BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Museu Tàpies
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260619T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260619T210000
DTSTAMP:20260622T125912
CREATED:20260521T161329Z
LAST-MODIFIED:20260602T103644Z
UID:10001287-1781895600-1781902800@museutapies.org
SUMMARY:Raquel G Ibáñez. Sienten las piedras (Senten les pedres)
DESCRIPTION:Si ens endinséssim en el forat del Mitjó d’Antoni Tàpies\, potser veuríem el cel. O les entranyes de la terra. O aquell racó tan familiar al qual no havíem prestat mai atenció. El forat apareixeria llavors com una obertura\, un llindar des d’on mirar cap a una terrassa exposada al sol i als agents atmosfèrics; un espai on la contemplació del quotidià es tornaria estranyament misteriosa. Com si la percepció\, en desviar-se una mica del seu curs habitual\, obrís una petita escletxa. Un interstici que\, seguint les reflexions de Tim Ingold\, no tancaria un significat fix\, sinó que romandria entre línies. «Un nus aeri.» \nPotser n’hi hauria prou\, llavors\, d’estirar el fil i aturar-se a escoltar. Sentir el vent\, l’aigua que flueix\, la neu que es fon o el cruixit llunyà d’un arbre en caure. Escoltar\, també\, allò que vibra entre cossos i objectes. A partir d’aquesta atenció sostinguda\, es desplegaria\, així\, una forma de ritual a petita escala. Si ens endinséssim en el forat. \n… \nA partir d’aquesta invitació\, l’artista proposa una sessió d’escolta en què enregistraments de fenòmens atmosfèrics i d’entorns naturals dialoguen i es distorsionen. Com un fil més dins d’una trama expandida\, s’entrellacen l’ancestral i el tecnològic\, l’íntim i el geològic\, sense jerarquies. En ressonància amb la sensibilitat poètica de Mary Oliver vers les dimensions meravelloses del quotidià\, la peça desplaça subtilment la percepció i obre\, encara que sigui momentàniament\, altres formes de relació amb l’entorn. \n  \nLa pràctica artística de Raquel G.Ibáñez investiga la liminaritat i les fronteres entre el so\, el llenguatge i la imatge visual\, utilitzant l’escolta —humana i més que humana— com a eina metodològica des de l’acustemologia. Les seves línies de treball se centren en els elements intangibles i en els llindars entre les esferes humana\, espiritual i natural. A més\, exploren la tensió entre l’ancestral i el futur en un context de crisi global. Els seus processos posen de manifest la fragilitat i la interdependència de la vida biològica i es materialitzen en diversos formats\, com el so\, el dibuix\, la performance\, la instal·lació i l’edició expandida. \nHa desenvolupat projectes en institucions com el CA2M Museo Centro de Arte Dos de Mayo\, la Fundació Cerezales Antonino y Cinia\, Tsonami Arte Sonoro\, el CDAN\, Sonandes\, La Casa Encendida o el MACBA\, i ha rebut premis i beques com el Premi Miquel Casablancas 2024\, Circuitos Artes Plásticas 2024\, les Ajudes a la creació en arts visuals de la Comunitat de Madrid o les Ajudes públiques per a la creació\, recerca i producció de projectes artístics del Ministeri de Cultura. \nLa seva trajectòria inclou residències artístiques en espais com aadk\, Jazz ao Centro o Bulegoa\, així com la participació en festivals de so i música experimental com Insonora 14\, Sur Aural\, Rota Music Festival i Soundtiago\, entre d’altres. La seva participació en el col·lectiu de poesia i performance Una Fiesta Salvaje i la publicació del seu llibre Granate consoliden una pràctica que combina creació\, recerca i escriptura. \n  \nActivitat realitzada en el marc del cicle Seguint el sol. Destapant la mirada del Museu Tàpies\, comissariat per Carolina Ciuti. \n  \nImatge: Raquel G. Ibáñez. Foto: Juan Hoppe
URL:https://museutapies.org/event/raquel-g-ibanez-sienten-las-piedras/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/RVM_┬®Juan_Hoppe_2-40-scaled.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR