BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
TZID:UTC
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0000
TZOFFSETTO:+0000
TZNAME:UTC
DTSTART:20240101T000000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20240916
DTEND;VALUE=DATE:20241126
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T073909Z
LAST-MODIFIED:20240902T150832Z
UID:10000804-1726444800-1732579199@museutapies.org
SUMMARY:Curs Gaudir UB: Antoni Tàpies i la pràctica de l’art
DESCRIPTION:Antoni Tàpies va néixer a Barcelona el 13 de desembre de 1923. Avui és reconegut com un dels artistes més destacats del segle XX. Tanmateix\, la seva obra continua essent relativament poc coneguda i sovint és considerada críptica i de difícil accés. En aquest curs desvelarem algunes claus per aproximar-nos a l’obra tapiana. A través de sessions teòriques i pràctiques que tindran lloc en diversos espais del museu\, en descobrirem diversos aspectes: la concepció artística que hi ha al darrere\, les tècniques i processos creatius\, els vincles amb l’art del seu temps i les aportacions que han fet a la història de l’art.
URL:https://museutapies.org/event/curs-gaudir-ub-antoni-tapies-i-la-practica-de-lart/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/curs-gaudir-ub.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241009T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241009T193000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240730T150244Z
LAST-MODIFIED:20241003T120732Z
UID:10000841-1728496800-1728502200@museutapies.org
SUMMARY:A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies
DESCRIPTION:Presentació de la publicació A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies \nCoedició de Institut Ramon Llull i Arcàdia\n \nParlar de la cultura és un acte necessàriament coral: les pràctiques i disciplines de la cultura dels nostres temps es creuen\, es nodreixen entre elles i obren nous camins tothora que malden per trobar sentit al subjecte humà contemporani. La cultura catalana no n’és cap excepció\, i en els últims anys ha quedat cada cop més palès que genera i participa en converses globals alhora que en beu. \nDurant aquesta sessió\, presentarem “A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies”\, un volum a cura de Josep Ramoneda i Raül Garrigasait i coeditat per Arcàdia i l’Institut Ramon Llull\, que compta amb la participació de Chiara Bottici\, Simona Škrabec\, Boris Groys\, Perejaume\, Katie Mitchell\, Roger Bernat\, Joan Magrané\, Antonia Folguera\, Carles Novellas\, Enric Palau\, Albert Serra\, Olivier Pere\, Eva Franch\, Carolina Ciuti\, Michele Gazzola\, Gemma De les Coves i Arcadi Navarro. \nDe les noves mitologies a la reflexió sobre la intel·ligència artificial; del teatre a l’arquitectura\, el cinema i la creació artística i literària; de la sociolingüística a la ciència i la tecnologia\, “A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies”  presenta una sèrie d’assajos que ens apropen\, des de perspectives tant properes com internacionals\, a la realitat heterogènia\, contradictòria i canviant de la cultura del segle XXI. \n  \nIntroducció: \nImma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Pere Almeda i Samaranch\, Director de l’Institut Ramon Llull. \nModeració: \nJosep Ramoneda\, Cocomissari del projecte “A camp obert. Pràctiques culturals contemporànies”\nPeriodista\, filòsof i escrip­tor. Ha estat director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona durant més de vint anys i actualment dirigeix l’Esco­la Europea d’Humanitats i la revista La Maleta de Portbou. És autor de nombrosos llibres que actualitzen el llegat de la Il·lustració. \nAmb la participació de: \nSimona Škrabec (Ljubljana\, 1968) es escriptora i traductora. Estudiosa de les literatures europees\, s’ha dedicat sobretot a les que s’expressen en eslovè\, serbi\, croat\, alemany i català. El seus darrers llibres son Torno del bosc amb les mans tenyides (2019) i El desig d’ordre (2023). \nJoan Magrané (Reus\, 1988) és compositor. Ha escrit música per a tot tipus de conjunts instrumentals i vocals. El 2019 va estrenar al Festival de Peralada l’òpera Dialegs de Tirant e Carmesina i el 2021\, al Theatre du Chatelet de Paris\, el monodrama Interieur. \nPerejaume (Sant Pol de Mar\, 1957) és artista i poeta. La seva obra gira al voltant de la relació entre el llenguatge\, els llocs\, la reelaboració del passat i la multiplicació contemporània de les imatges. Ha publicat Pagesiques (2011)\, Mareperlers i ovaladors (2014) i Obreda (2018)\, entre altres llibres. \n  \nActivitat co-organitzada per l’Institut Ramon Llull i Arcàdia en el programa +Biennal de la Biennal de Pensament 2024
URL:https://museutapies.org/event/a-camp-obert-practiques-culturals-contemporanies/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/Screenshot_18.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241011T190000
DTEND;TZID=UTC:20241011T190000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240115T135110Z
LAST-MODIFIED:20241011T084601Z
UID:10000055-1728673200-1728673200@museutapies.org
SUMMARY:Les cadires de Tàpies: Cicle Difraccions
DESCRIPTION:Les cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs\, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui. \n  \nLes cadires de Tàpies: Cicle Difraccions \nLa desena acció sonora del cicle és “L’escolta fugaç”\, una proposta del cicle Difraccions. L’escolta\, com a acte central del fet musical\, assoleix la seva màxima intensitat en el context de la improvisació multidisciplinària\, tant per part del públic com de les intèrprets. La generació de material a través de la improvisació ens col·loca en un estat d’atenció constant\, en què cal reaccionar a l’aparició de noves idees que poden sorgir de l’atzar\, d’errors fortuïts\, de desviacions o fins i tot de nous imaginaris sonors. \nLa guitarrista Amidea Clotet ens proposa un diàleg entre so i moviment amb la ballarina Sònia Sánchez. Aquest intercanvi ens convida a reflexionar sobre el paper de l’escolta en la improvisació generativa. Com s’escolta una intèrpret a si mateixa mentre improvisa i com respon a les seves pròpies desviacions\, accidents o noves solucions que apareixen en directe? Com reacciona el moviment al so i com es modifica el so segons les propostes del moviment? L’escolta\, nucli del fet musical\, es manifesta en aquest context amb tota la seva intensitat. \n  \nAmidea Clotet és una de les figures emergents de l’escena de la improvisació generativa a Barcelona. Va estudiar guitarra elèctrica al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició contemporània a Dinamarca\, on va començar a trobar el seu camí cap a la improvisació. Amidea crea paisatges sonors espontanis mitjançant tècniques expandides i objectes\, i aconsegueix una música crua que\, segons ella\, sorgeix com a resposta als temps en què vivim. Les seves creacions estan a mig camí entre el joc amb l’experimentació sonora més arriscada i la bellesa de la subtilitat. \n  \nSònia Sánchez balla des del flamenc\, la improvisació lliure i la dansa japonesa body weather. S’inclina pels laboratoris de so improvisat a través del cos. Els fonaments dels seus treballs es troben en l’arrel flamenca del so en l’espai\, el cos que sona en moviment i en l’espai ballat. Va començar les seves investigacions entre l’actitud del ritme flamenc i la velocitat orgànica del body weather l’any 2001. El 2004 es va afegir al seu camí empíric la música lliure; des de llavors es dedica cada dia a explorar tots aquests mons i horitzons. \n 
URL:https://museutapies.org/event/les-cadires-de-tapies-cicle-difraccions/
CATEGORIES:Arts en viu
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Les-cadires-de-Tapies.-Cicle-Difraccions.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241015T180000
DTEND;TZID=UTC:20241015T190000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240115T132007Z
LAST-MODIFIED:20241010T134317Z
UID:10000039-1729015200-1729018800@museutapies.org
SUMMARY:Avui és Tàpies: Perejaume – Marta Tafalla
DESCRIPTION:  \nAvui és Tàpies és un cicle de converses intergeneracional i interdisciplinari conduït i moderat per la periodista cultural Rita Roig (Terrassa\, 1997) i organitzat pel Museu Tàpies\, en el marc de l’Any Tàpies. Té la voluntat d’interpretar els textos de l’artista com a punt de partida per parlar sobre problemàtiques actuals com ara l’ecologisme\, l’autodeterminació dels pobles\, la interculturalitat o el compromís polític de l’art. \nEl cicle convidarà a fer presents les paraules i el pensament de l’artista per mitjà de tretze trobades al Museu Tàpies en què participaran persones d’àmbits professionals diversos (cultura\, educació\, ciència\, política\, medi ambient\, salut i ciències humanes) i de diferents generacions. El conjunt permetrà construir un relat polifònic que quedarà recollit en forma de pòdcast gràcies a la col·laboració de Catalunya Ràdio\, amb l’objectiu de recuperar i viure el coneixement generat en un altre format i en un altre context. \n  \nCapítol 11. Ecologisme i altres derives \nTàpies escriu\, una vegada i una altra\, sobre la natura. Ho fa parlant del Montseny en particular\, per lluitar contra la degradació d’aquest paisatge que estima profundament. Però cada paraula que dedica al Montseny\, en realitat\, fa referència a l’entorn natural\, a la vida que ens envolta. Per a ell\, l’entorn “és un material amb el qual tots els ciutadans estem compromesos per construir la que hauria de ser la més bella i delicada de les nostres obres d’art: la mateixa vida”. La preocupació per representar el paisatge\, cuidar-lo i fer-lo valer és constant en l’obra de Tàpies i en la de molts altres artistes que s’han emmirallat en ell. En aquesta conversa\, Perejaume parlarà amb la filòsofa i ecologista Marta Tafalla sobre la relació entre l’entorn i l’art\, la creació i la natura i el compromís que hi han de tenir els artistes. \n  \nPARTICIPANTS \nPerejaume és un artista i escriptor que entrellaça la creació plàstica amb la literària. Des dels inicis de la dècada de 1980 porta a terme una àmplia producció que inclou llibres de poesia\, assaig\, crítica i catàlegs en què qüestiona constantment les relacions entre natura i cultura amb la voluntat de reformular la relació entre art i territori. Joan Brossa\, Joan Miró\, J.V. Foix i Jacint Verdaguer són alguns dels creadors que han influït en la seva mirada artística\, que també beu de la cultura popular del Maresme i el món de la pagesia. El 2005 va rebre el Premi Nacional d’Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l’any 2006 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques que concedeix el Ministeri de Cultura d’Espanya. \n  \nMarta Tafalla és una filòsofa que investiga la relació entre els animals\, els humans i la natura des d’una perspectiva ètica i estètica. Considera l’ecologisme i l’animalisme com a propostes imprescindibles per abordar els reptes del present. Actualment és professora d’Ètica i Estètica a la Universitat Autònoma de Barcelona i també és membre del consell científic del Centre for Animal Ethics de la Universitat Pompeu Fabra. És autora de Ecoanimal. Una estética plurisensorial\, ecologista y animalista (Plaza y Valdés\, 2019)\, un assaig en el qual repensa la nostra relació amb la natura i desplega una proposta estètica plurisensorial\, ecologista i animalista fonamental per afrontar els reptes actuals. La seva darrera publicació és Filosofía ante la crisis ecológica (Plaza y Valdés\, 2022). \n  \nEnllaç al cicle complet. \nEnllaç als podcasts del programa a Catalunya Ràdio. \n 
URL:https://museutapies.org/event/avui-es-tapies-perejaume-marta-tafalla/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Perejaume-Tafalla.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241016T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241016T133000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T074050Z
LAST-MODIFIED:20241014T105111Z
UID:10000807-1729076400-1729085400@museutapies.org
SUMMARY:Tàpies\, Domènech i Montaner i la música
DESCRIPTION:Visita combinada al Museu Tàpies i al Palau de la Música Catalana \n“Mireu\, mireu a fons! I deixeu-vos portar plenament per tot el que fa ressonar a dintre vostre el que ens ofereix la mirada\, com el qui va a un concert amb el vestit nou i el cor obert amb la il·lusió d’escoltar\, de sentir senzillament amb tota la seva puresa\, sense voler de totes passades que els sons del piano o de l’orquestra hagin de representar forçosament un cert paisatge\, o el retrat d’un general\, o una escena de la història\, com es voldria sovint que només fos la pintura”. \nRevista Cavall Fort (Barcelona)\, núm. 82 (gener de 1967). \n  \nAmb motiu de l’Any Tàpies\, el Museu organitza\, amb la col·laboració del Palau de la Música Catalana\, una visita combinada a dos edificis projectats per Lluís Domènech i Montaner: l’antiga editorial Montaner y Simón (1880-1882)\, actual seu del Museu Tàpies\, i el Palau de la Música Catalana (1905-1908). La visita ens permetrà conèixer la història dels dos edificis\, però també l’interès de l’artista per la música.  \nLa música sempre va acompanyar Tàpies: per a ell va ser una font d’inspiració i un model artístic\, i en destacava el poder evocador. En els seus textos i entrevistes\, Tàpies manifestà l’admiració per diversos estils i per músics de diferents èpoques\, des de la música barroca de de Johann Sebastian Bach o la romàntica de Richard Wagner (1813-1883) fins a compositors del segle xx com Arnold Schönberg (1874-1951)\, John Cage (1912-1992) o Karlheinz Stockhausen (1928-2007). \n  \nCrèdits de la imatge: Detall de la façana del Museu Tàpies (c) Museu Tàpies\, 2024. De la fotografia: Roberto Ruiz\, 2024.
URL:https://museutapies.org/event/tapies-domenech-i-montaner-i-la-musica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/Facana-Fundacio-Antoni-Tapies-c-Fundacio-Antoni-Tapies-2020.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241019T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241019T140000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20241004T130939Z
LAST-MODIFIED:20241020T152459Z
UID:10000855-1729339200-1729346400@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol: Deprerreo
DESCRIPTION:  \n \nEl terrat del Museu Tàpies esdevindrà una ludoteca experimental per a Opimelissa\, un col·lectiu que cuina\, canta\, balla i moltes coses més. Seguirem el sol amb la ironia i l’humor tou de Júlia Barbany\, l’arquitectura de l’electro-cançó enfadosa de Petit Ibèric\, els càntics en clau filosòfica de Max Grosse sobre la vida i el mal d’amor d’un mitjó foradat i orfe\, l’egodeliri de la dramaturga i escriptora de ploma esmolada Berta Prieto —si encara no saps qui és\, vius en una cova!—\, amb el ritme de la DJ performer i militant de l’autogestió Meritxell de Soto\, l’energia desbordant de l’artista polifacètica i tendra punki-mare Belén Barenys\, amb la música llatina experimental dels Deprerreo\, amb el cos contorsionat de Candela Capitán\, que mostra la sexualització de les dones a cop de mètrica i convulsions. \nSeguint el sol és un cicle experimental de manifestacions sonores i escèniques de caràcter performatiu que presenta nou sessions inèdites de joves creadors. El cicle\, comissariat per Carolina Olivares Esturillo\, reivindica l’energia jove i inesgotable d’artistes que ompliran de llum i donaran una nova vida al solitari mitjó de Tàpies que presideix la terrassa del Museu. \n  \nSetena sessió: “Sonidos de Resistencia: Ecos de Venezuela”\, Colectivo Deprerreo \nEl terrat “Mitjò” del Museu Tàpies presenta la setena sessió del cicle de manifestacions sonores i d’experiments escènics “Seguint el Sol”\, i té el plaer d’acollir\, el 19 d’octubre del 2024\, a les 12h\, l’actuació del col·lectiu Deprerreo. \nAquest grup\, fundat pel productor musical veneçolà resident a Barcelona\, ​​Luis Miranda (@lilfemiranda)\, estrenarà una nova intervenció sonora en col·laboració amb les artistes veneçolanoses radicades a Barcelona: Aquil·les Ignacio Hinestrosa (@celestial.trash._)\, Marta Cruz (@candadisme) i Natalia Ortega Orozco (@_nana_ortegaorozco). Els visuals que es projectaran durant l’acció sonora pertanyen a l’arxiu de Luken Ignacio Quintana\, fundador del colectivo activista x Venezuela @hacha.machete. \n\nDeprerreo crearà en viu una cançó que evoca la resistència\, la llibertat i la riquesa cultural del Carib. La peça sonora no només celebrarà la diversitat cultural de Veneçuela\, sinó que també servirà com un alè per als més de 7.71 milions de migrants veneçolans que han deixat casa seva a la recerca d’un futur millor. \nA “Sonidos de Resistencia: Ecos de Venezuela” es mostrarà la gran riquesa cultural caribenya\, inspirada en el sincretisme espiritual\, la rebel·lia contracultural\, la connexió amb els ancestres i el reflex del poder comunitari en temps d’adversitat. A més\, serà ambientada per una temàtica espiritista\, traslladant així un missatge d’esperança i solidaritat. \nAquesta trobada busca visibilitzar la crisi social i cultural que enfronta Veneçuela\, ressaltant la força i la resiliència del seu poble \, a més del seu llegat artístic en un acte de resistència. Invoquem energies que promoguin canvis immediats i una profunda connexió amb tots aquells que no han pogut migrar. Uneix-te a nosaltres en aquesta celebració de la resistència cultural i l’esperança! \n\n\n\n· Comissariat i producció artística: Carolina Olivares Esturillo \n· Disseny: Ana Habash i Ignasi Ayats. \n· Il·lustració: Eduard Sales \n· Venda d’entrades mitjançant el web i a la recepció del museu. Aforament limitat. \n  \n\n\nEnllaç al cicle complet.
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-deprerreo/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/10/CORTE-CALE-PERO-FURRA-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241020T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241020T150000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T074211Z
LAST-MODIFIED:20241205T164609Z
UID:10000809-1729418400-1729436400@museutapies.org
SUMMARY:Anigetals
DESCRIPTION:Taller a càrrec d’Anita García i Gonzalo Elvira en el marc del festival Barcelona Dibuixa. \nEls anigetals són uns éssers que estan deixant de ser animals per convertir-se en plantes que han inventat a l’Espai C de l’Escola Dolors Monserdà-Santapau Anita García\, Gonzalo Elvira i els alumnes que hi participen.  Podrien els anigetals habitar en una obra d’Antoni Tàpies?  \nUs convidem a participar en un taller de dibuix i collage pensat per a persones de totes les edats que ens aproparà la selva de Misiones (situada al Nord de l’Argentina)\, descrita per Horacio Quiroga a Cuentos de la selva\, i a la vegada ens permetrà descobrir l’obra de Tàpies i la flora local.  \nUna proposta en el marc del festival Barcelona Dibuixa
URL:https://museutapies.org/event/anigetals/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/unnamed-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241023T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241023T210000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T073702Z
LAST-MODIFIED:20241021T170908Z
UID:10000801-1729706400-1729717200@museutapies.org
SUMMARY:Rereflux
DESCRIPTION:Ara fa trenta anys\, el Museu Tàpies\, amb la direcció de Manuel Borja-Villel\, inaugurava En l’esperit de Fluxus\, una completa retrospectiva\, comissariada per Elizabeth Armstrong i Joan Rothfuss\, del moviment que revolucionà els fonaments de l’art als anys seixanta del segle passat. L’exposició incloïa obres d’artistes com Joseph Beuys\, George Brecht\, Robert Filliou\, Dick Higgins\, Shigeko Kubota\, George Maciunas\, Yoko Ono\, Nam June Paik\, Benjamin Patterson\, Carolee Schneemann\, Mieko (Chieko) Shiomi\, Ben Vautier\, Wolf Vostell\, Emmett Williams i La Monte Young\, entre molts d’altres\, i d’artistes ZAJ com Juan Hidalgo i Esther Ferrer. \nLa mostra va anar acompanyada\, a més\, d’un cicle d’activitats en les quals es va incorporar el projecte Reflux\, un programa de reenactments d’accions fluxus comissariat per Oscar Abril Ascaso i executat per un grup de joves artistes de performance locals: Borja Zabala\, Jaume Alcalde\, Denys Blacker\, Lluís Alabern\, Júlia Montilla\, Joan Casellas\, Quim Tarrida\, Miquel Baixas\, Alexis Tauler i Noel Tatú. \nEn l’esperit de Fluxus va jugar un paper troncal de catalització d’un moment d’efervescència de les pràctiques performatives al nostre país\, en general\, i de l’art d’acció\, en particular\, a la nostra ciutat. Intens i col·laboratiu\, però no exempt de crítiques i desavinences\, va marcar el pols d’una generació jove d’artistes i\, entre altres derivades\, va generar la creació de la primera plataforma d’artistes de performance a l’estat\, el Club7\, a les mateixes sales del museu. \nRereflux és un programa de debat i d’acció que té com a objecte rememorar aquell crucial moment de la història de l’art d’acció barcelonina i de les pràctiques artístiques als anys noranta del segle passat al nostre país. Amb aquest objectiu\, Rereflux programarà una taula de debat amb alguns dels protagonistes del projecte Reflux de 1994 i un programa d’accions fluxus executades per artistes de performance contemporànies\, allò que ara seria una nova Re-Reflux Orchestra del segle XXI. \nLa iniciativa forma part de les jornades ARTefACTe4\, un dispositiu de foment de les pràctiques performatives contemporànies que opera com un laboratori de nova institucionalitat cultural. Un projecte de CLUB9\, plataforma hereva de Club7 i que es va presentar públicament a l’auditori del Museu Tàpies el 29 de maig de 2021. \n  \nPROGRAMA \n18 h. Conferència a càrrec d’Oscar Abril Ascaso\, curador del projecte Reflux 1994. \n19 h. Taula rodona amb Manuel Borja-Villel\, exdirector del Museu Tàpies\, i Lluís Alabern i Joan Casellas\, artistes del projecte Reflux 1994. \n20 h. Performances fluxus a càrrec d’Estel Boada\, Paloma Orts\, Pia Sommer\, Neus Masdeu i Llapispanc. \n  \nPARTICIPANTS \nManuel Borja-Villel (1957) és historiador de l’art i comissari. Ha estat director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid de 2008 a 2023\, del MACBA de Barcelona (1998-2007) i de la Fundació Antoni Tàpies (1989-1998). Més recentment\, ha sigut un dels curadors de la 35a Biennal de Sao Paulo. Ha escrit nombrosos articles a diaris i revistes d’art\, amb èmfasi en la relació entre l’art i les seves institucions. Ha dictat conferències a universitats\, museus i centres d’art. Així mateix\, el desenvolupament de programes educatius no normatius ha estat una preocupació important al llarg de la seva pràctica. Actualment\, és el director del programa “Museu Habitat” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. \nOscar Abril Ascaso (Barcelona\, 1966) és un activista cultural que du a terme tasques d’alta direcció\, curadoria\, gestió cultural\, crítica i docència. Com a artista és performer\, compositor\, escriptor i realitzador audiovisual. Estretament vinculat a les arts en viu i especialitzat en pràctiques performatives i estudis de la performativitat\, ha desenvolupat projectes en àmbits com ara les arts visuals\, els nous mitjans\, l’art sonor i la música o els estudis culturals. \nLluís Alabern (Barcelona\, 1968) és artista i museògraf. Va ser membre del consell de direcció de Lateral. En l’actualitat és Cap de Museografia del MNAC. Col·laborador gràfic en revistes i diaris. Va formar part de l’escena performativa conceptual catalana dels 90. Ha escrit el llibre Breviario del Viejo Corredor (Siruela\, 2023). \nJoan Casellas (Teià 1960) és artista plàstic\, d’acció i fotògraf. Creador de l’Arxiu Aire (1992-2020) i La Muga Caua (2015-2019) trobada internacional de poesia d’acció i performance. També va ser membre fundador del Club7 (1996-98). Ha mostrat el seu treball arreu d’Europa i Amèrica i recentment al Macba (2020) i el MNAC (2023). Ha publicat nombrosos articles sobre art d’acció\, fotografia i sobre la presència de Marcel Duchamp a Catalunya. \nEstel Boada (Mataró\, 1991) és cantant i artista multidisciplinar\, es descriu com una joglar contextual. Després de Belles Arts\, explora disseny\, dibuix\, performance\, espai\, col·lectivitat i veu. Amb humor\, absurd i trash\, parla i canta burlescament sobre la seva vida com a diva frustrada. Li interessa la pedagogia experimental\, la veu i la música com a eixos de comunicació multidireccionals i l’humor com a eina de crítica i lluita diària. \nNeus Masdeu (Arenys de Mar\, 1995) s’ha graduat en Art i Disseny a l’Escola Massana (2018- 2023). Ha mostrat els seus treballs en Festivals com el GREC\, Poesia i +\, Katharsis (Teatre Lliure)\, BAM Cultura Viva\, ARTefACTe (Fundació Joan Brossa) i Festival TNT (Terrassa)\, entre d’altres. Ha fet diverses residències artístiques en espais com Roca Umbert (Granollers)\, Nau Estruch (Sabadell) El corralito (Terrassa) Konvent (Berga) o EsFar Cultural (Menorca)\, entre d’altres. \nPaloma Orts (Alcoi\, 1990) és una artista que abraça la performance\, la creació pianística i l’emergència de noves realitats transdisciplinars. Formada com a artista visual i pianista\, crea imatges accionades i línies melòdiques canalitzades per un viatge emocional. El 2021 guanya els Premis Llançadora amb l’obra El vol de les ànimes\, un somni acompanyat que\, com en les seves altres creacions\, rescata i revisiona allò arcaic\, anhelant trobar allò primari\, eteri i etern. \nImma Prieto (Vilafranca del Penedès\, 1976). Directora del Museu Tàpies des de 2023. És comissària d’expocisions\, investigadora i escriptora. Entre 2019 i 2023 va ser directora d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma. Al llarg de la seva carrera ha comissariat exposicions en l’àmbit nacional i internacional. Com a docent ha impartit classes durant onze anys a diferents universitats catalanes\, i ha col·laborat amb diferents universitats\, també d’arreu\, en màsters\, postgraus i conferències. Ha col·laborat en diferents catàlegs\, llibres de recerca i mitjans de comunicació especialitzats. Ha estat membre de diversos jurats\, entre els quals destaquen: Premi Velázquez (Espanya\, 2021)\, Parlament de les Illes Balears (Espanya\, 2020)\, Biennal Internacional d’Art de Conca (Equador\, 2018)\, entre d’altres. \nPia Sommer (Chile\, 1981) és anartista. Treballa amb el so i el que és visible\, és poeta\, artista visual i participant activa de La Internacional Ruidísta. Ha estat convidada a nombroses exposicions\, individuals i col·lectives\, festivals\, xerrades\, lectures\, publicacions\, galeries i museus nacionals i internacionals a països de Llatinoamèrica i Europa. Treballa principalment amb suports com la veu\, vídeo\, altaveus i obra gràfica; formats com instal·lacions\, performances\, videoart i noves tecnologies. \nLlapispanc (Barcelona\, 1971) és un artista que treballa amb materials de residu del consum quotidià. La seva obra es formalitza com a performance\, texts\, missatges de correu electrònic\, instal·lació\, música o sorollisme i amb tot el material acumulat que guarda en diversos trasters. Al llarg de la seva carrera\, ha col·laborat amb múltiples artistes\, músics\, performers i en exposicions diverses. És l’exemple fefaent de l’encreuament entre diverses vies d’exploració de la creació contemporània: recerca\, producció\, performativitat\, component social i connexió amb l’entorn. \n  \nCrèdits de la imatge: Teresa Ramírez – Arxiu Aire \nActuació de la Reflux Orchestra a l’auditori del Museu Tàpies el 29 de gener de 1995. D’esquerra a dreta: Borja Zabala\, Joan Casellas\, Júlia Montilla\, Alexis Tauler\, Noel Tatú\, Quim Tarrida\, Miquel Baixas\, Lluís Alabern i Oscar Abril Ascaso. 
URL:https://museutapies.org/event/rereflux/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/REREFLUX.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241025T190000
DTEND;TZID=UTC:20241025T210000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240115T134947Z
LAST-MODIFIED:20241018T112059Z
UID:10000053-1729882800-1729890000@museutapies.org
SUMMARY:Les cadires de Tàpies: Eduard Escoffet
DESCRIPTION:Les cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs\, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui. \nL’onzena cadira de Tàpies és una proposta d’Eduard Escoffet.  \nEduard Escoffet és poeta i artista sonor. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012)\, El terra i el cel (2013\, publicat en castellà el 2018 amb el títol de Suelo y cielo) i Menys i tot (2017)\, a banda del llibre d’artista Estramps amb Evru (2012) i el pòster-poema Plançó (2021)\, premi Carles Hac Mor. El 2018 va ser finalista del Prix Bernard Heidsieck\, atorgat pel Centre Pompidou i la Fondazione Bonotto. Amb la banda d’electrònica Bradien\, amb la qual va col·laborar entre 2009 i 2016\, va publicar els discos Pols (2012) i Escala (2015). Actualment és membre del grup Barba Corsini\, amb el qual va publicar el 2021 el disc Un nou incendi. És autor amb Gianluca Abbate del film en realitat virtual Cos endins (Itàlia\, 2019)\, guanyador del premi Goethe al Zebra Poetry Film Festival de Berlín.  \nEl 2022 va compondre la peça Ode to the Walking Class per al grup vocal alemany Sprechbohrer en el marc del projecte The Poet’s Sound. El 2022 va estrenar a Barcelona la performance sonora per a cassettes Utopia i esclavatge (peça per a 25 veus mecàniques)\, que posteriorment es va poder veure a Tarragona i Madrid. El 2023 va presentar la doble exposició Creixement i decreixement de Howard Roark a Chiquita Room i The Green Parrot (Barcelona) i va publicar el disc de poesia sonora i improvisació vocal Bastida\, publicat per Erratum (París) i Sonhoras (Barcelona).  \n  \nT/H-partitura \nUn diàleg sonor entre Bernard Heidsieck i Antoni Tàpies \nEduard Escoffet | Durada: 25 min aprox.  \nEntre 1959 i 1960\, Bernard Hedisieck compon Poème-partition T\, un poema sonor dedicat a un quadre de Tàpies\, que en aquells anys s’estava obrint pas en el circuit europeu de galeries i especialment a París. Com havia fet amb els quadres de Jean Degottex i altres artistes\, Heidsieck va escriure i gravar amb el seu magnetòfon un poema que jugava amb la superposició i la textura de la veu i que era\, al capdavall\, un diàleg obert amb Tàpies. Heidsieck va enviar el poema a Tàpies\, però el pintor no va respondre mai i aquest diàleg va quedar interromput. \nT/H-partitura pretén\, doncs\, fer possible aquest diàleg entre els dos creadors. La peça resultant refà els materials sonors del poema d’Heidsieck i afegeix elements que estableixen ponts entre les dues poètiques\, com ara la cadira\, eix central d’aquest cicle. Es tracta d’una peça quadrifònica feta amb quatre cintes de casset i veu en directe\, pensada també perquè dialogui amb l’edifici i els sons ferroviaris que el travessen. Com en altres peces anteriors d’Escoffet com Utopia i esclavatge (La Capella\, 2022) i Eco l’oracle (CCCB\, 2023)\, T/H-partitura experimenta amb la superposició i la fisicitat de la veu. En aquest cas\, a més\, investiga elements comuns entre l’obre de Bernard Heidsieck i la de Tàpies. \nTot i que no van arribar a establir un diàleg creatiu\, són molts els elements que els acosten: tots dos impregnen les seves obres de realitat —amb objectes un i amb gravacions del carrer l’altre—\, manipulen els materials —les terres i les pintures un\, la cinta magnetofònica l’altre—\, desborden els suports —la tela i la pàgina\, respectivament— per aconseguir unes obres que han de ser vistes i escoltades en directe i posen el cos al centre —el gest i la veu\, respectivament. Molts poetes han escrit sobre Tàpies\, però cap com Bernard Heidsieck ha pogut traspassar l’essència del codi artístic tapià a un altre suport: fa de nou el quadre treballant el text i la veu com ho feia el mateix Tàpies. T/H-partitura\, doncs\, és la reconstrucció d’aquests ecos.  \n 
URL:https://museutapies.org/event/les-cadires-de-tapies-eduard-escoffet/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Eduard-Escoffet-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241026T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241026T130000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T074138Z
LAST-MODIFIED:20241020T154303Z
UID:10000808-1729944000-1729947600@museutapies.org
SUMMARY:La Barcelona de Tàpies. Plànol-guia
DESCRIPTION:Presentació del plànol-guia dels diversos punts de la ciutat vinculats a la vida i l’obra d’Antoni Tàpies. La publicació forma part de la col·lecció Guies d’arquitectura i urbanisme de Barcelona\, concebuda i dissenyada per El Globus Vermell. 
URL:https://museutapies.org/event/la-barcelona-de-tapies-planol-guia/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/Presentacio╠u-pla╠Cnol-guia.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241026T140000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241026T190000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20241015T143453Z
LAST-MODIFIED:20241015T143453Z
UID:10000858-1729951200-1729969200@museutapies.org
SUMMARY:El Museu Tàpies participa al Festival 48h Open House Barcelona 2024
DESCRIPTION:  \nEl Museu Tàpies participa en el 48h Open House Barcelona\, que enguany se celebrarà el 26 i el 27 d’octubre del 2024. Aquest festival ofereix\, des de l’any 2010\, activitats gratuïtes durant tot el cap de setmana per promoure l’arquitectura\, l’urbanisme i el disseny. \nL’antiga editorial Montaner i Simon\, seu del Museu Tàpies\, es considera una de les primeres obres modernistes de la ciutat\, ja que\, tot i que el conjunt no recull la decoració pròpia del moviment\, sí que introdueix elements de fabricació artesanal en ferro\, vidre i pedra. La façana\, de maó vist\, combina estils clàssics (simetria) i musulmans (composició geomètrica arabesca). L’interior seguia una organització espacial sòbria i racional\, adient a l’ús industrial que tenia\, i s’estructurava amb pilars de fosa i il·luminació per claraboies. L’any 1987\, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’edifici i el va cedir al Museu Tàpies\, que va emprendre un seguit d’obres per adaptar-lo al nou ús. La darrera intervenció arquitectònica planteja una espacialitat múltiple que s’adapta a la diversitat de pràctiques artístiques del Museu. \nEn col·laboració amb el Museu Tàpies\, dissabte 26 d’octubre del 2024 s’han programat visites comentades a partir de les 14.00 i fins a les 19.00 h \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/el-museu-tapies-participa-al-festival-48h-open-house-barcelona-2024/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Visites i diàlegs
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/10/OHB24_logoany.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241027T110000
DTEND;TZID=UTC:20241027T130000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240129T163419Z
LAST-MODIFIED:20241020T154012Z
UID:10000299-1730026800-1730034000@museutapies.org
SUMMARY:Es poden endreçar els llibres per la seva olor?
DESCRIPTION:De llibres n’hi ha de totes les mides i formes. Com endreceu els vostres llibres a casa? Per la seva olor? Pel seu pes? \nUs proposem un matí d’activitats en família per observar les seves característiques físiques\, com ara l’olor\, el pes\, l’alçària o el color. El llibre és un objecte ple de lletres\, síl·labes\, paraules\, frases\, textos i fotografies\, no sempre en el mateix idioma\, escrites amb tipografies i grafies diverses\, de mides i colors variats\, així que també jugarem amb aquests elements per tal de portar a terme de manera ràpida i àgil processos de creació escrita. \nAquest taller està basat en La biblioteca portàtil\, una selecció de llibres itinerant inspirada en el fons de la Biblioteca del Museu Tàpies\, especialitzada en art modern i contemporani. \nActivitat a càrrec de TANTÀGORA.
URL:https://museutapies.org/event/es-poden-endrecar-els-llibres-per-la-seva-olor-2/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Families
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2023/10/Capsula-formativa.-La-biblioteca-portatil.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241029T180000
DTEND;TZID=UTC:20241029T190000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240115T132322Z
LAST-MODIFIED:20241016T092522Z
UID:10000041-1730224800-1730228400@museutapies.org
SUMMARY:Avui és Tàpies: Maria Josep Balsach – Ariadna Guiteras
DESCRIPTION:Entrades\n \nAvui és Tàpies és un cicle de converses intergeneracional i interdisciplinari conduït i moderat per la periodista cultural Rita Roig (Terrassa\, 1997) i organitzat pel Museu Tàpies en el marc de l’Any Tàpies. Té la voluntat d’interpretar els textos de l’artista com a punt de partida per parlar sobre problemàtiques actuals com ara l’ecologisme\, l’autodeterminació dels pobles\, la interculturalitat o el compromís polític de l’art. \nEl cicle convidarà a fer presents les paraules i el pensament de l’artista per mitjà de tretze trobades al Museu Tàpies en què participaran persones d’àmbits professionals diversos (cultura\, educació\, ciència\, política\, medi ambient\, salut i ciències humanes) i de diferents generacions. El conjunt permetrà construir un relat polifònic que quedarà recollit en forma de pòdcast\, gràcies a la col·laboració de Catalunya Ràdio\, per tal de recuperar i viure el coneixement generat en un altre format i en un altre context. \n  \nCapítol 11. Cos i memòria. Lectures de pell i capes \n“Alguna vegada he dit de broma que l’art aplicat als cossos pot ser un remei del dolor”\, escriu Antoni Tàpies. En els seus textos\, com molts altres artistes\, fa referència al caràcter curatiu de l’art. Aquesta capacitat\, que s’atribueix sovint a l’art de guarir el cos (i fins i tot la ment)\, continua sent útil en el nostre context? El fet artístic\, que ens pot semblar una activitat mental i contemplativa\, acaba sempre passant pel cos\, ja sigui en forma de calfreds fruit d’un efecte Stendhal o a tall d’interacció amb l’obra d’art que tenim al davant. Aleshores\, com es relaciona l’art amb la corporeïtat? Hi reflexionarem amb Maria Josep Balsach i Ariadna Guiteras. \n  \nPARTICIPANTS \nMaria Josep Balsach és una historiadora de l’art i poetessa especialitzada en art contemporani i\, de manera concreta\, en Joan Miró. És autora de nombrosos treballs teòrics sobre l’estètica i l’art dels segles XIX i XX des d’una vessant interdisciplinària. Actualment és directora del projecte European Live Art Archive i de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona. Ha exercit la crítica d’art als diaris Avui\, El País i La Vanguardia. \n  \nAriadna Guiteras és una artista multidisciplinària que investiga els límits dels cossos humans i més que humans i les relacions que els constitueixen. Considera els cossos com una matèria vulnerable\, oberta i sempre en relació\, ja sigui amb altres coses\, amb l’entorn\, amb les energies o amb les dades. El seu treball oscil·la al voltant de les idees de control i performativitat que associem als cossos\, en relació amb el context social\, polític i emocional que els envolten. Al llarg del seu procés artístic posa en relació materialitat i immaterialitat\, gest i memòria\, tacte i afecte\, i per això les seves obres es materialitzen en performances\, escultures i instal·lacions. \n  \nEnllaç al cicle complet. \nEnllaç als podcasts del programa a Catalunya Ràdio.
URL:https://museutapies.org/event/avui-es-tapies-maria-josep-balsach-ariadna-guiteras/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Avui-es-tapies-guiteras-balsach.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241108T190000
DTEND;TZID=UTC:20241108T210000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240115T135156Z
LAST-MODIFIED:20241029T093129Z
UID:10000056-1731092400-1731099600@museutapies.org
SUMMARY:Les cadires de Tàpies: Mal Pelo
DESCRIPTION:  \nLes cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs\, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui. La proposta per al mes de novembre anirà a càrrec de Mal Pelo. \nMal Pelo\, amb direcció artística de Pep Ramis i María Muñoz\, és un grup de creació escènica caracteritzat per una autoria compartida creada a partir del diàleg que Ramis i Muñoz estableixen amb creadors de diferents disciplines (dansa\, filosofia\, música\, audiovisual…). Durant la seva llarga trajectòria Mal Pelo ha desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i de la creació de dramatúrgies que inclouen text\, banda sonora original\, música en directe\, construcció d’espais escenogràfics\, llum i vídeo\, entre altres eines escèniques. La simbiosi de tot plegat propicia entendre l’espai a partir d’una peculiar i atenta escolta de cossos i objectes\, i genera un univers personal caracteritzat per una amalgama de gestos i estímuls que apropen el seu treball a una espècie de dansa-assaig\, entesa a partir d’un diàleg entre el cos\, el text i el so. \nMaría Muñoz i Pep Ramis han trobat en l’escena un lloc idoni per dipositar la necessitat d’experimentar\, preguntar i compartir els temes que són vitals en la seva trajectòria. Mal Pelo ha presentat\, entre d’altres\, els espectacles Quarere (1989)\, Sur\, perros del sur (1992)\, Dol (1994)\, La calle del Imaginero (1996)\, Orache (1998)\, El alma del bicho (1999)\, L’animal a l’esquena (2001)\, Atrás los ojos (2002)\, An (el silenci) (2003)\, BACH (2004)\, ATLAS (2005)\, Testimoni de llops (2006)\, He visto caballos (2008)\, Tots els noms (2010)\, Caín & Caín (2011)\, L’esperança de vida d’una llebre (2013)\, El cinquè hivern (2015)\, 7 lunas (2015)\, The Mountain\, the Truth and the Paradise (2017)\, On Goldberg Variations / Variations (2019)\, Inventions (2020)\, Highlands (2021)\, De haber nacido (2023) i Double Infinite – The Bluebird Call (2023). \nAl llarg de la seva trajectòria\, Mal Pelo ha pogut col·laborar amb diferents artistes i projectes com John Berger\, Erri de Luca\, Lisa Nelson\, Àngels Margarit\, Steve Noble\, Núria Font\, Steve Paxton\, Eduard Fernández\, Andrés Corchero\, Toni Serra\, Lilo Baur\, Cesc Gelabert\, Faustin Linyekula\, Raffaella Giordano\, Baró d’Evel\, Leonor Leal\, Niño de Elche y Marta Izquierdo\, entre molts altres. \nLa companyia ha rebut diversos reconeixements\, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura de Catalunya\, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Cultura per la seva trajectòria tant en l’àmbit de la creació coreogràfica com en l’obertura de nous camins en la dansa contemporània. \nEl 2001 María Muñoz i Pep Ramis impulsen el projecte L’Animal a l’Esquena\, un centre de creació i recerca ubicat al Mas Espolla de Celrà (Girona). El centre s’articula a partir de la intersecció de diverses disciplines i interessos\, propiciant l’intercanvi entre artistes mitjançant un model de treball basat en residències de creació. La seva ubicació accentua la relació dels creadors amb l’entorn i intensifica la possibilitat d’establir nous diàlegs entre art i natura.
URL:https://museutapies.org/event/les-cadires-de-tapies-mal-pelo/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Arts en viu
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/MAL-PELO-a-la-Fundacio-Antoni-Tapies.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241110T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241110T123000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240628T074348Z
LAST-MODIFIED:20241004T135049Z
UID:10000759-1731236400-1731241800@museutapies.org
SUMMARY:Transformem els objectes en pell. Activitat familiar
DESCRIPTION:Entrades\n \nOn van a parar les piles de caixes que protegeixen les nostres compres per internet? I els gots de paper o plàstic d’un sol ús? Com els podríem donar una nova vida? Una de les preocupacions de l’artista Serge Attukwei Clottey és l’excés d’objectes d’un sol ús que omplen el nostre dia a dia. Tant l’obra d’Antoni Tàpies com la de l’artista ghanès permeten imaginar noves vides per als objectes quotidians. Entre tots descobrirem quin ús tenien les garrafes grogues que Clottey ha convertit en la nova pell de la façana del Museu. Us proposem una visita-taller per reflexionar sobre la memòria\, els usos i el futur d’alguns d’aquests elements. Ens inspirarem en el procés de Clottey per dissenyar el vestuari d’una rua reivindicativa pel Museu. \nActivitat per a infants a partir de 6 anys amb els seus acompanyants. \n 
URL:https://museutapies.org/event/transformem-els-objectes-en-pell-activitat-familiar/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/06/transformem-els-objectes-en-pell.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20241113
DTEND;VALUE=DATE:20241116
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T073749Z
LAST-MODIFIED:20241119T104732Z
UID:10000802-1731456000-1731715199@museutapies.org
SUMMARY:Simposi internacional: Representació i enigma. Des del llindar de les imatges
DESCRIPTION:  \nEl Museu Tàpies vol culminar la commemoració de l’Any Tàpies amb la celebració d’un simposi internacional que propiciï noves lectures i noves maneres d’acostar la nostra mirada al llegat tapià des del present\, atès que ens trobem en un moment de reescriptura de certes genealogies historiogràfiques. Com ja s’ha exposat en reiterades ocasions\, el centenari del naixement d’Antoni Tàpies no implica només un homenatge al passat\, sinó també una celebració de tot el que està per venir. En aquest sentit\, és profundament necessari que siguem capaços de repensar un llegat que encara ens interpel·la i que consta de moltes capes de lectura encara per desvelar i descobrir.  \nEl Simposi Internacional Representació i enigma: des del llindar de les imatges\, coordinat per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, Manuel Borja-Villel i Judith Barnés\, responsable de programes públics del Museu Tàpies\, girarà a l’entorn de tres àmbits conceptuals:  \n\nRepresentació i no-representació\, que posarà el focus en la dicotomia inherent en la plasmació de la realitat\, i en el binomi figuració/abstracció\, tot generant noves situacions nominals més permeables. \nTemps i no-temps\, que se centrarà en la continuïtat i la discontinuïtat de tècniques\, de llenguatges simbòlics\, tot trencant amb la linealitat i amb el sentit cronològic del procés creatiu. \nEnigma i concreció\, que posarà en relació la creació amb la màgia\, tot incorporant el concepte de demiürg\, i que reivindicarà les múltiples capes de lectura d’una obra d’art i el paper actiu de l’espectador a l’hora d’activar relats.  \n\nPer mitjà d’aquests tres àmbits\, i amb les obres d’Antoni Tàpies que integren la retrospectiva com a rerefons conceptual\, es fomentarà un acostament lliure i personal per part dels participants del simposi que permetrà mirar de nou un codi visual i de pensament per repensar-lo i repensar-nos des del temps actual. Com es podrà constatar en el programa del simposi\, es convidarà investigadors\, acadèmics i comissaris nacionals i internacionals que aparentment no presenten una connexió evident amb l’artista\, justament per facilitar aquesta disrupció.  \nLes tres sessions del simposi internacional partiran d’una ponència inicial i\, tot seguit\, es presentaran dues rèpliques que propiciaran la crítica i el diàleg entre els convidats. Integraran el programa Manuel Borja-Villel\, Hans D. Christ\, Nausikaä El-Mecky\, Isabel de Naverán\, Carmen Pardo\, José A. Sánchez\, Rita Segato\, María Sierra i Amador Vega. \n  \nSESSIÓ 1. Enigma i concreció | 13 de novembre de 2024 \n17 h. Presentació i benvinguda a càrrec d’Imma Prieto \n17.10 h. Conferència “Cruïlla Tàpies” d’Amador Vega \n18 h. Pausa \n18.15 h. Aproximació “Sota les parpelles” d’Isabel de Naverán \n18.45 h. Aproximació “Aparença\, desaparició i violència” de Nausikaä El-Mecky \n19.15 h. Col·loqui entre Amador Vega\, Isabel de Naverán i Nausikaä El-Mecky. Modera Manuel Borja-Villel. \n19.45 h. Debat obert \n20.15 h Tancament \n  \nSESSIÓ 2. Temps i no-temps | 14 de novembre de 2024 \n17 h. Conferència “Sis instants per a un altre temps” de Manuel Borja-Villel \n17.50 h. Pausa \n18.05 h. Aproximació “Temps d’una oïda: fragment de Tàpies” de Carmen Pardo \n18.35 h. Aproximació  “Sobre la negativitat” de José A. Sánchez \n19.05 h. Col·loqui entre Manuel Borja-Villel\, Carmen Pardo i José Antonio Sánchez. Modera Judith Barnés \n19.35 h. Debat obert \n20.00 h. Tancament \n  \nSESSIÓ 3. Representació i no-representació | 15 de novembre de 2024 \n17 h. Conferència “El camí de l’art: de la representació a la desconstrucció” de Rita Segato \n17.50 h. Pausa \n18.05 h. Aproximació “La imatge del poble gitano: la sobreexposició como a forma de (no)representació”\, de María Sierra \n18.35 h. Aproximació “La fortuna de l’abstracció” de Hans D. Christ \n19.05 h. Col·loqui entre Rita Segato\, María Sierra i Hans D. Christ. Modera Imma Prieto \n19.35 h. Debat obert \n20.05 h. Conclusions i tancament a càrrec d’Imma Prieto \n20.30 h. Tancament \n 
URL:https://museutapies.org/event/simposi-internacional-representacio-i-enigma-des-del-llindar-de-les-imatges/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/ftapies240718_127-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241119T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241119T200000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240628T095649Z
LAST-MODIFIED:20241118T124558Z
UID:10000760-1732041000-1732046400@museutapies.org
SUMMARY:Llibre-mur. Club de lectura
DESCRIPTION:En el marc del projecte Serge Atukwey Clottey. Més enllà de la pell us proposem un club de lectura amb la col·laboració de les llibreries Finestres\, La Central i La Impossible. En aquesta ocasió\, la selecció dels llibres estarà relacionada amb temàtiques presents en la pràctica de Clottey com l’ecologia\, el canvi climàtic i les migracions imposades pel sistema econòmic mundial. El club de lectura es presenta com un espai d’intercanvi de reflexions al voltant de lectures necessàries en un context d’emergència social i climàtica com el que vivim.  \nLlibre-mur (1990) és una obra d’Antoni Tàpies que dona títol el cicle de clubs de lectura que des de fa uns anys organitzem amb la col·laboració de llibreries del barri sobre les exposicions en curs. L’interès de Tàpies pel llibre\, com a objecte i com a font de coneixement\, i el fet que el Museu ocupi l’espai d’una antiga editorial\, la Montaner y Simón\, fan propicis aquest tipus de diàlegs al voltant de l’escriptura\, la lectura i l’art. \n  \nCalendari: \n\nDimarts 3 de setembre del 2024\, al Museu Tàpies: Els cinc elements. Una guia d’alfabetització ecològica de Yayo Herrero (Arcàdia)\, amb Olga Federico i Mireia Perelló de la llibreria La Impossible.\n\n  \n\nDimarts 22 d’octubre del 2024\, a la llibreria Finestres: L’enigma de l’ocell blau de Nii Ayikwey Parkes (Club Editor)\, amb Carlos Acedo de la llibreria Finestres.\n\n  \n\nDimarts 19 de novembre del 2024\, al Museu Tàpies: Tornar a casa de Yaa Gyasi (Salamandra)\, amb Miquel Àngel Riera de la llibreria La Central.\n\n 
URL:https://museutapies.org/event/llibre-mur-club-de-lectura/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/06/Llibre-mur.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241123T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241123T140000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T074245Z
LAST-MODIFIED:20241120T135544Z
UID:10000810-1732356000-1732370400@museutapies.org
SUMMARY:Un plec\, una arruga\, un traç\, un cos
DESCRIPTION:Un taller per dibuixar amb el cos\, fent plecs\, arrugant\, estripant o caminant\, i explorar la matèria per construir i el quadern infinit. Curs de formació adreçat a professionals de l’acció social i educativa registrats/des al programa Apropa Cultura. \nA càrrec de Teresa Rubio.
URL:https://museutapies.org/event/un-plec-una-arruga-un-trac-un-cos/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/Un-plec-una-arruga-un-trac╠o-un-cos-.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241123T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241123T133000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T073943Z
LAST-MODIFIED:20240930T114058Z
UID:10000805-1732359600-1732368600@museutapies.org
SUMMARY:Tàpies\, compromís polític
DESCRIPTION:Visita combinada al Museu Tàpies i al Museu d’Història de Catalunya. \nAmb motiu de l’Any Tàpies\, el Museu Tàpies i el Museu d’Història de Catalunya organitzen una visita comentada conjunta a les exposicions Tàpies. La pràctica de l’art (Museu Tàpies) i Tàpies. Art i activisme (Museu d’Història de Catalunya) per donar a conèixer el vessant més social i compromès de l’artista. \n  \nCrèdits de la imatge: MHC (Pep Herrero)
URL:https://museutapies.org/event/tapies-compromis-politic/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/MHC.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241123T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241123T140000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20241105T130151Z
LAST-MODIFIED:20241119T175124Z
UID:10000862-1732363200-1732370400@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol: Max Grosse Majench
DESCRIPTION:  \nSeguint el sol és un cicle experimental de manifestacions sonores i escèniques de caràcter performatiu que presenta nou sessions inèdites de joves creadors. El cicle\, comissariat per Carolina Olivares Esturillo\, reivindica l’energia jove i inesgotable d’artistes que ompliran de llum i donaran una nova vida al solitari mitjó de Tàpies que presideix la terrassa del Museu. \n  \nVuitena sessió: Max Grosse Majench \nAÇÇÇIDENTS. Una acció performàtica per una persona i un públic en tres actes \n: \n· Acte primer: Un recital coreogràfic que segueix una pauta. El mateix\, sempre el mateix. Sempre el mateix. El mateix\, sempre. El mateix. Però la repetició és fràgil i es trenca. Sota l’armonia superficial de la forma repetida s’amaga la rebel·lió profunda de la matèria. L’instant de l’accident. \n\n\n\n\n\n\n· Acte segon: Un recital coreogràfic que segueix una pauta. Sempre. El mateix\, el mateix. Sempre. Però la repetició és fràgil i es trenca. Sota l’armonia superficial de la forma etcètera. \n· Acte tercer: Un recital coreogràfic que segueix una pauta. Sempre el mateix. Sempre etcètera. \nLa força que reprimeix. Quin despropòsit! Una serp que deixa enrere la seva pell. L’artista de la pista sempre registra. “Començaré i acabaré!” La inèrcia és la repetició sense memòria. La inèrcia és la repetició sense me. La inèrcia és la repetició sense. La inèrcia és la repetició. La inèrcia és. \n\n. \nMax Grosse Majench es mou entre el teatre\, el cinema i la música. Nascut a la Barcelona post-olímpica\, a la majoria d’edat es trasllada a Berlín per estudiar filosofia i ciències de la cultura. Allà entra a formar part del grup jove de teatre de la Volksbühne\, on s’inicia en la creació teatral. Al 2016 forma el col•lectiu d’arts vives VVAA juntament amb altres artistes\, amb els que ha creat diversos espectacles que es representen a alguns dels teatres més importants de la península. També puja a escenaris de tot Europa amb els conjunts musicals Habla de mí en presente i Wesphere. Paral•lelament\, ha actuat diverses sèries de televisió\, així com a la pel·lícula Sima’s song\, de la directora afganesa Roya Sadat\, i a les òperes primes Júlia ist\, d’Elena Martín\, així com Die ängstliche Verkehrsteilnehmerin\, de Martha Mechow. També ha co-protagonitzat els curtmetratges Te busco en todos\, de Cèlia Giraldo i Suc de síndria\, d’Irene Moray. \n\n\n\n\n\n  \n\n· Comissariat i producció artística: Carolina Olivares Esturillo \n· Disseny: Ana Habash i Ignasi Ayats. \n· Il·lustració: Eduard Sales \n· Venda d’entrades mitjançant el web i a la recepció del museu. Aforament limitat. \n  \n\n\nEnllaç al cicle complet \n\n\n\n \n\n[Fotografia: Carolina Olivares Esturillo\, 2024] \n\n 
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-max-grosse/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/11/max-grosse-majench-Cicle-del-sol.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241126T180000
DTEND;TZID=UTC:20241126T190000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240115T132414Z
LAST-MODIFIED:20241111T105241Z
UID:10000042-1732644000-1732647600@museutapies.org
SUMMARY:Avui és Tàpies: Gemma Carbó - Jordi Ferreiro
DESCRIPTION:Entrades\n  \n \nAvui és Tàpies és un cicle de converses intergeneracional i interdisciplinari conduït i moderat per la periodista cultural Rita Roig (Terrassa\, 1997) i organitzat pel Museu Tàpies en el marc de l’Any Tàpies. Té la voluntat d’interpretar els textos de l’artista com a punt de partida per parlar sobre problemàtiques actuals com ara l’ecologisme\, l’autodeterminació dels pobles\, la interculturalitat o el compromís polític de l’art. \nEl cicle convidarà a fer presents les paraules i el pensament de l’artista per mitjà de tretze trobades al Museu Tàpies en què participaran persones d’àmbits professionals diversos (cultura\, educació\, ciència\, política\, medi ambient\, salut i ciències humanes) i de diferents generacions. El conjunt permetrà construir un relat polifònic que quedarà recollit en forma de pòdcast\, gràcies a la col·laboració de Catalunya Ràdio\, per tal de recuperar i viure el coneixement generat en un altre format i en un altre context. \n  \nCapítol 12. Les coordenades de la pràctica artística i la mediació \nTàpies associava la cultura visual a l’esperit crític. Per això sempre va advocar per una educació estètica inculcada des de la infantesa\, que arribés al màxim de població possible. Segons l’artista\, sensibilitzar estèticament el públic era una garantia a favor del progrés\, sobretot si es tractava d’una educació estètica “ben entesa”. És a dir\, aquella que ho abraçava tot: “La defensa dels paisatges naturals\, la lluita contra la pol·lució\, contra el nefast urbanisme del ‘profit’\, contra el martelleig de la publicitat…” En aquesta conversa\, Gemma Carbó i Jordi Ferreiro parlaran sobre cultura visual\, democràcia\, pedagogia i sobre la responsabilitat que l’artista i les institucions culturals tenen per exercir de mediadors en el context de saturació mediàtica en què vivim. \n  \nPARTICIPANTS \nGemma Carbó és la directora del Museu de la Vida Rural. És historiadora\, gestora cultural i doctora en ciències de l’educació\, especialitzada en l’àmbit de les polítiques culturals i educatives. Sempre s’ha interessat per les connexions entre el món de la cultura\, l’educació i el desenvolupament sostenible\, i defensa la cultura com un eix que ha de vincular les polítiques públiques per assolir la transformació social. És presidenta de la Fundació Interarts\, que treballa en clau de cooperació cultural internacional\, i de l’Associació ConArte Internacional per a les arts en l’educació. També és docent en l’àmbit de la pedagogia i la gestió cultural a la Universitat de Girona i la UOC. \n  \nJordi Ferreiro\, artista i educador\, no concep cap distinció entre les disciplines a les quals es dedica. Combina la docència amb la pràctica artística i la gestió cultural en projectes que volen transformar la relació entre l’artista\, el públic i el museu a través d’estructures participatives\, lúdiques i d’estranyament. En són exemples visites coreografiades\, performances passives\, audioguies interactives o escultures socials. A més\, també investiga sobre situacions pedagògiques fora de la norma\, afectes i aprenentatge significatiu i sistemes d’avaluació experimentals. Actualment és el coordinador d’educació i mediació de Manifesta 15. \n  \nEnllaç al cicle complet. \nEnllaç als podcasts del programa a Catalunya Ràdio. \n 
URL:https://museutapies.org/event/avui-es-tapies-gemma-carbo-jordi-ferreiro/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Carbo-ferreiro-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20241127
DTEND;VALUE=DATE:20241129
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T073828Z
LAST-MODIFIED:20250929T104728Z
UID:10000803-1732665600-1732838399@museutapies.org
SUMMARY:Jornades d’estudi: Jo\, tu\, món. Símbol i univers
DESCRIPTION:  \nL’exposició retrospectiva permet posar el focus en l’obra d’Antoni Tàpies\, però també en la seva vida\, així com en les persones que van ser al seu costat. Teresa Barba Fàbregas\, amb qui es va casar l’any 1954\, va ser la seva companya de viatge i qui va viure\, d’una manera directa\, la construcció d’un llenguatge propi i la forja d’una de les figures més rellevants de la segona avantguarda artística\, tant en l’àmbit nacional com internacional.  \nEn aquest sentit\, i per primera vegada\, el Museu Tàpies organitzarà unes jornades d’estudi a l’entorn de la sèrie de 56 dibuixos Sèrie Teresa (1966) i de la carpeta amb 66 litografies\, litocollages i collages titulada Cartes per a la Teresa (1974). La primera és una llarga carta d’amor amb al·lusions explícites a la domesticitat i a la sexualitat compartida\, i un compendi dels signes que Tàpies solia emprar. La segona fa al·lusió a la correspondència amorosa que va intercanviar amb Teresa Barba durant la seva estada a París en el bienni 1950-1951. Es tracta\, doncs\, d’un conjunt que permet parlar de poesia\, art i escriptura des d’una concepció holística que transcendeix el llenguatge mateix. La sèrie posa en evidència un món únicament desxifrable per la parella\, però\, a la vegada\, propicia la lliure interpretació de l’espectador\, passant de l’experiència quotidiana a la universal. En aquest sentit\, les jornades respondran a una necessitat d’oferir una nova dimensió de la sèrie\, establir-ne noves connexions i significats des de la metàfora de la paraula i donar cos a la dimensió còsmica del gest. \nLes jornades d’estudi Jo\, tu\, món. Símbol i univers comptaran amb la participació de teòrics del camp de l’art i de la poesia i de poetes com ara Maria Josep Balsach\, Anna Gual\, Gabriel Ventura\, José Manuel Cuesta\, Valentín Roma i Rasha Omran.  \n  \nPROGRAMA \n  \nSESSIÓ 1 | 27 de novembre de 2024 \n18 h. Presentació de les jornades a càrrec d’Imma Prieto \n18.10 h. Conferència «Tàpies i la Sèrie Teresa. El fràgil fogar de cossos\, silencis i esvorancs d’una imatge secreta»\, de Maria Josep Balsach \n18.50 h. Conferència «La intimitat de la T. Les concepcions poètiques de Sèrie Teresa (1966) i Cartes per a la Teresa (1974)»\, d’Anna Gual \n19.30 h. Lectura poètica «† de temps»\, de Gabriel Ventura \n20 h. Torn obert de preguntes \n20.30 h. Cloenda \n  \nSESSIÓ 2 | 28 de novembre de 2024 \n18 h. Presentació del programa a càrrec d’Imma Prieto \n18.10 h. Conferència «Els papers de Tàpies»\, de José Manuel Cuesta Abad \n18.50 h. Conferència «L’amor com a epifania artística»\, de Valentín Roma \n19.30 h. Lectura poètica «Busco a les profunditats de la terra la llengua per estimar-te»\, de Rasha Omran. Amb traducció al català de l’actriu Susanna Barranco. \n20 h. Torn obert de preguntes \n20.30 h. Cloenda \n  \nEl llibre «Aquella que va habitar la casa abans que jo»\, de Rasha Omran\, publicat per Èter Edicions\, es presentarà a la Fundació Joan Brossa el 4 de desembre del 2024. Coincidint amb la celebració de les jornades\, estarà a la venda en primícia a la llibreria del Museu Tàpies. \n  \nImatge de la sèrie Teresa\, d’Antoni Tàpies\, a l’exposició La pràctica de l’art al Museu Tàpies. Foto: Pep Herrero \n  \nEnllaç a la segona edició del seminari \n  \nLlista de reproducció dels vídeos de les conferències de les jornades del 2024.
URL:https://museutapies.org/event/jornades-destudi-jo-tu-mon-simbol-i-univers/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/ftapies240719_118-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241130T103000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241130T130000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20241119T092928Z
LAST-MODIFIED:20241120T135842Z
UID:10000866-1732962600-1732971600@museutapies.org
SUMMARY:Memòria vegetal. Una deriva
DESCRIPTION:rizoma {quadern d’apunts} intel·ligència vegetal. Una deriva \nEn el marc del programa Espai C i del projecte de recerca-acció rizoma {quadern d’apunts} intel·ligència vegetal de l’artista Anita García\, es proposa una deriva al voltant del Museu Tàpies. Una deriva és una caminada\, habitualment urbana\, que no té una destinació específica. Anita García utilitza aquesta pràctica com una eina d’investigació en la seva recerca sobre com percebem les espècies vegetals i com ens hi relacionem. Amb les observacions que s’extreguin d’aquesta deriva i dels altres processos de recerca\, l’artista vol crear eines de divulgació i aprenentatge per integrar en projectes de disseny social\, de mediació artística-comunitària oberts a programes d’educació formal i informal\, que promoguin la consciència ecològica i la convivència multiespècie. \nL’activitat s’adreça a persones de totes les edats interessades en l’art i l’educació. \n  \nAnita García és llicenciada en disseny\, amb un recorregut professional dins de l’ecodisseny\, l’art\, la mediació i el disseny social. Té experiència en gestió cultural\, docència\, consultoria en educació i sostenibilitat\, projectes de recerca i mediació artística\, participació i cocreació ciutadana.  \nCom a artista investiga i centra la seva obra en el diàleg entre l’art\, la ciència i el disseny. S’inspira en la naturalesa i explora per entendre’s com un ésser emocional-sensorial en convivència amb la resta d’éssers vius. Amb el seu treball reflexiona per crear bases crítiques/creatives/conceptuals per col·laborar en accions que fomentin l’equilibri social\, mediambiental i econòmic. \nCom a dissenyadora social i mediadora artística-comunitària dissenya tallers\, accions\, kits\, dispositius i maletes educatives. Conceptualitza\, facilita i coordina projectes dirigits a entitats educatives\, culturals\, empreses\, administració pública i col·lectius. A més\, aborda temes diversos com la perspectiva de gènere\, els drets humans\, el medi ambient\, l’arquitectura\, el paisatge\, l’espai públic i la convivència.
URL:https://museutapies.org/event/memoria-vegetal-una-deriva/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/11/unnamed-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241201T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241201T123000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T074320Z
LAST-MODIFIED:20241004T135359Z
UID:10000811-1733050800-1733056200@museutapies.org
SUMMARY:Parets\, murs o tàpies
DESCRIPTION:Durant la seva trajectòria\, Antoni Tàpies va explorar les noves possibilitats que oferia la pintura i va experimentar amb materials extrapictòrics\, com la pols de marbre\, per aconseguir diferents textures en les seves obres. Durant aquestes pràctiques\, segons va dir ell mateix\, el quadre el va sorprendre transformant-se en un mur.  \nUs heu fixat mai en els murs propers a casa vostra? Què ens expliquen? Com ho fan? Durant l’activitat volem escoltar les parets\, els murs i les tàpies. Conjuntament\, coneixerem el procés creatiu de les obres-mur d’Antoni Tàpies\, la seva capacitat comunicativa i la seva fascinació pels murs. Alhora\, tot fent una passejada\, ens fixarem en les marques de les parets que es troben al voltant del museu per descobrir quines històries ens expliquen. \nActivitat familiar.
URL:https://museutapies.org/event/parets-murs-o-tapies/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/ftapies240725_094-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241203T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241203T200000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20241108T134027Z
LAST-MODIFIED:20241127T162019Z
UID:10000863-1733252400-1733256000@museutapies.org
SUMMARY:Concert de Jordi Savall
DESCRIPTION:Les entrades estan exhaurides \n  \n \n  \nHomenatge a Tàpies. Folías\, Romanescas & Canarios  \nPer a Antoni Tàpies\, la música va ser una font d’inspiració: un recurs creatiu d’una riquesa infinita que omplia la seva maleta —literal i figurada— i que trobem reflectit en la seva obra plàstica de maneres sovint poc evidents però visualment gratificants. No només va ser un melòman apassionat\, amb unes inquietuds interdisciplinàries immenses\, sinó que també va col·laborar amb compositors i intèrprets de gèneres i estils plurals\, amb entitats i artistes aparentment molt distints\, però amb els qui va compartir camí vital\, ideològic o\, essencialment\, humanista. N’és un exemple el mateix Jordi Savall i el seu llibre-disc Pro Pacem (Alia Vox\, 2013)\, amb una coberta que reprodueix la pintura Per la pau I i tres postals a l’interior amb les versions II\, III i IV de la mateixa obra. Tots dos defensaren –i defensen– un art que sigui útil a la societat\, que «estigui estretament lligat a les lluites\, a les alegries i a les esperances del poble»; un art compromès\, que denunciï les injustícies i que advoqui per un món millor. \nPer això resulta tan apropiat retre-li homenatge amb un programa que té com a eix vertebrador peces d’arrel ibèrica i origen humil\, cançons i danses que podem associar amb pastors i pagesos\, però que\, durant segles\, van resultar un punt de partida per a les improvisacions instrumentals de  músics reputats d’arreu d’Europa i van dialogar amb les tradicions ameríndies i otomanes. És així tant en el cas de les follies (folías) —dansa popular d’origen ibèric—\, de les romanescas —base melòdica i harmònica\, de provinença potser espanyola o italiana— i dels canarios —una altra dansa popular\, segurament sorgida de les illes Canàries—\, obres estructurades en un patró harmònic obstinat sobre el qual s’elaboren melodies virtuoses. El resultat són peces de gran bellesa i sofisticació\, fruit del domini tècnic i l’habilitat en l’execució dels músics que les fan reviure; per això\, una lectura moderna ha de tenir en compte aquesta espontaneïtat lliure en la interpretació\, el redescobriment inesgotable de la creativitat personal. \nComençarem\, així doncs\, pel principi. Inaugurarem el programa pintant paisatges medievals que ens parlen de guerres i de paus\, de conflictes entre religions i del passat que vincula de manera inapel·lable Orient i Occident. Ho farem acompanyats d’un trobador occità anomenat Marcabrú\, que ens parla de la primera croada i insta els cristians a redimir els seus pecats davant de Déu. Dibuixarem aquest moment amb improvisacions al voltant de laments\, però també amb danses lleugeres italianes i amb peces tradicionals sefardites que versen sobre l’amor. Aquestes darreres són melodies pròpies dels jueus que van viure a la península Ibèrica i que avui ens arriben d’Istanbul —La rosa enflorece— o de Jerusalem —Hermosa muchachica—; una primera part\, per tant\, que evoca un passat compartit que vincula cultures de cap a cap del Mediterrani. \nContinuarem amb l’obra de dos compositors hispànics. D’una banda\, un estudiós i teòric fonamental per a la guitarra barroca\, Gaspar Sanz\, i el seu llibre Instrucción de música sobre la guitarra española\, que conté uns noranta arranjaments de danses espanyoles i melodies italianes escrites per a aquest instrument. De l’altra\, Pedro Guerrero i una dansa de ritme quinari i uns forts aires àrabs\, en una versió extreta del Cançoner de Medinaceli\, compilat a la segona meitat del segle 12 \nI havent saltat i ballat enèrgicament\, seguirem aquesta tradició continental d’improvisar de forma virtuosística sobre un obstinat\, amb un peu a les illes angleses. Ho farem amb una peça anònima prou coneguda\, Greensleeves to a Ground\, una cançó estròfica amb un patró harmònic repetit\, una romanesca profundament evocadora que respira aires cortesans de desig amorós. \nFarem un salt cap al Nou Món amb un contrastat punt humorístic: una improvisació de Juan García de Zéspedes sobre una guaracha\, ritme de dansa mexicana\, aquí feta dels sospirs animats que provoca l’emoció de veure Crist acabat de néixer. Tornarem momentàniament a terres ibèriques a cavall de les tradicions basques i galaiques: una tendra cançó de bressol i un ball popular hispànic que a l’Amèrica del Sud es va fondre amb ritmes mestissos i avui es troba a les regions de Veneçuela i Colòmbia. Seguint aquesta mirada que travessa l’oceà Atlàntic\, coneixerem la Tonada del Chimo\, una peça precolombina que es troba en el Còdex Trujillo del Perú i que és l’únic testimoni escrit del que va ser la llengua\, ara extingida\, de la cultura chimú. També situem a allà les cachuas\, danses col·lectives de les regions andines\, que es ballaven en cercle i moviments suaus. \nHavent recorregut el vell continent\, les aigües mediterrànies i els pobles indígenes de Llatinoamèrica\, arribarem a la cort de Lluís XIV amb Robert de Visée; n’escoltarem una peça musical per a tiorba\, lenta i solemne\, d’aires nobles\, basada en la repetició i la variació d’un tema. Farem parada en una de les obres de música manierista més influents del seu temps\, unes gloses sobre el cant marià Todo el mundo en general compostes per l’organista sevillà Francisco Correa de Arauxo. I acabarem amb l’italià Antonio Valente i la seva Gallarda napolitana ja a final del manierisme i a principi del Barroc. Cec des de la infantesa\, Valente va ser autor d’un mètode que pretenia posar la tècnica del clavicèmbal a la disposició d’aquells que no haguessin tingut cap experiència musical prèvia. Clausurarem la vetllada\, per tant\, tornant a aquest fonament democratitzador de la música i\, com no pot ser d’una altra manera\, vinculant l’art amb la societat\, amb les lluites\, les alegries i les esperances del poble. \n  \nHESPÈRION XXI \nEl valor més important de la música antiga rau en la seva capacitat\, com a llenguatge artístic universal\, per transmetre sensibilitats\, emocions i idees ancestrals que captiven encara avui dia a l’espectador. Amb un repertori que va des del segle X fins al segle XVIII\, Hespèrion XXI cerca contínuament nous punts d’unió entre Orient i Occident amb una clara voluntat integradora i de recuperació del patrimoni musical internacional\, especialment de l’àmbit mediterrani i amb connexió amb les músiques del Nou Món americà. \nL’any 1974\, a Basilea\, Jordi Savall i Montserrat Figueras\, juntament amb Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith\, van fundar el grup Hespèrion XX\, un conjunt de música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertori musical anterior al segle XIX a partir de noves premisses: els criteris històrics i els instruments originals. El seu nom\, Hespèrion\, significa «originari d’Hespèria»\, que en grec antic era la denominació de les dues penínsules més occidentals d’Europa: la ibèrica i la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venus quan apareixia per Occident. Hespèrion XX\, a partir de l’any 2000\, canvia el seu nom per Hespèrion XXI. \nHespèrion XXI és avui dia una referència ineludible per comprendre l’evolució de la música en el període que va des de l’edat mitjana fins al Barroc. La seva tasca de recuperació d’obres\, partitures\, instruments i documents inèdits té un doble valor incalculable: per una banda\, el rigorós treball de recerca aporta noves dades i interpretacions sobre els coneixements històrics d’una època\, i\, de l’altra\, l’exquisida qualitat de les interpretacions posa a l’abast del públic la possibilitat de gaudir amb naturalitat de la delicadesa estètica i espiritual pròpia de les obres d’aquell temps. \nDes de l’inici\, Hespèrion XXI va prendre un rumb artístic clar i innovador que acabaria creant escola en el panorama mundial de la música antiga\, car concebia i concep la música antiga com a eina d’experimentació musical\, amb ella cerquen la màxima bellesa i l’expressivitat en les interpretacions. Tot intèrpret de música antiga té un compromís amb l’esperit original de cada obra i ha d’aprendre a connectar-hi a través de l’estudi de l’autor\, dels instruments de l’època\, de l’obra en si i de les seves circumstàncies concretes. Però com a artesà de la música\, també està obligat a prendre decisions sobre el que està interpretant: del seu talent\, de la seva creativitat i de la seva capacitat de transmetre emocions en depèn la seva capacitat per connectar el passat amb el present\, la cultura amb la seva divulgació. \nEl repertori d’Hespèrion XXI inclou\, entre d’altres\, obres del repertori sefardita\, romances castellanes\, peces del Segle d’Or espanyol i de l’Europa de les Nacions. Alguns dels seus programes de concerts més celebrats han estat les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X el Savi\, la diàspora sefardita\, les músiques de Jerusalem\, d’Istanbul\, d’Armènia o les follies criolles. Gràcies al destacadíssim treball dels nombrosos músics i col·laboradors que han participat amb el conjunt durant tots aquests anys\, Hespèrion XXI té encara un paper clau en la recuperació i la revaloració del patrimoni musical amb una gran repercussió arreu del món. Amb més de 60 CD publicats\, a dia d’avui la formació ofereix concerts a tot el planeta i és membre habitual dels grans festivals internacionals de música antiga. \n  \nFotografia d’Hervé Pouyfourcat \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/concert-de-jordi-savall/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/11/savall.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241210T180000
DTEND;TZID=UTC:20241210T190000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240115T132515Z
LAST-MODIFIED:20241128T151412Z
UID:10000043-1733853600-1733857200@museutapies.org
SUMMARY:Avui és Tàpies: Jordi Colomer – Brigitte Vasallo
DESCRIPTION:Entrades\n \nAvui és Tàpies és un cicle de converses intergeneracional i interdisciplinari conduït i moderat per la periodista cultural Rita Roig (Terrassa\, 1997) i organitzat pel Museu Tàpies en el marc de l’Any Tàpies. Té la voluntat d’interpretar els textos de l’artista com a punt de partida per parlar sobre problemàtiques actuals com ara l’ecologisme\, l’autodeterminació dels pobles\, la interculturalitat o el compromís polític de l’art. \nEl cicle convidarà a fer presents les paraules i el pensament de l’artista per mitjà de tretze trobades al Museu Tàpies en què participaran persones d’àmbits professionals diversos (cultura\, educació\, ciència\, política\, medi ambient\, salut i ciències humanes) i de diferents generacions. El conjunt permetrà construir un relat polifònic que quedarà recollit en forma de pòdcast\, gràcies a la col·laboració de Catalunya Ràdio\, per tal de recuperar i viure el coneixement generat en un altre format i en un altre context. \n  \nCapítol 13. Des del comú. El sistema com a mur \nTenim els artistes idealitzats com a genis incontestables i les seves obres tancades entre quatre parets. D’altra banda\, internet i les noves tecnologies ens prometen un accés immediat a tot el que vulguem conèixer. Però qui té accés realment a l’art de debò? I quin és\, ben bé\, aquest art que considerem veritable? “Per a mi té molt més valor qualsevol gest vital\, ni que sigui fer un gargot en una paret\, quan aquest gest està justificat per un fet humà\, que tota la pintura museística sense cap nexe amb les nostres vides”\, va escriure Antoni Tàpies. La reflexió de l’artista ens porta a qüestionar-nos les institucions en el món contemporani en una conversa en què Jordi Colomer i Brigitte Vasallo es preguntaran si cal abolir-les de totes totes o si poden sobreviure encara que formin part d’un sistema que s’ha de contestar. \n  \nPARTICIPANTS \nJordi Colomer és un artista amb un clar sentit performatiu que posa a prova els usos habituals de l’arquitectura i de l’espai urbà per subvertir-los en un exercici que vol suscitar la reflexió entorn de la tradició cultural\, l’estatut de l’art o el rol de l’habitant en la ciutat contemporània. Colomer treballa en el camp de l’escultura\, les instal·lacions\, la fotografia i el videoart i les seves creacions acaben indagant sobre temes com el nomadisme\, la perifèria\, l’imaginari popular\, la comunitat o la utopia. Des de 2018 impulsa\, juntament amb la productora Carolina Olivares\, La Infinita\, un laboratori de creació i espai de trobada entre arts visuals i arts en viu a l’Hospitalet de Llobregat. \n  \nBrigitte Vasallo és una escriptora i activista centrada en els processos d’alteritat\, les polítiques afectives i el capitalisme cognitiu. Ha escrit la novel·la PornoBurka i l’assaig Pensamiento monógamo\, terror poliamoroso (La Oveja Roja\, 2018)\, una investigació sobre la centralitat de la monogàmia en les nostres construccions amoroses i sobre com s’ha imposat aquest sistema. És docent al Màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona\, del postgrau de Cultura de Pau de la mateixa universitat i del LAP d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma\, i ha estat consultora internacional del projecte INTIMATE – Citizenship\, Care and Choice: The Micropolitics of Intimacy in Southern Europe del Centro de Estudos Sociais (CES) de la Universitat de Coimbra. \n  \nEnllaç al cicle complet. \nEnllaç als podcasts del programa a Catalunya Ràdio. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/avui-es-tapies-jordi-colomer-brigitte-vasallo/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Jordi-Colomer-Brigitte-Vasallo.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241211T190000
DTEND;TZID=UTC:20241211T203000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240206T113020Z
LAST-MODIFIED:20241126T142413Z
UID:10000315-1733943600-1733949000@museutapies.org
SUMMARY:La maleta d’Antoni Tàpies
DESCRIPTION:  \nAntoni Tàpies tenia dos estudis de pintura: un a Barcelona\, al carrer de  Saragossa\, i l’altre Campins\, al Montseny. La casa-estudi de Barcelona va ser  dissenyada per l’arquitecte J.A.Coderch\, seguint les exigències de l’artista\, tant  pel que fa als materials com al temperament sobri i calmat de l’ambient que  necessitava. La masia de Campins va ser adquirida per part de la família l’any  1956 amb els primers estalvis que van fer amb la voluntat de retirar-s’hi algunes  temporades\, principalment a l’estiu\, i defugir de la dispersió de la ciutat.   \nQuan Antoni Tàpies es desplaçava d’un lloc a l’altre\, portava una maleta plena  de LP’s del moment\, que anava canviant i revisant en funció dels interessos  personals i de les tendències musicals del moment. Malgrat que Tàpies no  barrejava les accions\, és a dir\, quan pintava\, pintava i quan escoltava música\, escoltava música\, era un gran melòman\, una passió que li va ser transmesa des de ben petit. \nDesprés de la mort del pintor\, Miquel Tàpies\, el fill petit de l’artista\, va llistar el  contingut d’una de les maletes amb la voluntat de generar una proposta musical que recollís els clàssics del segle XX: A. Webern\, A. Schonberg\, G. Scelsci\, G.  Ligeti\, I. Xenakis\, M. Feldman\, J. Cage\, P. Boulez\, etc.  \nAmb motiu de la celebració del centenari del naixement d’Antoni Tàpies (Any Tàpies)\, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) col·labora amb el Museu Tàpies amb una sèrie d’actuacions en directe davant obres de l’artista a diverses institucions. El cicle porta per títol de La maleta d’Antoni Tàpies. Els diferents concerts són protagonitzats per estudiants de l’ESMUC. \n  \nProperes actuacions \n  \n. 11 de desembre del 2024\, a les 19.00 h\, al Museu Tàpies\, en el marc de l’acte de lliurament de premis del Primer Concurs Teresa Barba d’Escriptura Crítica . \n  \n  \nPrograma d’actuacions realitzades \n  \n· El dimecres 13 de desembre de 2023\, a les 14 h\, al Parlament de Catalunya\, va tenir lloc la primera actuació del cicle davant l’obra 7 de novembre\, d’Antoni Tàpies. L’acte va coincidir amb l’inici de les activitats de L’Any Tàpies. \n· El 22 de desembre del 2023\,  davant l’obra d’Antoni Tàpies titulada Complement\, realitzada el 1999\, i que s’exposa a l’Ajuntament de Barcelona. \n· El 12 de gener del 2024\,  davant l’obra d’Antoni Tàpies titulada Les quatre cròniques (1990)\, al Palau de la Generalitat. \n· El 25 de febrer del 2024\, al Museu de Sant Boi\, davant l’obra d’Antoni Tàpies titulada 11 de setembre (1983). \n· El 4 de març del 2024\, tres sessions a les 10.30\, a les 11 i a les 11.30 h. a la Sala de Reflexió de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona (campus de la Ciutadella\, C/Ramon Trias Fargas\, 25-27). \n· El 4 de març de 2024\, a les 13.00 h\, al Palau Marc de Barcelona (La Rambla\, 8)\, seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya\, davant l’obra Trespeus (lava) (1985) d’Antoni Tàpies. \n· El 31 de maig del 2024\, a les 19.30 h\, al Museu de Valls\, amb motiu de l’exposició “Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989)”. \n· El 20 de juny del 2024\, a les 12.00 h\,  a l’Institut Français de Barcelona. \n· El 24 de setembre de 2024\, a les 12 h i a les 12.30 h\, al Recinte modernista de Sant Pau (sala Domènech i Montaner) de Barcelona amb la participació de Fundació Victoria de los Ángeles\, davant l’obra Fusta pintada i rascada (1960) d’Antoni Tàpies. \n· El 26 de setembre de 2024\, a les 18.30 h\, al Museu d’Art Contemporani de Barcelona\, a la sala on es mostren les obres de Tàpies Paisatge blanc i negre I (1985) i Dues creus negres (1973) com a part de l’exposició Col·lecció MACBA: Preludi. Intenció poètica. \n· 17 d’octubre\, a les 18.30 h\, actuació a la Fundació Suñol de Barcelona. \n. 25 d’octubre\, a les 20 h\, actuació al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Agnès Varda va tenir vincles i interès per l’art català. L’exposició del CCCB inclou\, entre d’altres peces\, el quadre d’Antoni Tàpies «Ocre-gris sobre marró» (1962)\, una obra que dialoga amb un fragment de la pel·lícula documental de Varda Les glaneurs et la glaneuse (2004). En aquest film\, la cineasta mira el sostre de casa seva\, hi veu una taca d’humitat i diu que li recorda una obra de Tàpies. Concert a càrrec dels estudiants del ESMUC Juan Carlos Narváez (flauta en sol) i Álvaro Ayuso (percussió)\, que actuaran dins l’exposició «Agnès Varda. Fotografiar\, filmar\, reciclar». \n· 18 de novembre de 2024\, a les 18.30 h\, actuació a l’Ateneu Barcelonès. Sala Oriol Bohigas. Conversa entre Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Vicenç Altayó\, escriptor i crític d’art\,  moderada per Alba Font i Bàrbara Astals Les peces musicals s’interpretaran acompanyades de l’obra titulada Roig i Negre 2\, d’Antoni Tàpies\, que forma part del patrimoni artístic de l’Ateneu Barcelonès. Concert amb alumnes de l’ESMUC que interpretaran diverses obres musicals del compositor Alban Berg. \n· 25 de noviembre\, a les 20 h\, actuació al Cercle del Liceu\, en col·laboració amb la Lliga Jove del Cercle del Liceu. Concert amb alumnes de l’ESMUC que interpretaran diverses obres musicals del compositor Alban Berg. \n\n  \n\n  \nRelació d’enregistraments guardats a la maleta i anotats per Miquel  Tàpies Barba \n  \n· Contemporary piano music | Hungaroton HCD 12659 | Klara Kormendi\, pf  \n· G.Scelsci | Wergo  | Canti di capricornio  \n· Iannis Xenakis | WDR | Musique de chambre 1955/1990 | Arditti string quartet | Claude Helffer | Zukerman \n· Alban Berg | CBS | Berg violin concerto\, 3 peces orq. Op6 | Boulez \n· Charles Ives | Wergo | Sonate fur Klavier Nr1  \n · Milton Babbitt | Harmonia Mundi | Robert Taub  \n· Arnold Schoenberg | Ados | Pierrot Lunaire | Helga Pilarczyck | Serenade  \n· Stockhausen | Deutsches Grampophone | Suzane Stephens \n· Xenakis | Harmonia Mundi | Pléiades | Les percussionistes de Strasbourg  \n· Gurdjieff i Thomas de Hartmann | Journey to inaccesible places and other music | Elan Sicroff\, piano  \n· Charles Ives | CBS | Symphony nº3 i Orchestral Set nº2 | M.Tilson Thomas Concertgebouw Orchestra  \n· Berio | Deutsches Granophon Coro  \n· Antoine Tisné Caliope | Ragas | Visions des temps immémoriaux \n· Roberto Gerhard | 1 i 2 Auvidis | Symphony nº4\, New York i Metamorphosis (Symph nº2) | The plague i Epithalamion  \n· Ligeti | Sony | Celo concerto\, Piano concerto i Chamber concerto | Ensemble modern  \n· Alban Berg | Accord | Portrait | SIMC-IGNM  \n·Lutoslawski | Naxos | Symphony nº3  \n· Boulez | Wergo | Premiere\, deuxieme et troisieme sonate pour piano  \n· Lutoslawski\, Penderecki\, Cage | Mayuzumi | Deutsche Gramophon | LaSalle quartet  \n· Xenakis/Messiaen | Denon | Yuji Takahashi  \n· Pierre Boulez | Harmonia Mundi | Domaines | Michel Portal\, Diego Masson \n  \n[Fotografia: Actuació a l’Ajuntament de Barcelona.]
URL:https://museutapies.org/event/la-maleta-antoni-tapies/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/02/Les-maletes-de-Tapies-Fundacio-Antoni-Tapies-Any-Tapies.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241211T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241211T203000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240718T074405Z
LAST-MODIFIED:20241126T120557Z
UID:10000812-1733943600-1733949000@museutapies.org
SUMMARY:Concurs d’escriptura crítica Teresa Barba
DESCRIPTION:Entrega de premis del Primer Concurs Teresa Barba d’Escriptura Crítica  \nAmb la voluntat de difondre el pensament i l’obra d’Antoni Tàpies i potenciar el pensament crític dels joves\, el Museu Tàpies va organitzar per al curs 2023-2024 un concurs d’escriptura crítica adreçat a l’alumnat del cicle superior de primària\, d’ESO\, de batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà. El jurat\, integrat per Caterina Almirall\, Roberta Bosco\, Joan Burdeus\, Frederic Montornés\, Antoni Ribas Tur i Eva Vázquez\, es va reunir presencialment al Museu Tàpies el divendres 7 de juny de 2024 i va atorgar el primer premi a l’alumnat de 6è d’educació primària (12-13 anys) de l’Escola Samuntada de Sabadell\, amb el text «Art per anar més enllà» (categoria del cicle superior de primària); a Mireia Caís (15 anys) de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text «Concert de Tàpies» (categoria d’ESO)\, i a Natàlia Garcia Jarque (16 anys) de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Matèria en forma de peu» (categoria de batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà).  \nEl lliurament dels premis\, un val de 300 € en llibres per a cada text guanyador\, i una publicació dels textos premiats i els semifinalistes\, es durà a terme el dia 11 desembre de 2024 al Museu Tàpies. L’acte\, conduït per l’actriu i escriptora Marta Bassols\, consistirà en la lectura pública de fragments dels textos guanyadors i d’un concert de la sèrie La maleta d’Antoni Tàpies\, a càrrec d’estudiants de l’ESMUC. \n\n\nCrèdits de la imatge: Antoni Tàpies. Cartes per a la Teresa\, 1974. Litografia. © Comissió Tàpies / VEGAP. De la fotografia: © Lluís Bover\, 2023.
URL:https://museutapies.org/event/premi-descriptura-critica/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2023/11/Antoni-Tapies-Cartes-per-a-la-Teresa-1974.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241213T180000
DTEND;TZID=UTC:20241213T210000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20240115T133307Z
LAST-MODIFIED:20241212T112236Z
UID:10000057-1734112800-1734123600@museutapies.org
SUMMARY:Les cadires de Tàpies: Niño de Elche + Lois Patiño
DESCRIPTION:Les entrades estan exhaurides \n  \n \nCrèdit de la imatge: Daniel Mordzinski \n  \n“De jove se m’havia parlat sovint de la necessitat de ser algú. Ara\, en canvi\, tornava a veure el valor d’aquells que passen per ser ningú\, l’anul·lació\, l’anonimat\, la grisor de moltes vides\, de tantes vides que no surten mai als diaris ni a les revistes\, però sense les quals no funcionaria res. La poesia i la veritat de les coses petites\, innocents\, quotidianes\, fins i tot monòtones. El sentit de donar-se\, d’entregar-se fins a l’anul·lació\, és una lliçó avui necessària per a molts. Perquè els qui queden o es desprenen –del jo\, del coneixement\, de les multiplicitats– són finalment els que més reben. És el premi\, ben terrenal\, de l’amor engendrat per l’amor.” \n“L’orient i la pràctica de caminar” fragment extret de Memòria personal d’Antoni Tàpies. \n  \nLes cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs\, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui. \n  \nCom a acte de cloenda de la primera edició del cicle\, i coincidint amb el tancament de l’Any Tàpies\, Niño de Elche\, amb la col·laboració de l’artista audiovisual Lois Patiño\, realitzarà l’acció “3+2+1 formes de servei anònim” a la “Sala de reflexió” que Antoni Tàpies va concebre a la Universitat Pompeu Fabra. La proposta consistirà a desenvolupar una sèrie de números a partir de la reflexió que Antoni Tàpies escriu sobre la importància del servei anònim. Una qüestió que l’artista il·licità connectarà amb la biografia familiar i la malaltia medul·lar que va patir l’avi matern\, la qual el va obligar a exercir l’ofici de cadiraire durant el procés de rehabilitació. Utilitzant la simbologia del número sis com a representació de la generositat\, la responsabilitat\, l’amor cap als altres\, la compassió\, la família i la llar\, Niño de Elche construirà una selecció de gestos i imatges que conformaran una seqüència de gestos i sons en què la reflexió ens farà partícips d’un camí encara per recórrer. \n  \nBIOGRAFIES \n  \nFrancisco Contreras\, NIÑO DE ELCHE (1985) és un artista indisciplinari i exflamenc que ha sabut unir en les seves diferents propostes artístiques gèneres com el flamenc\, el rock\, la improvisació lliure o les músiques electròniques\, juntament amb la poesia o la performance. Col·laborador assidu en projectes artístics variats\, ha treballat amb grans noms de les arts plàstiques\, el cinema\, la dansa i el teatre. L’any 2017 va ser artista convidat\, juntament amb Pedro G. Romero i Israel Galván\, a la 14a Documenta de Kassel-Atenes amb la proposta “La farsa moneda”. Va protagonitzar “Niños somos todos”\, de Sergi Cameron\, filmada a Bolívia i guardonada amb el premi Gaudí a la millor banda sonora. Per a la Col·lecció del Museu Reina Sofía va crear l’obra “Auto Sacramental Invisible“\, una representació sonora a partir de Val del Omar\, exposada entre el 2020 i el 2021. \nL’any 2022\, els cineastes Marc Sempere i Leire Apellániz van realitzar la pel·lícula “Canto cósmico”\, inspirada en la seva vida i obra. Juntament amb l’artista Pedro G. Romero\, va realitzar per a la Biennal de Sydney l’exposició “Sadopitna. Antípodas\, o sigui\, flamenc girat del revés i cap per avall“\, que ha estat exposada en diversos països. Els seus disset treballs discogràfics i l’edició de cinc llibres són una bona mostra de la seva prolífica producció artística\, una tasca que combina cada setmana com a director i presentador de dos programes radiofònics a Ràdio Nacional d’Espanya: “eXtrañas heterodoXias”\, a Radio 3\, i “Los clásicos nos esperan mañana”\, a Ràdio Clásica. \n  \n \nLOIS PATIÑO (1983) Cineasta i artista\, el seu treball audiovisual\, ja sigui en format de llargmetratge o videoinstal·lació\, explora aspectes culturals i antropològics des de propostes íntimes i contemplatives amb una sensibilitat plàstica i pictòrica. Sempre a la recerca de noves formes cinematogràfiques\, ha explorat conceptes com la distància\, la immobilitat o l’invisible\, treballant en cultures pròximes\, com la seva Galícia natal\, o llunyanes\, com el Japó\, Islàndia\, Laos o Zanzíbar. La reflexió sobre la mort i la relació amb l’altre món en cultures diverses és present en diversos dels seus projectes\, com el seu llargmetratge “Samsara” (2023)\, “El sembrador de estrellas” (2022) o “Lúa vermella” (2020). A “Samsara”\, la seva aposta per un cinema íntim i meditatiu i la seva voluntat d’explorar les fronteres del cinema el va portar a proposar una pel·lícula per ser vista amb els ulls tancats. \nLes seves obres s’han vist i han estat premiades en importants festivals de cinema com Cannes\, Berlinale\, Locarno\, Toronto\, Rotterdam… Festivals com el de Nova York o països com Colòmbia\, Corea del Sud\, Bèlgica o l’Argentina han dedicat focus al seu treball. La Universitat de Harvard li va atorgar la beca Robert Fulton III (2016)\, destinada a cineastes emergents “d’esperit independent\, que exploren cultures diverses amb una profunda sensibilitat estètica”. \nAmb Niño de Elche ha col·laborat en el projecte “La exclusión”\, creant la part audiovisual. Actualment\, estan preparant el llargmetratge de ficció “La nube del no saber”\, que protagonitzarà Niño de Elche. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/les-cadires-de-tapies-el-nino-de-elche/
LOCATION:“Sala de reflexió” de la Universitat Pompeu Fabra
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Nino-de-Elche-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241221T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241221T140000
DTSTAMP:20260422T041036
CREATED:20241209T095536Z
LAST-MODIFIED:20241211T130245Z
UID:10000870-1734782400-1734789600@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol: Opi Melissa Orquestra (O.M.O) | Festa de cloenda
DESCRIPTION:  \nSeguint el sol és un cicle experimental de manifestacions sonores i escèniques de caràcter performatiu que presenta nou sessions inèdites de joves creadors. El cicle\, comissariat per Carolina Olivares Esturillo\, reivindica l’energia jove i inesgotable d’artistes que ompliran de llum i donaran una nova vida al solitari mitjó de Tàpies que presideix la terrassa del Museu. \n  \nSeguint el sol: Opi Melissa Orquestra  (O.M.O) \nEn la sessió de cloenda del cicle “Seguint el sol”\, Opi Melissa Orquestra (formalment coneguda com a O.M.O.) guiarà una trobada comuna i compartida amb el sorollet. Formada a través d’improvisacions col·lectives en trobades passades\, O.M.O. manifesta una energia caòtica\, al mateix temps que acollidora\, en les seves exploracions de noves sonoritats compartides. \n  \nOpi Melissa és una ludoteca i laboratori format per un col·lectiu de escenógrafes\, cuineres\, artistes i musiques que es bolquen en allò tou\, divertit i el compartit. Nascut a La Infinita de L’Hospitalet de Llobregat\, Opi Melissa juga amb les fronteres entre l’escolta i la no escolta\, oferint una alternativa al club que convida a estirar-se\, contemplar i participar. \n  \n· Comissariat i producció artística: Carolina Olivares Esturillo \n\n\n\n· Disseny: Ana Habash i Ignasi Ayats. \n· Il·lustració: Eduard Sales \n· Venda d’entrades mitjançant el web i a la recepció del museu. Aforament limitat. \n  \nEnllaç al cicle complet
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-collectiu-opi-melissa-festa-de-cloenda/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/12/Collectiu-Opimelissa.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR