BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
TZID:UTC
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0000
TZOFFSETTO:+0000
TZNAME:UTC
DTSTART:20240101T000000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20240916
DTEND;VALUE=DATE:20241126
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240718T073909Z
LAST-MODIFIED:20240902T150832Z
UID:10000804-1726444800-1732579199@museutapies.org
SUMMARY:Curs Gaudir UB: Antoni Tàpies i la pràctica de l’art
DESCRIPTION:Antoni Tàpies va néixer a Barcelona el 13 de desembre de 1923. Avui és reconegut com un dels artistes més destacats del segle XX. Tanmateix\, la seva obra continua essent relativament poc coneguda i sovint és considerada críptica i de difícil accés. En aquest curs desvelarem algunes claus per aproximar-nos a l’obra tapiana. A través de sessions teòriques i pràctiques que tindran lloc en diversos espais del museu\, en descobrirem diversos aspectes: la concepció artística que hi ha al darrere\, les tècniques i processos creatius\, els vincles amb l’art del seu temps i les aportacions que han fet a la història de l’art.
URL:https://museutapies.org/event/curs-gaudir-ub-antoni-tapies-i-la-practica-de-lart/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/curs-gaudir-ub.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241108T190000
DTEND;TZID=UTC:20241108T210000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240115T135156Z
LAST-MODIFIED:20241029T093129Z
UID:10000056-1731092400-1731099600@museutapies.org
SUMMARY:Les cadires de Tàpies: Mal Pelo
DESCRIPTION:  \nLes cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs\, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui. La proposta per al mes de novembre anirà a càrrec de Mal Pelo. \nMal Pelo\, amb direcció artística de Pep Ramis i María Muñoz\, és un grup de creació escènica caracteritzat per una autoria compartida creada a partir del diàleg que Ramis i Muñoz estableixen amb creadors de diferents disciplines (dansa\, filosofia\, música\, audiovisual…). Durant la seva llarga trajectòria Mal Pelo ha desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i de la creació de dramatúrgies que inclouen text\, banda sonora original\, música en directe\, construcció d’espais escenogràfics\, llum i vídeo\, entre altres eines escèniques. La simbiosi de tot plegat propicia entendre l’espai a partir d’una peculiar i atenta escolta de cossos i objectes\, i genera un univers personal caracteritzat per una amalgama de gestos i estímuls que apropen el seu treball a una espècie de dansa-assaig\, entesa a partir d’un diàleg entre el cos\, el text i el so. \nMaría Muñoz i Pep Ramis han trobat en l’escena un lloc idoni per dipositar la necessitat d’experimentar\, preguntar i compartir els temes que són vitals en la seva trajectòria. Mal Pelo ha presentat\, entre d’altres\, els espectacles Quarere (1989)\, Sur\, perros del sur (1992)\, Dol (1994)\, La calle del Imaginero (1996)\, Orache (1998)\, El alma del bicho (1999)\, L’animal a l’esquena (2001)\, Atrás los ojos (2002)\, An (el silenci) (2003)\, BACH (2004)\, ATLAS (2005)\, Testimoni de llops (2006)\, He visto caballos (2008)\, Tots els noms (2010)\, Caín & Caín (2011)\, L’esperança de vida d’una llebre (2013)\, El cinquè hivern (2015)\, 7 lunas (2015)\, The Mountain\, the Truth and the Paradise (2017)\, On Goldberg Variations / Variations (2019)\, Inventions (2020)\, Highlands (2021)\, De haber nacido (2023) i Double Infinite – The Bluebird Call (2023). \nAl llarg de la seva trajectòria\, Mal Pelo ha pogut col·laborar amb diferents artistes i projectes com John Berger\, Erri de Luca\, Lisa Nelson\, Àngels Margarit\, Steve Noble\, Núria Font\, Steve Paxton\, Eduard Fernández\, Andrés Corchero\, Toni Serra\, Lilo Baur\, Cesc Gelabert\, Faustin Linyekula\, Raffaella Giordano\, Baró d’Evel\, Leonor Leal\, Niño de Elche y Marta Izquierdo\, entre molts altres. \nLa companyia ha rebut diversos reconeixements\, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura de Catalunya\, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Cultura per la seva trajectòria tant en l’àmbit de la creació coreogràfica com en l’obertura de nous camins en la dansa contemporània. \nEl 2001 María Muñoz i Pep Ramis impulsen el projecte L’Animal a l’Esquena\, un centre de creació i recerca ubicat al Mas Espolla de Celrà (Girona). El centre s’articula a partir de la intersecció de diverses disciplines i interessos\, propiciant l’intercanvi entre artistes mitjançant un model de treball basat en residències de creació. La seva ubicació accentua la relació dels creadors amb l’entorn i intensifica la possibilitat d’establir nous diàlegs entre art i natura.
URL:https://museutapies.org/event/les-cadires-de-tapies-mal-pelo/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Arts en viu
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/MAL-PELO-a-la-Fundacio-Antoni-Tapies.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241110T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241110T123000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240628T074348Z
LAST-MODIFIED:20241004T135049Z
UID:10000759-1731236400-1731241800@museutapies.org
SUMMARY:Transformem els objectes en pell. Activitat familiar
DESCRIPTION:Entrades\n \nOn van a parar les piles de caixes que protegeixen les nostres compres per internet? I els gots de paper o plàstic d’un sol ús? Com els podríem donar una nova vida? Una de les preocupacions de l’artista Serge Attukwei Clottey és l’excés d’objectes d’un sol ús que omplen el nostre dia a dia. Tant l’obra d’Antoni Tàpies com la de l’artista ghanès permeten imaginar noves vides per als objectes quotidians. Entre tots descobrirem quin ús tenien les garrafes grogues que Clottey ha convertit en la nova pell de la façana del Museu. Us proposem una visita-taller per reflexionar sobre la memòria\, els usos i el futur d’alguns d’aquests elements. Ens inspirarem en el procés de Clottey per dissenyar el vestuari d’una rua reivindicativa pel Museu. \nActivitat per a infants a partir de 6 anys amb els seus acompanyants. \n 
URL:https://museutapies.org/event/transformem-els-objectes-en-pell-activitat-familiar/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/06/transformem-els-objectes-en-pell.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20241113
DTEND;VALUE=DATE:20241116
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240718T073749Z
LAST-MODIFIED:20241119T104732Z
UID:10000802-1731456000-1731715199@museutapies.org
SUMMARY:Simposi internacional: Representació i enigma. Des del llindar de les imatges
DESCRIPTION:  \nEl Museu Tàpies vol culminar la commemoració de l’Any Tàpies amb la celebració d’un simposi internacional que propiciï noves lectures i noves maneres d’acostar la nostra mirada al llegat tapià des del present\, atès que ens trobem en un moment de reescriptura de certes genealogies historiogràfiques. Com ja s’ha exposat en reiterades ocasions\, el centenari del naixement d’Antoni Tàpies no implica només un homenatge al passat\, sinó també una celebració de tot el que està per venir. En aquest sentit\, és profundament necessari que siguem capaços de repensar un llegat que encara ens interpel·la i que consta de moltes capes de lectura encara per desvelar i descobrir.  \nEl Simposi Internacional Representació i enigma: des del llindar de les imatges\, coordinat per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, Manuel Borja-Villel i Judith Barnés\, responsable de programes públics del Museu Tàpies\, girarà a l’entorn de tres àmbits conceptuals:  \n\nRepresentació i no-representació\, que posarà el focus en la dicotomia inherent en la plasmació de la realitat\, i en el binomi figuració/abstracció\, tot generant noves situacions nominals més permeables. \nTemps i no-temps\, que se centrarà en la continuïtat i la discontinuïtat de tècniques\, de llenguatges simbòlics\, tot trencant amb la linealitat i amb el sentit cronològic del procés creatiu. \nEnigma i concreció\, que posarà en relació la creació amb la màgia\, tot incorporant el concepte de demiürg\, i que reivindicarà les múltiples capes de lectura d’una obra d’art i el paper actiu de l’espectador a l’hora d’activar relats.  \n\nPer mitjà d’aquests tres àmbits\, i amb les obres d’Antoni Tàpies que integren la retrospectiva com a rerefons conceptual\, es fomentarà un acostament lliure i personal per part dels participants del simposi que permetrà mirar de nou un codi visual i de pensament per repensar-lo i repensar-nos des del temps actual. Com es podrà constatar en el programa del simposi\, es convidarà investigadors\, acadèmics i comissaris nacionals i internacionals que aparentment no presenten una connexió evident amb l’artista\, justament per facilitar aquesta disrupció.  \nLes tres sessions del simposi internacional partiran d’una ponència inicial i\, tot seguit\, es presentaran dues rèpliques que propiciaran la crítica i el diàleg entre els convidats. Integraran el programa Manuel Borja-Villel\, Hans D. Christ\, Nausikaä El-Mecky\, Isabel de Naverán\, Carmen Pardo\, José A. Sánchez\, Rita Segato\, María Sierra i Amador Vega. \n  \nSESSIÓ 1. Enigma i concreció | 13 de novembre de 2024 \n17 h. Presentació i benvinguda a càrrec d’Imma Prieto \n17.10 h. Conferència “Cruïlla Tàpies” d’Amador Vega \n18 h. Pausa \n18.15 h. Aproximació “Sota les parpelles” d’Isabel de Naverán \n18.45 h. Aproximació “Aparença\, desaparició i violència” de Nausikaä El-Mecky \n19.15 h. Col·loqui entre Amador Vega\, Isabel de Naverán i Nausikaä El-Mecky. Modera Manuel Borja-Villel. \n19.45 h. Debat obert \n20.15 h Tancament \n  \nSESSIÓ 2. Temps i no-temps | 14 de novembre de 2024 \n17 h. Conferència “Sis instants per a un altre temps” de Manuel Borja-Villel \n17.50 h. Pausa \n18.05 h. Aproximació “Temps d’una oïda: fragment de Tàpies” de Carmen Pardo \n18.35 h. Aproximació  “Sobre la negativitat” de José A. Sánchez \n19.05 h. Col·loqui entre Manuel Borja-Villel\, Carmen Pardo i José Antonio Sánchez. Modera Judith Barnés \n19.35 h. Debat obert \n20.00 h. Tancament \n  \nSESSIÓ 3. Representació i no-representació | 15 de novembre de 2024 \n17 h. Conferència “El camí de l’art: de la representació a la desconstrucció” de Rita Segato \n17.50 h. Pausa \n18.05 h. Aproximació “La imatge del poble gitano: la sobreexposició como a forma de (no)representació”\, de María Sierra \n18.35 h. Aproximació “La fortuna de l’abstracció” de Hans D. Christ \n19.05 h. Col·loqui entre Rita Segato\, María Sierra i Hans D. Christ. Modera Imma Prieto \n19.35 h. Debat obert \n20.05 h. Conclusions i tancament a càrrec d’Imma Prieto \n20.30 h. Tancament \n 
URL:https://museutapies.org/event/simposi-internacional-representacio-i-enigma-des-del-llindar-de-les-imatges/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/ftapies240718_127-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241119T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241119T200000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240628T095649Z
LAST-MODIFIED:20241118T124558Z
UID:10000760-1732041000-1732046400@museutapies.org
SUMMARY:Llibre-mur. Club de lectura
DESCRIPTION:En el marc del projecte Serge Atukwey Clottey. Més enllà de la pell us proposem un club de lectura amb la col·laboració de les llibreries Finestres\, La Central i La Impossible. En aquesta ocasió\, la selecció dels llibres estarà relacionada amb temàtiques presents en la pràctica de Clottey com l’ecologia\, el canvi climàtic i les migracions imposades pel sistema econòmic mundial. El club de lectura es presenta com un espai d’intercanvi de reflexions al voltant de lectures necessàries en un context d’emergència social i climàtica com el que vivim.  \nLlibre-mur (1990) és una obra d’Antoni Tàpies que dona títol el cicle de clubs de lectura que des de fa uns anys organitzem amb la col·laboració de llibreries del barri sobre les exposicions en curs. L’interès de Tàpies pel llibre\, com a objecte i com a font de coneixement\, i el fet que el Museu ocupi l’espai d’una antiga editorial\, la Montaner y Simón\, fan propicis aquest tipus de diàlegs al voltant de l’escriptura\, la lectura i l’art. \n  \nCalendari: \n\nDimarts 3 de setembre del 2024\, al Museu Tàpies: Els cinc elements. Una guia d’alfabetització ecològica de Yayo Herrero (Arcàdia)\, amb Olga Federico i Mireia Perelló de la llibreria La Impossible.\n\n  \n\nDimarts 22 d’octubre del 2024\, a la llibreria Finestres: L’enigma de l’ocell blau de Nii Ayikwey Parkes (Club Editor)\, amb Carlos Acedo de la llibreria Finestres.\n\n  \n\nDimarts 19 de novembre del 2024\, al Museu Tàpies: Tornar a casa de Yaa Gyasi (Salamandra)\, amb Miquel Àngel Riera de la llibreria La Central.\n\n 
URL:https://museutapies.org/event/llibre-mur-club-de-lectura/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/06/Llibre-mur.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241123T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241123T140000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240718T074245Z
LAST-MODIFIED:20241120T135544Z
UID:10000810-1732356000-1732370400@museutapies.org
SUMMARY:Un plec\, una arruga\, un traç\, un cos
DESCRIPTION:Un taller per dibuixar amb el cos\, fent plecs\, arrugant\, estripant o caminant\, i explorar la matèria per construir i el quadern infinit. Curs de formació adreçat a professionals de l’acció social i educativa registrats/des al programa Apropa Cultura. \nA càrrec de Teresa Rubio.
URL:https://museutapies.org/event/un-plec-una-arruga-un-trac-un-cos/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/Un-plec-una-arruga-un-trac╠o-un-cos-.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241123T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241123T133000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240718T073943Z
LAST-MODIFIED:20240930T114058Z
UID:10000805-1732359600-1732368600@museutapies.org
SUMMARY:Tàpies\, compromís polític
DESCRIPTION:Visita combinada al Museu Tàpies i al Museu d’Història de Catalunya. \nAmb motiu de l’Any Tàpies\, el Museu Tàpies i el Museu d’Història de Catalunya organitzen una visita comentada conjunta a les exposicions Tàpies. La pràctica de l’art (Museu Tàpies) i Tàpies. Art i activisme (Museu d’Història de Catalunya) per donar a conèixer el vessant més social i compromès de l’artista. \n  \nCrèdits de la imatge: MHC (Pep Herrero)
URL:https://museutapies.org/event/tapies-compromis-politic/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/MHC.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241123T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241123T140000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20241105T130151Z
LAST-MODIFIED:20241119T175124Z
UID:10000862-1732363200-1732370400@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol: Max Grosse Majench
DESCRIPTION:  \nSeguint el sol és un cicle experimental de manifestacions sonores i escèniques de caràcter performatiu que presenta nou sessions inèdites de joves creadors. El cicle\, comissariat per Carolina Olivares Esturillo\, reivindica l’energia jove i inesgotable d’artistes que ompliran de llum i donaran una nova vida al solitari mitjó de Tàpies que presideix la terrassa del Museu. \n  \nVuitena sessió: Max Grosse Majench \nAÇÇÇIDENTS. Una acció performàtica per una persona i un públic en tres actes \n: \n· Acte primer: Un recital coreogràfic que segueix una pauta. El mateix\, sempre el mateix. Sempre el mateix. El mateix\, sempre. El mateix. Però la repetició és fràgil i es trenca. Sota l’armonia superficial de la forma repetida s’amaga la rebel·lió profunda de la matèria. L’instant de l’accident. \n\n\n\n\n\n\n· Acte segon: Un recital coreogràfic que segueix una pauta. Sempre. El mateix\, el mateix. Sempre. Però la repetició és fràgil i es trenca. Sota l’armonia superficial de la forma etcètera. \n· Acte tercer: Un recital coreogràfic que segueix una pauta. Sempre el mateix. Sempre etcètera. \nLa força que reprimeix. Quin despropòsit! Una serp que deixa enrere la seva pell. L’artista de la pista sempre registra. “Començaré i acabaré!” La inèrcia és la repetició sense memòria. La inèrcia és la repetició sense me. La inèrcia és la repetició sense. La inèrcia és la repetició. La inèrcia és. \n\n. \nMax Grosse Majench es mou entre el teatre\, el cinema i la música. Nascut a la Barcelona post-olímpica\, a la majoria d’edat es trasllada a Berlín per estudiar filosofia i ciències de la cultura. Allà entra a formar part del grup jove de teatre de la Volksbühne\, on s’inicia en la creació teatral. Al 2016 forma el col•lectiu d’arts vives VVAA juntament amb altres artistes\, amb els que ha creat diversos espectacles que es representen a alguns dels teatres més importants de la península. També puja a escenaris de tot Europa amb els conjunts musicals Habla de mí en presente i Wesphere. Paral•lelament\, ha actuat diverses sèries de televisió\, així com a la pel·lícula Sima’s song\, de la directora afganesa Roya Sadat\, i a les òperes primes Júlia ist\, d’Elena Martín\, així com Die ängstliche Verkehrsteilnehmerin\, de Martha Mechow. També ha co-protagonitzat els curtmetratges Te busco en todos\, de Cèlia Giraldo i Suc de síndria\, d’Irene Moray. \n\n\n\n\n\n  \n\n· Comissariat i producció artística: Carolina Olivares Esturillo \n· Disseny: Ana Habash i Ignasi Ayats. \n· Il·lustració: Eduard Sales \n· Venda d’entrades mitjançant el web i a la recepció del museu. Aforament limitat. \n  \n\n\nEnllaç al cicle complet \n\n\n\n \n\n[Fotografia: Carolina Olivares Esturillo\, 2024] \n\n 
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-max-grosse/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/11/max-grosse-majench-Cicle-del-sol.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241126T180000
DTEND;TZID=UTC:20241126T190000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240115T132414Z
LAST-MODIFIED:20241111T105241Z
UID:10000042-1732644000-1732647600@museutapies.org
SUMMARY:Avui és Tàpies: Gemma Carbó - Jordi Ferreiro
DESCRIPTION:Entrades\n  \n \nAvui és Tàpies és un cicle de converses intergeneracional i interdisciplinari conduït i moderat per la periodista cultural Rita Roig (Terrassa\, 1997) i organitzat pel Museu Tàpies en el marc de l’Any Tàpies. Té la voluntat d’interpretar els textos de l’artista com a punt de partida per parlar sobre problemàtiques actuals com ara l’ecologisme\, l’autodeterminació dels pobles\, la interculturalitat o el compromís polític de l’art. \nEl cicle convidarà a fer presents les paraules i el pensament de l’artista per mitjà de tretze trobades al Museu Tàpies en què participaran persones d’àmbits professionals diversos (cultura\, educació\, ciència\, política\, medi ambient\, salut i ciències humanes) i de diferents generacions. El conjunt permetrà construir un relat polifònic que quedarà recollit en forma de pòdcast\, gràcies a la col·laboració de Catalunya Ràdio\, per tal de recuperar i viure el coneixement generat en un altre format i en un altre context. \n  \nCapítol 12. Les coordenades de la pràctica artística i la mediació \nTàpies associava la cultura visual a l’esperit crític. Per això sempre va advocar per una educació estètica inculcada des de la infantesa\, que arribés al màxim de població possible. Segons l’artista\, sensibilitzar estèticament el públic era una garantia a favor del progrés\, sobretot si es tractava d’una educació estètica “ben entesa”. És a dir\, aquella que ho abraçava tot: “La defensa dels paisatges naturals\, la lluita contra la pol·lució\, contra el nefast urbanisme del ‘profit’\, contra el martelleig de la publicitat…” En aquesta conversa\, Gemma Carbó i Jordi Ferreiro parlaran sobre cultura visual\, democràcia\, pedagogia i sobre la responsabilitat que l’artista i les institucions culturals tenen per exercir de mediadors en el context de saturació mediàtica en què vivim. \n  \nPARTICIPANTS \nGemma Carbó és la directora del Museu de la Vida Rural. És historiadora\, gestora cultural i doctora en ciències de l’educació\, especialitzada en l’àmbit de les polítiques culturals i educatives. Sempre s’ha interessat per les connexions entre el món de la cultura\, l’educació i el desenvolupament sostenible\, i defensa la cultura com un eix que ha de vincular les polítiques públiques per assolir la transformació social. És presidenta de la Fundació Interarts\, que treballa en clau de cooperació cultural internacional\, i de l’Associació ConArte Internacional per a les arts en l’educació. També és docent en l’àmbit de la pedagogia i la gestió cultural a la Universitat de Girona i la UOC. \n  \nJordi Ferreiro\, artista i educador\, no concep cap distinció entre les disciplines a les quals es dedica. Combina la docència amb la pràctica artística i la gestió cultural en projectes que volen transformar la relació entre l’artista\, el públic i el museu a través d’estructures participatives\, lúdiques i d’estranyament. En són exemples visites coreografiades\, performances passives\, audioguies interactives o escultures socials. A més\, també investiga sobre situacions pedagògiques fora de la norma\, afectes i aprenentatge significatiu i sistemes d’avaluació experimentals. Actualment és el coordinador d’educació i mediació de Manifesta 15. \n  \nEnllaç al cicle complet. \nEnllaç als podcasts del programa a Catalunya Ràdio. \n 
URL:https://museutapies.org/event/avui-es-tapies-gemma-carbo-jordi-ferreiro/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Carbo-ferreiro-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20241127
DTEND;VALUE=DATE:20241129
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240718T073828Z
LAST-MODIFIED:20250929T104728Z
UID:10000803-1732665600-1732838399@museutapies.org
SUMMARY:Jornades d’estudi: Jo\, tu\, món. Símbol i univers
DESCRIPTION:  \nL’exposició retrospectiva permet posar el focus en l’obra d’Antoni Tàpies\, però també en la seva vida\, així com en les persones que van ser al seu costat. Teresa Barba Fàbregas\, amb qui es va casar l’any 1954\, va ser la seva companya de viatge i qui va viure\, d’una manera directa\, la construcció d’un llenguatge propi i la forja d’una de les figures més rellevants de la segona avantguarda artística\, tant en l’àmbit nacional com internacional.  \nEn aquest sentit\, i per primera vegada\, el Museu Tàpies organitzarà unes jornades d’estudi a l’entorn de la sèrie de 56 dibuixos Sèrie Teresa (1966) i de la carpeta amb 66 litografies\, litocollages i collages titulada Cartes per a la Teresa (1974). La primera és una llarga carta d’amor amb al·lusions explícites a la domesticitat i a la sexualitat compartida\, i un compendi dels signes que Tàpies solia emprar. La segona fa al·lusió a la correspondència amorosa que va intercanviar amb Teresa Barba durant la seva estada a París en el bienni 1950-1951. Es tracta\, doncs\, d’un conjunt que permet parlar de poesia\, art i escriptura des d’una concepció holística que transcendeix el llenguatge mateix. La sèrie posa en evidència un món únicament desxifrable per la parella\, però\, a la vegada\, propicia la lliure interpretació de l’espectador\, passant de l’experiència quotidiana a la universal. En aquest sentit\, les jornades respondran a una necessitat d’oferir una nova dimensió de la sèrie\, establir-ne noves connexions i significats des de la metàfora de la paraula i donar cos a la dimensió còsmica del gest. \nLes jornades d’estudi Jo\, tu\, món. Símbol i univers comptaran amb la participació de teòrics del camp de l’art i de la poesia i de poetes com ara Maria Josep Balsach\, Anna Gual\, Gabriel Ventura\, José Manuel Cuesta\, Valentín Roma i Rasha Omran.  \n  \nPROGRAMA \n  \nSESSIÓ 1 | 27 de novembre de 2024 \n18 h. Presentació de les jornades a càrrec d’Imma Prieto \n18.10 h. Conferència «Tàpies i la Sèrie Teresa. El fràgil fogar de cossos\, silencis i esvorancs d’una imatge secreta»\, de Maria Josep Balsach \n18.50 h. Conferència «La intimitat de la T. Les concepcions poètiques de Sèrie Teresa (1966) i Cartes per a la Teresa (1974)»\, d’Anna Gual \n19.30 h. Lectura poètica «† de temps»\, de Gabriel Ventura \n20 h. Torn obert de preguntes \n20.30 h. Cloenda \n  \nSESSIÓ 2 | 28 de novembre de 2024 \n18 h. Presentació del programa a càrrec d’Imma Prieto \n18.10 h. Conferència «Els papers de Tàpies»\, de José Manuel Cuesta Abad \n18.50 h. Conferència «L’amor com a epifania artística»\, de Valentín Roma \n19.30 h. Lectura poètica «Busco a les profunditats de la terra la llengua per estimar-te»\, de Rasha Omran. Amb traducció al català de l’actriu Susanna Barranco. \n20 h. Torn obert de preguntes \n20.30 h. Cloenda \n  \nEl llibre «Aquella que va habitar la casa abans que jo»\, de Rasha Omran\, publicat per Èter Edicions\, es presentarà a la Fundació Joan Brossa el 4 de desembre del 2024. Coincidint amb la celebració de les jornades\, estarà a la venda en primícia a la llibreria del Museu Tàpies. \n  \nImatge de la sèrie Teresa\, d’Antoni Tàpies\, a l’exposició La pràctica de l’art al Museu Tàpies. Foto: Pep Herrero \n  \nEnllaç a la segona edició del seminari \n  \nLlista de reproducció dels vídeos de les conferències de les jornades del 2024.
URL:https://museutapies.org/event/jornades-destudi-jo-tu-mon-simbol-i-univers/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/ftapies240719_118-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241130T103000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241130T130000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20241119T092928Z
LAST-MODIFIED:20241120T135842Z
UID:10000866-1732962600-1732971600@museutapies.org
SUMMARY:Memòria vegetal. Una deriva
DESCRIPTION:rizoma {quadern d’apunts} intel·ligència vegetal. Una deriva \nEn el marc del programa Espai C i del projecte de recerca-acció rizoma {quadern d’apunts} intel·ligència vegetal de l’artista Anita García\, es proposa una deriva al voltant del Museu Tàpies. Una deriva és una caminada\, habitualment urbana\, que no té una destinació específica. Anita García utilitza aquesta pràctica com una eina d’investigació en la seva recerca sobre com percebem les espècies vegetals i com ens hi relacionem. Amb les observacions que s’extreguin d’aquesta deriva i dels altres processos de recerca\, l’artista vol crear eines de divulgació i aprenentatge per integrar en projectes de disseny social\, de mediació artística-comunitària oberts a programes d’educació formal i informal\, que promoguin la consciència ecològica i la convivència multiespècie. \nL’activitat s’adreça a persones de totes les edats interessades en l’art i l’educació. \n  \nAnita García és llicenciada en disseny\, amb un recorregut professional dins de l’ecodisseny\, l’art\, la mediació i el disseny social. Té experiència en gestió cultural\, docència\, consultoria en educació i sostenibilitat\, projectes de recerca i mediació artística\, participació i cocreació ciutadana.  \nCom a artista investiga i centra la seva obra en el diàleg entre l’art\, la ciència i el disseny. S’inspira en la naturalesa i explora per entendre’s com un ésser emocional-sensorial en convivència amb la resta d’éssers vius. Amb el seu treball reflexiona per crear bases crítiques/creatives/conceptuals per col·laborar en accions que fomentin l’equilibri social\, mediambiental i econòmic. \nCom a dissenyadora social i mediadora artística-comunitària dissenya tallers\, accions\, kits\, dispositius i maletes educatives. Conceptualitza\, facilita i coordina projectes dirigits a entitats educatives\, culturals\, empreses\, administració pública i col·lectius. A més\, aborda temes diversos com la perspectiva de gènere\, els drets humans\, el medi ambient\, l’arquitectura\, el paisatge\, l’espai públic i la convivència.
URL:https://museutapies.org/event/memoria-vegetal-una-deriva/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/11/unnamed-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241201T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241201T123000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240718T074320Z
LAST-MODIFIED:20241004T135359Z
UID:10000811-1733050800-1733056200@museutapies.org
SUMMARY:Parets\, murs o tàpies
DESCRIPTION:Durant la seva trajectòria\, Antoni Tàpies va explorar les noves possibilitats que oferia la pintura i va experimentar amb materials extrapictòrics\, com la pols de marbre\, per aconseguir diferents textures en les seves obres. Durant aquestes pràctiques\, segons va dir ell mateix\, el quadre el va sorprendre transformant-se en un mur.  \nUs heu fixat mai en els murs propers a casa vostra? Què ens expliquen? Com ho fan? Durant l’activitat volem escoltar les parets\, els murs i les tàpies. Conjuntament\, coneixerem el procés creatiu de les obres-mur d’Antoni Tàpies\, la seva capacitat comunicativa i la seva fascinació pels murs. Alhora\, tot fent una passejada\, ens fixarem en les marques de les parets que es troben al voltant del museu per descobrir quines històries ens expliquen. \nActivitat familiar.
URL:https://museutapies.org/event/parets-murs-o-tapies/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/ftapies240725_094-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241203T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241203T200000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20241108T134027Z
LAST-MODIFIED:20241127T162019Z
UID:10000863-1733252400-1733256000@museutapies.org
SUMMARY:Concert de Jordi Savall
DESCRIPTION:Les entrades estan exhaurides \n  \n \n  \nHomenatge a Tàpies. Folías\, Romanescas & Canarios  \nPer a Antoni Tàpies\, la música va ser una font d’inspiració: un recurs creatiu d’una riquesa infinita que omplia la seva maleta —literal i figurada— i que trobem reflectit en la seva obra plàstica de maneres sovint poc evidents però visualment gratificants. No només va ser un melòman apassionat\, amb unes inquietuds interdisciplinàries immenses\, sinó que també va col·laborar amb compositors i intèrprets de gèneres i estils plurals\, amb entitats i artistes aparentment molt distints\, però amb els qui va compartir camí vital\, ideològic o\, essencialment\, humanista. N’és un exemple el mateix Jordi Savall i el seu llibre-disc Pro Pacem (Alia Vox\, 2013)\, amb una coberta que reprodueix la pintura Per la pau I i tres postals a l’interior amb les versions II\, III i IV de la mateixa obra. Tots dos defensaren –i defensen– un art que sigui útil a la societat\, que «estigui estretament lligat a les lluites\, a les alegries i a les esperances del poble»; un art compromès\, que denunciï les injustícies i que advoqui per un món millor. \nPer això resulta tan apropiat retre-li homenatge amb un programa que té com a eix vertebrador peces d’arrel ibèrica i origen humil\, cançons i danses que podem associar amb pastors i pagesos\, però que\, durant segles\, van resultar un punt de partida per a les improvisacions instrumentals de  músics reputats d’arreu d’Europa i van dialogar amb les tradicions ameríndies i otomanes. És així tant en el cas de les follies (folías) —dansa popular d’origen ibèric—\, de les romanescas —base melòdica i harmònica\, de provinença potser espanyola o italiana— i dels canarios —una altra dansa popular\, segurament sorgida de les illes Canàries—\, obres estructurades en un patró harmònic obstinat sobre el qual s’elaboren melodies virtuoses. El resultat són peces de gran bellesa i sofisticació\, fruit del domini tècnic i l’habilitat en l’execució dels músics que les fan reviure; per això\, una lectura moderna ha de tenir en compte aquesta espontaneïtat lliure en la interpretació\, el redescobriment inesgotable de la creativitat personal. \nComençarem\, així doncs\, pel principi. Inaugurarem el programa pintant paisatges medievals que ens parlen de guerres i de paus\, de conflictes entre religions i del passat que vincula de manera inapel·lable Orient i Occident. Ho farem acompanyats d’un trobador occità anomenat Marcabrú\, que ens parla de la primera croada i insta els cristians a redimir els seus pecats davant de Déu. Dibuixarem aquest moment amb improvisacions al voltant de laments\, però també amb danses lleugeres italianes i amb peces tradicionals sefardites que versen sobre l’amor. Aquestes darreres són melodies pròpies dels jueus que van viure a la península Ibèrica i que avui ens arriben d’Istanbul —La rosa enflorece— o de Jerusalem —Hermosa muchachica—; una primera part\, per tant\, que evoca un passat compartit que vincula cultures de cap a cap del Mediterrani. \nContinuarem amb l’obra de dos compositors hispànics. D’una banda\, un estudiós i teòric fonamental per a la guitarra barroca\, Gaspar Sanz\, i el seu llibre Instrucción de música sobre la guitarra española\, que conté uns noranta arranjaments de danses espanyoles i melodies italianes escrites per a aquest instrument. De l’altra\, Pedro Guerrero i una dansa de ritme quinari i uns forts aires àrabs\, en una versió extreta del Cançoner de Medinaceli\, compilat a la segona meitat del segle 12 \nI havent saltat i ballat enèrgicament\, seguirem aquesta tradició continental d’improvisar de forma virtuosística sobre un obstinat\, amb un peu a les illes angleses. Ho farem amb una peça anònima prou coneguda\, Greensleeves to a Ground\, una cançó estròfica amb un patró harmònic repetit\, una romanesca profundament evocadora que respira aires cortesans de desig amorós. \nFarem un salt cap al Nou Món amb un contrastat punt humorístic: una improvisació de Juan García de Zéspedes sobre una guaracha\, ritme de dansa mexicana\, aquí feta dels sospirs animats que provoca l’emoció de veure Crist acabat de néixer. Tornarem momentàniament a terres ibèriques a cavall de les tradicions basques i galaiques: una tendra cançó de bressol i un ball popular hispànic que a l’Amèrica del Sud es va fondre amb ritmes mestissos i avui es troba a les regions de Veneçuela i Colòmbia. Seguint aquesta mirada que travessa l’oceà Atlàntic\, coneixerem la Tonada del Chimo\, una peça precolombina que es troba en el Còdex Trujillo del Perú i que és l’únic testimoni escrit del que va ser la llengua\, ara extingida\, de la cultura chimú. També situem a allà les cachuas\, danses col·lectives de les regions andines\, que es ballaven en cercle i moviments suaus. \nHavent recorregut el vell continent\, les aigües mediterrànies i els pobles indígenes de Llatinoamèrica\, arribarem a la cort de Lluís XIV amb Robert de Visée; n’escoltarem una peça musical per a tiorba\, lenta i solemne\, d’aires nobles\, basada en la repetició i la variació d’un tema. Farem parada en una de les obres de música manierista més influents del seu temps\, unes gloses sobre el cant marià Todo el mundo en general compostes per l’organista sevillà Francisco Correa de Arauxo. I acabarem amb l’italià Antonio Valente i la seva Gallarda napolitana ja a final del manierisme i a principi del Barroc. Cec des de la infantesa\, Valente va ser autor d’un mètode que pretenia posar la tècnica del clavicèmbal a la disposició d’aquells que no haguessin tingut cap experiència musical prèvia. Clausurarem la vetllada\, per tant\, tornant a aquest fonament democratitzador de la música i\, com no pot ser d’una altra manera\, vinculant l’art amb la societat\, amb les lluites\, les alegries i les esperances del poble. \n  \nHESPÈRION XXI \nEl valor més important de la música antiga rau en la seva capacitat\, com a llenguatge artístic universal\, per transmetre sensibilitats\, emocions i idees ancestrals que captiven encara avui dia a l’espectador. Amb un repertori que va des del segle X fins al segle XVIII\, Hespèrion XXI cerca contínuament nous punts d’unió entre Orient i Occident amb una clara voluntat integradora i de recuperació del patrimoni musical internacional\, especialment de l’àmbit mediterrani i amb connexió amb les músiques del Nou Món americà. \nL’any 1974\, a Basilea\, Jordi Savall i Montserrat Figueras\, juntament amb Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith\, van fundar el grup Hespèrion XX\, un conjunt de música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertori musical anterior al segle XIX a partir de noves premisses: els criteris històrics i els instruments originals. El seu nom\, Hespèrion\, significa «originari d’Hespèria»\, que en grec antic era la denominació de les dues penínsules més occidentals d’Europa: la ibèrica i la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venus quan apareixia per Occident. Hespèrion XX\, a partir de l’any 2000\, canvia el seu nom per Hespèrion XXI. \nHespèrion XXI és avui dia una referència ineludible per comprendre l’evolució de la música en el període que va des de l’edat mitjana fins al Barroc. La seva tasca de recuperació d’obres\, partitures\, instruments i documents inèdits té un doble valor incalculable: per una banda\, el rigorós treball de recerca aporta noves dades i interpretacions sobre els coneixements històrics d’una època\, i\, de l’altra\, l’exquisida qualitat de les interpretacions posa a l’abast del públic la possibilitat de gaudir amb naturalitat de la delicadesa estètica i espiritual pròpia de les obres d’aquell temps. \nDes de l’inici\, Hespèrion XXI va prendre un rumb artístic clar i innovador que acabaria creant escola en el panorama mundial de la música antiga\, car concebia i concep la música antiga com a eina d’experimentació musical\, amb ella cerquen la màxima bellesa i l’expressivitat en les interpretacions. Tot intèrpret de música antiga té un compromís amb l’esperit original de cada obra i ha d’aprendre a connectar-hi a través de l’estudi de l’autor\, dels instruments de l’època\, de l’obra en si i de les seves circumstàncies concretes. Però com a artesà de la música\, també està obligat a prendre decisions sobre el que està interpretant: del seu talent\, de la seva creativitat i de la seva capacitat de transmetre emocions en depèn la seva capacitat per connectar el passat amb el present\, la cultura amb la seva divulgació. \nEl repertori d’Hespèrion XXI inclou\, entre d’altres\, obres del repertori sefardita\, romances castellanes\, peces del Segle d’Or espanyol i de l’Europa de les Nacions. Alguns dels seus programes de concerts més celebrats han estat les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X el Savi\, la diàspora sefardita\, les músiques de Jerusalem\, d’Istanbul\, d’Armènia o les follies criolles. Gràcies al destacadíssim treball dels nombrosos músics i col·laboradors que han participat amb el conjunt durant tots aquests anys\, Hespèrion XXI té encara un paper clau en la recuperació i la revaloració del patrimoni musical amb una gran repercussió arreu del món. Amb més de 60 CD publicats\, a dia d’avui la formació ofereix concerts a tot el planeta i és membre habitual dels grans festivals internacionals de música antiga. \n  \nFotografia d’Hervé Pouyfourcat \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/concert-de-jordi-savall/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/11/savall.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241210T180000
DTEND;TZID=UTC:20241210T190000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240115T132515Z
LAST-MODIFIED:20241128T151412Z
UID:10000043-1733853600-1733857200@museutapies.org
SUMMARY:Avui és Tàpies: Jordi Colomer – Brigitte Vasallo
DESCRIPTION:Entrades\n \nAvui és Tàpies és un cicle de converses intergeneracional i interdisciplinari conduït i moderat per la periodista cultural Rita Roig (Terrassa\, 1997) i organitzat pel Museu Tàpies en el marc de l’Any Tàpies. Té la voluntat d’interpretar els textos de l’artista com a punt de partida per parlar sobre problemàtiques actuals com ara l’ecologisme\, l’autodeterminació dels pobles\, la interculturalitat o el compromís polític de l’art. \nEl cicle convidarà a fer presents les paraules i el pensament de l’artista per mitjà de tretze trobades al Museu Tàpies en què participaran persones d’àmbits professionals diversos (cultura\, educació\, ciència\, política\, medi ambient\, salut i ciències humanes) i de diferents generacions. El conjunt permetrà construir un relat polifònic que quedarà recollit en forma de pòdcast\, gràcies a la col·laboració de Catalunya Ràdio\, per tal de recuperar i viure el coneixement generat en un altre format i en un altre context. \n  \nCapítol 13. Des del comú. El sistema com a mur \nTenim els artistes idealitzats com a genis incontestables i les seves obres tancades entre quatre parets. D’altra banda\, internet i les noves tecnologies ens prometen un accés immediat a tot el que vulguem conèixer. Però qui té accés realment a l’art de debò? I quin és\, ben bé\, aquest art que considerem veritable? “Per a mi té molt més valor qualsevol gest vital\, ni que sigui fer un gargot en una paret\, quan aquest gest està justificat per un fet humà\, que tota la pintura museística sense cap nexe amb les nostres vides”\, va escriure Antoni Tàpies. La reflexió de l’artista ens porta a qüestionar-nos les institucions en el món contemporani en una conversa en què Jordi Colomer i Brigitte Vasallo es preguntaran si cal abolir-les de totes totes o si poden sobreviure encara que formin part d’un sistema que s’ha de contestar. \n  \nPARTICIPANTS \nJordi Colomer és un artista amb un clar sentit performatiu que posa a prova els usos habituals de l’arquitectura i de l’espai urbà per subvertir-los en un exercici que vol suscitar la reflexió entorn de la tradició cultural\, l’estatut de l’art o el rol de l’habitant en la ciutat contemporània. Colomer treballa en el camp de l’escultura\, les instal·lacions\, la fotografia i el videoart i les seves creacions acaben indagant sobre temes com el nomadisme\, la perifèria\, l’imaginari popular\, la comunitat o la utopia. Des de 2018 impulsa\, juntament amb la productora Carolina Olivares\, La Infinita\, un laboratori de creació i espai de trobada entre arts visuals i arts en viu a l’Hospitalet de Llobregat. \n  \nBrigitte Vasallo és una escriptora i activista centrada en els processos d’alteritat\, les polítiques afectives i el capitalisme cognitiu. Ha escrit la novel·la PornoBurka i l’assaig Pensamiento monógamo\, terror poliamoroso (La Oveja Roja\, 2018)\, una investigació sobre la centralitat de la monogàmia en les nostres construccions amoroses i sobre com s’ha imposat aquest sistema. És docent al Màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona\, del postgrau de Cultura de Pau de la mateixa universitat i del LAP d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma\, i ha estat consultora internacional del projecte INTIMATE – Citizenship\, Care and Choice: The Micropolitics of Intimacy in Southern Europe del Centro de Estudos Sociais (CES) de la Universitat de Coimbra. \n  \nEnllaç al cicle complet. \nEnllaç als podcasts del programa a Catalunya Ràdio. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/avui-es-tapies-jordi-colomer-brigitte-vasallo/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Jordi-Colomer-Brigitte-Vasallo.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241211T190000
DTEND;TZID=UTC:20241211T203000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240206T113020Z
LAST-MODIFIED:20241126T142413Z
UID:10000315-1733943600-1733949000@museutapies.org
SUMMARY:La maleta d’Antoni Tàpies
DESCRIPTION:  \nAntoni Tàpies tenia dos estudis de pintura: un a Barcelona\, al carrer de  Saragossa\, i l’altre Campins\, al Montseny. La casa-estudi de Barcelona va ser  dissenyada per l’arquitecte J.A.Coderch\, seguint les exigències de l’artista\, tant  pel que fa als materials com al temperament sobri i calmat de l’ambient que  necessitava. La masia de Campins va ser adquirida per part de la família l’any  1956 amb els primers estalvis que van fer amb la voluntat de retirar-s’hi algunes  temporades\, principalment a l’estiu\, i defugir de la dispersió de la ciutat.   \nQuan Antoni Tàpies es desplaçava d’un lloc a l’altre\, portava una maleta plena  de LP’s del moment\, que anava canviant i revisant en funció dels interessos  personals i de les tendències musicals del moment. Malgrat que Tàpies no  barrejava les accions\, és a dir\, quan pintava\, pintava i quan escoltava música\, escoltava música\, era un gran melòman\, una passió que li va ser transmesa des de ben petit. \nDesprés de la mort del pintor\, Miquel Tàpies\, el fill petit de l’artista\, va llistar el  contingut d’una de les maletes amb la voluntat de generar una proposta musical que recollís els clàssics del segle XX: A. Webern\, A. Schonberg\, G. Scelsci\, G.  Ligeti\, I. Xenakis\, M. Feldman\, J. Cage\, P. Boulez\, etc.  \nAmb motiu de la celebració del centenari del naixement d’Antoni Tàpies (Any Tàpies)\, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) col·labora amb el Museu Tàpies amb una sèrie d’actuacions en directe davant obres de l’artista a diverses institucions. El cicle porta per títol de La maleta d’Antoni Tàpies. Els diferents concerts són protagonitzats per estudiants de l’ESMUC. \n  \nProperes actuacions \n  \n. 11 de desembre del 2024\, a les 19.00 h\, al Museu Tàpies\, en el marc de l’acte de lliurament de premis del Primer Concurs Teresa Barba d’Escriptura Crítica . \n  \n  \nPrograma d’actuacions realitzades \n  \n· El dimecres 13 de desembre de 2023\, a les 14 h\, al Parlament de Catalunya\, va tenir lloc la primera actuació del cicle davant l’obra 7 de novembre\, d’Antoni Tàpies. L’acte va coincidir amb l’inici de les activitats de L’Any Tàpies. \n· El 22 de desembre del 2023\,  davant l’obra d’Antoni Tàpies titulada Complement\, realitzada el 1999\, i que s’exposa a l’Ajuntament de Barcelona. \n· El 12 de gener del 2024\,  davant l’obra d’Antoni Tàpies titulada Les quatre cròniques (1990)\, al Palau de la Generalitat. \n· El 25 de febrer del 2024\, al Museu de Sant Boi\, davant l’obra d’Antoni Tàpies titulada 11 de setembre (1983). \n· El 4 de març del 2024\, tres sessions a les 10.30\, a les 11 i a les 11.30 h. a la Sala de Reflexió de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona (campus de la Ciutadella\, C/Ramon Trias Fargas\, 25-27). \n· El 4 de març de 2024\, a les 13.00 h\, al Palau Marc de Barcelona (La Rambla\, 8)\, seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya\, davant l’obra Trespeus (lava) (1985) d’Antoni Tàpies. \n· El 31 de maig del 2024\, a les 19.30 h\, al Museu de Valls\, amb motiu de l’exposició “Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989)”. \n· El 20 de juny del 2024\, a les 12.00 h\,  a l’Institut Français de Barcelona. \n· El 24 de setembre de 2024\, a les 12 h i a les 12.30 h\, al Recinte modernista de Sant Pau (sala Domènech i Montaner) de Barcelona amb la participació de Fundació Victoria de los Ángeles\, davant l’obra Fusta pintada i rascada (1960) d’Antoni Tàpies. \n· El 26 de setembre de 2024\, a les 18.30 h\, al Museu d’Art Contemporani de Barcelona\, a la sala on es mostren les obres de Tàpies Paisatge blanc i negre I (1985) i Dues creus negres (1973) com a part de l’exposició Col·lecció MACBA: Preludi. Intenció poètica. \n· 17 d’octubre\, a les 18.30 h\, actuació a la Fundació Suñol de Barcelona. \n. 25 d’octubre\, a les 20 h\, actuació al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Agnès Varda va tenir vincles i interès per l’art català. L’exposició del CCCB inclou\, entre d’altres peces\, el quadre d’Antoni Tàpies «Ocre-gris sobre marró» (1962)\, una obra que dialoga amb un fragment de la pel·lícula documental de Varda Les glaneurs et la glaneuse (2004). En aquest film\, la cineasta mira el sostre de casa seva\, hi veu una taca d’humitat i diu que li recorda una obra de Tàpies. Concert a càrrec dels estudiants del ESMUC Juan Carlos Narváez (flauta en sol) i Álvaro Ayuso (percussió)\, que actuaran dins l’exposició «Agnès Varda. Fotografiar\, filmar\, reciclar». \n· 18 de novembre de 2024\, a les 18.30 h\, actuació a l’Ateneu Barcelonès. Sala Oriol Bohigas. Conversa entre Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Vicenç Altayó\, escriptor i crític d’art\,  moderada per Alba Font i Bàrbara Astals Les peces musicals s’interpretaran acompanyades de l’obra titulada Roig i Negre 2\, d’Antoni Tàpies\, que forma part del patrimoni artístic de l’Ateneu Barcelonès. Concert amb alumnes de l’ESMUC que interpretaran diverses obres musicals del compositor Alban Berg. \n· 25 de noviembre\, a les 20 h\, actuació al Cercle del Liceu\, en col·laboració amb la Lliga Jove del Cercle del Liceu. Concert amb alumnes de l’ESMUC que interpretaran diverses obres musicals del compositor Alban Berg. \n\n  \n\n  \nRelació d’enregistraments guardats a la maleta i anotats per Miquel  Tàpies Barba \n  \n· Contemporary piano music | Hungaroton HCD 12659 | Klara Kormendi\, pf  \n· G.Scelsci | Wergo  | Canti di capricornio  \n· Iannis Xenakis | WDR | Musique de chambre 1955/1990 | Arditti string quartet | Claude Helffer | Zukerman \n· Alban Berg | CBS | Berg violin concerto\, 3 peces orq. Op6 | Boulez \n· Charles Ives | Wergo | Sonate fur Klavier Nr1  \n · Milton Babbitt | Harmonia Mundi | Robert Taub  \n· Arnold Schoenberg | Ados | Pierrot Lunaire | Helga Pilarczyck | Serenade  \n· Stockhausen | Deutsches Grampophone | Suzane Stephens \n· Xenakis | Harmonia Mundi | Pléiades | Les percussionistes de Strasbourg  \n· Gurdjieff i Thomas de Hartmann | Journey to inaccesible places and other music | Elan Sicroff\, piano  \n· Charles Ives | CBS | Symphony nº3 i Orchestral Set nº2 | M.Tilson Thomas Concertgebouw Orchestra  \n· Berio | Deutsches Granophon Coro  \n· Antoine Tisné Caliope | Ragas | Visions des temps immémoriaux \n· Roberto Gerhard | 1 i 2 Auvidis | Symphony nº4\, New York i Metamorphosis (Symph nº2) | The plague i Epithalamion  \n· Ligeti | Sony | Celo concerto\, Piano concerto i Chamber concerto | Ensemble modern  \n· Alban Berg | Accord | Portrait | SIMC-IGNM  \n·Lutoslawski | Naxos | Symphony nº3  \n· Boulez | Wergo | Premiere\, deuxieme et troisieme sonate pour piano  \n· Lutoslawski\, Penderecki\, Cage | Mayuzumi | Deutsche Gramophon | LaSalle quartet  \n· Xenakis/Messiaen | Denon | Yuji Takahashi  \n· Pierre Boulez | Harmonia Mundi | Domaines | Michel Portal\, Diego Masson \n  \n[Fotografia: Actuació a l’Ajuntament de Barcelona.]
URL:https://museutapies.org/event/la-maleta-antoni-tapies/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/02/Les-maletes-de-Tapies-Fundacio-Antoni-Tapies-Any-Tapies.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241211T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241211T203000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240718T074405Z
LAST-MODIFIED:20241126T120557Z
UID:10000812-1733943600-1733949000@museutapies.org
SUMMARY:Concurs d’escriptura crítica Teresa Barba
DESCRIPTION:Entrega de premis del Primer Concurs Teresa Barba d’Escriptura Crítica  \nAmb la voluntat de difondre el pensament i l’obra d’Antoni Tàpies i potenciar el pensament crític dels joves\, el Museu Tàpies va organitzar per al curs 2023-2024 un concurs d’escriptura crítica adreçat a l’alumnat del cicle superior de primària\, d’ESO\, de batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà. El jurat\, integrat per Caterina Almirall\, Roberta Bosco\, Joan Burdeus\, Frederic Montornés\, Antoni Ribas Tur i Eva Vázquez\, es va reunir presencialment al Museu Tàpies el divendres 7 de juny de 2024 i va atorgar el primer premi a l’alumnat de 6è d’educació primària (12-13 anys) de l’Escola Samuntada de Sabadell\, amb el text «Art per anar més enllà» (categoria del cicle superior de primària); a Mireia Caís (15 anys) de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text «Concert de Tàpies» (categoria d’ESO)\, i a Natàlia Garcia Jarque (16 anys) de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Matèria en forma de peu» (categoria de batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà).  \nEl lliurament dels premis\, un val de 300 € en llibres per a cada text guanyador\, i una publicació dels textos premiats i els semifinalistes\, es durà a terme el dia 11 desembre de 2024 al Museu Tàpies. L’acte\, conduït per l’actriu i escriptora Marta Bassols\, consistirà en la lectura pública de fragments dels textos guanyadors i d’un concert de la sèrie La maleta d’Antoni Tàpies\, a càrrec d’estudiants de l’ESMUC. \n\n\nCrèdits de la imatge: Antoni Tàpies. Cartes per a la Teresa\, 1974. Litografia. © Comissió Tàpies / VEGAP. De la fotografia: © Lluís Bover\, 2023.
URL:https://museutapies.org/event/premi-descriptura-critica/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2023/11/Antoni-Tapies-Cartes-per-a-la-Teresa-1974.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20241213T180000
DTEND;TZID=UTC:20241213T210000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20240115T133307Z
LAST-MODIFIED:20241212T112236Z
UID:10000057-1734112800-1734123600@museutapies.org
SUMMARY:Les cadires de Tàpies: Niño de Elche + Lois Patiño
DESCRIPTION:Les entrades estan exhaurides \n  \n \nCrèdit de la imatge: Daniel Mordzinski \n  \n“De jove se m’havia parlat sovint de la necessitat de ser algú. Ara\, en canvi\, tornava a veure el valor d’aquells que passen per ser ningú\, l’anul·lació\, l’anonimat\, la grisor de moltes vides\, de tantes vides que no surten mai als diaris ni a les revistes\, però sense les quals no funcionaria res. La poesia i la veritat de les coses petites\, innocents\, quotidianes\, fins i tot monòtones. El sentit de donar-se\, d’entregar-se fins a l’anul·lació\, és una lliçó avui necessària per a molts. Perquè els qui queden o es desprenen –del jo\, del coneixement\, de les multiplicitats– són finalment els que més reben. És el premi\, ben terrenal\, de l’amor engendrat per l’amor.” \n“L’orient i la pràctica de caminar” fragment extret de Memòria personal d’Antoni Tàpies. \n  \nLes cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs\, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui. \n  \nCom a acte de cloenda de la primera edició del cicle\, i coincidint amb el tancament de l’Any Tàpies\, Niño de Elche\, amb la col·laboració de l’artista audiovisual Lois Patiño\, realitzarà l’acció “3+2+1 formes de servei anònim” a la “Sala de reflexió” que Antoni Tàpies va concebre a la Universitat Pompeu Fabra. La proposta consistirà a desenvolupar una sèrie de números a partir de la reflexió que Antoni Tàpies escriu sobre la importància del servei anònim. Una qüestió que l’artista il·licità connectarà amb la biografia familiar i la malaltia medul·lar que va patir l’avi matern\, la qual el va obligar a exercir l’ofici de cadiraire durant el procés de rehabilitació. Utilitzant la simbologia del número sis com a representació de la generositat\, la responsabilitat\, l’amor cap als altres\, la compassió\, la família i la llar\, Niño de Elche construirà una selecció de gestos i imatges que conformaran una seqüència de gestos i sons en què la reflexió ens farà partícips d’un camí encara per recórrer. \n  \nBIOGRAFIES \n  \nFrancisco Contreras\, NIÑO DE ELCHE (1985) és un artista indisciplinari i exflamenc que ha sabut unir en les seves diferents propostes artístiques gèneres com el flamenc\, el rock\, la improvisació lliure o les músiques electròniques\, juntament amb la poesia o la performance. Col·laborador assidu en projectes artístics variats\, ha treballat amb grans noms de les arts plàstiques\, el cinema\, la dansa i el teatre. L’any 2017 va ser artista convidat\, juntament amb Pedro G. Romero i Israel Galván\, a la 14a Documenta de Kassel-Atenes amb la proposta “La farsa moneda”. Va protagonitzar “Niños somos todos”\, de Sergi Cameron\, filmada a Bolívia i guardonada amb el premi Gaudí a la millor banda sonora. Per a la Col·lecció del Museu Reina Sofía va crear l’obra “Auto Sacramental Invisible“\, una representació sonora a partir de Val del Omar\, exposada entre el 2020 i el 2021. \nL’any 2022\, els cineastes Marc Sempere i Leire Apellániz van realitzar la pel·lícula “Canto cósmico”\, inspirada en la seva vida i obra. Juntament amb l’artista Pedro G. Romero\, va realitzar per a la Biennal de Sydney l’exposició “Sadopitna. Antípodas\, o sigui\, flamenc girat del revés i cap per avall“\, que ha estat exposada en diversos països. Els seus disset treballs discogràfics i l’edició de cinc llibres són una bona mostra de la seva prolífica producció artística\, una tasca que combina cada setmana com a director i presentador de dos programes radiofònics a Ràdio Nacional d’Espanya: “eXtrañas heterodoXias”\, a Radio 3\, i “Los clásicos nos esperan mañana”\, a Ràdio Clásica. \n  \n \nLOIS PATIÑO (1983) Cineasta i artista\, el seu treball audiovisual\, ja sigui en format de llargmetratge o videoinstal·lació\, explora aspectes culturals i antropològics des de propostes íntimes i contemplatives amb una sensibilitat plàstica i pictòrica. Sempre a la recerca de noves formes cinematogràfiques\, ha explorat conceptes com la distància\, la immobilitat o l’invisible\, treballant en cultures pròximes\, com la seva Galícia natal\, o llunyanes\, com el Japó\, Islàndia\, Laos o Zanzíbar. La reflexió sobre la mort i la relació amb l’altre món en cultures diverses és present en diversos dels seus projectes\, com el seu llargmetratge “Samsara” (2023)\, “El sembrador de estrellas” (2022) o “Lúa vermella” (2020). A “Samsara”\, la seva aposta per un cinema íntim i meditatiu i la seva voluntat d’explorar les fronteres del cinema el va portar a proposar una pel·lícula per ser vista amb els ulls tancats. \nLes seves obres s’han vist i han estat premiades en importants festivals de cinema com Cannes\, Berlinale\, Locarno\, Toronto\, Rotterdam… Festivals com el de Nova York o països com Colòmbia\, Corea del Sud\, Bèlgica o l’Argentina han dedicat focus al seu treball. La Universitat de Harvard li va atorgar la beca Robert Fulton III (2016)\, destinada a cineastes emergents “d’esperit independent\, que exploren cultures diverses amb una profunda sensibilitat estètica”. \nAmb Niño de Elche ha col·laborat en el projecte “La exclusión”\, creant la part audiovisual. Actualment\, estan preparant el llargmetratge de ficció “La nube del no saber”\, que protagonitzarà Niño de Elche. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/les-cadires-de-tapies-el-nino-de-elche/
LOCATION:“Sala de reflexió” de la Universitat Pompeu Fabra
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Nino-de-Elche-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241221T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241221T140000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20241209T095536Z
LAST-MODIFIED:20241211T130245Z
UID:10000870-1734782400-1734789600@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol: Opi Melissa Orquestra (O.M.O) | Festa de cloenda
DESCRIPTION:  \nSeguint el sol és un cicle experimental de manifestacions sonores i escèniques de caràcter performatiu que presenta nou sessions inèdites de joves creadors. El cicle\, comissariat per Carolina Olivares Esturillo\, reivindica l’energia jove i inesgotable d’artistes que ompliran de llum i donaran una nova vida al solitari mitjó de Tàpies que presideix la terrassa del Museu. \n  \nSeguint el sol: Opi Melissa Orquestra  (O.M.O) \nEn la sessió de cloenda del cicle “Seguint el sol”\, Opi Melissa Orquestra (formalment coneguda com a O.M.O.) guiarà una trobada comuna i compartida amb el sorollet. Formada a través d’improvisacions col·lectives en trobades passades\, O.M.O. manifesta una energia caòtica\, al mateix temps que acollidora\, en les seves exploracions de noves sonoritats compartides. \n  \nOpi Melissa és una ludoteca i laboratori format per un col·lectiu de escenógrafes\, cuineres\, artistes i musiques que es bolquen en allò tou\, divertit i el compartit. Nascut a La Infinita de L’Hospitalet de Llobregat\, Opi Melissa juga amb les fronteres entre l’escolta i la no escolta\, oferint una alternativa al club que convida a estirar-se\, contemplar i participar. \n  \n· Comissariat i producció artística: Carolina Olivares Esturillo \n\n\n\n· Disseny: Ana Habash i Ignasi Ayats. \n· Il·lustració: Eduard Sales \n· Venda d’entrades mitjançant el web i a la recepció del museu. Aforament limitat. \n  \nEnllaç al cicle complet
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-collectiu-opi-melissa-festa-de-cloenda/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/12/Collectiu-Opimelissa.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250111T160000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250111T190000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20241219T155902Z
LAST-MODIFIED:20250108T131943Z
UID:10000872-1736611200-1736622000@museutapies.org
SUMMARY:Imaginem el Plantocè. Laboratori obert
DESCRIPTION:El laboratori Imaginem el Plantocè forma part del procés de recerca artística del projecte rizoma {quadern d’apunts} intel·ligència vegetal\, de l’artista\, mediadora i eCOdissenyadora Anita García amb una Beca OSIC. \nDurant la sessió imaginarem-sentirem-crearem espais per a re-pensar-nos\, i dinàmiques per a acostar-nos als nostres éssers vegetals\, per a finalment trobar maneres de compartir i gaudir d’una conversa al voltant de la intel·ligència vegetal i reflexionar si podem conviure amb la resta d’espècies del planeta. \n*El terme plantocè va ser encunyat per l’artista-investigadora Paula Bruna en la seva tesi doctoral. Més informació \nL’activitat s’adreça a persones interessades en l’art\, la ciència i l’educació. \nAmb la col·laboració de la beca OSIC de la Generalitat de Catalunya. \n  \nAnita García és llicenciada en disseny\, amb un recorregut professional dins de l’ecodisseny\, l’art\, la mediació i el disseny social. Té experiència en gestió cultural\, docència\, consultoria en educació i sostenibilitat\, projectes de recerca i mediació artística\, participació i cocreació ciutadana. \nCom a artista investiga i centra la seva obra en el diàleg entre l’art\, la ciència i el disseny. S’inspira en la naturalesa i explora per entendre’s com un ésser emocional-sensorial en convivència amb la resta d’éssers vius. Amb el seu treball reflexiona per crear bases crítiques/creatives/conceptuals per col·laborar en accions que fomentin l’equilibri social\, mediambiental i econòmic. \nCom a dissenyadora social i mediadora artística-comunitària dissenya tallers\, accions\, kits\, dispositius i maletes educatives. Conceptualitza\, facilita i coordina projectes dirigits a entitats educatives\, culturals\, empreses\, administració pública i col·lectius. A més\, aborda temes diversos com la perspectiva de gènere\, els drets humans\, el medi ambient\, l’arquitectura\, el paisatge\, l’espai públic i la convivència.
URL:https://museutapies.org/event/imaginem-el-plantoce-laboratori-obert/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/11/unnamed-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250213T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250213T210000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250117T125935Z
LAST-MODIFIED:20250203T130105Z
UID:10000876-1739473200-1739480400@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de l'exposició "Antoni Tàpies. La imaginació del món"
DESCRIPTION:  \nEl proper dijous 13 de febrer de 2025\, a les 19.00 h\, tindrà lloc la inauguració de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, mostra comissariada per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Pablo Allepuz\, conservador de la col·lecció del Museu Tàpies. \nAccés lliure fins completar l’aforament. \nUs hi esperem. \n 
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-antoni-tapies-la-imaginacio-del-mon/
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/01/Screenshot_2.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250219T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250219T180000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250122T124714Z
LAST-MODIFIED:20250505T110513Z
UID:10000881-1739988000-1739988000@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del llibre "Tàpies y la ceguera"\, de Pilar Parcerisas
DESCRIPTION:El Museu Tàpies presenta l’assaig Tàpies y la ceguera (Tàpies i la ceguesa)\, de Pilar Parcerisas\, editat per SD-Edicions. Es tracta d’una publicació que fa un recorregut per l’obra d’Antoni Tàpies amb la voluntat de resseguir la recerca de la consciència interior però també la força de la pèrdua\, ben característica del darrer període de l’artista\, així com la presència i la funció espiritual d’aquells òrgans que al·ludeixen als dos sentits més presents a la seva obra: l’ull i la mà. El detonant d’aquest llibre fou la visita que l’autora va realitzar a l’estudi de Tàpies amb l’escriptor i fotògraf cec Evgen Bavčar (Eslovènia\, 1946) l’any 1998\, una trobada que va propiciar un intercanvi d’obra entre ells. \nL’acte de presentació comptarà amb un diàleg entre l’autora\, Pilar Parcerisas; Vicenç Altaió\, poeta i traficant d’idees; i Jesús Martínez Clarà\, crític d’art. \n  \nPilar Parcerisas. Crítica d’art i comissària d’exposicions independent amb una àmplia trajectòria en l’àmbit cultural\, és doctora en Història de l’Art i llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre 1991 i 1992 va completar els estudis curatorials sota la direcció de Harald Szeemann i posteriorment es va consolidar com una figura clau de la curadoria contemporània. \nVa ser cofundadora del diari Regió 7 i ha escrit nombrosos textos sobre art i guions per al cinema. Ha comissariat més de seixanta exposicions\, entre les quals destaquen mostres dedicades a Joan Brossa\, Joan Ponç\, Dalí\, Miró\, Man Ray\, Adolf Loos\, Marcel Duchamp i Joseph Beuys i a moviments com el surrealisme. \nLa seva tasca ha estat essencial per recuperar la memòria de la generació d’artistes conceptuals\, com es reflecteix en l’exposició Idees i actituds (1992) i en el llibre Conceptualismo(s). En torno al arte conceptual en España\, 1964-1980 (2007). Entre les seves publicacions més destacades trobem Duchamp a Espanya (2009)\, l’edició de Joseph Beuys. Una geografia espiritual (2021) i Manresa Hauptbahnhof (2023). \nEn l’àmbit literari\, ha publicat el llibre de memòries Equipatge de mà (1997) i el recull de poemes Falç i estrelles (2020). Ha ocupat càrrecs rellevants\, com el de presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (2007-2010)\, el de membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (2009-2019)\, el de presidenta de la Fundació Angelus Novus i el de directora de l’Escola d’Estiu Walter Benjamin a Portbou des de 2016. \n  \n[Imatge: Antoni Tàpies\, “Matèria del ulls” (2000). Col·lecció particular\, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025.] \n  \nMastodon
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-llibre-tapies-y-la-ceguera/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/01/Antoni-Tapies-Materia-del-ulls-2000.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250227T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250227T210000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250218T130412Z
LAST-MODIFIED:20250225T100454Z
UID:10000912-1740682800-1740690000@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de "Marta Palau. Els meus camins són terrestres"\, amb actuació d'Adelaida
DESCRIPTION:El proper dijous\, 27 de febrer de 2025\, a les 19 h\, tindrà lloc la inauguració de l’exposició titulada Marta Palau. Els meus camins són terrestres\, mostra comissariada per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies. \nLa inauguració comptarà amb l’actuació de la compositora i cantant catalana Adelaida\, que dialogarà amb l’univers simbòlic i la força expressiva de l’obra de Marta Palau\, establint una ressonància entre allò ancestral i el fet contemporani i convidant el públic a explorar l’obra de l’artista lleidatana des d’una experiència sensorial. \nUs hi esperem. \n  \nFoto: Bo Bannink
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-marta-palau-els-meus-camins-son-terrestres-amb-actuacio-dadelaida/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/02/press-pic-1-16-9.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250301T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250614T120000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250204T114348Z
LAST-MODIFIED:20250619T151901Z
UID:10000887-1740830400-1749902400@museutapies.org
SUMMARY:Aproximacions. Visita comentada 2025
DESCRIPTION:Visita comentada a les exposicions en curs del Museu Tàpies\, amb una introducció a la història de l’edifici. \n  \nExposicions en curs: \n  \n· Antoni Tàpies. La imaginació del món \n· Marta Palau. Els meus camins són terrestres \n· Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència \n· Noor Abed. A Night We Held Between \n  \n  \n \n 
URL:https://museutapies.org/event/aproximacions-visita-comentada-2025/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/02/i-k74b6sw-XL-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20250304
DTEND;VALUE=DATE:20250521
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250227T120221Z
LAST-MODIFIED:20250516T081553Z
UID:10000914-1741046400-1747785599@museutapies.org
SUMMARY:Els exilis (in)visibles
DESCRIPTION:Archivo General de la Nación de México \n  \nL’exili és una realitat molt difícil de visibilitzar\, ja que és\, abans que res\, una experiència de desarrelament interior. Tanmateix\, les artistes\, entre elles les cineastes que es van exiliar\, van intentar una vegada i una altra posar en escena la seva ferida. \nLa productora i directora de cinema Tània Balló i el cineasta\, teòric i divulgador de cinema Luis E. Parés ens proposen un cicle de cinema\, vinculat a la mostra Marta Palau. Els meus camins són terrestres\, amb la voluntat de presentar tres aproximacions diferents a aquesta ferida i a la manera d’encarnar-la. Així doncs\, per mitjà de projeccions\, diàlegs i conferències generarem un espai de debat i reflexió sobre aquestes obres i sobre d’altres\, més contemporànies\, que han permès redescobrir avui aquestes creacions i les seves autores. \n  \nTània Balló Colell és cineasta\, escriptora\, divulgadora i investigadora cultural. És l’artífex i directora del projecte Las Sinsombrero (2014-actualitat) i de Las Anónimas. Obras sin relato en las colecciones de arte moderno de los museos españoles (Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals\, Fundación BBVA\, 2023). Com a cineasta destaquen els seus films El Museo Invisible (2023) i la trilogia documental Las Sinsombrero (2015-2021). És autora de la trilogia Las Sinsombrero (2016\, 2018\, 2022)\, de Querido Diario: hoy ha empezado la guerra (2017) i de Les Combatents. La història oblidada de les milicianes antifeixistes (2021). Ha estat comissària de les exposicions Jorge Semprún. El largo viaje (2024-2025)\, Las Sinsombrero (2022) i No Pasarán. 16 días Madrid 1936\, (2018). \n  \nLuis E. Parés és doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i director artístic de Cineteca Matadero Madrid. Ha treballat al Departament de Programació de la Filmoteca Española\, al Consell de Redacció de Caimán CDC i al comitè de programació del Festival de Cinema de Sevilla\, i va ser coordinador del programa de RTVE Historia de nuestro cine. Ha publicat els llibres Notes sur l’émigration-Espagne 1960. Apunts per a una pel·lícula invisible (2011) i Filmar el exilio desde Francia (2012). Ha realitzat els curtmetratges Los conspiradores (2021) i El espectro político (2023)\, així com el llargmetratge La primera mirada (2023). \n  \nProgramació prevista \n04.3.25 Filmar/reivindicar les memòries exiliades. Amb Tània Balló i Meritxell Colell \n22.4.25 L’exili com a motiu visual. Amb una conferència de Luis E. Parés \n20.5.25 Una nova humanitat. Amb Tània Balló\, Luís E. Parés i Maria Camí-Vela \n  \n \nMaría Luisa Elío en un fotograma d’En el balcón vacío
URL:https://museutapies.org/event/els-exilis-invisibles/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/02/novaimatgeciclecinemaexili.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250304T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250304T200000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250227T131330Z
LAST-MODIFIED:20250304T104204Z
UID:10000917-1741111200-1741118400@museutapies.org
SUMMARY:Filmar/reivindicar les memòries exiliades
DESCRIPTION:  \nLa primera sessió del cicle de cinema “Els exilis (in)visibles” compta amb la presència de les cineastes Tània Balló i Meritxell Colell. Totes dues han abordat en algunes de les seves produccions audiovisuals el tema de desarrelament i l’exili femení. \nPer a l’ocasió\, es projectarà Las exiliadas. Las Sinsombrero 3 (Tània Balló\, Serrana Torres\, Manuel Jiménez Núñez\, 2021\, 53’) i\, en acabar\, tindrà lloc una conversa entre Balló i Colell en què s’abordaran els reptes\, els avantatges i les dificultats\, creatives i de producció\, que suposen aquest tipus de projectes de memòria i reivindicació\, alhora que se n’analitzarà l’impacte social i cultural. \n  \nSinopsis Las exiliadas. Las Sinsombrero 3 \nEl documental aborda la vida i obra de Luisa Carnés\, Mada Carreño\, Margarita Nelken\, Silvia Mistral\, Victorina Durán\, María Dolores Arana i Carlota O’Neill\, artistes i intel·lectuals espanyoles que es van veure obligades a fugir d’Espanya després de la Guerra Civil i que van iniciar un viatge cap a l’exili on van haver de començar de nou\, tant en l’àmbit personal com en el professional. \n  \nApunt biogràfic de Meritxell Colell \nLlicenciada en Comunicació Audiovisual (UPF). Com a directora\, el 2015 és seleccionada a l’Atelier de la Cinéfondation del Festival de Cannes amb la seva Opera Prima; ‘Con el viento’ s’estrena a la 68º Berlinale\, rep el premi a Millor Película al Festival de Málaga. El 2020 estrena Transceoánicas\, codirigida amb Lucía Vassallo. El 2022 rep el premi a Millor Direcció al Festival de Málaga amb el seu segon llargmetratge de ficció\, Dúo. També estrena també La Ciutat a la vora en el marc de Simfonies de ciutat del CCCB i és seleccionada al programa Ikusmira Berriak (Festival de San Sebastián) amb la pel·lícula que està desenvolupant actualment: Lejos de los árboles. Com a muntadora\, firma 14 llargmetratges. Forma part del projecte ‘Cinema en curs’ (A Bao A Qu) des de 2007 i és profesora associada a la UPF. \n  \nFotograma Las Exiliadas. Las Sinsombrero 3
URL:https://museutapies.org/event/filmar-reivindicar-les-memories-exiliades/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/02/MP-cicle-cinema-imatge-04.03.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20250311
DTEND;VALUE=DATE:20250312
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250117T132744Z
LAST-MODIFIED:20250123T162848Z
UID:10000879-1741651200-1741737599@museutapies.org
SUMMARY:2a edició del concurs Teresa Barba d’escriptura crítica
DESCRIPTION:Antoni Tàpies. Cartes per a la Teresa\, 1974. Litografia. © Comissió Tàpies / VEGAP. De la fotografia: © Lluís Bover\, 2024. \n  \nEl Museu Tàpies convoca la segona edició del concurs de textos de crítica d’art adreçat a estudiants des de cicle superior de primària fins a graus universitaris i cicles formatius de grau superior. \nEls objectius són potenciar el pensament crític de l’alumnat a partir del diàleg amb l’obra d’Antoni Tàpies com a estímul per analitzar la societat actual i la realitat que ens envolta; fomentar l’expressió escrita dels estudiants i reconnectar el públic jove amb l’obra\, el pensament i els interessos d’Antoni Tàpies\, que sens dubte són un pont per pensar el nostre temps i reivindicar una visió del món menys antropocèntrica. \nEl concurs parteix d’una noció de crítica basada en la interpretació personal de l’obra d’art a partir del context de l’alumnat\, tant el personal com el de l’actualitat global. Es tracta de fer dialogar l’obra escollida amb els elements que li són externs. La crítica d’art és\, per tant\, una actitud o un posicionament davant de la vida que interroga i qüestiona tot allò que passa al nostre voltant. \nA l’hora de valorar els textos es tindran en compte la maduresa lingüística\, expressiva i analítica del text; la llibertat a l’hora d’interpretar l’obra d’Antoni Tàpies i els vincles que s’estableixin entre l’obra i el context social\, cultural i polític del moment. \n  \nBASES \n  \nPARTICIPANTS \n\nPodrà optar a aquesta convocatòria l’alumnat que durant el curs acadèmic 2024-2025 estigui cursant cicle superior de primària\, ESO\, batxillerat\, cicles formatius de grau mitjà\, graus universitaris o cicles formatius de grau superior.\nLa participació podrà ser individual o col·lectiva\, tenint en compte que el premi serà únic.\n\n  \nOBRA \n\nCada estudiant o grup d’estudiants podrà presentar un únic text escrit en català\, castellà o anglès original i inèdit\, i que no hagi estat premiat en cap altre concurs.\nEl text ha de tenir una extensió mínima de 200 paraules i un màxim de 1.000.\nÉs imprescindible que el text tingui títol i que especifiqui a quina obra o conjunt d’obres d’Antoni Tàpies fa referència.\n\n  \nPREPARACIÓ \nLa convocatòria del concurs anirà acompanyada de trobades amb el professorat interessat a participar\, per tal que pugui visitar el museu amb els alumnes. També es facilitarà l’apropament i el coneixement de l’obra d’Antoni Tàpies mitjançant diàlegs al museu\, enviament d’informació\, etc.\, per tal que en tot moment hi hagi un acompanyament que faciliti que el concurs sigui\, per al centre educatiu\, un eix vertebrador del currículum. També cal esmentar l’organització de càpsules formatives durant tot el curs per part del Museu adreçades a personal docent\, les quals poden esdevenir una bona eina per articular el concurs a les aules i aprofundir tant en l’obra de l’artista com en la necessitat de vincular l’art tapià amb el present. A més\, les persones de més de setze anys que vulguin visitar el museu o la biblioteca per preparar el concurs en poden sol·licitar l’accés gratuït enviant un correu a: concurs@museutapies.org. \n  \nINSCRIPCIÓ I DOCUMENTACIÓ \nEls textos s’enviaran per correu electrònic a l’adreça: concurs@museutapies.org. \nCom a assumpte s’indicarà: “Segon Concurs Teresa Barba d’Escriptura Crítica”. \nEl correu electrònic haurà d’incloure una breu presentació de l’alumne/a i haurà d’adjuntar la documentació següent: \n-Fitxa en format PDF amb les dades de l’autor/a o grup d’autors/es: nom i cognoms\, edat\, curs acadèmic\, nom del centre educatiu\, i nom i contacte del docent de referència (en cas de ser menor d’edat). \n-Text de crítica d’art presentat al concurs en format PDF. \n  \nDATA LÍMIT DE PRESENTACIÓ \n11 de maig de 2025. \n  \nPREMIS \nS’estableixen tres premis en vals de 300 € intercanviables per llibres per a cadascuna de les categories següents: \n\nPremi de 300 € per al guanyador/a de cicle superior de primària i publicació del text.\nPremi de 300 € per al guanyador/a d’ESO i publicació del text.\nPremi de 300 € per al guanyador/a de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i publicació del text.\nPremi de 300 € per al guanyador de graus universitaris i cicles formatius de grau superior i publicació del text.\n\nLa cloenda del concurs serà una presentació pública dels textos guanyadors i finalistes que tindrà lloc al Museu Tàpies amb la lectura i el comentari dels textos guanyadors per part dels membres del jurat. També es farà entrega dels premis i d’una publicació que recollirà els escrits seleccionats. \n  \nCRITERIS DE VALORACIÓ \nEl jurat que formarà part de la comissió de valoració tindrà en compte els aspectes següents: \n\nQualitat literària del text: fins a 25 punts.\nInterès i originalitat de la crítica o reflexió proposada al text: fins a 25 punts.\nConnexió de la reflexió plantejada al text amb l’obra d’Antoni Tàpies: fins a 20 punts.\nVinculació de l’obra d’Antoni Tàpies amb l’actualitat: fins a 30 punts.\n\n  \nJURAT \nEl jurat estarà format per membres de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA)\, com a especialistes en crítica d’art\, així com per periodistes de mitjans\, tant oficials com independents. \nCaterina Almirall\, curadora i professora. Membre de l’ACCA. \nTeresa Sesé\, redactora de la secció d’art de La Vanguardia. \nLaia Manonelles Moner\, doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona\, docent de l’assignatura Crítica de les Arts del grau d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. \nAlbert Mercadé\, president de l’ACCA\, crític d’art\, curador i historiador. \nMaria Palau\, redactora de la secció de cultura del diari El Punt Avui. \nAntoni Ribas Tur\, redactor d’arts visuals i cultura del diari Ara. \n  \nSELECCIÓ DE LES CRÍTIQUES GUANYADORES \nEl veredicte del jurat es farà públic el 10 de juny de 2025 al web del Museu Tàpies: museutapies.org. \nEl lliurament de premis es durà a terme el 10 de desembre de 2025 al Museu Tàpies. Es convidarà a assistir tots els membres del jurat a l’esdeveniment d’entrega\, així com a professionals referents del sector. Es convidarà també als mitjans i a tots els agents implicats en el concurs. L’esdeveniment consistirà en la lectura pública dels textos guanyadors i el comentari per part del jurat. \n 
URL:https://museutapies.org/event/2a-edicio-del-concurs-teresa-barba-descriptura-critica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/concurs-imatge.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250313T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250313T190000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250303T134956Z
LAST-MODIFIED:20250307T162024Z
UID:10000932-1741888800-1741892400@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de l'exposició "Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència" amb una conversa entre l'artista i Marta Gili
DESCRIPTION:  \nL’exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència s’inaugura amb una conversa entre l’artista i Marta Gili\, crítica d’art\, comissària i docent especialitzada en fotografia i arts visuals contemporànies. Un diàleg sobre el procés creatiu de l’artista i les inquietuds que inspiren la seva obra\, i a connectar Aparadors amb temes com la crisi ecològica\, la degradació ambiental i els desafiaments socials a què s’enfronten les ciutats modernes. Així mateix\, es discutirà el paper de l’art en la sensibilització sobre la sostenibilitat i com l’espai urbà pot ser un reflex de les nostres actituds i comportaments davant de l’entorn. \nLa moderació de la conversa anirà a càrrec de Patricia Sorroche\, comissària de la mostra. \n  \nMarta Gili  \nÉs curadora d’exposicions i programes públics. Entre 1911 i 2006\, va ser responsable del programa d’arts visuals de la Fundació ”la Caixa”. Des del 2006 i fins al 2018\, va dirigir la Galeria Nacional del Jeu de Paume a París. Des del 2019 i fins al 2023\, va ser la directora de l’Ecole Nationale Supèrieure de la Photographie a Arles. Actualment\, continua la seva tasca com a curadora independent de projectes artístics. \n  \n[Anna Malagrida\, Vitrines. Boulevard Sébastopol. Aparadors. Rue Chareton (2009) © Anna Malagrida / VEGAP\, 2025] \n 
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-anna-malagrida-opacitas-velar-la-transparencia-amb-una-conversa-entre-lartista-i-marta-gili/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/1_Rue-de-Charenton-l.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250320T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250320T200000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250313T133850Z
LAST-MODIFIED:20250317T102746Z
UID:10000937-1742493600-1742500800@museutapies.org
SUMMARY:L'art com a diàleg corporal. Càpsula formativa al voltant de l'exposició de Marta Palau amb Maria Macaya
DESCRIPTION:La nostra interacció amb les obres d’artistes com Marta Palau o Antoni Tàpies no és només visual o intel·lectual. Les seves obres tenen cos\, matèria\, textura\, pes i tridimensionalitat\, ens exigeixen respondre més enllà de la mirada\, involucrant tot el nostre cos. \nL’art no és un objecte estàtic davant nostre\, sinó una experiència que ens demana un diàleg transaccional: entra al nostre espai\, a la nostra pell\, a la nostra història\, i alhora ens demana que hi entrem\, que l’habitem. Com en qualsevol interacció humana\, hi ha resposta mútua: l’obra ens afecta i nosaltres l’afectem amb la nostra presència. \nEn aquest taller teoricopràctic explorarem com es construeix aquesta interacció: el que ja portem dins i com influeix en la nostra percepció\, sentit d’identitat i narrativa personal. La nostra postura i presència modelen l’experiència\, i la vivència roman amb nosaltres més enllà de l’instant de la trobada. \nUna proposta del programa de formació estable per a docents al voltant de tres eixos temàtics: escriptura crítica\, cos i malaltia\, i ecologia. Durant el curs es programaran diverses càpsules formatives al voltant d’aquestes temàtiques. En paral·lel\, es formarà un grup de treball amb docents de diversos nivells educatius per portar a terme una investigació educativa sobre aquests  eixos amb relació a l’obra d’Antoni Tàpies\, Serge Attukwei Clottey i Marta Palau. \nEls interessats en participar poden enviar un correu a: inscripcions@museutapies.org \n  \n[Imatge de l’obra de Marta Palau titulada Nómadas (1998)\, de l’exposició Marta Palau. Els meus camins són terrestres\, del Museu Tàpies de Barcelona.  © Colección Gassol Palau. Fotografia: Pep Herrero.]
URL:https://museutapies.org/event/lart-com-a-dialeg-corporal-capsula-formativa-al-voltant-de-lexposicio-de-marta-palau-amb-maria-macaya/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/WhatsApp-Image-2025-02-26-at-12.47.41-scaled.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20250322
DTEND;VALUE=DATE:20250323
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250317T094617Z
LAST-MODIFIED:20251127T170456Z
UID:10000939-1742601600-1742687999@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol. Segona edició | 2025
DESCRIPTION:Experiments sonors\, formats performatius i noves situacions \n  \nPrenent com a punt de partida la mitologia contemporània que es desprèn de l’obra Mitjó (2010) d’Antoni Tàpies—la qual entenem com un gest de desobediència\, ironia i celebració d’allò menyspreat i marginalitzat—\, la segona edició del cicle Seguint el sol pretén generar nous diàlegs performatius amb altres cossos i identitats per tal de generar friccions amb la normativitat de la societat: \nL’alliberació conquerida pels artistes durant els darrers cent anys no ha de fer-nos pensar que forçosament els nega la possibilitat d’assumir altres propostes\, creences\, filosofies o cultures\, si les consideren més apropiades a la mentalitat moderna. En particular perquè és precisament gràcies a aquesta alliberació i aquesta independència que realment podem aprendre a respectar —no m’agrada la paraula tolerar\, com ja explicaré més endavant— i a valorar com es mereixen totes aquelles manifestacions humanes abans mencionades\, tant si provenen de la nostra tradició com d’altres civilitzacions. Serà des d’aquesta llibertat com obrirem més fàcilment i sense prejudicis un immens fòrum on puguin sentir-se les veus de totes les cultures i hi tinguin cabuda totes les propostes. I\, molt especialment\, deixarem de creure que el nostre minúscul reducte que anomenem «civilització d’Occident» hagi estat quelcom excepcional. \nFragment extret del text d’Antoni Tàpies «La imaginació del món» \n  \nL’avantguardisme sempre apostava per gestos que desvelaven certa introspecció quant a les reverberacions i possibilitats que tenen les nostres accions\, paraules i pertinences quotidianes. El Mitjó\, concebut el 1991 i creat i instal·lat el 2010 a la terrassa del Museu Tàpies\, és verament un resum d’aquestes actituds d’«alliberació» —per citar Tàpies— que s’esdevenen mitjançant la incomoditat col·lectivitzada i la desobediència. Què succeeix quan portem a terme gestos inesperats i inusuals\, quan incidim en contextos on no «hauríem» d’incidir? \nEntenent el Mitjó com a efígie i com a símbol de la marginalització\, aquest cicle es concep com un ritual pagà que convida nou artistes a venerar aquest objecte i a activar-lo amb nous relats que pertanyen a les realitats de lis creadoris. Com incideix el cos queer en la societat en els aspectes visual i posicional? Per què certs cossos es consideren disruptius\, provocadors\, polèmics\, inferiors? Com podem aprendre a gaudir més d’allò extravagant i obviat? \nSeguint el sol és un solstici prolongat\, un cicle menstrual celebrador i una ofrena al Museu Tàpies com a lloc de trobada\, fricció i acció. El cicle vol reunir diverses veus que creïn parlant des de la marginalització\, la lluita i la resistència\, però també des de la celebració i el joc. Les seves activacions performatives i sonores deixen clar que l’avantguardisme segueix més viu que mai\, i les realitats queer\, descolonials\, dissidents i antiautoritàries de les quals provenen ressonen en la filosofia de Tàpies\, quant a la fugida de l’Occident i a la creativitat desplegada amb el gest del Mitjó\, el qual continua sacsejant i fent trontollar la normativitat. \nLa programació i la curadoria de la segona edició del cicle Seguint el sol han anat a càrrec de Gabriel Virgilio Luciani. La gràfica del programa i el calendari de navegació solar són una proposta dels dissenyadors Ignasi Ayats i Ana Habash; pel que fa a les il·lustracions\, són obra d’Eduard Sales. \n  \nGabriel Virgilio Luciani és comissari i professor d’Història de l’Art establert a Barcelona. La seva recerca se situa en la intersecció entre la teoria queer\, la màgia\, el descolonialisme\, la poesia i l’afectivitat objectual. Entre 2017 i 2019\, en paral·lel als seus estudis de Belles Arts a l’Escola Massana\, va exercir com a comissari de l’espai autogestionat CERA 13\, un laboratori altament experimental i radical situat al barri del Raval. L’any 2020 va finalitzar el màster en Comissariat d’Arts Digitals a la Universitat Ramon Llull – ESDi\, a Barcelona\, durant el qual va col·laborar amb la galeria Dilalica. Entre 2021 i 2024\, va ser cap de redacció d’exibart.es\, una revista de cultura que informa sobre exposicions i festivals d’art contemporani\, amb entrevistes a artistes\, comissaris i directors d’institucions. \nAl llarg dels darrers nou anys\, les seves exposicions comissariades han estat presentades a Art Nou i al festival de videoart Loop\, i ha comissariat\, en solitari o en col·laboració\, projectes a THEFLOOR\, CERA 13\, TKM Room\, Escola Massana\, àngels barcelona – espai 2\, Tangent Projects\, L&B gallery\, Galeria H2O\, Reial Cercle Artístic (com a comissari convidat per a l’edició comissariada 1+1+1 de Loop) i Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona\, entre d’altres. \n  \nSessions programades \nDissabte 22 de març\, a les 13 h: Amaru «Personaje Personaje» Peña \nDissabte 12 d’abril\, a les 13 h: Agnes Essonti Luque \nDissabte 17 de maig\, a les 13 h: feyfeyfey \nDissabte 14 de juny\, a les 19 h: Adrasha \nDissabte 20 de setembre\, a les 18 h: laSADCUM Guillem Jiménez \nDissabte 20 de setembre\, a les 19 h: Sejal Parekh \nDissabte 18 d’octubre\, a les 13 h: Venus Jasper \nDissabte 15 de novembre\, a les 13 h: Bella Báguena \nDissabte 13 de desembre\, a les 13 h: Silvia Albert Sopale \n  \n\nEnllaç a la primera edició del cicle
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-segona-edicio/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/Seguint_el_sol_entrega_2-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250322T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250322T143000
DTSTAMP:20260422T041147
CREATED:20250317T110708Z
LAST-MODIFIED:20250318T172748Z
UID:10000942-1742648400-1742653800@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol. Amaru «Personaje Personaje» Peña
DESCRIPTION:  \nJo juro \n  \nDonem la benvinguda a la primavera i arrenca una nova edició del cicle Seguint el sol\, comissariat per Gabriel Virgilio Luciani. En aquesta ocasió\, Gabriel proposa un programa que qüestiona la normativitat de la societat i que convida les veus queer\, descolonials\, dissidents i antiautoritàries a la terrassa del Museu Tàpies\, on el Mitjó tapià que la presideix esdevé una icona de la marginalització. \nObre aquesta edició Amaru «Personaje Personaje» Peña\, i ho fa amb moltes preguntes: quines són les condicions que s’imposen quan algú no accedeix a «pertànyer»? Perdre la casa? Haver de viure en els marges? Renunciar a allò que és propi per accedir a una cultura diferent? Els cossos trans\, els cossos migrants i tants d’altres es veuen amenaçats pel fet de no encaixar en els estàndards als quals ni tan sols el Mitjó d’Antoni Tàpies respon. \nLa proposta ens convidarà a dibuixar i desdibuixar fronteres traçant l’experiència davant de les institucions migratòries espanyoles i europees. Es tractarà d’una negociació des de la contradicció en un context que es resisteix a ressonar amb una pluralitat de cossos que s’enuncien dissidents\, que desobeeixen —intencionadament o no— i que\, a la seva manera\, responen a les expectatives d’una societat normativa. \n  \nAmaru «Personaje Personaje» Peña (ella) és una culebra travesti nascuda a Quito (Equador) el 1991 i migrant nacionalitzada espanyola després de residir al Regne d’Espanya durant uns anys. Es va formar com a psicoterapeuta i va cursar estudis de postgrau en Mediació i Investigació Artística. Des de 2015 combina la pràctica com a psicoterapeuta\, enfocada en persones trans i sexodiverses\, persones migrades\, racialitzades i pertanyents a la població infantil\, amb la pràctica artística com a performer\, en la qual també tracta l’experiència pròpia com a membre d’algunes d’aquestes col·lectivitats. \n  \nFotografia: Florian Hetz
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-amaru-personaje-personaje-pena/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/Amaru.jpeg
END:VEVENT
END:VCALENDAR