BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251213T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251213T143000
DTSTAMP:20260508T050519
CREATED:20251127T165849Z
LAST-MODIFIED:20251202T115755Z
UID:10001139-1765630800-1765636200@museutapies.org
SUMMARY:Mami Sugar. Cerca núm. 3. Reescriptura
DESCRIPTION:Un mitjó: un objecte quotidià\, mínim\, gairebé insignificant. Quan me’l miro faig una associació immediata: \nmitjó → peu → sabata \nI aquest recorregut em fa pensar en centenars\, milers de persones que caminen: \n\nque travessen deserts\, costes\, ciutats i fronteres;\nque arriben a Europa o intenten arribar a Catalunya;\nque desapareixen de la nostra vista tan bon punt trepitgen la ciutat;\nque no poden accedir als museus\, però sostenen la vida quotidiana.\n\nPenso en qui habita als marges\, en els cossos no normatius que no encaixen en la narrativa oficial. Penso en qui\, fins i tot sense papers\, construeix i sosté l’economia catalana: \n\nles persones als camps de Lleida\,\nles que treballen el reciclatge amb els mateixos materials amb què Tàpies creava obres.\n\nAquestes presències invisibles són aquí; els seus avantpassats van patir el fuet que va ajudar a aixecar aquest país amb matèries primeres como el cacau\, el cafè\, el sucre\, la fusta. \nI si penso en Tàpies\, penso inevitablement en Catalunya. I si penso en Catalunya\, veig la senyera. Com es construiria avui una bandera catalana? \nQuin és el seu or? De qui és la sang? \nPerò jo sí que soc catalana. Aquesta bandera també és meva. Hem d’apropiar-nos dels símbols\, transformar-los\, jugar-hi\, crear noves narratives. \nVe a ser una altra història fundacional per a la bandera catalana del segle xxi\, feta amb els mitjons de persones afrodescendents que caminen sobre una sang fictícia. \nPer això proposo una altra senyera: una bandera creada des dels marges\, des dels cossos que no s’esperen al carrer però que sí que s’exposen al museu com a signe de diversitat i d’integració. \nEn aquesta altra bandera\, el groc és l’or d’Abya Yala: la riquesa extreta d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina\, transformada avui en coltan\, cacau\, petroli o empreses extractivistes que sostenen el benestar europeu. El vermell és la sang del tràfic transatlàntic: un traç que continua viu en les morts del Mediterrani\, a les fronteres on encara sagnen els cossos negres. \nPerquè la presència negra a Catalunya no comença amb la migració recent: és antiga\, és en la terra i en el temps. \nGairebé totes les regions d’Àfrica tenen una figura que connecta el món dels vius i el dels morts. Una presència que es vesteix amb una roba feta de fulles seques\, de fibres\, de teles\, de materials que respiren memòria. És una màscara que entreté els infants\, que balla\, que provoca\, però que també guia\, acompanya i ajuda a transcendir. Una figura que no només apareix: intercedeix. Que no només balla: obre portals. Que no només juga: protegeix. \nVull agafar aquesta figura ancestral i crear-ne una de pròpia; un ésser vestit amb mitjons\, amb els mitjons de les persones migrades a Catalunya\, i també amb els mitjons que es fan servir per dibuixar aquesta nova bandera. \nEls mitjons es perden dins la rentadora\, sí; però també són el millor lloc per guardar secrets\, per protegir petits tresors\, per abrigar-nos del fred del món. Per això demano a la comunitat migrant mitjons desaparellats per crear un vestit que dialogui cara a cara amb el gran mitjó de Tàpies; un vestit que activi una dansa dels marginats\, un moviment que aplegui temps i territoris\, que em connecti amb els milers de persones que caminen\, que fan la travessa per arribar a Europa\, a Espanya\, a Catalunya. Perquè quan no quedin sabates\, quan tot s’hagi perdut o deixat enrere\, continuarem caminant amb mitjons. \nEl meu cos —negre\, de dona\, de gairebé cinquanta anys\, gras\, queer\, excessiu— no és el cos esperat. Però és aquest el cos que avui construeix aquesta nova senyera. El que reclama un lloc en el relat. El que diu: Catalunya també s’escriu des de nosaltres. El que afirma: som aquí\, hi hem estat sempre\, i som part fonamental del que aquest territori és i pot arribar a ser. \nSilvia Albert Sopale \n  \nSilvia Albert Sopale és actriu per vocació\, directora per obligació\, dramaturga per responsabilitat social i activista per amor a la negritud. Nascuda a Sant Sebastià\, és filla d’una mare bubi de Guinea Equatorial i d’un pare igbo de Nigèria. Actualment viu a Barcelona. \nÉs fundadora de Periferia Cimarronas\, el primer teatre negre a Espanya; ha impartit la càtedra de primavera de 2025 al King Juan Carlos I of Spain Center de la Universitat de Nova York; és membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya; fundadora d’Hibiscus\, l’Associació d’Afroespanyols i Afrodescendents\, i directora del Festival Black Barcelona. També és cofundadora de Tinta Negra\, col·lectiu que impulsa la diversitat racial en les arts escèniques\, i membre de t.i.c.t.a.c. (Taller d’Intervencions Crítiques Transfeministes Antirracistes Combatives). \nÉs cocreadora de No es país para negras (2014)\, Blackface y otras vergüenzas (2019)\, Parad de pararme (2021)\, La Moreneta (2021)\, Cuentos desde la Periferia (2023)\, Mahmud y no solo Mahmud (2023) i Lotö\, un ritual de emancipación corporal (2024). \nEl seu treball és objecte d’estudi a universitats espanyoles i nord-americanes\, i ha presentat les seves peces a Nova York\, Chicago\, Colòmbia i diversos països europeus. \n  \nLa programació i el comissariat de la segona edició del cicle Seguint el sol ha anat a càrrec de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/mami-sugar-cerca-num-3-reescriptura/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Mami-Sugar.-1-scaled.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR