BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Museu Tàpies
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260530T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260530T140000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260415T150219Z
LAST-MODIFIED:20260415T150541Z
UID:10001224-1780135200-1780149600@museutapies.org
SUMMARY:48 maneres de sentir
DESCRIPTION:En aquesta formació Oriol Vilapuig i Xavier Garriga ens proposaran posar el cos al centre\, sensibilitzar-lo per cercar formes de ressonància internes i externes. Confiar en els sentits\, acollir un espai i un temps d’escolta. \nEn el taller es generaran petits gestos que ens permetin alterar les lògiques per construir unes altres relacions. Crearem imatges per generar moviments interns activant recursos per descobrir-nos\, acompanyar i aprendre. \nAquestes accions dialogaran amb l’obra d’Antoni Tàpies i també amb altres autors com Erwin Wurm\, Fischli and Weiss\, Roman Signer\, Hicham Benohoud i Gertraud Platschek. \nA partir de materials com roba o objectes quotidians\, les participants exploraran la relació entre espai\, cos i objecte mitjançant accions i gestos efímers\, tant individuals com col·lectius. Aquestes accions es documentaran amb fotografies\, que serviran de base per realitzar dibuixos i s’aniran recopilant com a part del procés que culminarà amb la preparació d’un espai expositiu on es mostraran i s’activaran algunes de les accions realitzades. \n  \nObjectius:  \n\nPosar en valor els llenguatges artístics com a eines de coneixement\, expressió i construcció de pensament.\nRelacionar referents artístics contemporanis com a motors de recerca i experimentació.\nFomentar la consciència corporal i la relació cos–objecte mitjançant accions\, gestos i moviments efímers.\nExplorar l’acció artística individual i col·lectiva com a procés de transformació dels objectes i de l’espai.\nDesenvolupar processos de documentació artística a través de la fotografia\, el dibuix i el registre escrit.\nTraduir accions performatives en dibuixos\, instruccions i formats editorials senzills.\nPotenciar el treball col·laboratiu i la creació d’un arxiu col·lectiu d’accions artístiques.\nDissenyar i preparar un espai expositiu que permeti mostrar\, activar i reinterpretar les accions realitzades.\n\n  \nSobre els formadors:  \nXavier Garriga (Sabadell\, 1961) és llicenciat en Belles Arts en l’especialitat d’escultura. Actualment treballa com a professor i formador de l’escola municipal d’art Illa de Sabadell i en ICE de l’UAB\, on imparteix cursos de formació permanent de visual i plàstica. \nOriol Vilapuig (Sabadell\, 1964) és llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i estudia a l’Escola d’Art Eina. A partir de l’any 2000 entra a formar part de l’Escola Municipal Illa de Sabadell com a professor de dibuix i en els tallers infantils d’art. El seu últim treball centrat en el llenguatge del dibuix s’ha exposat en espais com CaixaForum\, MACBA i el Museu Tàpies.
URL:https://museutapies.org/event/48-maneres-de-sentir/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/Screenshot_15.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260530T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260530T133000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20250205T120023Z
LAST-MODIFIED:20260518T160105Z
UID:10000905-1780138800-1780147800@museutapies.org
SUMMARY:La Montaner y Simón\, una editorial amb història. Itinerari
DESCRIPTION:Itinerari guiat que té com a objectiu donar a conèixer la història de l’antiga editorial Montaner y Simón a través d’una visita al Museu Tàpies\, antiga seu de l’editorial i obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner\, i a dos edificis del mateix arquitecte a Barcelona que hi estan estretament lligats: el palau Montaner\, ara seu de la delegació del govern de l’Estat espanyol a Catalunya\, i la Casa Thomas\, que avui acull la botiga de mobiliari de disseny Cubiñá. \nAquesta activitat s’organitza en el marc de Barcelona 2026\, Capital Mundial de l’Aquitectura.
URL:https://museutapies.org/event/la-montaner-y-simon-una-editorial-amb-historia-itinerari-2026/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/02/edifici-museu-tapies.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260531T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260531T123000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20251220T105619Z
LAST-MODIFIED:20260518T160410Z
UID:10001153-1780225200-1780230600@museutapies.org
SUMMARY:El museu desplegable. Activitat per a famílies
DESCRIPTION:Us convidem a una activitat de presentació i activació d’un desplegable que ens permetrà explorar l’arquitectura del Museu Tàpies. A través d’una sèrie de jocs i reflexions\, descobrirem les particularitats d’un edifici que va ser creat per a acollir una editorial i que\, al cap dels anys\, es va convertir en un museu d’art contemporani. \nDesplegable i activitat a cura d’El globus vermell . S’entregarà un exemplar gratuït a cada família. \nAquesta activitat s’organitza en el marc del programa Barcelona 2026\, Capital Mundial de l’Arquitectura. \n  \nEl globus vermell és una associació cultural que des del 2009 treballa amb l’objectiu de formar una ciutadania crítica i exigent envers l’entorn urbà i apoderar-la perquè pugui esdevenir un actor clau en la transformació de les ciutats cap a entorns urbans més sans i sostenibles.  \nDesenvolupa la seva tasca a través de tres canals: el cultural (visites guiades\, itineraris\, tallers\, publicacions\, exposicions\, etc.); el social (participació ciutadana\, esdeveniments\, etc.)\, i el projectual (disseny\, obra nova i rehabilitació sota els paràmetres de la bioarquitectura). Formen part del Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona i del Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) impulsat per l’Institut Municipal d’Educació. També són signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. L’any 2012 va rebre la Medalla COAC en reconeixement a la seva tasca i el 2017 el Segell de Qualitat del CIP. Els impulsors d’aquest col·lectiu són arquitectes que\, a més de la feina amb El globus vermell\, compaginen la feina pròpia de projectistes amb la recerca\, la docència universitària\, la gestió cultural i la divulgació sobre l’arquitectura i la ciutat.
URL:https://museutapies.org/event/el-museu-desplegable-activitat-per-a-families-2026/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/02/El-museu-desplegable-Fundacioo-Antoni-Tapies-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260604T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260604T184000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260521T131950Z
LAST-MODIFIED:20260530T124625Z
UID:10001283-1780596000-1780598400@museutapies.org
SUMMARY:Vibe. El pes de la sorra
DESCRIPTION:  \nVibe. El pes de la sorra és una performance que s’inspira en una cosmogonia de l’Àfrica negra\, i on objectes\, gestos i paraula formen part d’un mateix sistema de relacions. En aquest espai\, funcionalitat i simbolisme conviuen sense jerarquies: el quotidià pot esdevenir ritual\, i el gest més simple pot obrir una dimensió profunda i ancestral. \nLa peça pren la forma d’un acte de divinació situat en un context urbà contemporani. En lloc de la percussió\, utilitzem sorra i dispositius electrònics que generen freqüències capaces de posar-la en moviment. Sobre aquesta superfície viva dibuixem\, evoquem i deixem aparèixer formes efímeres\, com si la matèria mateixa intentés parlar. \nLa sorra és vibració\, energia latent\, moviment. \nEl tamboret és pes\, centre i estabilitat. \nAl centre de l’acció hi ha el nkoh\, un tamboret de l’ètnia bamileke. M’hi assec cobert per una tela ampla que transforma el cos en una figura gairebé piramidal. El tamboret esdevé alhora seient\, tambor\, tron i memòria: la cadira amagada\, el tron de l’avi\, la cadira davant la porta que espera sense esperar ningú\, la presència des de la qual el cos ressona. \nDues càmeres filmen les taules de dibuix i projecten les imatges sobre el mur. Les mans treballant la sorra es converteixen\, així\, en una forma de divinació digital: rastres inestables\, gestos incerts\, aparicions i desaparicions contínues. \nLa performance explora\, també\, altres formes de sostenir i transportar el cos. Portar algú a l’esquena com un infant\, improvisar seients amb sacs o estructures precàries\, traslladar un ancià entre dos pals d’un poble a un altre. Aquí\, la cadira apareix no només com un objecte funcional\, sinó com una extensió del cos\, una eina de supervivència\, de cura i de transmissió. \nUna cadira visible. \nUna altra d’invisible. \nLa cadira de vida. \n  \nXumo Nunjo. Artista independent\, músic i productor camerunès establert a Barcelona. El seus avis el van iniciar en les arts escèniques tradicionals bamileke\, fet que ha marcat profundament la seva sensibilitat artística i el seu recorregut creatiu. Els seus interessos abracen l’arquitectura\, la història de l’art\, l’antropologia\, el teatre i les arts visuals\, disciplines que nodreixen una obra transversal i original. Al llarg de la seva trajectòria\, ha participat en la creació i producció d’espectacles\, discos\, performances\, projectes de street art i diverses campanyes publicitàries. També ha actuat en diferents escenaris d’Europa\, els Estats Units\, l’Àsia i l’Àfrica\, presentant treballs originals que reflecteixen la riquesa del seu univers artístic. \n  \nAngel Ihosvanny. Artista multidisciplinari que viu i treballa entre Barcelona i Luanda. La seva pràctica\, que abasta pintura\, instal·lació\, vídeo i música\, aborda l’urbanisme contemporani\, el consumisme i la transformació de l’entorn\, i ha estat presentada en contextos internacionals com la Triennal de Luanda i la Biennal de Venècia. \n  \nEl cicle “Les cadires de Tàpies” 2026\, Invocar l’escletxa\, és comissariat per Judith Barnés.
URL:https://museutapies.org/event/vibe-el-pes-de-la-sorra/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/img-cadires-juny26.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260609T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260609T190000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260519T095115Z
LAST-MODIFIED:20260608T121524Z
UID:10001280-1781024400-1781031600@museutapies.org
SUMMARY:Punt de trobada
DESCRIPTION:  \n  \nEn el marc de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur\, es proposa una activació pública del procés d’investigació que Mauricio Sierra ha desenvolupat a partir de converses mantingudes amb persones de perfils diferents que treballen en el museu o el visiten. \nAquesta obertura del procés és una invitació a situar el cos dins de l’espai expositiu i a experimentar diverses maneres de percebre. El format combina eines de mediació artística i performance\, i estarà obert a la participació de qualsevol persona que visiti el museu durant l’horari de l’obertura. \nLa proposta parteix de la idea que la trobada genera moviment\, desperta murmuris\, activa altres ritmes i possibilita pauses\, relleus i descansos necessaris. En aquest sentit\, Sierra planteja treballar a partir dels gestos col·lectius que els cossos produeixen dins dels espais museístics\, entenent el museu com un lloc de relació i de conversa. A través d’aquests exercicis d’aproximació\, la investigació indaga en l’aparició de gestos subtils i en les formes de presència compartida\, assajant el museu com un punt de trobada travessat per relacions quotidianes\, on coincideixen múltiples actors i on es poden generar espais d’escolta i d’intercanvi. Així\, la proposta continua\, una línia de treball centrada a experimentar maneres d’estar juntes i d’habitar col·lectivament els espais. \n  \nMauricio Sierra és investigador\, performer\, codramaturg\, codirector\, ajudant de direcció i mediador. La seva pràctica aborda el cos col·lectiu com a suport i objecte d’estudi constant\, així com a possibilitat de desestabilització i fonament de recerca. Ha col·laborat en projectes de teatre\, dansa\, performance\, cinema i museografia a Colòmbia\, Espanya i Anglaterra. Desenvolupa processos amb col·lectius professionals i acadèmics de les arts escèniques en què\, a través de llenguatges contemporanis i amb especial atenció als espais no convencionals\, investiga les possibilitats de disseny\, recepció i participació en les experiències artístiques. \n  \nQuatre persones observen l’obra Marró i ocre (1959)\, d’Antoni Tàpies\, a la Sala Gaspar\, 1960. Arxiu personal d’Antoni Tàpies.
URL:https://museutapies.org/event/punt-de-trobada/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/Imagen-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260610T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260610T190000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260521T134258Z
LAST-MODIFIED:20260610T153857Z
UID:10001285-1781114400-1781118000@museutapies.org
SUMMARY:Mur Mur i Zo
DESCRIPTION:  \nMur mur i zo* és una exploració cinètica i poètica de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur del Museu Tàpies. Es tracta d’una investigació col·laborativa sobre el moviment i l’estasi entre dues artistes provinents de disciplines diferents —la dansa (Georgia Vardarou) i les arts visuals i la poesia (Nathalie Karagiannis)— i amb tres punts de partida: la repetició del motiu del mur en l’obra de Tàpies i les seves implicacions\, la relació entre cos i memòria (la memòria com a arxiu mort o com a vitalitat creativa) i la interacció entre totes dues. \nAquesta investigació\, que es presentarà al Museu Tàpies\, és el resultat de la primera edició de la residència d’investigació Cos d’arxiu\, un projecte conjunt del Museu Tàpies i Graner – Centre de creació de dansa i arts vives. \n  \n* El títol de la proposta és la transliteració en caràcters llatins d’un verb grec que significa ‘murmurar’. En aquesta forma\, conté la doble reiteració de la paraula mur en català\, però també el verb visc en grec. \nGeorgia Vardarou es va graduar a la National School of Dance (Κ.Σ.Ο.Τ.) de Grècia i posteriorment a P.A.R.T.S.\, a Bèlgica. Com a ballarina professional ha treballat amb Salva Sanchis\, Marc Vanrunxt i Anne Teresa De Keersmaeker / Rosas\, entre d’altres. Com a coreògrafa\, s’interessa pel moviment personal\, el contingut que aquest comporta i la intersubjectivitat entre observador/a i ballarí/ina en la percepció de la dansa. Les seves últimes peces s’han presentat a STUK (Lovaina)\, Mercat de les Flors (Barcelona)\, KC NONA (Anvers)\, Corso-Berchem (Bèlgica)\, Spider Festival (Eslovènia) i December Dance (Bruges). Vardarou és membre del professorat del Centre Superior d’Art Dramàtic Eòlia. El seu treball és produït per kunst/werk. \nNathalie Karagiannis treballa entre l’escriptura\, el dibuix i la instal·lació. És llicenciada en Dret Públic (Paris I) i Ciències Polítiques (Sciences Po Paris)\, i doctora en Teoria Social i Política per l’EUI de Florència. Les seves exposicions més recents són Three Breaths of Fresh Air (Museu d’Islahane\, 2025)\, Vent (La Pahissa del Marquet\, 2025) i Dago (Museu Hadjimihali\, 2025). Ha comissariat Art i crisi al CCCB (2013)\, el Festival SUD de Poesia al Reial Cercle Artístic de Barcelona (2015)\, Der Blinde Fleck al Warburg Haus (2019) i Elogio del riesgo i Vallas a La Fusteria (2023). Ha publicat set llibres\, n’ha editat tres i ha escrit articles sobre democràcia\, deute\, solidaritat i altres qüestions vinculades a la teoria social i política.
URL:https://museutapies.org/event/mur-mur-i-zo/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/cos-arxiu-2026.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260611T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260611T210000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260508T121005Z
LAST-MODIFIED:20260608T081247Z
UID:10001271-1781204400-1781211600@museutapies.org
SUMMARY:Àngel Jové. Mossegar la imatge. Cicle de cinema
DESCRIPTION:  \nEl Museu Tàpies presenta\, en col·laboració amb l’Espai Texas\, el cicle de cinema Àngel Jové. Mossegar la imatge\, una proposta que\, en tres sessions cronològiques\, recorre la dimensió cinematogràfica d’un dels artistes més singulars de l’escena catalana contemporània per experimental\, interdisciplinari i radical. \nParal·lelament a la seva trajectòria artística\, Jové va desenvolupar una activitat cinematogràfica d’un fort caràcter experimental.  After (1968)\, que formava part d’una performance\, fins a la creació de Primera muerte (1969) amb el grup conceptual El Maduixer —considerada la primera peça de videoart de l’estat espanyol—\, la seva obra audiovisual esdevé un espai de recerca radical sobre la imatge. Aquesta línia culmina en projectes posteriors com Lo pedrís\, viatge per les terres de Ponent (1989)\, realitzat amb Benet Rossell i Carles Hac Mor. \nA partir de finals dels anys setanta\, Jové esdevé també una presència recurrent en el cinema de Bigas Luna\, convertint-se en un actor de culte en films com Bilbao (1978)\, Caniche (1979) o Angustia (1987)\, així com en altres produccions del cinema català i espanyol dels anys vuitanta i noranta. La seva trajectòria artística ha estat igualment objecte d’atenció cinematogràfica\, com demostren els documentals que Gonzalo Herralde li ha dedicat al llarg de diverses dècades. \nAixí doncs\, el cicle Àngel Jové. Mossegar la imatge proposa una aproximació a aquesta dimensió audiovisual a través de tres sessions que combinen projeccions i intervencions contextuals per part de persones expertes\, amb l’objectiu de situar la figura d’Àngel Jové\, de forma polièdrica\, en aquesta forma de registre. \n  \nPrograma \n  \nSessió 3 — El cinema experimental: pràctiques conceptuals copsades a Primera muerte \nProjecció de Primera muerte (1969) i Eco de Primera muerte (2017) \nLa darrera sessió s’obrirà amb una presentació de Daniel Pérez Pàmies\, professor d’Història del Cinema (UdG) i membre del grup d’investigació GROC\, i es clourà amb una intervenció a càrrec d’Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, que posarà de relleu el paper de Jové en els inicis del videoart. \nData: dijous 11 de juny\, 19 h \n  \nSessions realitzades: \nSessió 1 — El cinema de la transgressió: Àngel Jové i Bigas Luna com a paradigma dels anys 70 \nProjecció de Bilbao (1978)\, de Bigas Luna \nL’inici del cicle comptarà amb una introducció de Jordi Balló\, que abordarà el trencament estètic i temàtic que va suposar aquesta obra. \nData: dimecres 20 de maig\, 19 h \nSessió 2 — La mirada de Gonzalo Herralde: els documentals sobre l’obra i el pensament d’Àngel Jové \nProjecció de Capiscar la fior de la mà morta (1991) i Altra volta mossego un tros de pa. Cristòfol-Pavese (2007). \nUn diàleg entre Gonzalo Herralde i Maria Josep Balsach\, curadora de l’exposició Àngel Jové. De intactu al Museu Tàpies. \nData: dimecres 3 de juny\, 19 h \n  \nImatge: Angel Jové. Eco de primera muerte\,  2017 \n 
URL:https://museutapies.org/event/angel-jove-mossegar-la-imatge-cicle-de-cinema/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/Angel-Jove_Ecos-de-primera-muerte-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260616T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260616T193000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260608T092834Z
LAST-MODIFIED:20260611T141649Z
UID:10001294-1781632800-1781638200@museutapies.org
SUMMARY:Lliurament de premis als guanyadors de la tercera edició del concurs Teresa Barba d’escriptura crítica
DESCRIPTION:Lliurament de premis als guanyadors de la tercera edició del concurs “Teresa Barba” d’escriptura crítica. El primer premi de cada categoria rebrà un val de 300€ intercanviable per llibres. Tots els premiats rebran també la publicació que recull els textos presentats al concurs. \nL’esdeveniment consistirà en la lectura pública dels textos guanyadors. La presentació de l’acte anirà a càrrec de la periodista Carolina Rosich. \n  \nPremiats: \n  \nCategoria de cicle superior d’educació primària: \n\nPrimer premi per a Guiem Vilagut Anton (11 anys)\, de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text «Nit eterna»\, al voltant de l’obra Ells acusen (1951) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Estel Martínez Albelda (11 anys)\, de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text «Quin misteri d’obra»\, al voltant de l’obra Dibuix (1944) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a l’alumnat de 5è A i B (11-12 anys) de l’Escola Samuntada de Sabadell\, amb el text «La crisi de la crítica ens fa pensar»\, al voltant de diverses obres d’Antoni Tàpies.\n\n  \nCategoria d’educació secundària: \n\nPrimer premi per a Víctor Soto Doñate (15 anys)\, de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Memòria teixida en pols i silenci»\, al voltant de la Maqueta per a ‘Núvol i cadira’ (1988) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Ruth Liarte Esteve (15 anys)\, de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Ferro\, sang\, alçada i aire»\, al voltant de l’obra Cadira i roba (1970) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a Mar Camps Salgueda (15 anys)\, de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Caos i innocència»\, al voltant de l’obra Feixisme. Sèrie Història Natural (1950) d’Antoni Tàpies.\n\n  \nCategoria de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà: \n\nPrimer premi per a Berta Marín (16 anys)\, de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona\, amb el text «Mirada interna»\, al voltant de l’obra Ulls tancats (1985) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Martina Espejo Moreno (17 anys)\, del Col·legi Badalonès de Badalona\, amb el text «Un quadre que fa pensar més que mirar»\, al voltant de l’obra Tríptic (1948) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a Lua Rodríguez Ruíz (16 anys)\, de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó\, de Barcelona\, amb el text «Retrat de l’avi»\, al voltant de l’obra homònima d’ Antoni Tàpies de l’any 1987.\n\n  \nCategoria de graus universitaris i cicles formatius de grau superior: \n\nPrimer premi per a Ainara Borrego Gavilán (20 anys)\, de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat\, amb el text «Allò que no ens han deixat veure»\, al voltant de l’obra Empremta de mirall (1967) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Violeta Granés Vallès (22 anys)\, de la Universitat de Barcelona\, amb el text «La nit del món\, al voltant de l’obra Nocturn (1952) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a Quer Ten Carrillo (21 anys)\, de la Universitat Pompeu Fabra\, amb el text «Reflexions des de la sala»\, al voltant de la Sala de Reflexió (1996) d’Antoni Tàpies.
URL:https://museutapies.org/event/lliurament-de-premis-als-guanyadors-de-la-tercera-edicio-del-concurs-teresa-barba-descriptura-critica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/06/TB-2026-3a-ed.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260619T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260619T210000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260521T161329Z
LAST-MODIFIED:20260602T103644Z
UID:10001287-1781895600-1781902800@museutapies.org
SUMMARY:Raquel G Ibáñez. Sienten las piedras (Senten les pedres)
DESCRIPTION:Si ens endinséssim en el forat del Mitjó d’Antoni Tàpies\, potser veuríem el cel. O les entranyes de la terra. O aquell racó tan familiar al qual no havíem prestat mai atenció. El forat apareixeria llavors com una obertura\, un llindar des d’on mirar cap a una terrassa exposada al sol i als agents atmosfèrics; un espai on la contemplació del quotidià es tornaria estranyament misteriosa. Com si la percepció\, en desviar-se una mica del seu curs habitual\, obrís una petita escletxa. Un interstici que\, seguint les reflexions de Tim Ingold\, no tancaria un significat fix\, sinó que romandria entre línies. «Un nus aeri.» \nPotser n’hi hauria prou\, llavors\, d’estirar el fil i aturar-se a escoltar. Sentir el vent\, l’aigua que flueix\, la neu que es fon o el cruixit llunyà d’un arbre en caure. Escoltar\, també\, allò que vibra entre cossos i objectes. A partir d’aquesta atenció sostinguda\, es desplegaria\, així\, una forma de ritual a petita escala. Si ens endinséssim en el forat. \n… \nA partir d’aquesta invitació\, l’artista proposa una sessió d’escolta en què enregistraments de fenòmens atmosfèrics i d’entorns naturals dialoguen i es distorsionen. Com un fil més dins d’una trama expandida\, s’entrellacen l’ancestral i el tecnològic\, l’íntim i el geològic\, sense jerarquies. En ressonància amb la sensibilitat poètica de Mary Oliver vers les dimensions meravelloses del quotidià\, la peça desplaça subtilment la percepció i obre\, encara que sigui momentàniament\, altres formes de relació amb l’entorn. \n  \nLa pràctica artística de Raquel G.Ibáñez investiga la liminaritat i les fronteres entre el so\, el llenguatge i la imatge visual\, utilitzant l’escolta —humana i més que humana— com a eina metodològica des de l’acustemologia. Les seves línies de treball se centren en els elements intangibles i en els llindars entre les esferes humana\, espiritual i natural. A més\, exploren la tensió entre l’ancestral i el futur en un context de crisi global. Els seus processos posen de manifest la fragilitat i la interdependència de la vida biològica i es materialitzen en diversos formats\, com el so\, el dibuix\, la performance\, la instal·lació i l’edició expandida. \nHa desenvolupat projectes en institucions com el CA2M Museo Centro de Arte Dos de Mayo\, la Fundació Cerezales Antonino y Cinia\, Tsonami Arte Sonoro\, el CDAN\, Sonandes\, La Casa Encendida o el MACBA\, i ha rebut premis i beques com el Premi Miquel Casablancas 2024\, Circuitos Artes Plásticas 2024\, les Ajudes a la creació en arts visuals de la Comunitat de Madrid o les Ajudes públiques per a la creació\, recerca i producció de projectes artístics del Ministeri de Cultura. \nLa seva trajectòria inclou residències artístiques en espais com aadk\, Jazz ao Centro o Bulegoa\, així com la participació en festivals de so i música experimental com Insonora 14\, Sur Aural\, Rota Music Festival i Soundtiago\, entre d’altres. La seva participació en el col·lectiu de poesia i performance Una Fiesta Salvaje i la publicació del seu llibre Granate consoliden una pràctica que combina creació\, recerca i escriptura. \n  \nActivitat realitzada en el marc del cicle Seguint el sol. Destapant la mirada del Museu Tàpies\, comissariat per Carolina Ciuti. \n  \nImatge: Raquel G. Ibáñez. Foto: Juan Hoppe
URL:https://museutapies.org/event/raquel-g-ibanez-sienten-las-piedras/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/RVM_┬®Juan_Hoppe_2-40-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260620T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260620T130000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20240718T074445Z
LAST-MODIFIED:20260618T132133Z
UID:10000813-1781953200-1781960400@museutapies.org
SUMMARY:Antoni Tàpies i l’esfera pública
DESCRIPTION:Itinerari comentat que dona a conèixer algunes de les obres d’Antoni Tàpies situades en diferents institucions i espais públics de la ciutat de Barcelona\, i que posa de manifest el vessant més social i compromès de l’artista. El recorregut inclou el comentari de les obres Núvol i cadira (1990)\, Mitjó (maqueta\, 1991; escultura\, 2010)\, Homenatge a Picasso (1983) i Sala de reflexió (1996). \n 
URL:https://museutapies.org/event/antoni-tapies-i-lesfera-publica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/Antoni-Tapies.-Nuvol-i-cadira.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260630T080000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260630T090000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260622T100757Z
LAST-MODIFIED:20260622T101207Z
UID:10001299-1782806400-1782810000@museutapies.org
SUMMARY:Busco en la imaginació la materialització d’una màquina of water com jo
DESCRIPTION:  \nEn el marc de la tercera edició de Pols. Laboratori de recerca col·laborativa\, les artistes Helena Ripoll\, Irene Rojo i Viva\, amb la tutoria de Lucía C. Pino\, han realitzat una residència de dos mesos al Museu Tàpies basada en l’experimentació amb la matèria en el context de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur. \nAmb motiu de la presentació pública dels resultats de la recerca\, les artistes proposen l’activitat Busco en la imaginació la materialització d’una màquina of water com jo: \n«Durant aquestes setmanes de residència\, habitant l’espai del museu i\, més concretament\, l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur des de la conversa\, l’escolta i l’atenció compartida\, més que aturar-nos en les obres exposades com a objectes singulars\, ens ha interessat allò que les envolta i les sosté: els gestos de disposició\, les relacions que s’activen en l’espai\, les atmosferes i preguntes que acompanyen el fet mateix d’exposar. Una exposició que\, d’alguna manera\, parla de la mateixa exposició; de les seves condicions de possibilitat\, els contextos i les presències que la travessen. \nA partir d’aquest procés de recerca i convivència elaborem aquesta proposta que desplaça les formes habituals de recórrer l’espai del museu i proposa deixar-se afectar per una altra manera d’estar. Un recorregut que no pretén tant mirar les obres com afinar l’atenció cap a allò que passa al seu voltant\, entre elles\, abans i després d’elles. \nL’activació que proposem tindrà lloc a les 8 del matí\, una hora que no pertany als horaris d’obertura del museu. Ens interessa aquest petit desajust\, aquesta sensació d’arribar a un lloc quan es troba en un altre estat\, entre la nit i el dia. L’alteració de la temporalitat forma part de la proposta: entrar al museu des d’una certa estranyesa per desplaçar les expectatives. \nAl llarg del recorregut\, les persones participants portaran un dispositiu que interromprà parcialment la visió. La mirada quedarà suspesa durant gran part de l’experiència\, obrint espai a altres formes de percepció: l’escolta\, l’orientació del cos\, les distàncies\, les textures\, la temperatura i la presència dels altres cossos. En moments puntuals\, una petita obertura permetrà dirigir la mirada cap a una imatge concreta: aparicions breus que emergeixen dins d’un estat d’atenció sostingut per altres sentits. \nEns preguntem què passa quan deixem d’entendre l’exposició principalment com un lloc que prioritza la visualitat. Què apareix quan la percepció es desplaça i l’atenció es dirigeix cap a allò que habitualment queda al marge. Potser aleshores el museu esdevé\, per un instant\, un espai on escoltar les relacions\, les atmosferes i les condicions que fan possible que alguna cosa sigui mostrada.»
URL:https://museutapies.org/event/busco-en-la-imaginacio-la-materialitzacio-duna-maquina-of-water-com-jo/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/06/PHOTO-2026-06-16-19-29-02.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260704T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260704T193000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260420T155016Z
LAST-MODIFIED:20260612T115925Z
UID:10001234-1783191600-1783193400@museutapies.org
SUMMARY:Mari Lyn Diniz / Dora García. Corocuerpo (de feminidades disidentes o Mejor os calláis todos)
DESCRIPTION:  \nUn cor de dones trans alça la veu per dialogar entre elles i interpel·lar el públic: La ressurrecció com a justícia. \n  \nSylvia Rivera\, una de les pioneres de la lluita pels drets de les persones gais\, lesbianes i transsexuals va pronunciar un discurs al New York City’s Christopher Street Liberation Day Rally de 1973 que es va fer famós amb la denominació de “millor calleu tots”. En aquest discurs s’inspiren Mari Lyn Diniz i Dora García en una performance en la qual treballen amb un grup de dones trans que\, com si fossin part d’un cor grec\, interactuen amb els espectadxrs.  \nAquest corocuerpo articula una crítica directa a la violència estructural dels discursos cisnormatius\, tant heterosexuals com homosexuals\, i reivindica formes de vida que han estat històricament expulsades de l’esfera pública. La incorporació de fragments de la cançó “O Amor”\, de la cantant brasilera Gal Costa\, reforça la idea de resurrecció com a justícia: ressucitar aquí significa fer visibles veus silenciades\, cossos exclosos i genealogies dissidents. \nEl concepte de resurrecció és comú a la segona acció de Dora García al projecte artístic Extramurs\, El bicho. Precisament\, la cançó de Gal Costa que es recita adapta un poema de Vladímir Maiakovski (Amor 3)\, el mateix autor que inspira El bicho. \nCorocuerpo (De feminidades disidentes o Mejor os calláis todos) i El bicho formen part del projecte del Museu Tàpies Extramurs\, que concep la ciutat com un espai d’intervenció i mediació. Amb un enfocament multidisciplinari i plural\, fomenta el diàleg interinstitucional\, amb l’espai públic i amb el medi ambient. \nAmb la col·laboració estable d’Eina Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i del Grec Festival Barcelona\, entre d’altres\, el pojecte Extramurs proposa intervencions i activitats que responen a les necessitats contemporànies i que fomenten noves narratives comunitàries a l’espai urbà. El gest de considerar els murs de l’espai públic com a portadors de les veus ciutadanes\, espais on es materialitzen els discursos col·lectius i es resignifiquen les experiències compartides ens connecta directament amb el pensament de Tàpies. \nAmb caràcter anual\, cada edició d’Extramurs s’expandeix des del Museu Tàpies a l’espai públic en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona i altres entitats de la ciutat. Per a l’edició del 2026\, s’ha convidat l’artista Dora García. Dora García treballa principalment en les arts visuals\, i ocasionalment col·labora en els camps de la dansa i el teatre\, o s’implica en l’àmbit social i polític. L’obra de Dora García abasta la literatura\, el cinema\, la instal·lació i la performance\, i se centra en històries que ella mateixa construeix i escenifica\, creant situacions dissenyades per implicar el visitant i provocar experiències úniques i introspectives. \n  \nUna producció del Museu Tàpies i Grec 2026 Festival de Barcelona. \nEn el marc del projecte del Museu Tàpies Extramurs 2026\, comissariat per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Judith Barnés\, responsable de programes públics del Museu Tàpies. \n  \nPerformers: Mari Lyn Diniz (BR) | Amanda Araújo (BR) | Helen Bogado (AR) | Lola Callejas (CL) | Milah Lorsalles (AR) | Soltanaterra (BR) \nAmb la col·laboració de:  \nDaniela Barriga | Isidora Cruz Berta Esteve | Bárbara Lara Leiva | Ben Muñoz | Mitzi Reyna\, estudiants del Màster Universitari en Recerca en Art i Disseny (MURAD)\, Eina \nLucas Camacho | Carla López  | Sara Mato\, estudiants del Grau en Disseny\, Eina \nRita Duelt | Mireia Solé\, estudiants del Grau d’Humanitats\, Universitat Pompeu Fabra
URL:https://museutapies.org/event/mari-lyn-diniz-dora-garcia-corocuerpo-de-feminidades-disidentes-o-mejor-os-callais-todos/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/corocuerpo-web.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260704T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260704T220000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260610T112314Z
LAST-MODIFIED:20260616T131426Z
UID:10001296-1783193400-1783202400@museutapies.org
SUMMARY:Extramurs 2026. Programa d'obertura
DESCRIPTION:El projecte resucítame (fes-me ressuscitar) conté performance\, debat públic\, passejades de memòria\, cartellada\, programa de pel·lícules i intervenció en façana. És\, en efecte\, un projecte que desborda\, que es manté sempre al territori on es creuen fronteres entre la vida i la mort i de tornada a la vida\, a través del temps i les cronologies\, travessant gèneres i inserint llenguatges. La millor manera de començar un projecte així és amb una veu a cappella femenina que s’escapa\, alhora que proclama els versos de Mayakovsky que podrien resumir aquest projecte: «Ressuscita’m / encara que només sigui / perquè soc poeta / i anhelava el futur.» \nEl programa inaugural d’Extramurs 2026 començarà el 4 de juliol a les 19.30 h amb un pròleg a càrrec de l’artista Erika Michi al Foyer del Gran Teatre del Liceu\, que també acollirà les presentacions de Corocuerpo i El Bicho\, entre les 20 i les 22 h. \nL’endemà\, 5 de juliol\, a la mateixa hora\, el Foyer del Liceu acollirà el segon capítol d’El Bicho\, performance definida com «una línia del temps amb paràsit / Seminari experimental per a l’encorporació d’un text». \nEl dia 6 de juliol el programa d’obertura conclourà amb una conversa entre Frau Diamanda i Diego Marchante\, en col·laboració amb la productora social Mescladís\, a les 18.30 h al Foyer del Teatre Lliure de Montjuïc i el segon passi de Corocuerpo a les 20h a la plaça Margarida Xirgu. \n  \nImatge: Presentació de El Bicho al Centro Cultural Condeduque\, Madrid\, 2022\, produït per El Amor. Fotografia de © Santiago Carrión  per a Madrid Destino
URL:https://museutapies.org/event/extramurs-2026-programa-dobertura/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/6-Dora-Garcia-En-esta-noche-en-este-mundo-2025.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260704T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260704T220000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260421T103403Z
LAST-MODIFIED:20260609T164531Z
UID:10001237-1783195200-1783202400@museutapies.org
SUMMARY:Dora García. El Bicho
DESCRIPTION:  \nEn el marc del projecte Extramurs 2026\, a càrrec de Dora García\, comissariat per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Judith Barnés\, responsable de programes públics del Museu Tàpies. \n  \nUna línia de temps amb paràsit. Extravagança i performance amb  7 performers i el públic. Amb la comèdia satírica d’un poeta desencisat com a punt de partida\, una gran de la performance convida a trencar la jerarquia de públic i performers a la captura del “bicho” del nostre temps.\n \n  \nL’any 1929\, el poeta futurista Vladímir Maiakovski va escriure “La Xinxa” (editada en castellà amb el títol de “La chinche”)\, una història de ciència-ficció sobre un revolucionari soviètic que\, l’any 1929\, queda congelat per accident juntament amb un insecte que el parasita. Cinquanta anys més tard\, l’any 1979\, revolucionari i insecte tornen a la vida. \nObsedida amb aquesta història\, Dora García crea una performance amb set performers i el públic en la qual imagina un autor col·lectiu que es pregunta què passa en un període de cinquanta anys\, qui o com explica què ha passat i qui decideix quins fets han transformat el mon en aquest espai de temps. \nLa proposta (que té una durada variable en funció de l’espai en què es representa) imagina una història repetida de manera cíclica\, una mena de retorn etern que té\, però\, una falla\, un paràsit\, un insecte\, un bitxo\, que impedeix que aquesta repetició flueixi sense víctimes. Cada presentació d’aquesta performance implica el públic en una activitat diferent: de vegades\, és una conferència\, de vegades un workshop\, o potser una lliçó de ball o una exhibició de patinatge; i\, de vegades\, una obra de teatre. Aquí se subverteixen les jerarquies entre públic i espectador\, entre qui explica i qui escolta \nAquesta performance es desenvolupa en dues parts consecutives\, una per cada dia de representació: cada part és conseqüència de l’anterior. El públic és benvingut a ser present tots dos dies; o bé pot decidir presenciar només una de les parts; depenent d’això variarà el paper de l’espectador i la naturalesa de l’obra. Cada part té una durada de dues hores.  \n  \nEl Bicho (igual que la performance Corocuerpo\, també inclosa en la programació del Grec)\, forma part del projecte artístic Extramurs del Museu Tàpies\, que concep la ciutat com un espai d’intervenció i mediació. Amb un enfocament multidisciplinari i plural\, fomenta el diàleg interinstitucional\, amb l’espai públic i amb el medi ambient. Amb la col·laboració estable d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i del Grec Festival Barcelona\, entre d’altres\, el projecte Extramurs proposa intervencions i activitats que responen a les necessitats contemporànies i que fomenten noves narratives comunitàries a l’espai urbà. El gest de considerar els murs de l’espai públic com a portadors de les veus ciutadanes\, espais on es materialitzen els discursos col·lectius i es resignifiquen les experiències compartides ens connecta directament amb el pensament tapià. \nAmb caràcter anual\, cada edició del projecte Extramurs s’expandeix des del Museu Tàpies a l’espai públic en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona i altres entitats de la ciutat. Per a l’edició del 2026\, s’ha convidat l’artista Dora García. Dora García treballa principalment en les arts visuals\, i ocasionalment col·labora en els camps de la dansa i el teatre\, o s’implica en l’àmbit social i polític. L’obra de Dora García abasta la literatura\, el cinema\, la instal·lació i la performance\, i se centra en històries que ella mateixa construeix i escenifica\, creant situacions dissenyades per implicar el visitant i provocar experiències úniques i introspectives. \n  \nUna producció del Museu Tàpies\, el Gran Teatre del Liceu i Grec 2026 Festival de Barcelona \n  \nEspectacle per a públics de totes les edats. \n  \nPerformers: \nDora García | Simón Asencio | Castillo | Persis Bekkering | Adriano Wilfert Jensen | Krõõt Juurak | Michelangelo Miccolis | I la participació especial de Ramón Bonvehí \n  \nAgraïments:  \nIUAV Venezia | KHiO Oslo | DeSingel & M KHA Amberes | i als estudiants del curs THE BUG a l’Acadèmia Nacional de Belles Arts d’Oslo. \n  \nImatge: Presentació de El Bicho al Centro Cultural Condeduque\, Madrid\, 2022\, produit per El Amor. Fotografia de © Santiago Carrión  per a Madrid Destino \n 
URL:https://museutapies.org/event/dora-garcia-el-bicho/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/7Y3A7790-peq-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260706
DTEND;VALUE=DATE:20260711
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20260415T142650Z
LAST-MODIFIED:20260421T111052Z
UID:10001222-1783296000-1783727999@museutapies.org
SUMMARY:Extramurs 2026. Casal d'estiu creatiu per a joves
DESCRIPTION:  \n\n\n\n\n\nQuè passa dins d’un museu? I fora? Qui decideix què s’hi exposa? Com es construeix una exposició? I quin paper pot tenir l’art en la manera com entenem la ciutat i el món que habitem?\n\n\n\nEn el marc del projecte Extramurs\, us proposem una setmana d’exploració artística i pensament crític al voltant del medi ambient\, l’espai públic i el paper de la cultura en la societat contemporània.  \nAl llarg del casal\, ens endinsarem en dos espais clau de l’art contemporani a Barcelona: el Museu Tàpies i La Capella. Coneixerem com funcionen per dins\, quines persones hi treballen i quins processos hi ha darrere d’una exposició.  \nA partir de visites dinamitzades i tallers d’experimentació\, descobrirem el projecte Línies de temps / Resurrecció\, de l’artista Dora García\, una proposta pel projecte Extramurs d’enguany que travessa els límits entre dins i fora del museu i que ens servirà com a punt de partida per activar els nostres propis processos de creació.  \nAquest casal per a joves d’entre 13 i 17 anys és un espai per observar\, fer preguntes\, experimentar i pensar des de l’art. Ens interessa tant el procés com allò que hi descobrim: com mirem\, com interpretem i com podem intervenir en el nostre entorn. \n\n\n\n\n\n\n\n\n→ Explorarem com es construeixen els projectes artístics contemporanis. \n→ Coneixerem el funcionament intern d’un museu i un centre d’art. \n→ Visitarem diferents espais de la ciutat i reflexionarem sobre l’espai públic. \n→ Pensarem col·lectivament sobre el paper de l’art i la cultura avui. \n→ Desenvoluparem propostes creatives pròpies a partir de l’experimentació. \n\n\n\n\n\n\n  \nAquest casal té un percentatge de places reservades per a la inclusió d’infants amb discapacitat. La reserva de places s’ha de mantenir fins al dia 1 de juny. Un cop finalitzat aquest termini\, les places no cobertes per infants amb discapacitat s’atorgaran a infants de la llista d’espera per rigorós ordre d’inscripció. \n  \nUna proposta del Museu Tàpies per a joves de 13 a 17 anys\, amb la col·laboració del Centre d’Art La Capella i de Tantàgora serveis culturals.
URL:https://museutapies.org/event/extramurs-2026-casal-destiu-creatiu-per-a-joves/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/MTa-facana.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260714T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260714T193000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20250512T142004Z
LAST-MODIFIED:20260615T105335Z
UID:10001013-1784053800-1784057400@museutapies.org
SUMMARY:Llibre-mur. Club de lectura 2026
DESCRIPTION:En el marc de l’exposició Àngel Jové. De intactu us proposem un club de lectura amb la col·laboració de les llibreries Finestres\, La Central i La Impossible. En aquesta ocasió\, la selecció dels llibres\, que com sempre anirà a càrrec del llibreter o llibretera\, estarà relacionada amb la llista de llibres publicats per l’editorial Anagrama que incorporaran il·lustracions de Jové en les seves portades. \nLlibre-mur (1990) és una obra d’Antoni Tàpies que dona títol el cicle de clubs de lectura que des de fa uns anys organitzem amb la col·laboració de llibreries del barri sobre les exposicions en curs. L’interès de Tàpies pel llibre\, com a objecte i com a font de coneixement\, i el fet que el Museu ocupi l’espai d’una antiga editorial\, la Montaner y Simón\, fan propicis aquest tipus de diàlegs al voltant de l’escriptura\, la lectura i l’art. \n  \nCalendari de sessions \n· Dimarts 2 de juny del 2026\, a les 18.30 h\, a la Biblioteca del Museu Tàpies: Bajo el signo de marte\, de Fritz Zorn (Editorial Anagrama)\, amb Cèlia Esteva\, de la llibreria La Central. \nPROPERA SESSIÓ:  \n· Dimarts 14 de juliol del 2026\, a les 18.30 h\, a la Biblioteca del Museu Tàpies: El héroe de las mansardas de Mansard\, d’Alvaro Pombo (Editorial Anagrama)\, amb Olga Federico i Mireia Perelló\, de la llibreria La Impossible. \n  \n· Dimecres\, 16 de setembre del 2026\, a les 18.30 h\, a la Biblioteca del Museu Tâpies:  El sobrino de Wittgenstein\, de Thomas Bernhard (Editorial Anagrama)\, amb Noelia Nistal\, de la llibreria Finestres. \n  \n[Imatge: Exposició “Àngel Jové. De intactu” del Museu Tàpies. Fotografia: Pep Herrero\, 2026.] \n 
URL:https://museutapies.org/event/llibre-mur-club-de-lectura-2/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/05/i-8bQkFV3-X3.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20261003T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20261003T133000
DTSTAMP:20260622T141447
CREATED:20250131T121033Z
LAST-MODIFIED:20260518T160549Z
UID:10000885-1791025200-1791034200@museutapies.org
SUMMARY:La Barcelona de Tàpies. Itinerari
DESCRIPTION:  \n \nItinerari urbà que permetrà recórrer la biografia i trajectòria d’Antoni Tàpies a través d’un recorregut a peu per llocs emblemàtics lligats a la seva vida i obra. La passejada també repassarà la història recent de la ciutat i ens descobrirà espais d’interès arquitectònic i urbanístic vinculats a la vida de Tàpies. \nEls participants rebran un exemplar del plànol-guia concebut i dissenyat per El globus vermell\, i que forma part de la seva col·lecció “Guies d’arquitectura i urbanisme de Barcelona”. \nAquesta activitat s’organitza en el marc del programa Barcelona 2026\, Capital Mundial de l’Arquitectura. \n  \nEl globus vermell és una associació cultural que des del 2009 treballa amb l’objectiu de formar una ciutadania crítica i exigent envers l’entorn urbà i apoderar-la perquè pugui esdevenir un actor clau en la transformació de les ciutats cap a entorns urbans més sans i sostenibles. \nDesenvolupa la seva tasca a través de tres canals: el cultural (visites guiades\, itineraris\, tallers\, publicacions\, exposicions\, etc.); el social (participació ciutadana\, esdeveniments\, etc.)\, i el projectual (disseny\, obra nova i rehabilitació sota els paràmetres de la bioarquitectura). Formen part del Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona i del Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) impulsat per l’Institut Municipal d’Educació. \nTambé són signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. L’any 2012 va rebre la Medalla COAC en reconeixement a la seva tasca i el 2017 el Segell de Qualitat del CIP. Els impulsors d’aquest col·lectiu són arquitectes que\, a més de la feina amb El globus vermell\, compaginen la feina pròpia de projectistes amb la recerca\, la docència universitària\, la gestió cultural i la divulgació sobre l’arquitectura i la ciutat. \n 
URL:https://museutapies.org/event/la-barcelona-de-tapies-itinerari/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/01/Itinerari-Museu-Tapies-per-Barcelona.png
END:VEVENT
END:VCALENDAR