BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Museu Tàpies
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260429T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260429T200000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20250423T111227Z
LAST-MODIFIED:20260427T094102Z
UID:10000987-1777485600-1777492800@museutapies.org
SUMMARY:Lliurament de premis del concurs de dibuix "Imaginem mons amb les IDP" 2026
DESCRIPTION:Acte de celebració i lliurament de premis de l’edició 2026 del concurs de dibuix Imaginem mons amb les IDP. Un concurs organitzat gràcies a la col·laboració de la BCN PID Foundation i el Museu Tàpies\, amb la col·laboració de Piera.  \nL’objectiu ha estat oferir un espai de creació artística per a persones amb immunodeficiència primària (IDP) i les seves famílies\, amb l’objectiu d’afavorir el seu benestar emocional. A més\, el concurs ha promogut un diàleg entre les vivències de les persones participants relacionades amb l’IDP i les obres i documents de l’exposició  Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur. Així doncs\, a través del dibuix\, les persones participants han compartit la seva experiència i\, alhora\, han connectat amb els temes que tracta la mostra. \nDurant l’acte de lliurament es farà públic el veredicte del jurat format per Pablo Allepuz\, conservador del Museu Tàpies\, i Rosa Eva Campo i Maria Sellarès\, del Departament d’Educació del Museu Tàpies. \nL’acte públic i gratuït\, està obert a totes les persones interessades\, sense necessitat de reserva prèvia. Es convidarà a assistir-hi a tots els membres del jurat\, i els membres del patronat de la BCN PID Foundation\, així com a professionals referents del sector\, mitjans i tots els agents implicats en el concurs. 
URL:https://museutapies.org/event/lliurament-de-premis-del-concurs-de-dibuix-imaginem-mons-amb-les-idp/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/Captura-de-pantalla-2025-02-25-a-les-10.48.34.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260426T123000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260426T140000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20250721T190751Z
LAST-MODIFIED:20260415T085404Z
UID:10001043-1777206600-1777212000@museutapies.org
SUMMARY:Aproximacions. Visita comentada 2026
DESCRIPTION:Introducció a la història de l’edifici del Museu Tàpies i visita comentada a les exposicions en curs: \n  \n· Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur  \n· Àngel Jové. De intactu \n 
URL:https://museutapies.org/event/aproximacions-visita-comentada-2026/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/07/i-t4znZLb-X2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260423T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260423T190000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260417T115722Z
LAST-MODIFIED:20260417T130551Z
UID:10001231-1776938400-1776970800@museutapies.org
SUMMARY:Sant Jordi 2026 al Museu Tàpies: novetat editorial\, descomptes i entrada de regal
DESCRIPTION:  \nPosar-nos d’esquena i negar moltes coses d’avui\, resistir-nos a acceptar-les\, per més aurèoles prestigioses i sagrades amb què ens siguin presentades\, és un deure vital. El nostre destí està en joc: fer perdurar la ignorància i els mites falsos\, i per tant l’opressió\, o buscar el coneixement i la felicitat. \nAntoni Tàpies. La tradició i els seus enemics en l’art actual (1965). La pràctica de l’art. Barcelona. Museu Tàpies 2026. \n  \nEl Museu Tàpies celebra la Diada de Sant Jordi 2026 amb novetat editorial \n  \nEs tracta de la reedició dels assaigs de La pràctica de l’art\, d’Antoni Tàpies. El primer volum d’assaigs de l’artista\, fins ara descatalogat\, va ser publicat per l’editorial Ariel el 1970 en català i el 1971 en castellà i inclou setze assaigs escrits entre 1955 i 1970. A partir de qüestions com la llibertat\, la pràctica artística i la recepció de l’obra d’art\, els textos conviden a pensar el lloc de l’art en l’experiència contemporània des d’un pensament vinculat al context històric\, social i polític del seu temps. \nLa reedició\, en català i castellà en edicions separades\, incorpora un pròleg que introdueix les diferents dimensions —sovint poc ateses dins el corpus artístic de Tàpies— des de les que apropar-nos a l’artista. El llibre podrà adquirir-se a la botiga física i en línia del Museu Tàpies a partir del 23 d’abril\, Diada de Sant Jordi. \n  \nFitxa tècnica: \nTítol: La pràctica de l’art\nAutors: Museu Tàpies (pròleg)\, Antoni Tàpies\nEditor: Museu Tàpies\nIdiomes: català\, castellà (edicions separades)\nAny: 2026\n200 p.\n12 × 18 cm\nEnquadernació rústica\nPreu: 15 €\nISBN: 979-13-991290-9-0 \n  \nLa pràctica de l’art obre la nova col·lecció d’assaigs de l’artista en el marc de la línia editorial impulsada pel Museu Tàpies amb l’objectiu d’acostar a tothom el pensament teòric i estètic tapià. Presentada el novembre de 2025\, la nova línia editorial del Museu Tàpies es desplega en tres col·leccions: \n\nLa primera\, dedicada als assaigs d’autoria de Tàpies\, que inicia La pràctica de l’art.\nLa segona\, conformada per assaigs sobre Tàpies inclou els textos dels guardonats del Premi Internacional d’Assaig «Gest d’ahir\, pensament d’avui» i d’altres intel·lectuals convidats a participar-hi. La proposta de Rita Segato\, Tàpies i jo: una exegesi recíproca (2025)\, permet al públic general apropar-se al pensament de l’antropòloga a través del seu acostament al llegat de Tàpies. El text de Segato és el resultat de la primera edició del Premi\, impulsat en el marc de la col·laboració entre el Museu Tàpies i la Càtedra Antoni Tàpies-UPF d’Art i Pensament Contemporanis.\nLa tercera col·lecció\, el primer volum de la qual també es publicarà la tardor de 2026\, recollirà mirades contemporànies sobre l’artista sorgides de simposis internacionals i jornades d’estudi celebrats al Museu Tàpies\, com ara Jo\, tu\, món. Símbol i univers. Aquest volum inclourà textos de Maria Josep Balsach\, José Manuel Cuesta Abad\, Anna Gual\, Rasha Omran\, Valentín Roma\, Gabriel Ventura\, Pedro G. Romero\, Andrea Soto Calderón\, Blanca Llum Vidal\, Raül Garrigasait i Eloy Fernández Porta sobre la Sèrie Teresa (1966) i la sèrie Cartes per a la Teresa (1971–1974). Hermanos Berenguer\, autors de la identitat visual del museu\, han estat els encarregats de la conceptualització i disseny de les col·leccions.\n\n  \nCompra un llibre a la paradeta\, amb un 10% de descompte\, i emporta’t una entrada gratuïta doble per visitar el Museu Tàpies \n  \nTotes les compres de llibres del dia de Sant Jordi 2026 fetes a la paradeta\, o a la botiga física\, del Museu Tàpies\, a més d’un 10% de descompte en el preu\, rebran una entrada doble per visitar el Museu Tàpies durant el 2026. \nDurant aquesta jornada\, la paradeta habitual de la llibreria\, al carrer d’Aragó\, 255 (Barcelona)\, a més de les novetats literàries més populars\, oferirà també les darreres publicacions del Museu Tàpies\, com ara l’assaig Rita Segato. Tàpies i jo: una exegesi recíproca; el catàleg Marta Palau. Els meus camins són terrestres; o el llibre Germaine Dulac. ¿Qué es el cine?\, publicat en col·laboració amb Wunderkammer.
URL:https://museutapies.org/event/la-diada-de-sant-jordi-al-museu-tapies/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/Sant-Jordi-2026-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260422T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260422T200000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260325T101201Z
LAST-MODIFIED:20260422T115055Z
UID:10001206-1776880800-1776888000@museutapies.org
SUMMARY:Visita dibuixada a "Àngel Jové. De intactu"\, amb Bea Ortiz
DESCRIPTION:El dibuix té una presència important en l’obra polièdrica de l’artista Àngel Jové: paisatges infinits que formen part de sèries; dibuixos fragmentaris o de fragments; motius que es repeteixen; traços de dibuix damunt d’imatges de premsa; dibuixos com si fossin documents d’arxiu. Us convidem a aproximar-nos a aquests materials a través d’una visita dibuixada a l’exposició Àngel Jové. De intactu; és a dir\, un recorregut per la mostra que pren el dibuix com un element de diàleg amb les obres. \nDurant la sessió\, Bea Ortiz proposarà diverses pràctiques enfocades a explorar la pràctica del dibuix com a intermediària entre l’obra d’Àngel Jové i la nostra interpretació d’ella. Partint de la percepció d’algunes de les seves obres\, es convidarà a observar i experimentar amb diferents estratègies de representació. A través de petites aproximacions formals\, es posarà l’accent en el procés i en la capacitat del dibuix per generar recerca: provar maneres de mirar\, de traduir formes\, ritmes o relacions presents en les peces de Jové. Mitjançant la consciència del gest\, el traç\, la textura\, els suports o les eines\, el dibuix esdevindrà el testimoni d’allò que ens transmet l’obra. Més que representar-la fidelment\, es tractarà de traduir-ne una atmósfera\, un estat o una sensació\, i veure com el llenguatge del dibuix pot donar forma a aquestes impressions. \n  \nBea Ortiz és llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de pintura. Va participar en exposicions individuals i col·lectives a ciutats com ara Barcelona\, Madrid i París. Posteriorment\, va fer el cicle formatiu de grau superior d’Il·lustració a l’Escola Massana. Ha il·lustrat tres àlbums publicats per l’Editorial Andorra\, i també per a revistes com Cavall Fort i Tretzevents. Amb el temps es va adonar que preferia compartir la seva passió per l’art amb altres persones de manera pràctica i conjunta. Després de treballar diversos anys com a educadora a diferents museus de Barcelona\, actualment és docent a l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat (EAD). \n  \n[Àngel Jové. Sense títol\, c. 1984. Col·lecció particular\, Girona.]
URL:https://museutapies.org/event/visita-dibuixada-a-angel-jove-de-intactu-amb-bea-ortiz/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/03/6-en-tamano-grande.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260418T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260418T140000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260303T113411Z
LAST-MODIFIED:20260415T154348Z
UID:10001195-1776513600-1776520800@museutapies.org
SUMMARY:Laura Llaneli. Murmuri mut
DESCRIPTION:  \nAmb Murmuri mut\, Laura Llaneli situa el so en un espai de possibilitat inesperada. A través d’una acció mínima però sostinguda\, l’artista desplaça l’escolta cap al terreny de la imaginació i ens convida a considerar fins a quin punt un so pot existir sense arribar a sonar. En un context cultural fortament dominat per la visualitat\, aquesta proposta d’escolta imaginada es planteja com una pràctica capaç d’alterar\, ni que sigui provisionalment\, la frenesia perceptiva que travessa la vida contemporània. \nFruit d’una recerca continuada al voltant de la percepció i la transmissió sonora\, la performance adopta la forma d’una partitura sense sons\, oberta a la ressonància singular i alhora col·lectiva de cada espectadorx. Entre l’evocació dels sons que configuren la quotidianitat institucional del museu\, els del teixit urbà i els dels entorns naturals\, emergeixen friccions i expectatives que sovint resten en un segon terme\, però que modelen de manera decisiva la nostra experiència sensible. \nAixí\, la terrassa del museu esdevé especialment permeable a aquestes tensions. Situada alhora dins i fora de la institució\, en un indret aparentment resguardat però exposat als sorolls canviants de la ciutat que s’hi filtren\, es configura com un escenari privilegiat per a una escolta atenta dels murmuris (muts) que sovint passen inadvertits i que\, sense estridències\, modelen subtilment la nostra percepció col·lectiva. \nActivitat realitzada en el marc de la tercera edició del cicle “Seguint el sol” del Museu Tàpies\, titulat “Destapar la mirada”\, comissariat per Carolina Ciuti. \n  \nL’obra de Laura Llaneli (Granada\, 1986) explora la relació entre la producció sonora i l’experiència\, el llenguatge i les pràctiques de les arts visuals contemporànies. Els seus treballs posen l’èmfasi en l’impacte que tenen les variacions sobre patrons i estructures estables en determinats productes culturals; al mateix temps\, posen a prova la resistència del llenguatge com a codi i del so com a icona social. \nLlaneli està representada per ADN Galeria i\, entre els seus premis\, destaquen Art for Change 2019\, el Premi Miquel Casablancas 2018 i el Premi Embarrat 2017. Ha fet exposicions individuals en espais nacionals i internacionals\, com el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa (Barcelona)\, La Capella (Barcelona)\, Casal Solleric (Palma)\, ADN Galeria (Barcelona)\, la Fundació Joan Miró (Barcelona)\, Casaplan (Valparaíso\, Xile)\, Swinton&Grant (Madrid) i Art3 (Valence\, França). També ha participat en exposicions col·lectives a Lo Pati (Amposta)\, The Clemente’s (Nova York)\, el Palacio Condes de Gabia (Granada)\, el Centro Rafael Botí (Còrdova)\, Tecla Sala (l’Hospitalet de Llobregat) i la Casa de Velázquez (Madrid)\, entre d’altres. Ha presentat les seves performances en festivals com Asistir 2022 (Mèxic)\, Signal Reload (Sardenya)\, Intermediale (Polònia)\, Mixtur (Barcelona)\, POESIA i + (Caldes d’Estrac)\, CAAMsonora (Gran Canària)\, LEM (Barcelona)\, Tsonami IX (Xile) i Eufònic (Terres de l’Ebre). \nActualment viu i treballa a Barcelona. Va cursar estudis musicals i es va diplomar en Disseny Gràfic. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té un màster en Art Sonor i un màster en formació del professorat per la mateixa universitat.
URL:https://museutapies.org/event/laura-llaneli-murmuri-mut/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/03/Murmuri-mut_3-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260411T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260411T130000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20240718T074445Z
LAST-MODIFIED:20260325T161008Z
UID:10000813-1775905200-1775912400@museutapies.org
SUMMARY:Antoni Tàpies i l’esfera pública
DESCRIPTION:Itinerari comentat que dona a conèixer algunes de les obres d’Antoni Tàpies situades en diferents institucions i espais públics de la ciutat de Barcelona\, i que posa de manifest el vessant més social i compromès de l’artista. El recorregut inclou el comentari de les obres Núvol i cadira (1990)\, Mitjó (maqueta\, 1991; escultura\, 2010)\, Homenatge a Picasso (1983) i Sala de reflexió (1996). \n  \n[Crèdits de la imatge: Antoni Tàpies\, Núvol i cadira\, 1990. (c) Museu Tàpies\, 2024. De la fotografia: © Raimon Ramis\, 2024.]
URL:https://museutapies.org/event/antoni-tapies-i-lesfera-publica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/Antoni-Tapies.-Nuvol-i-cadira.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260409T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260409T193000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260226T152637Z
LAST-MODIFIED:20260410T102308Z
UID:10001186-1775757600-1775763000@museutapies.org
SUMMARY:Carles Congost. El gris es declina
DESCRIPTION:Carles Congost ens presenta El gris es declina\, una intervenció performàtica que prioritza el paper del text i del so. La notable influència dels escrits d’Antoni Tàpies s’evoca a través de diverses pistes musicals i sonores elaborades prèviament per l’artista.  \nCongost adopta el rol de DJ i converteix una sessió de clubbing en una performance de naturalesa híbrida i reflexiva. Aquesta hibridació no només es deu a les diverses formes d’intervenció sobre les pistes\, sinó que també s’expressa en la varietat de processos creatius que Congost empra.  \nEn algunes ocasions\, Congost improvisa sobre bases instrumentals preexistents\, incorporant nous efectes i veus generades per intel·ligència artificial\, amb l’objectiu d’organitzar els missatges dins l’economia particular del format cançó. En d’altres\, recrea passatges ambientals en què el text apareix de manera abstracta i suggeridora.  \nMalgrat les evidents diferències formals entre el treball de Congost i el de Tàpies\, aquesta performance vol subratllar les idees essencials compartides que tenen a veure amb el fet creatiu\, i que mereixen ser celebrades i posades en comú. Els textos de Tàpies que serveixen com a material de base per a aquesta exploració ressaltant la lliure associació d’idees com a forma d’operar vàlida. Congost reelabora i entortolliga els textos originals\, que no apareixen mai de manera literal\, amb l’objectiu d’evidenciar la transversalitat\, la vigència i la universalitat de les idees del pintor Antoni Tàpies. Amb la col·laboració a la guitarra d’Andrés Papas Pérez. \nActivitat realitzada en el marc de la tercera edició del cicle “Les cadires de Tàpies“\, comissariat per Judith Barnés. \n  \nCarles Congost utilitza diferents procediments visuals i sonors\, com el vídeo\, la fotografia\, el dibuix o la instal·lació\, per construir relats que reflexionen\, de manera irònica i sensual\, sobre la forja de la identitat\, els hàbits de consum i la mateixa creació artística.  A les seves obres analitza els codis de la cultura popular com a vehicles de construccions diferencials i com a formes hegemòniques de la subjectivitat.  \nHa participat en nombroses exposicions\, tant nacionals com internacionals\, com ara Music as a Foreign Language (Museu Es Baluard\, Palma\, 2023)\, ¿Para qué sirven las canciones? (La Casa Encendida\, Madrid\, 2020)\, A Sense of Wonder (Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats\, Barcelona\, 2018)\, X Biennal de Nicaragua (2016)\, Manifesta 11 (Zúric\, 2016)\, The Real Royal Trip (PS1/MOMA\, Nova York\, 2003)\, Popcorn Love (Espacio Uno – Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía\, 2001) i Country Girls (Espai 13 – Fundació Miró\, Barcelona\, 2000)\, entre d’altres.  \n  \n[Imatge: Montseny amb violència.]
URL:https://museutapies.org/event/carles-congost-el-gris-es-declina/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/Montseny-amb-violencia_-Blanc-y-negre_2026-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260408T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260408T200000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260324T112141Z
LAST-MODIFIED:20260326T130316Z
UID:10001198-1775674800-1775678400@museutapies.org
SUMMARY:Càpsula paraula: "Anar a Marina"
DESCRIPTION:Presentació del llibre d’artista “Anar a Marina”\, d’Isabel Banal\, en el marc del programa estable de formació per a docents “Tàpies: paraula\, ferida\, terra”. \nLa seva obra\, impregnada de l’entorn rural i natural on ha viscut\, connecta amb alguns dels eixos de reflexió de l’àrea educativa del museu. Editat per ARBAR\, el volum posa en diàleg imatges personals —actuals i provinents del record familiar— amb referents fotogràfics i poètics i literaris\, i es tanca amb un text de Mita Casacuberta. L’obra proposa un recorregut íntim pels paisatges de l’Alt Empordà i juga amb el doble sentit de l’expressió popular «anar a marina» —anar a la platja\, estiuejar-hi— i amb la tradició pictòrica de les marines. \nEn aquesta sessió\, de la mà de les comissàries Alexandra Laudo i Glòria Picazo\, i amb la participació de Marta Pol Rigau i Isabel Banal\, editora i autora del llibre respectivament\, ens endinsarem en el món de les edicions d’art i en els imaginaris de l’artista. \n  \nSobre el llibre \nEl llibre d’artista Anar a Marina\, d’Isabel Banal Xifré\, explora els vincles que establim amb un territori i les experiències que hi vivim; en aquest cas\, amb l’espai comprès entre Llançà i el Port de la Selva. L’obra s’articula a partir del doble sentit de l’expressió popular “anar a marina” —anar a la platja\, estiuejar-hi— i la tradició pictòrica de pintar marines. \nEntre els fils conductors hi trobem les figures del pessebre\, la presència de pedres i roques —elements constants en l’obra de Banal— i la literatura\, entesa també com una forma de “marina”. La pedra\, la llum\, el mar i l’absència esdevenen elements simbòlics que evoquen identitat\, pèrdua i arrelament. \n  \nSobre l’artista \nEl treball d’Isabel Banal Xifré reflexiona sobre la tensió i la convivència entre el món natural i el món urbà\, així com sobre la representació del paisatge. Al llarg de la seva trajectòria\, ha estat constant l’ús de materials naturals combinats amb elements vinculats al procés de creació i amb objectes quotidians. Sovint juga amb els canvis d’escala i la miniaturització\, prenent com a referència el món dels pessebres. El color blanc hi és sempre present\, entès com a silenci i revelació.Entre les seves exposicions individuals destaquen Abismes (Chiquita Room\, 2023)\, Parar taula (Canònica de Vilabertran – Bòlit\, 2022)\, Ad infinitum (Estrany-De la Mota Art Advisors\, Barcelona\, 2020)\, In(certesos) (MUME\, 2020) i intents (2) (Lactea\, Arts Santa Mònica\, 2014). \n  \nAmb la col·laboració d’ARBAR Centre de producció i edició de processos performatius centrats en la recerca biocultural i artística de Rodes.
URL:https://museutapies.org/event/formacio-per-a-docents-capsula-paraula-anar-a-marina/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/avif:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/03/2-anar-a-marina-4.jpg.avif
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260329T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260329T123000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260204T173932Z
LAST-MODIFIED:20260326T123552Z
UID:10001168-1774782000-1774787400@museutapies.org
SUMMARY:Parets\, murs o tàpies. Activitat familiar
DESCRIPTION:Al llarg de la seva trajectòria\, Antoni Tàpies va explorar les noves possibilitats que oferia la pintura i va experimentar amb materials extrapictòrics\, com ara la pols de marbre\, per aportar diferents textures a les seves obres. Durant aquestes pràctiques\, segons va dir ell mateix\, el quadre el va sorprendre transformant-se en un mur. \nUs heu fixat mai en els murs propers a casa vostra? Què ens expliquen? Com ho fan? Durant l’activitat volem escoltar les parets\, els murs i les tàpies. Conjuntament\, coneixerem el procés creatiu de les obres-mur d’Antoni Tàpies\, la seva capacitat comunicativa i la seva fascinació pels murs. Alhora\, tot fent una passejada\, ens fixarem en les marques de les parets que es troben al voltant del museu per descobrir quines històries ens expliquen. \nActivitat en el marc de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur.
URL:https://museutapies.org/event/parets-murs-o-tapies-visita-dinamitzada/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/MTa2026_AntoniTapies_Nocturn.-1952-web.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260321T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260321T140000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260224T124336Z
LAST-MODIFIED:20260312T144239Z
UID:10001176-1774094400-1774101600@museutapies.org
SUMMARY:blanca arias. Al límit d’un bosc\, una nena
DESCRIPTION:«Al límit d’un bosc\, una nena.» Un inici així amaga una promesa del narrador a l’oient\, com la nota que algun ha esmunyit en una butxaca\, o la insinuació que ha de passar alguna cosa. Tothom que estigui a prop girarà el cap i afinarà l’oïda\, imaginant la nena obrint-se pas entre els arbres o al costat de la muralla verda d’un bosc. \nFragment de Hamnet\, de Maggie O’Farrell \n  \nAmb aquest horitzó d’expectativa s’obre Al límit d’un bosc\, una nena. Prenent com a punt de partida els buits aparents de l’obra Mitjó\, d’Antoni Tàpies\, l’artista blanca arias ens convida a habitar el forat com un espai ambigu: absència i obertura\, vulnerabilitat i possibilitat. Allò que el decòrum sol apartar —l’excés\, l’abjecte\, la desviació del cànon— esdevé aquí un lloc des d’on repensar la percepció dels cossos i el que aquesta mirada diu de nosaltres. \nEn aquest context\, el cos i la matèria es presenten com a superfícies d’escriptura\, transmetent allò que la paraula no pot fixar. Com a acte de cura metodològica\, arias «estira del fil»\, unint simbòlicament pràctiques tèxtils\, memòria oral i genealogies discretes que sovint queden fora del relat oficial. \nDes d’una sensibilitat feminista\, la intuïció i l’escolta de les zones toves del cos es reivindiquen aquí com a formes de coneixement. La poesia\, concebuda com a plec del llenguatge\, obre espais on altres significats emergeixen i ens permet qüestionar què esperem\, avui\, de l’experiència artística. \nActivitat realitzada en el marc de l’edició 2026 del cicle “Seguint el sol” del Museu Tàpies\, que porta per títol “Destapar la mirada” i està comissariat per Carolina Ciuti. \n  \nblanca arias (ella / elli) és artista-investigadora\, educadora i curadora. Graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Comparats per la Universitat Pompeu Fabra. La seva pràctica es desenvolupa en l’àmbit de la imatge\, des d’on fabula sobre possibles gestualitats i materialitats lesbofeministes. Blandito blandito. ¿Qué le hacemos las feministas al arte? (Cielo Santo\, 2025) és el seu primer llibre. \nActualment\, és part del Departament de Programació Pública i Social de la Fundació Miró\, educadora al MACBA i voluntària de l’arxiu Ca la Dona. Anteriorment\, ha comissariat exposicions al CCCB (2026)\, la Fundació Miró (2025)\, la Sala d’Art Jove (2024) i La Panera (2024). Ha portat a terme activitats de mediació a Matadero\, el MNAC\, La Capella\, el MACBA\, el Monestir de Pedralbes o el Centre LGTBI\, entre d’altres. Com a artista\, la seva obra ha estat reconeguda amb les beques Barcelona Crea (2024) i Sala d’Art Jove (2023)\, i exposada a espais com l’EACC Espai d’Art Contemporani de Castelló\, el Loop Festival o Tabakalera.
URL:https://museutapies.org/event/blanca-arias-al-limit-dun-bosc-una-nena/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/blanca-arias-retrat-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260319T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260319T210000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260227T122240Z
LAST-MODIFIED:20260311T175227Z
UID:10001190-1773946800-1773954000@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de l'exposició "Àngel Jové. De intactu"
DESCRIPTION:El proper dijous\, 19 de març de 2026\, a les 19.00 h\, tindrà lloc la inauguració general de la nova exposició del Museu Tàpies titulada “Àngel Jové. De intactu“. L’acte serà públic i gratuït\, i no caldrà fer reserva prèvia. La mostra estarà disponible fins al 27 de setembre de 2026\, permetent al públic l’oportunitat d’aprofundir de l’obra de l’artista català. \nLa mostra “Àngel Jové. De intactu”\, comissariada per la historiadora de l’art Maria Josep Balsach\, és la primera gran retrospectiva dedicada a l’obra d’Àngel Jové (Lleida\, 1940 – Girona\, 2023) que desplegarà una part significativa de la seva producció per oferir un espai més íntim entorn de la seva figura\, definitòria d’un artista que va defugir els marcs institucionals i normatius del museu. Considerat un dels creadors més enigmàtics dels anys setanta\, Jové va transitar entre l’arte povera\, l’informalisme i el conceptualisme. \n. \n[Imatge: Àngel Jové\, Sense títol. Sèrie Metafísica\, 1975. © Col·lecció Rafael Bartolozzi\, 2025.] \n 
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-angel-jove-de-intactu/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/Angel-Jove-baixa.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260312T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260312T183000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260227T114854Z
LAST-MODIFIED:20260303T104424Z
UID:10001189-1773338400-1773340200@museutapies.org
SUMMARY:Enric Casasses. La  mongeta i el cigró. Enfilat a la cadira
DESCRIPTION:Enric Casasses obre l’edició 2026 del cicle “Les cadires de Tàpies” amb una xerrada-conferència-actuació-recitació-funció sobre la manera com la cadira\, per petita que sigui\, OMPLE l’espai escènic\, a través de la visió de com un poema es va transformant en ell mateix al llarg de l’escletxa del temps (mesos\, anys\, dècades); la primera versió del poema és dels anys vuitanta\, la segona del dos mil deu\, i la tercera apareixerà\, si apareix\, en aquesta sessió. Entremig s’anirà veient com la cadira apareix i reapareix en diferents moments històrics del segle vint. Del segle vint-i-un encara no en sabem res: el veiem en directe. \nEl poema es diu LA MONGETA I EL CIGRÓ i\, en la seva primera versió\, forma part d’un llibre inèdit constituït per poesies jovenívoles de l’autor i que es titula ÀNSIA VELLA. \nEl cicle “Les cadires de Tàpies” és comissariat per Judith Barnés. \n\nEnric Casasses. Nascut a Barcelona\, amb arrels de poble mariner (l’Escala) i una vida relativament nòmada\, premiat diverses vegades per la seva obra\, escriu versos (poemets\, poemots\, cançons\, i també assaigs en vers)\, proses (poètiques i filosòfiques\, especialment de filosofia-ficció) i un parell d’obres de teatre. És autor de Calç\, Uh\, Do’m\, El nus la flor\, la policia irà de bòlit\, i altres.
URL:https://museutapies.org/event/enric-casasses-la-mongeta-i-el-cigro-enfilat-a-la-cadira/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/km-1915-Suprematisme.-Nou-realisme-pictoric.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260307
DTEND;VALUE=DATE:20260308
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260217T155248Z
LAST-MODIFIED:20260219T150025Z
UID:10001171-1772841600-1772927999@museutapies.org
SUMMARY:El Museu Tàpies participa a Museu Endins 2026
DESCRIPTION:  \nVisites comentades al magatzem d’obra gràfica\, la reserva de pintura i el taller de restauració del Museu Tàpies \nEl Museu Tàpies participa en una nova edició de la jornada Museus Endins que organitza l’Ajuntament de Barcelona. De la mà de Maria Amador\, registre\, i Mònica Marull\, restauradora\, es podran conèixer espais restringits del Museu Tàpies com el taller de restauració\, el magatzem d’obra gràfica i la reserva de pintura\, que ha estat renovada durant la celebració del centenari de l’artista en 2023-2024. En aquests espais es custodien\, conserven i estudien les obres que en algun moment són seleccionades per a formar part de les exposicions\, sigui dins o fora del Museu Tàpies. \nLa visita permetrà descobrir les tasques que el personal del Museu duu a terme per a classificar obres creades per Antoni Tàpies que van transgredir formats\, tècniques i materials establerts. També\, donarà a conèixer la labor per a mantenir inalterades obres que per naturalesa tendeixen a la transformació constant\, així com els reptes afegits de fer-ho en un edifici històric que no va ser originalment concebut per a fins museístics. \n  \nMuseu Endins es una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per descobrir la cara oculta dels museus \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/el-museu-tapies-participa-a-museu-endins-2026/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/3-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260221T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260221T190000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260203T153041Z
LAST-MODIFIED:20260218T160305Z
UID:10001165-1771696800-1771700400@museutapies.org
SUMMARY:Tarte Tatin
DESCRIPTION:Quan el Museu Tàpies començava a articular la primera exposició monogràfica que un museu dedicava a André du Colombier\, la comissària i amiga íntima de l’artista\, Anka Ptaszkowska\, va obrir les portes del seu apartament parisenc a les treballadores del museu. Aquell espai\, suspès en el temps\, revelava un univers dens i caòtic\, una multitud d’obres desconegudes fins aleshores: documents\, objectes quotidians i les empremtes d’una vida viscuda amb intensitat. Moltes d’aquelles peces formen part\, avui\, de l’exposició André du Colombier. Un punt de vista líric. \nAquell desordre fecund\, ple de restes de vida\, va fer emergir\, també\, unes pàgines soltes que semblaven pertànyer a un text teatral escrit per Du Colombier. Es tractava de Tarte Tatin\, una obra pràcticament inèdita\, representada només una vegada\, que reflexiona amb ironia sobre el pas del temps\, l’amistat i l’absurd de la incomunicació humana. \nCom a clausura de l’exposició\, el Museu Tàpies ha encarregat a la dramaturga i directora teatral Berta Prieto la posada en escena d’aquestes paraules en un format de lectura dramatitzada. La proposta vol establir un diàleg amb l’univers visual de la mostra\, i fer que les paraules de l’artista dotin l’espai expositiu de noves capes de sentit i activin qüestions que encara ressonen amb una força sorprenent. \n  \nBerta Prieto (1998) és dramaturga\, actriu\, directora i guionista. S’ha format en diverses escoles d’interpretació i ha cursat el grau en Humanitats a la UOC. Va debutar professionalment amb El Chinabum (2018)\, obra coescrita amb Lola Rosales i dirigida per Paula Ribó que va recórrer festivals i teatres i va donar origen al col·lectiu Las Chatis de Montalbán. \nPosteriorment\, va coescrire i dirigir FUCK YOU MODERN FAMILY (2019) i Derecho a pataleta (2020)\, ambdues estrenades i representades a la Sala Beckett. El seu darrer treball com a dramaturga i directora és l’obra Del fandom al troleig\, una sàtira del bla bla bla\, estrenada i representada a la Sala Beckett i al Teatro de la Abadía\, a Madrid.  \nTambé és cocreadora de la sèrie AUTODEFENSA (2022)\, produïda per FILMIN i Boogaloo Films\, seleccionada en festivals com el Festival de Cinema Europeu de Sevilla\, l’Alternativa i Series Mania\, i nominada a diversos guardons\, incloent-hi els Premis Feroz i els Premis ALMA. Actualment treballa en nous projectes escènics i audiovisuals explorant els límits de la dramatúrgia i la creació contemporània. \n  \nEquip \n· Dramatúrgia i direcció: Berta Prieto  \n· Interpretació: Belén Barenys\, Laura Roig i Berta Prieto  \n· Directora d’art: Cecília Ruíz Baena \n. Assistent de vestuari i art: Patrícia Feliu Juárez \n. Disseny gràfic: Eduard Sales \n. Disseny sonor: Belén Barenys \n. Pianista: Roger Cassola \n 
URL:https://museutapies.org/event/pastis-tatin/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/Tarte-Tatin.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260213T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260213T210000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260127T125528Z
LAST-MODIFIED:20260212T092830Z
UID:10001161-1771009200-1771016400@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de l'exposició "Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur"
DESCRIPTION:NOVA DATA \nEl Museu Tàpies obrirà oficialment\, el divendres 13 de febrer de 2026\, a les 19.00 h\, la nova exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur. L’acte d’inauguració serà públic i gratuït\, i no caldrà fer reserva prèvia. Aquesta mostra estarà disponible fins al 6 de setembre de 2026\, oferint al públic l’oportunitat d’endinsar-se en un moment fonamental de l’obra d’Antoni Tàpies. \nEl projecte monogràfic s’endinsa en la dècada de 1950\, un període clau en la trajectòria de l’artista. L’exposició examina quatre mostres individuals que Tàpies va realitzar durant aquests anys\, cadascuna amb obres i muntatges molt diferents entre si\, permetent relacionar la seva producció amb debats contemporanis sobre arquitectura\, indústria\, disseny gràfic i espai urbà. Aquesta aproximació ofereix noves perspectives sobre la transformació de la pràctica artística de Tàpies en aquell període. \nLa mostra és comissariada per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Pablo Allepuz\, cap de col·lecció del museu. \n: \n[Imatge: Antoni Tàpies\, El foc encantat de Farefa\, 1949. Col·lecció particular\, Barcelona. © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2026.]
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-antoni-tapies-el-moviment-perpetu-del-mur/
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Antoni-Tapies-El-foc-encantat-de-Farefa-1949.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260207T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260207T140000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260112T152434Z
LAST-MODIFIED:20260127T111202Z
UID:10001158-1770462000-1770472800@museutapies.org
SUMMARY:Objectes i altres coses. Visita guiada disfressada
DESCRIPTION:Joan Brossa i André du Colombier comparteixen una pràctica artística en què la poesia i l’objecte tenen un paper central. Du Colombier va néixer el 1952 a Barcelona una mica per casualitat\, ja que el seu pare impartia Filosofia en escoles franceses a l’estranger. Així i tot\, la família no s’hi va quedar gaire temps i no hi ha constància que conegués Brossa\, nascut el 1919 a la mateixa ciutat. L’aproximació al llenguatge\, el sentit humor\, l’esperit juganer\, l’interès per l’objecte quotidià\, una actitud antisistema i la dimensió política de la seva obra són trets que els aproximen. \nPer aquest motiu\, hem organitzat una visita a l’exposició Digues\, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte\, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa\, i a l’exposició André du Colombier. Un punt de vista líric\, al Museu Tàpies. Durant el trajecte a peu entre les dues institucions\, l’artista Estel Boada activarà una proposta de mediació al voltant dels objectes. L’activitat conclourà amb un aperitiu a la terrassa del Museu Tàpies. \nPodeu venir disfressats d’objectes o portar un objecte personal. \n  \nA càrrec d’Estel Boada\, Sílvia Galí i Maria Sellarès
URL:https://museutapies.org/event/objectes-i-altres-coses/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/01/llapis1-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260203T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260203T203000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20260109T141625Z
LAST-MODIFIED:20260217T170741Z
UID:10001155-1770141600-1770150600@museutapies.org
SUMMARY:La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme
DESCRIPTION:En el marc de l’exposició del Museu Tàpies dedicada a la cineasta Germaine Dulac\, pionera del cinema d’avantguarda i figura clau del surrealisme cinematogràfic\, el Museu Tàpies organitza una taula de debat centrada a aprofundir en l’univers simbòlic\, estètic i polític de l’imaginari femení en el marc del surrealisme. \nL’esdeveniment vol ser un espai per reflexionar\, des del rigor crític i la sensibilitat poètica\, sobre les formes en què les dones artistes i pensadores han intervingut\, expandit o subvertit els codis del surrealisme\, sovint pensats des d’una mirada masculina. Així doncs\, la taula de debat abordarà qüestions com la construcció del cos i el desig\, l’autoria femenina dins de l’avantguarda i la relació entre cinema\, somni i alliberament simbòlic. \n«La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme» és una invitació a repensar els relats de les avantguardes des del gest\, el símbol i l’esquerda\, però també a escoltar com ressona avui un moviment d’avantguarda que va saber transformar l’invisible en imatge i el desig en llenguatge. \n  \nPROGRAMA \n  \n18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies \n18.10 h. Intervenció «Germaine Dulac i el llarg cinema impressionista»\, a càrrec de Tami Williams \n18.40 h. Intervenció «Poètiques del cos antifeixista»\, a càrrec de Julia Ramírez Blanco \n19.10 h. Intervenció «Danseu\, imatges\, danseu»\, a càrrec d’Elena Castro Córdoba \n19.40 h. Taula rodona amb Tami Williams\, Julia Ramírez Blanco i Elena Castro Córdoba\, moderada per Bruna Lo Biundo \n20.15 h. Cloenda \n  \nPARTICIPANTS \n  \nTami Williams és professora associada d’Estudis Cinematogràfics i d’Anglès a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee i ha estat presidenta durant dos mandats de Domitor – International Society for the Study of Early Cinema (2015-2023). És autora i editora de diversos llibres sobre cinema dels primers temps i sobre cinema modern\, entre els quals destaquen Germaine Dulac: A Cinema of Sensations (2014)\, Global Cinema Networks (2018)\, Germaine Dulac: What Is Cinema? (2019\, guardonat amb el Premi del Llibre de Cinema del CNC 2020)\, Provenance and Early Cinema (2021) i Crafts\, Trades\, and Techniques of Early Cinema (2024). Especialista en intermedialitat i intercanvis interculturals\, ha organitzat retrospectives internacionals en institucions de referència\, com La Cinémathèque française\, el Musée d’Orsay\, Il Cinema Ritrovato\, Le Giornate del Cinema Muto\, la Library of Congress i el Lincoln Center for the Arts. És membre del consell administratiu de Women and Film History International. \n  \nJulia Ramírez Blanco és investigadora Ramón y Cajal a la Universidad Complutense de Madrid. La seva recerca connecta la història de l’art\, els estudis utòpics i els moviments activistes. Ha publicat diverses monografies\, entre les quals Artistic Utopias of Revolt (Palgrave\, 2018)\, 15M. El tiempo de las plazas (Alianza\, 2021)\, Amigos\, disfraces y comunas. Las hermandades de artistas del siglo xix (Cátedra\, 2022) i La ciudad del Sol. Le mouvement 15M entre formes et performances (Éditions Lorelei\, 2023). També és editora de llibres i números de revista\, com Los ismos del siglo xxi (Alianza\, 2025)\, coeditat amb A. M. Guasch. Ha realitzat estades de recerca a Nova York\, París\, Nantes\, Amiens i Princeton. Juntament amb Lise Lérichomme i Sally Bonn\, ha codirigit el projecte de recerca i exposició Grande Révolution Domèstique-Guise\, sobre utopies feministes\, a Le Familistère Guise (França). Ha estat membre del comitè de The Society for Utopian Studies i forma part del grup de recerca internacional del Center for Artistic Activism (C4AA). Actualment investiga les utopies ecològiques davant la crisi climàtica. \n  \nElena Castro Córdoba és doctora en Estudis Feministes i de Gènere per la Universidad Complutense de Madrid\, màster en Gènere\, Mitjans i Cultura per la Goldsmiths University (Londres) i graduada en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat investigadora predoctoral FPU a la Universidad Complutense de Madrid\, on va desenvolupar una tesi sobre temporalitats queer i afectives aplicades a l’arxiu\, i és cocreadora del col·lectiu artístic Ontologías Feministas\, especialitzat en virtualitat i pràctiques amb perspectiva feminista. Actualment és professora associada a EINA i col·laboradora docent a la Universitat Pompeu Fabra. Investiga i escriu sobre feminisme contemporani\, arxiu\, polítiques temporals i la seva interrelació amb estètiques contemporànies. \n  \nBruna Lo Biundo és investigadora especialitzada en la representació de les dones durant el període d’entreguerres\, amb un interès particular pel surrealisme i el cinema feminista pioner de Germaine Dulac. Doctora en Literatura Francesa per la Universitat de Palerm\, ha treballat com a comissària i responsable de recerca en institucions com el Mémorial de la Shoah i La Contemporaine (Universitat de Nanterre)\, així com en projectes sobre dones immigrants i refugiades a la França del segle xx. Cofundadora de l’associació Past/Not Past\, actualment prepara una exposició documental dedicada a Germaine Dulac. Des de 2024 coordina el màster en Patrimoni Audiovisual i imparteix classes sobre comissariat i pràctiques participatives a l’Institut National de l’Audiovisuel. \nFotograma extret de La Coquille et le Clergyman (La petxina i el clergue)\, 1928. \n  \nLlista de reproducció amb les video-conferències de la taula de debat: \n \n 
URL:https://museutapies.org/event/la-imatge-insubmisa-germaine-dulac-i-limaginari-femeni-del-surrealisme/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/01/Dulac-debat.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260129
DTEND;VALUE=DATE:20260130
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20250807T085729Z
LAST-MODIFIED:20251212T121758Z
UID:10001049-1769644800-1769731199@museutapies.org
SUMMARY:fe sense obres morta és\, d'Albert Serra
DESCRIPTION:El Museu Tàpies organitza un cicle de projeccions per presentar a la ciutadania fe sense obres morta és\, la nova producció cinematogràfica d’Albert Serra\, que ret homenatge a la figura i l’obra d’Antoni Tàpies. Aquesta iniciativa neix de la voluntat del museu d’incidir en la difusió del llegat tapià a través de mirades contemporànies i indisciplinades\, capaces de generar nous relats a partir de la seva obra. La proposta s’inscriu en una línia de programació que aposta per l’experimentació i el diàleg entre llenguatges artístics diversos. \nEn aquest context\, Serra —cineasta\, productor i guionista reconegut internacionalment per una trajectòria marcada per la llibertat formal i la radicalitat conceptual— ha acceptat el repte de fer una aproximació personal\, lliure i intransferible a l’univers de Tàpies. El resultat és un film que no pretén explicar ni interpretar\, sinó suggerir\, invocar\, emocionar. Una peça oberta i sensorial que aposta per l’evocació poètica més que no pas per la representació directa. \nAmb fe sense obres morta és\, Serra s’endinsa en els territoris més íntims i espirituals de la producció de Tàpies\, explorant-ne els límits matèrics\, la càrrega simbòlica i la densitat filosòfica des d’una mirada pròpia\, insubornable i sempre provocadora. El film fuig de la narració convencional per construir una experiència immersiva que dialoga amb el pensament i l’estètica de l’artista\, tot subratllant-ne la vigència\, la complexitat i la força transformadora. Aquest projecte audiovisual és\, doncs\, molt més que un retrat o un exercici d’interpretació: es tracta d’una proposta artística autònoma que\, partint de l’univers tapià\, en desvela dimensions ocultes o inesperades. És també una invitació a acostar-se a Tàpies des de noves perspectives\, a través del llenguatge cinematogràfic com a espai de reflexió i experimentació. \nAmb aquest cicle de projeccions\, el Museu Tàpies referma el seu compromís amb la creació contemporània i amb la revisió crítica de l’obra d’Antoni Tàpies\, fomentant trobades entre generacions\, disciplines i sensibilitats artístiques diverses. \n  \nFitxa tècnica:  \nfe sense obres morta és \nAlbert Serra\, Catalunya\, 2025. DCP\, VC\, 52 min.    \n  \nAlbert Serra. Llicenciat en Filologia Hispànica i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona\, és considerat un dels directors de cinema contemporanis més destacats a escala internacional. Debuta internacionalment amb Honor de cavalleria\, estrenada a la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Canes de 2006 i considerada una de les millors pel·lícules de l’any per la prestigiosa revista francesa Cahiers du Cinéma. El 2009 torna a Canes amb El cant dels ocells\, seleccionada i guardonada en diversos festivals internacionals. També ha dirigit projectes per a museus: Els noms de Crist\, presentat a l’exposició del MACBA Esteu a punt per a la televisió? (2010) i El Senyor ha fet en mi meravelles\, per a l’exposició Totes les cartes del CCCB. L’any 2013 escriu i dirigeix la pel·lícula Història de la meva mort\, guardonada amb el Lleopard d’Or al Festival de Locarno i considerada una de les millors pel·lícules de l’any per The New Yorker\, reconeixements que el situen en el panorama cinematogràfic mundial. El 2016 presenta La mort de Lluís XIV\, que rep el Premi Jean Vigo i obté set nominacions als premis Gaudí. El 2019 torna al festival de Canes amb Liberté\, una obra sobre els llibertins expulsats de la cort puritana de Lluís XVI amb la qual guanya el premi especial del jurat. El 2022 dirigeix Pacifiction\, un thriller hipnòtic rodat a la Polinèsia Francesa. S’estrena al festival de Canes\, on competeix per la Palma d’Or\, és triada millor pel·lícula de 2022 segons Cahiers du Cinéma\, guanya el Premi Louis Delluc i obté nou nominacions als premis César. \n  \n[Obra: Antoni Tàpies. Jo parlo amb la mà (1999). Col·lecció particular © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025.] \n 
URL:https://museutapies.org/event/fe-sense-obres-morta-es-dalbert-serra/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/04/Albert-Serra.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260128T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260128T193000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20251219T122753Z
LAST-MODIFIED:20260206T115349Z
UID:10001150-1769623200-1769628600@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del catàleg "Marta Palau. Els meus camins són terrestres"
DESCRIPTION:El Museu Tàpies presenta el catàleg de l’exposició Marta Palau. Els meus camins són terrestres\, una publicació imprescindible per endinsar-se en el treball d’una veu artística singular que el museu ha volgut reivindicar oferint-ne la primera gran retrospectiva a Europa. La mostra de Marta Palau (Albesa\, Lleida\, 1934 – Ciutat de Mèxic\, 2022) es va poder visitar entre el 27 de febrer i el 17 d’agost de 2025. \nAquesta edició\, elaborada en col·laboració amb el MUAC (Museo Universitario Arte Contemporáneo\, UNAM)\, reuneix textos d’Imma Prieto\, Amanda de la Garza\, María Dolores Jiménez-Blanco\, Maria Josep Balsach\, Rita Eder\, Natalia de la Rosa i Cuauhtémoc Medina\, i articula els grans eixos conceptuals de la mostra: la relació amb la terra\, l’exili\, el cos\, la memòria i la capacitat de generar vida a través de l’art. A la vegada\, el catàleg presenta dibuixos\, pintures i grans instal·lacions tèxtils\, així com materials inèdits de l’arxiu personal de Marta Palau\, que estableixen un diàleg viu entre la biografia de l’artista i el context històric en què visqué i que fan emergir qüestions universals\, tensions i conflictes que continuen essent presents en els nostres dies. El llibre\, publicat en català\, castellà i anglès\, consta de 248 pàgines i conté unes 140 imatges que il·lustren l’ampli univers creatiu de Palau. \nLa presentació del catàleg anirà a càrrec d’Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies i comissària del projecte Marta Palau. Els meus camins són terrestres; Nieves Berenguer\, dissenyadora del llibre\, i Bettina Moll\, coordinadora de la publicació. Amb la presència de Marta Gassol\, filla de l’artista. \nL’esdeveniment és una invitació a aprofundir en el treball de Marta Palau i a descobrir com aquests camins ens conviden a pensar sobre el nostre propi camí i a fer-nos preguntes a l’entorn dels llegats artístics\, la memòria històrica i els relats hegemònics. \n  \nFitxa tècnica: \nMarta Palau. Els meus camins són terrestres \nMarta Palau. Mis caminos son terrestres \nMarta Palau: My Paths are Earthly \nAutors: Imma Prieto\, Amanda de la Garza\, María Dolores Jiménez-Blanco\, Maria Josep Balsach\, Rita Eder\, Natalia de la Rosa i Cuauhtémoc Medina \n  \nEditors: Museu Tàpies i MUAC \nIdiomes: català\, castellà i anglès (edicions separades) \nISBN: 978-84-128816-6-0 (cat.)\, 978-84-128816-0-8 (cas.)\, 978-84-128816-1-5 (ang.) \nAny: 2025 \n248 pàgines\n18 x 26 cm \n140 imatges \nCartoné \nPreu: 46\,80 euros
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-cataleg-marta-palau-els-meus-camins-son-terrestres/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/12/MP-portada-20260115.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260122T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260122T203000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20251216T101309Z
LAST-MODIFIED:20260206T115137Z
UID:10001144-1769104800-1769113800@museutapies.org
SUMMARY:Biblioteca de pedra seca
DESCRIPTION:  \nLa biblioteca del poeta i crític d’art Vicenç Altaió és una acumulació desmesurada de vivències on el llibre és el lloc d’assentament de la paraula. La comunicació amb ells és constant\, i\, si escoltes de prop\, es poden sentir les veus dels autors\, que reivindiquen el pas de la història i que\, pacients\, esperen la relectura per part de les noves generacions. N’hi ha uns quants que traspassen els límits del «síndrome del llibre tancat» i reviuen performàticament en l’espai i el temps. \nEl Museu Tàpies presenta el darrer film de Joan Vall Karsunke\, conegut per la seva obra documental i experimental\, centrada en la memòria cultural\, la reflexió filosòfica i la poètica de les imatges. En aquesta obra\, el cineasta s’endinsa en la biblioteca del poeta i assagista Vicenç Altaió tot capturant l’essència del personatge a través de converses profundes i una estètica cuidada. En el film\, que s’autodefineix com una road-book-movie\, hi intervenen 23 personatges del món de l’art\, la música i la literatura. \nDesprés de la projecció tindrà lloc un col·loqui amb el director del film\, Joan Vall Karsunke; la muntadora\, Ginebra Vall\, i l’escriptor Vicenç Altaió. \n  \nFitxa tècnica: \nBiblioteca de pedra seca \nJoan Vall Karsunke\, 2025\, Catalunya\, VC\, 98 min\, DCP. \nAmb la participació de Perejaume\, Josep M. Sala-Valldaura\, Valentina Valentini\, Alfredo Pirri\, Mario Gas\, Biel Mesquida\, Albert Serra\, Stella Rahola\, Frederic Amat\, Pere Noguera\, Blanca Llum Vidal\, Jordi Cuixart\, Hannah Collins\, Alfredo Jaar\, Miquel Barceló\, Fina Miralles i Laia Estruch. \nMúsica: Nicolas Jaar\, Carles Santos\, Llorenç Balsach\, Marina Herlop i Pascal Comelade. \n  \n \n 
URL:https://museutapies.org/event/biblioteca-de-pedra-seca/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/12/altaio-film-jvall.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260121T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260121T200000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20250317T122955Z
LAST-MODIFIED:20260107T125553Z
UID:10000945-1769018400-1769025600@museutapies.org
SUMMARY:Visita dibuixada a "Antoni Tàpies. La imaginació del món" amb Oriol Vilapuig
DESCRIPTION:Des de quines especificitats opera el dibuix en la formació d’una imatge? Què passa si desplacem el centre d’atenció del dibuix al dibuixant\, de l’objecte a l’acció que el produeix? Podem llegir una imatge també amb el nostre cos? \nProposem una visita en què el dibuix i\, per extensió\, el nostre cos ens conduirà com a forma de coneixement i relació. Pensarem l’obra d’Antoni Tàpies a través del llenguatge del dibuix\, com un gest originari i específic. Una acció que produeix una imatge a partir d’un filtre\, el cos\, extremadament complex\, fràgil i sensible. Pensarem el dibuix a partir dels moviments corporals que produeixen una fricció entre suport i matèria\, en unes condicions específiques temporals i d’espai que generen com a residu una imatge. Aquesta imatge\, per més específica i simbòlica que sigui\, també descriu un cos que fricciona. Així\, el dibuix es podria entendre com un mapa\, una cartografia de gestos i actituds\, una evidència sensible compartida entre dos cossos: el d’un autor que el gesta i l’acciona i el d’un receptor que recull amb el propi cos\, ja que també es reconeix en aquells gestos que l’han produït. \nUs convidem a participar en una activitat de dibuix en què pensarem accionant aquestes friccions inherents a la gestació d’una imatge a través de l’obra d’Antoni Tàpies\, a partir de plantejaments materials com el gest\, la velocitat\, la fricció i la matèria\, però entenent-los com un estat lligat a les seves condicions emocionals\, polítiques i espirituals. Una activitat pràctica que ens convoca al voltant de l’obra d’Antoni Tàpies a partir del llenguatge del dibuix i les seves potencialitats performatives. \n  \nOriol Vilapuig Morera (Sabadell\, 1964) \nArtista visual que treballa fonamentalment des del llenguatge del dibuix. La seva pràctica adopta una metodologia pròxima a l’assaig. La pregunta per les imatges\, les seves possibilitats i els seus estatuts\, així com les seves maneres d’aparèixer\, són constants en els seus treballs. La seva obra s’expandeix\, també\, en el camp de la pedagogia entorn de les possibilitats performatives del dibuix i les seves formes d’ús. Imparteix tallers com a docent en el grau de Belles Arts de BAU – Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona i a Illa – Escola d’Art i Disseny de Sabadell. Ha exposat en nombroses exposicions individuals i col·lectives. El seu treball forma part de diverses col·leccions i ha rebut el reconeixement de la crítica. \n 
URL:https://museutapies.org/event/visita-dibuixada-oriol-vilapuig/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/visita-dibuixada-oriol-vilapuig.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260117T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260117T180000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20250926T081723Z
LAST-MODIFIED:20260107T125256Z
UID:10001075-1768669200-1768672800@museutapies.org
SUMMARY:Món imaginat. L’audiodescripció com a mirada
DESCRIPTION:Món imaginat és una experiència inclusiva que acosta l’obra d’Antoni Tàpies a persones amb discapacitat visual a través d’una audiodescripció expressiva en directe. L’activitat convida a connectar amb l’art d’una manera immersiva establint un diàleg profund amb les obres de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món. \nL’audiodescriptor guia el públic amb discapacitat visual\, primerament\, situant-lo en l’espai expositiu\, i seguidament amb una introducció a l’artista i a l’exposició. A continuació\, es profunditza en algunes de les obres més destacades i\, per finalitzar\, s’obre un petit col·loqui entre l’audiodescriptor i els assistents. A través d’una descripció evocadora\, detallada i empàtica\, s’enriqueix l’experiència artística i s’exploren noves vies per a la percepció i la interpretació.  \nCondueix l’activitat Aleix Castany Jaen\, una persona amb baixa visió\, graduat en Història de l’Art i Estudis Fílmics\, audiodescriptor cultural i actor. \nActivitat conceptualitzada per Aleix Castany Jaen i Marina Saura Olivella. \nActivitat adreçada a persones amb discapacitat visual i acompanyants. \n 
URL:https://museutapies.org/event/mon-imaginat-laudiodescripcio-com-a-mirada/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/i-PzgnLrk-X3.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260114T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260114T190000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20251024T122513Z
LAST-MODIFIED:20260112T145539Z
UID:10001106-1768413600-1768417200@museutapies.org
SUMMARY:Poètiques de la irrupció. Visites dialogades
DESCRIPTION:El Museu Tàpies proposa un cicle de visites dialogades per endinsar-se en l’univers singular d’André du Colombier\, un dels artistes més enigmàtics i fascinants de la seva generació. L’exposició André du Colombier. Un punt de vista líric\, comissariada per Adam Szymczyk\, desplega la seva pràctica artística com un territori en què el llenguatge es tensa fins a esdevenir matèria plàstica\, i on les paraules i els signes adquireixen un pes propi\, gairebé físic. \nDu Colombier (Barcelona\, 1952 – París\, 2003) va explorar les fronteres del llenguatge amb una llibertat radical. Les seves obres juguen amb la repetició\, el contrast entre majúscules i minúscules\, la identitat de les comes i dels accents\, i amb la possibilitat que les paraules es refereixin només a elles mateixes. El resultat és una obra que qüestiona les estructures lingüístiques i posa en crisi el sentit mateix de comunicar\, tot obrint un espai per a l’absurd\, el silenci\, la música i la poesia. \nAmb aquest cicle\, el Museu Tàpies vol posar en relació aquest univers amb les mirades de creadors i pensadors actuals. Cada sessió reunirà una parella convidada —provinent del món de les arts visuals\, la literatura i la poesia— per compartir una lectura subjectiva de l’obra de Du Colombier i establir un diàleg obert amb el públic. Així doncs\, no es tracta de meres visites comentades\, sinó d’unes trobades en què la paraula i la mirada es despleguen de manera viva i col·lectiva per fer que l’exposició sigui una experiència compartida i\, potser\, transformadora. \n  \nLes visites dialogades estaran guiades per: \n· Alicia Kopf i Raquel Santanera (4/11/25) \n· Míriam Cano i Oriol Vilanova (11/12/25) \n· Ignasi Aballí i Eduard Escoffet (14/01/26)
URL:https://museutapies.org/event/poetiques-de-la-irrupcio-visites-dialogades/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/poetiques-de-la-irrupcio-museu-tapies.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260110T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260110T130000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20251219T104645Z
LAST-MODIFIED:20260108T115735Z
UID:10001147-1768042800-1768050000@museutapies.org
SUMMARY:On és l’art polític?  Debat i presentació del llibre "Estética posfundacional"
DESCRIPTION:  \nLa pregunta per la potència política de l’art recorre els segles xx i xxi. Però… on és l’art polític actualment? És a dir\, preguntem-nos radicalment «on» és en tots els sentits: en quines pràctiques es troba? En quines teories el trobem definit? Per a quines situacions ens serveix? \nEl llibre col·lectiu Estética posfundacional (Dykinson\, 2005) recull un conjunt d’assaigs filosòfics que aspira a respondre aquestes i altres preguntes a l’entorn de la noció d’estètica postfundacional. En la línia del pensament d’Oliver Marchart\, present a l’acte\, les autores i els autors que han col·laborat en el llibre tracten qüestions com l’anarquia\, el dissens\, la funció curatorial o l’activisme artístic per comprendre la potència revolucionària de l’art. Atès que comprenem que els fonaments polítics de les nostres societats són històrics i materials\, la reflexió estètica és clau per qüestionar la violència subjacent dels nostres sistemes polítics i imaginar una alternativa. \nLa presentació del llibre comptarà amb la presència d’alguns dels autors que hi han participat. \n  \nOliver Marchart és un filòsof polític i sociòleg austríac reconegut internacionalment per les seves investigacions sobre teoria social\, postmarxisme\, postestructuralisme i moviments socials. Els seus llibres han suscitat un profund debat en diversos àmbits\, i se n’han traduït dos al castellà: Pensamiento político posfundacional (FCE\, 2009) i Estética conflictual (Ned Ediciones\, 2024). \n  \nLaura Llevadot és professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i investigadora principal del grup d’investigació Pensamiento Contemporáneo Posfundacional (PCP). \n  \nJuan Evaristo Valls Boix és escriptor i professor de Filosofia de la Cultura a la Universidad Complutense de Madrid. És doctor en Filosofia Contemporània i Teoria de la Literatura\, i forma part dels grups d’investigació Pensamiento Contemporáneo Posfundacional i Estética Contemporánea. Les seves investigacions versen sobre la mandra i el rebuig del treball en el capitalisme tardà\, amb una atenció especial a la política dels afectes i la filosofia francesa contemporània. Entre les seves publicacions destaquen els assaigs Giorgio Agamben. Política sin obra (Gedisa\, 2020)\, Metafísica de la pereza (Ned Ediciones\, 2022)\, Suely Rolnik. Descolonizar el inconsciente (Herder\, 2024) i El derecho a las cosas bellas (Ariel\, 2025). \n  \nEster Jordana Lluch és professora de Filosofia a la Universitat de Saragossa\, llicenciada en Psicologia (2001) i en Filosofia (2008) i doctora en Filosofia amb una tesi sobre Michel Foucault (Être autrement. El ser como transformación en Michel Foucault\, 2017). El seu camp d’investigació se centra en els vincles entre política\, estètica i pensament crític contemporani. \n  \nXavier Bassas és doctor en Llengua Francesa i Filosofia per la Universitat de la Sorbona París IV i per la Universitat de Barcelona\, on treballa com a professor d’Estudis Francesos. Traductor i editor de nombroses obres de pensament francès (Marion\, Derrida\, Rancière\, Malabou\, etc.)\, ha escrit recentment un monogràfic sobre Rancière (Ensayar la igualdad\, Gedisa) i un diàleg amb el mateix autor sobre la política del llenguatge (El litigio de las palabras\, Ned Ediciones; en francès\, Les Mots et les Torts\, La fabrique éditions). Dirigeix la col·lecció Pensamiento Atiempo a Casus Belli Ediciones. \n  \nAdrià Porta és investigador predoctoral al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Actualment escriu una tesi en què compara el concepte de buit segons quatre autors de la filosofia política postfundacional: Lefort\, Laclau\, Badiou i Rancière. \n  \nVirginia Trueba és professora titular de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB)\, on imparteix docència en els graus de Filologia Hispànica i Estudis Literaris\, i en el màster de Teoria de la Literatura i Literatures Comparades. Durant els darrers anys ha dedicat la seva investigació a les relacions de la poesia i les arts amb el pensament contemporani. Codirigeix la revista Aurora\, dedicada al pensament de María Zambrano\, i forma part del grup GLiCiArt (UB) sobre literatura\, cinema i altres llenguatges artístics. \n 
URL:https://museutapies.org/event/on-es-lart-politic-debat-i-presentacio-del-llibre-estetica-posfundacional/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/12/goap-20260110.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260101
DTEND;VALUE=DATE:20260414
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20250303T163732Z
LAST-MODIFIED:20260424T115258Z
UID:10000935-1767225600-1776124799@museutapies.org
SUMMARY:Imaginem mons amb les IDP. Concurs de dibuix
DESCRIPTION:Imaginem Mons amb les IDP és un concurs de dibuix organitzat gràcies a la col·laboració de la BCN PID Foundation i el Museu Tàpies. \nEl propòsit és oferir un espai de creació artística per a persones amb una immunodeficiència primària (IDP) i les seves famílies\, amb l’objectiu d’afavorir el seu benestar emocional. A més\, el concurs promou un diàleg entre les vivències de les persones participants relacionades amb l’IDP i les obres i documents de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur. Així doncs\, a través del dibuix\, les persones participants podran compartir la seva experiència i\, alhora\, connectar amb els temes que tracta l’obra d’Antoni Tàpies. \n  \nBASES \nTEMES \nLes persones participants han de fer un dibuix que representi una experiència personal relacionada amb les IDP. A més\, el dibuix ha de partir de l’obra d’Antoni Tàpies. És a dir\, cal que tingui en compte alguna de les característiques de les seves creacions\, com ara els colors\, les formes o els símbols que hi apareixen\, o les tècniques i els materials amb què estan fetes.  \n  \nPARTICIPANTS \nPodran optar a aquesta convocatòria persones amb una IDP i membres del seu entorn de convivència. La participació ha de ser individual. \n  \nOBRA \nLa participació al concurs comprèn l’entrega d’un dibuix amb un títol i d’un text explicatiu sobre el dibuix creat. \nCada participant podrà presentar un únic dibuix original i inèdit que no hagi estat premiat en cap altre concurs. \n  \nINSCRIPCIÓ I DOCUMENTACIÓ \nPer participar\, cal posar dins d’un sobre:  \n\n El dibuix\, en un paper o cartolina A5 (mig foli). Darrera del paper s’hi ha d’escriure amb lletra clara el títol de l’obra i el nom i els cognoms de la persona participant\, així com la seva edat\, la població i el telèfon de contacte.\n El text\, en un paper o cartolina A5 (mig foli)\, escrit a mà i amb lletra clara\, en català\, castellà o anglès\, amb el nom de la persona participant.\n\nEl sobre amb el dibuix i el text es podrà entregar per les vies següents: \n  \nA – Per correu postal. El sobre s’ha d’enviar a l’adreça: \nMuseu Tàpies \nCarrer d’Aragó\, 255 \n08007 Barcelona \nCatalunya  \n  \nB – Presencialment. El sobre es pot entregar a la mateixa adreça en l’horari d’obertura del museu: \nDe dimarts a dissabte\, de 10 a 19 h. Diumenges\, de 10 a 15 h. \nLes dates límit per rebre el material per al concurs són: \n\nPer correu postal: 10 d’abril de 2026 (la data ha de constar al mata-segells)\nPresencialment al museu: 13 d’abril de 2026\, fins a les 19 h (hora de tancament del museu)\n\n  \nC – Hospital de Dia Polivalent de Vall d’Hebron \nDe dilluns a divendres\, de 8 a 16 h  \nPasseig de la Vall d’Hebron\, 119-129 \n08035 Barcelona\, Catalunya \n  \nPREPARACIÓ \nPer facilitar la preparació per al concurs\, s’ha creat un material didàctic al voltant de Tàpies i l’exposició\, amb informació i propostes participatives sobre les obres. \nA més\, els infants amb els seus acompanyants\, així com les persones de més de 16 anys que vulguin visitar el museu o la biblioteca per preparar el concurs\, poden sol·licitar l’accés gratuït enviant un correu a: concurs@museutapies.org \n  \nPREMIS \n\n Exposició en el museu dels dibuixos guanyadors\n Lot de productes del museu\n\n  Lot de productes artístics \nLa cloenda del concurs consistirà en la presentació pública dels dibuixos i textos guanyadors i tindrà lloc al Museu Tàpies\, dimarts\, 29 d’abril\, a les 18 h. \n  \nCRITERIS DE VALORACIÓ \nEl jurat que integrarà la comissió de valoració tindrà en compte els aspectes següents i atorgarà un premi segons cadascuna d’aquestes categories: \n-Originalitat de l’obra \n-Expressió d’una vivència relacionada amb l’IDP \n-Connexió amb l’obra d’Antoni Tàpies \n  \nJURAT \nEl jurat estarà format per Pablo Allepuz\, conservador del Museu Tàpies\, i Rosa Eva Campo i Maria Sellarès\, del Departament d’Educació del Museu Tàpies. \n  \nSELECCIÓ DE LES OBRES GUANYADORES \nEl lliurament de premis es durà a terme dimarts\, 29 d’abril de 2026\, al Museu Tàpies. Es convidarà a assistir-hi a tots els membres del jurat\, així com a professionals referents del sector. També es convidarà als mitjans i a tots els agents implicats en el concurs.
URL:https://museutapies.org/event/imaginem-mons-amb-les-idp-concurs-de-dibuix/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/Captura-de-pantalla-2025-02-25-a-les-10.48.34.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251228T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251228T120000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20250414T140730Z
LAST-MODIFIED:20260107T125142Z
UID:10000978-1766919600-1766923200@museutapies.org
SUMMARY:Transformacions. Activitat per a famílies
DESCRIPTION:  \nVisita dinamitzada per a famílies a les exposicions Antoni Tàpies. La imaginació del món i André du Colombier. Un punt de vista líric.  \nCom es transforma un ou per arribar a esdevenir papallona a la natura? I en l’art? Les coses també es poden transformar? L’Antoni Tàpies i l’André du Colombier compartien el seu interès pels objectes i la màgia de la transformació. Voleu saber com ho feien? \nDurant l’activitat\, descobrirem com les obres de tots dos són plenes de referències als objectes i el què ens expliquen. Això sí! Haurem d’obrir bé els ulls per deixar-nos endur per la seva màgia. \n  \n[Imatge: Antoni Tàpies. Dona-arbre (1944). Col·lecció particular\, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025] 
URL:https://museutapies.org/event/transformacions-activitat-per-a-families/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/04/T-4648-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251220T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251220T130000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20251125T172354Z
LAST-MODIFIED:20260206T114924Z
UID:10001133-1766228400-1766235600@museutapies.org
SUMMARY:Pensar «després»». I can’t breathe
DESCRIPTION:En el marc del cicle «Crítica eufòrica»\, organitzat pel Grup Obert d’Art Polític (GOAP) juntament amb el Museu Tàpies\, hem proposat a Franco Berardi\, Bifo\, que parli sobre la noció de «després»\, que en aquests darrers anys sembla que ens travessa: pandèmies\, polaritzacions\, guerres i genocidis\, a més d’una tecnologia desbocada\, han anat refermant la sensació que el món i les seves institucions han entrat en una altra època. \nCom la poesia després d’Auschwitz segons Adorno\, com la Història després de la fi de la Història segons Fukuyama\, ens trobem en un moment desafectiu en què necessitem aprendre a pensar des d’altres referents: vivim en un posthumanisme després de l’escissió entre natura i cultura\, i amb una tecnologia que ens està automatitzant en benefici d’una elit tecnofeixista. El darrer llibre de Berardi\, Pensar después de Gaza\, confirma aquesta mateixa situació desafectiva i desorientada. No sabem on són aquest espai i aquest temps del després\, ni en quin cos o en quina política es pot materialitzar una sortida humanitzada. I can’t breathe\, diem\, com a víctimes d’una violenta repressió: respirem i compartim intuïcions polítiques. \nPresentació a càrrec de Xavier Bassas i Laura Llevadot\, membres del GOAP. \nL’acte clourà amb una lectura poètica a càrrec de Mireia Calafell. \n  \nFranco Berardi\, conegut com a “Bifo” des de la seva joventut\, és un referent del pensament d’esquerres en les darreres dècades. Al maig de 1968 va participar en la revolta estudiantil de la Universitat de Bolonya. També es va incorporar al grup extraparlamentari Potere Operaio juntament amb figures com Toni Negri. Durant aquells anys d’agitació\, va fundar la revista A/traverse i va participar en l’emissora de ràdio pirata Alice. En les seves obres\, Berardi abandona el marxisme més ortodox i recorre a les doctrines i els conceptes de la psicoanàlisi per articular la seva crítica a la societat capitalista postindustrial. Els seus darrers llibres estan travessats per la idea del futur\, del després\, de la nostra (in)capacitat afectiva per sortir d’una època automatitzada i depressiva. \nEntre els seus nombrosos títols destaquen Pensar después de Gaza. Ensayo sobre la ferocidad y la extinción de lo humano (Tinta Limón\, 2025) i Respirare. Caos y poesía (Prometeo Libros\, 2020). \n  \n \n 
URL:https://museutapies.org/event/pensar-despres-i-cant-breathe/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Franco-Bifo.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251218T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251218T193000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20251126T170649Z
LAST-MODIFIED:20251216T174840Z
UID:10001136-1766084400-1766086200@museutapies.org
SUMMARY:Mónica Valenciano. En un bri de pols…
DESCRIPTION:  \n    Es tracta d’una posada en joc succeint \, \na partir d’una constel·lació-laberint de 16 imatges que es revelaran in situ. \n  \n    En el moviment de les imatges es barregen múltiples cossos\, temps i textures\, \n     descobrint relacions inesperades que sembren l’espai d’una crida. \n  \n     Hi acudeixen parpellejos d’una presència comú i un cant…  \n Des d’aquell bri de pols\, l’acollida possible d’una bufada  \n   sotraga i dansa. \n  \nA través d’aquest procés d’impregnació commoguda per l’imaginari de Tàpies\,  \n escolto el planter de la seva ressonància. \n  \n    Desplegar la veu del cos amagat en el cos que balla \n   a la recerca d’aquella polifonia que\, més que explicar… \nimplica maneres d’habitar el que ocorre dins-darrera-sota-entre-amb el que hi ha. \n  Mossega\, la memòria?  \n  Els punts són de la cicatriu? \n   I l’aire\, que el veus? \n  \n  – Deixar veure aquella crida en què alguna cosa es presenta.  \n  – Generar la potencialitat d’allò que s’esdevé com a manera de sorgiment. \n  \n       –  … .  . .   ..    . \n  \n                     «L’esdeveniment s’amaga plegat en el trànsit entre un gest i un altre;  \n                així tot instant és potencialment una porta que s’obre.» (Pascal Quignard) \n  \n * Donar cos a les imatges. Conviden: \n  \n    Restes d’una rialla als núvols ーatentament bufa el que veusー ballar el batec d’un buit ーel que arrossega aquell cop\, ho veus?ー circuits d’una aroma a dins ーconvertir-te en allò que veusー un desmai de la lluna en el teu rostre. \n  \n TR_ES PASSATGES PER A UNA CORPOGRAFIA POSSIBLE: \n  \n                      A l’indret dels passos perduts \n                         la porta crida\, fereix i es diverteix  \n                         traspuntant en la distracció deixa veure- \n                           l’invisible al bell mig de l’aguait\, \n                              juga una bufada de cendres al vol  \n                             entre els pans i els peixos es belluga l’espant\, \n                                el moment nòmada canta  \n                                  embriac ensopega amb un nen  \n                                   on trenquen les lletres  \n                                     em reuneix la cançó\, diu  \n                                       precipici que callo. \n  \n                                       Aquí la tremolor de la pedra  \n                                       lentament cau desplegant  \n                                      temps reversible  \n                                    d’un món desmaiat damunt l’ala\, \n                                    aquí bufen ossos amagats  \n                                  amanyagant l’instant arriba  \n                                  a veure un estupor ballar  \n                                a cicatrius el vent i \n                              mar endins la distància a crits per tocar. \n                             Aquí era qualsevol lloc. \n  \n                                                                                                                                                                                                                                  9 portes i el pressentiment  \n                                                                                                                                                                                                                              entre els dits un espetec \n                                                                                                                                                                                                                          és la banda sonora\, \n                                                                                                                                                                                                                            en el fons soc el gos  \n                                                                                                                                                                                                                            que ensuma entre les fulles caigudes \n                                                                                                                                                                                                                                aquell buit encara sense nom  \n                                                                                                   \n                                                                                                                                                                                                                                                          entrada lliure
URL:https://museutapies.org/event/monica-valenciano-en-una-gota-de-pols/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/181117_022-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251216T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251216T190000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20251209T100544Z
LAST-MODIFIED:20251210T095041Z
UID:10001141-1765908000-1765911600@museutapies.org
SUMMARY:Màgia inconfessable
DESCRIPTION:La tercera activació del cicle Una escotilla en el buit\, concebuda per l’escriptor Marc Caellas en el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, comptarà amb la participació d’Esteban Feune de Colombi i de Félix Denuit. \nEn aquesta ocasió\, Caellas instal·larà una sèrie d’oracles al servei dels espectadors\, que seran convidats a participar en una breu sessió personalitzada. Lluny de qualsevol artifici predictiu\, aquests oracles funcionen com a dispositius poètics i sensibles\, eines que ens ajuden a desvelar allò que roman ocult —en la nostra percepció\, en l’experiència estètica o en el gest de mirar. L’activitat proposa un exercici d’obertura: permetre que la intuïció\, la saviesa ancestral i les energies latents trobin un espai on manifestar-se. \nAquest joc d’interpretacions\, que combina performativitat\, presència i imaginació\, dialoga directament amb el pensament de Tàpies. Com els mags\, l’artista era plenament conscient que gairebé tot és un truc\, però també sabia que la màgia autèntica no rau en l’engany\, sinó en allò que s’activa entre qui crea i qui observa. Per a Tàpies\, el que importava no era tant el resultat final com el procés\, el misteri compartit i la relació afectiva que s’estableix a través dels objectes i dels gestos. \n«Màgia inconfessable» ens convida\, així\, a explorar aquest territori entre el visible i l’invisible\, entre l’art i el ritual\, i a experimentar l’obra i el pensament de Tàpies des d’una proximitat íntima i inesperada. \n  \n[Imatge: detall d’una de les vitrines de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món.]
URL:https://museutapies.org/event/magia-inconfessable/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/12/magia-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251213T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251213T143000
DTSTAMP:20260501T040453
CREATED:20251127T165849Z
LAST-MODIFIED:20251202T115755Z
UID:10001139-1765630800-1765636200@museutapies.org
SUMMARY:Mami Sugar. Cerca núm. 3. Reescriptura
DESCRIPTION:Un mitjó: un objecte quotidià\, mínim\, gairebé insignificant. Quan me’l miro faig una associació immediata: \nmitjó → peu → sabata \nI aquest recorregut em fa pensar en centenars\, milers de persones que caminen: \n\nque travessen deserts\, costes\, ciutats i fronteres;\nque arriben a Europa o intenten arribar a Catalunya;\nque desapareixen de la nostra vista tan bon punt trepitgen la ciutat;\nque no poden accedir als museus\, però sostenen la vida quotidiana.\n\nPenso en qui habita als marges\, en els cossos no normatius que no encaixen en la narrativa oficial. Penso en qui\, fins i tot sense papers\, construeix i sosté l’economia catalana: \n\nles persones als camps de Lleida\,\nles que treballen el reciclatge amb els mateixos materials amb què Tàpies creava obres.\n\nAquestes presències invisibles són aquí; els seus avantpassats van patir el fuet que va ajudar a aixecar aquest país amb matèries primeres como el cacau\, el cafè\, el sucre\, la fusta. \nI si penso en Tàpies\, penso inevitablement en Catalunya. I si penso en Catalunya\, veig la senyera. Com es construiria avui una bandera catalana? \nQuin és el seu or? De qui és la sang? \nPerò jo sí que soc catalana. Aquesta bandera també és meva. Hem d’apropiar-nos dels símbols\, transformar-los\, jugar-hi\, crear noves narratives. \nVe a ser una altra història fundacional per a la bandera catalana del segle xxi\, feta amb els mitjons de persones afrodescendents que caminen sobre una sang fictícia. \nPer això proposo una altra senyera: una bandera creada des dels marges\, des dels cossos que no s’esperen al carrer però que sí que s’exposen al museu com a signe de diversitat i d’integració. \nEn aquesta altra bandera\, el groc és l’or d’Abya Yala: la riquesa extreta d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina\, transformada avui en coltan\, cacau\, petroli o empreses extractivistes que sostenen el benestar europeu. El vermell és la sang del tràfic transatlàntic: un traç que continua viu en les morts del Mediterrani\, a les fronteres on encara sagnen els cossos negres. \nPerquè la presència negra a Catalunya no comença amb la migració recent: és antiga\, és en la terra i en el temps. \nGairebé totes les regions d’Àfrica tenen una figura que connecta el món dels vius i el dels morts. Una presència que es vesteix amb una roba feta de fulles seques\, de fibres\, de teles\, de materials que respiren memòria. És una màscara que entreté els infants\, que balla\, que provoca\, però que també guia\, acompanya i ajuda a transcendir. Una figura que no només apareix: intercedeix. Que no només balla: obre portals. Que no només juga: protegeix. \nVull agafar aquesta figura ancestral i crear-ne una de pròpia; un ésser vestit amb mitjons\, amb els mitjons de les persones migrades a Catalunya\, i també amb els mitjons que es fan servir per dibuixar aquesta nova bandera. \nEls mitjons es perden dins la rentadora\, sí; però també són el millor lloc per guardar secrets\, per protegir petits tresors\, per abrigar-nos del fred del món. Per això demano a la comunitat migrant mitjons desaparellats per crear un vestit que dialogui cara a cara amb el gran mitjó de Tàpies; un vestit que activi una dansa dels marginats\, un moviment que aplegui temps i territoris\, que em connecti amb els milers de persones que caminen\, que fan la travessa per arribar a Europa\, a Espanya\, a Catalunya. Perquè quan no quedin sabates\, quan tot s’hagi perdut o deixat enrere\, continuarem caminant amb mitjons. \nEl meu cos —negre\, de dona\, de gairebé cinquanta anys\, gras\, queer\, excessiu— no és el cos esperat. Però és aquest el cos que avui construeix aquesta nova senyera. El que reclama un lloc en el relat. El que diu: Catalunya també s’escriu des de nosaltres. El que afirma: som aquí\, hi hem estat sempre\, i som part fonamental del que aquest territori és i pot arribar a ser. \nSilvia Albert Sopale \n  \nSilvia Albert Sopale és actriu per vocació\, directora per obligació\, dramaturga per responsabilitat social i activista per amor a la negritud. Nascuda a Sant Sebastià\, és filla d’una mare bubi de Guinea Equatorial i d’un pare igbo de Nigèria. Actualment viu a Barcelona. \nÉs fundadora de Periferia Cimarronas\, el primer teatre negre a Espanya; ha impartit la càtedra de primavera de 2025 al King Juan Carlos I of Spain Center de la Universitat de Nova York; és membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya; fundadora d’Hibiscus\, l’Associació d’Afroespanyols i Afrodescendents\, i directora del Festival Black Barcelona. També és cofundadora de Tinta Negra\, col·lectiu que impulsa la diversitat racial en les arts escèniques\, i membre de t.i.c.t.a.c. (Taller d’Intervencions Crítiques Transfeministes Antirracistes Combatives). \nÉs cocreadora de No es país para negras (2014)\, Blackface y otras vergüenzas (2019)\, Parad de pararme (2021)\, La Moreneta (2021)\, Cuentos desde la Periferia (2023)\, Mahmud y no solo Mahmud (2023) i Lotö\, un ritual de emancipación corporal (2024). \nEl seu treball és objecte d’estudi a universitats espanyoles i nord-americanes\, i ha presentat les seves peces a Nova York\, Chicago\, Colòmbia i diversos països europeus. \n  \nLa programació i el comissariat de la segona edició del cicle Seguint el sol ha anat a càrrec de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/mami-sugar-cerca-num-3-reescriptura/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Mami-Sugar.-1-scaled.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR