una arquitectura que s’encamina cap a la modernitat\, des de l’historicisme en el cas de la universitat i des del modernisme primerenc en el cas de la Montaner y Simón. La visita ens permetrà conèixer la història dels dos edificis\, però també els vincles de l’artista amb la Universitat. \nLa relació d’Antoni Tàpies amb la Universitat de Barcelona arrenca l’any 1944\, quan inicià els seus estudis a la Facultat de Dret. Allí va fer amistat amb poetes\, escriptors i personalitats fonamentals de les lletres catalanes i la comunicació com Carles Barral\, Alfonso Costafreda\, Jaime Gil de Biedma\, Alberto Oliart\, Joan Reventós\, Josep M. Castellet\, Manuel Sacristán i Josep M. Ainaud\, entre d’altres. \nTot i que mai conclogué els seus estudis\, el seu vincle amb la Universitat es reforçà arran dels fets de La Caputxinada\, l’any 1966. Tàpies fou convidat com a artista català de renom a participar en aquesta reunió clandestina al Convent dels Caputxins de Sarrià\, a Barcelona\, on estudiants i intel·lectuals debateren la creació del primer sindicat universitari democràtic des del final de la Guerra Civil. Després d’alguns dies de tancament\, fou arrestat per la policia juntament amb els altres participants i posteriorment multat (el Tribunal Suprem confirmaria la sanció imposada a l’artista el 1971). Tal com recordava a la seva autobiografia Memòria personal\, que començà a redactar aquell mateix any\, “va ser emocionant l’entrada a la sala d’actes de gom a gom\, i la gran aclamació que ens van dedicar els estudiants. Era la primera vegada que jo tenia un cert protagonisme en un acte multitudinari\, i tot això em va commoure molt”. \n  \nEl compromís cívic i polític d’Antoni Tàpies \nAntoni Tàpies va ser un artista compromès amb els esdeveniments polítics i socials de la història contemporània. Si bé aquest posicionament ja el trobem en els inicis de la seva carrera\, serà a partir de la segona meitat de la dècada de 1960 quan el compromís amb la lluita antifranquista i a favor de la democràcia es fa més evident. Després de la mort del dictador\, Tàpies sovint estaria al costat de les iniciatives cíviques i polítiques encaminades a la construcció de l’autogovern o l’amnistia per als presos polítics\, o mostraria el seu suport envers altres pobles oprimits del món\, l’ecologia o l’antimilitarisme. \nA partir dels anys vuitanta augmenta la demanda institucional i social dels seus cartells. És en aquest marc on destaquem els cartells que va crear per a iniciatives que impulsava la Universitat juntament amb altres institucions\, com per exemple el cartell de la Catalan Week in New York (1983)\, editat per la UB\, l’Ajuntament\, la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la New York University\, o el cartell per a la representació d’Urfaust de Goethe al Paranimf (1983). \n  \nProjectes i realització del monument a Picasso de Tàpies \nAmb aquest títol\, l’any 1983 el Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir una exposició dedicada al procés creatiu que Antoni Tàpies va desplegar per crear el monument Homenatge a Picasso (1983)\, que li havia encarregat dos anys abans l’Ajuntament de Barcelona. Homenatge a Picasso (1983) s’instal·là el mateix 1983 al passeig Picasso\, a prop d’una de les portes del Parc de la Ciutadella. Arran de la restauració del monument per part de Pere Casanovas l’any 2006\, la Fundació Antoni Tàpies va organitzar una nova exposició en la qual es mostraven els esbossos preparatoris. \nTàpies va concebre el monument com un assemblatge d’artefactes d’estil modernista —-en concret un moble que fa la funció de sofà\, mirall i armari alhora\, corresponent també a l’època en què el pintor malagueny va viure a Barcelona— travessats per unes bigues de ferro. Si bé el mobiliari és símbol del confort d’un temps i d’un entorn social concrets\, les bigues —que suggereixen la Barcelona industrial d’aleshores— representen la incomoditat de la revolta. L’obra es completa amb unes cadires apilades que estan lligades amb cordes i unes mantes blanques desplegades amb frases escrites a la part inferior\, d’entre les quals en destaca una que diu “un quadre no és per decorar un saló\, sinó que és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic”. Per tant\, l’obra també vol fer èmfasi en la funció social de l’art. \nL’exposició es va poder visitar entre el 7 d’abril i el 18 de maig de 1983. Fou impulsada per la Facultat de Belles Arts\, que dedicà a la mostra un número especial del seu butlletí\, en el qual s’incloïa un esquema dels elements de l’exposició\, acompanyat dels dibuixos preparatoris i de diversos textos que reflexionaven sobre el monument\, il·lustrats per un ampli reportatge fotogràfic de Francesc Català-Roca. \nLa inauguració fou un gran esdeveniment institucional\, que va comptar amb la presència d’importants personalitats del món de la política i la cultura del moment: Jordi Pujol\, aleshores president de la Generalitat de Catalunya; Max Cahner\, conseller de Cultura; Pasqual Maragall\, alcalde de Barcelona; Joan Guitart i Agell\, conseller d’Ensenyament; Josep Maria Cullell\, conseller de Política Territorial i Obres Públiques; José María Maravall\, ministre d’Educació i Ciència\, i Tomás de la Quadra-Salcedo\, ministre d’Administració Territorial del Govern espanyol\, entre altres personalitats. La Universitat va organitzar un cicle de conferències al voltant de l’exposició\, entre les quals destaca la que va impartir Alfonso Pérez Sánchez\, director del Museu del Prado\, amb el títol Monumento y pintura. \n  \nDoctor Honoris Causa \nEl 22 de juny de 1988\, a petició de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona\, Antoni Tàpies fou investit com a doctor honoris causa\, essent apadrinat per la Dra. Immaculada Julián. En el discurs d’aquesta\, es repassava la trajectòria de l’artista des dels seus inicis a la dècada dels quaranta\, passant les seves diverses etapes i concloent amb la seva definició com “un artista que sense ser un professor de la casa ha estat un mestre per a moltes generacions de la Facultat de Belles Arts\, atesa la vàlua\, solidesa i conceptualitat de la seva obra”. \nLa cerimònia tingué un dels seus punts culminants en l’emotiu discurs sobre art i espiritualitat pronunciat des del púlpit del Paranimf en què abordava diversos temes: la funció social de l’art com a via de coneixement i mitjà de transformació de la consciència i de la conducta\, la vigència de certes experiències espirituals i contemplatives i la seva adaptació a les necessitats actuals\, i la importància del treball de l’artista com a contribució a la lluita contra el mercantilisme i la banalització. El seu parlament\, titulat Art i espiritualitat\, conclogué amb aquests mots: \nLa qüestió és que\, com tantes vegades s’ha discutit\, una cosa son les bones intencions espirituals o morals i una altra que\, a més\, es posseeixi aquell conjunt de qualitats\, o de dons artístics\, que caracteritza determinades personalitats; tot allò\, al cap i a la fi\, que fa que l’art sigui veritablement Art\, amb tots els enigmàtics mecanismes\, complexitats i aventures que li son propis\, però on el món “espiritual”\, com hem vist\, no deixa de ser mai el seu fonament imprescindible i inseparable. \n  \nReserves: visitesguiades@ub.edu \nObservacions: Es recomana portar calçat còmode. Els espais que es visiten a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona no son accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
URL:https://museutapies.org/event/antoni-tapies-i-la-universitat-de-barcelona-visita-combinada-a-la-fundacio-antoni-tapies-i-a-ledifici-historic/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Visites i diàlegs
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/03/ub.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240611T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240611T190000
DTSTAMP:20260416T130814
CREATED:20240506T104606Z
LAST-MODIFIED:20240530T081414Z
UID:10000735-1718128800-1718132400@museutapies.org
SUMMARY:Ioga sensible al trauma
DESCRIPTION:Entrades\n  \n \n  \nEls nostres cossos guarden i acumulen les experiències viscudes. Tot el que hem après des de petits sobre com interpretar el món\, com funcionen les relacions\, la nostra autoestima i com reaccionar davant de situacions desafiadores es grava com en un disc dur i regula la nostra manera d’entendre el món i de funcionar en ell. També és des del cos que podem incorporar noves formes de percebre i actuar en el món. És des d’ell que podem reconèixer com estem\, reconèixer les nostres necessitats\, respondre-hi i adoptar noves estratègies per interactuar amb nosaltres mateixos i amb els altres. Les nostres feines\, famílies\, entorns socials i les activitats que realitzem és on es posa en pràctica el que s’ha après. Com tractem els altres\, com enfrontem les situacions desafiadores\, com podem connectar o no amb els altres\, tant en els moments agradables com en els difícils\, es dicta per aquest aprenentatge integrat. \nEl ioga sensible al trauma ofereix un espai per reconèixer i educar el nostre sistema intern que percep i funciona en el món. En aquest taller\, que s’emmarca dintre de l’exposició Chiharu Shiota. Cadascú\, un univers i que serà impartit per María Macaya\, s’oferirà una sessió pràctica amb cadira i estoreta (pots portar la teva o bé utilitzar una de les que proporcionarem)\, seguida d’una discussió sobre els diferents elements que constitueixen la metodologia i com els podem aplicar\, no només en la sessió de ioga sinó també en els diferents entorns de les nostres vides\, per crear seguretat i connexió a la feina\, la família\, la vida social i també en l’espai propi. \n  \nMaría Macaya és llicenciada en Història de l’Art i Relacions Internacionals a la Universitat Tufts i en Escriptura Creativa a la Universitat de Stanford i màster en Crítica d’Art de la Universitat de Columbia. Va fundar Rādika l’any 2016 amb la intenció de donar veu a la salut mental i emocional i aportar coneixements i eines per al benestar. A través de la plataforma de Rādika ofereix cursos i formacions i entrevista professionals dedicats a alleujar el desassossec emocional i mental. \nMacaya està especialitzada en trauma i en ioga sensible al trauma. Està certificada en el programa professional de Compassionate Inquiry de Gabor Maté\, té la certificació de 300 hores del Center for Trauma and Embodiment de Brookline (Massachusetts) en la metodologia de TCTSY i en el programa avançat del Center for Yoga and Trauma Recovery de San Francisco. També està certificada en addiccions i recuperació per la Universitat de Stanford i ha estudiat neurociència al King’s College de Londres. És professora de ioga avançada de 800 hores de Jivamukti i forma professors en aquesta escola. \nActualment\, està fent formació en acompanyament contemplatiu en la mort. \n  \n  \nEt recomanem portar roba còmoda (no és necessari que sigui d’esport sinó que et permeti moure’t amb facilitat i comoditat). No cal tenir experiència prèvia en ioga per inscriure’s a la sessió. \n  \nLa sessió serà en llengua castellana. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/ioga-sensible-al-trauma/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/05/ImagenRadika-1b.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR