BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20250701
DTEND;VALUE=DATE:20250702
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250301T232303Z
LAST-MODIFIED:20250625T091026Z
UID:10000923-1751328000-1751414399@museutapies.org
SUMMARY:Una escotilla en el buit
DESCRIPTION:Si una obra d’art no aconsegueix aprofitar la màgia que existeix en les pròpies coses\, si utilitza els objectes només perquè signifiquin alguna cosa\, ha desaprofitat una de les seves grans possibilitats. Quan prenem un objecte i el fem significar alguna cosa\, el que estem fent és confirmar-nos a nosaltres mateixos. Estem confirmant els nostres propis conceptes sobre qui som i sobre què és el món. Però permetre que les coses siguin vistes com el que són ofereix un terreny més obert i fèrtil. Al cap i a la fi\, allò desconegut és pura aventura. \nEn el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món el Museu Tàpies ha convidat Marc Caellas a desplegar quatre activacions de l’espai expositiu per tal de dotar d’una nova vida i d’una nova dimensió als materials que s’hi presenten amb la voluntat de repensar-los.  \n  \nActivacions \n  \n25.03.2025 – El fons de les coses. \nMarc Caellas\, natural de Barcelona\, és un artista que treballa amb l’escriptura\, el teatre\, la performance o la curadoria en projectes híbrids que esdevenen llibres\, obres de teatre\, instal·lacions o programes públics i festivals. \nEls seus dos últims llibres publicats són Notes de suïcidi (La Uña Rota\, 2022) i Dos homes que caminen (Menguantes\, 2022)\, aquest últim escrit a quatre mans amb Esteban Feune de Colombi. Anteriorment\, va publicar Carcelona (Melusina\, 2011)\, Caracaos (Melusina\, 2015)\, Drogotá (Planeta\, 2017)\, Neuros Aires (Libros del Zorzal\, 2020) i Teatro del bueno (Teatron Tinta\, 2015). \nHa participat en nombrosos festivals nacionals i internacionals de literatura i arts escèniques com el Festival Iberoamericà de Teatre de Bogotà\, el Festival de Palco e Rúa de Belo Horizonte (Brasil)\, la Biennal de Literatura de São Paulo\, FILBA (Buenos Aires)\, Festival Estival (San Martín de los Andes)\, FIT Cadis\, Festival TNT\, Festival IDEM Casa Encendida\, Festival Escenas do Cambio (Santiago)\, Festival Kosmopolis (CCCB)\, Festival de les Idees (Madrid)\, Festival Cuéntalo (Logronyo)\, Festival Nus (Barcelona)\, Festival Open Heart (Lanzarote)\, Meet You (Valladolid)\, Festival WHIM (Frías)\, entre d’altres. \nHa estat artista resident a Conde Duque Madrid\, Tokyo Arts and Space\, Nau Côclea i Ca’n Timoner Mallorca. \nHa estat reconegut\, en dues ocasions\, amb les ajudes a la creació literària del Ministeri de Cultura\, ha rebut les ajudes Iberescena a la coproducció teatral i ha estat finalista del premi BBVA a la millor obra de teatre amb Suicide Notes. \nHa impartit cursos d’escriptura creativa\, creació escènica i noves dramatúrgies al Museu del Chopo\, el Centre d’Art Conde Duque\, la Universitat de Barcelona\, la Universitat Central de Veneçuela\, la Universitat de los Andes i la Universitat de l’Atlàntic. \n  \n01.07.2025 – Ofrena a la Terra \nAl juliol\, la Terra està assedegada. Cal alimentar-la. L’ofrena a la terra és un ritu d’origen andí basat en la reciprocitat. S’agraeixen als déus els productes rebuts i se’ls fa una ofrena per saciar la seva fam i la seva set. \nConvidada per Marc Caellas\, la conservacionista i activista per l’Amazònia Magdalena Ruiz durà a terme un ritual d’agraïment. Aquesta acció —que és la segona activació del cicle Una escotilla en el buit\, concebut per Caellas en el marc de la mostra Antoni Tàpies. La imaginació del món— pretén qüestionar i ampliar la lectura tradicional de la mostra a partir de la creació d’uns espais en què les obres es confrontin amb el pensament contemporani i s’obrin a múltiples interpretacions.
URL:https://museutapies.org/event/una-escotilla-en-el-buit/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/IMG_3397-scaled.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250701T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250701T190000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250422T153951Z
LAST-MODIFIED:20250627T124605Z
UID:10000986-1751392800-1751396400@museutapies.org
SUMMARY:Ofrena a la terra
DESCRIPTION:Al juliol\, la Terra està assedegada. Cal alimentar-la. L’ofrena a la terra és un ritu d’origen andí basat en la reciprocitat. S’agraeixen als déus els productes rebuts i se’ls fa una ofrena per saciar la seva fam i la seva set.  \nConvidada per Marc Caellas\, la conservacionista i activista per l’Amazònia Magdalena Ruiz durà a terme un ritual d’agraïment. Aquesta acció —que és la segona activació del cicle Una escotilla en el buit\, concebut per Caellas en el marc de la mostra Antoni Tàpies. La imaginació del món— pretén qüestionar i ampliar la lectura tradicional de la mostra a partir de la creació d’uns espais en què les obres es confrontin amb el pensament contemporani i s’obrin a múltiples interpretacions.
URL:https://museutapies.org/event/ofrena-a-la-terra/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/04/pagament-a-la-terra-museu-tapies.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250703T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250703T200000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250410T152027Z
LAST-MODIFIED:20250411T081607Z
UID:10000975-1751569200-1751572800@museutapies.org
SUMMARY:Muérdago
DESCRIPTION:  \nEl Museu Tàpies convida Adelaida a dialogar amb l’univers creatiu de Marta Palau\, amb un concert que posa de manifest com la cantant i l’artista comparteixen una dimensió ritualística que connecta el cos amb la natura i la memòria ancestral. A través de sonoritats orgàniques i atmosferes envoltants\, Muérdago (Vesc) evoca un espai de transició i transformació similar als territoris simbòlics que Palau construeix amb els seus materials primigenis\, com la fusta\, la terra o les fibres vegetals. Ambdues creacions invoquen una experiència sensorial i mística\, en què la matèria i el gest es converteixen en canals per a una connexió profunda amb el sagrat i el tel·lúric. \nAdelaida viu i treballa a la lluna plena. Sirena del cel i de l’infern\, alça la veu en un conjur. Nascuda i crescuda a Barcelona\, es gradua en Belles Arts a la Central Saint Martins alimentant la naturalesa performativa del seu projecte. La seva formació en cant clàssic a l’Orfeó Català es palpa en el seu innovador i personal llenguatge compositiu\, amb què explora els límits de la veu i els seus potencials expressius i ritualístics. A l’escenari es transforma en au fènix; d’au fènix en rapsoda; de rapsoda\, en nereida… \nLa cantautora i productora catalana ha tret recentment el seu segon àlbum\, Muérdago. Es tracta d’un àlbum amb moltes preguntes i poques respostes. Infinits i delicats mantres sonors marquen aquest laberint ASMR farcit de penes i desitjos esfereïts. Hi aplega des de l’ambient més coral a l’electrònica més fosca i barroca\, sempre mantenint la veu com a protagonista. L’àlbum compta amb la col·laboració dels productors catalans MANS O i Pura Cadera\, i ha estat masteritzat per Rashad Becker. El directe va ser estrenat a Sónar 2024 amb una proposta hipnòtica i atmosfèrica\, i des d’aleshores ha anat girant per Europa i\, recentment\, Mèxic. \nAdelaida va debutar amb Cántaro (Càntir)\, un àlbum que va treballar amb LANAV i que va sortir al setembre de 2022\, construït amb capes de veu infinites. El va presentar a Primavera Sound 2022 i 2023\, a l’Eufònic 2022 a la Fundació Joan Miró\, al Festival BAM 2023 i a She Makes Noise 2023\, entre moltes d’altres. \n  \n© Bo Bannink
URL:https://museutapies.org/event/muerdago/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/04/Adelaida.-Muerdago.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250707T093000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250711T140000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250521T112705Z
LAST-MODIFIED:20250616T121003Z
UID:10001016-1751880600-1752242400@museutapies.org
SUMMARY:Extramurs. Casal d'estiu
DESCRIPTION:Què és l’espai públic? Quin ús en podem fer? S’hi pot organitzar una exposició? Quin és el lloc de l’art: el museu o el carrer? \nEn el marc del projecte Extramurs\, que té com a objectius la reflexió sobre el medi ambient i l’espai públic\, i el diàleg entre entitats de la ciutat\, us proposem una setmana dedicada a l’art contemporani\, on explorem el dins i el fora del museu. D’una banda\, coneixerem el museu per dins: com funciona o s’organitza; com es prepara una exposició; quines persones hi treballen. Per l’altra\, a través de tallers d’experimentació i visites dinamitzades\, descobrirem un projecte artístic que tindrà lloc dins i fora del museu: Transitar La Quema\, de l’artista Elena del Rivero. La seva proposta parteix d’una acció que va consistir a cremar les seves obres. Es pot crear a través de la destrucció? Què passa després d’una crema? Quins rastres en queden? Quina memòria? A través de l’exemple del projecte d’Elena del Rivero\, ens endinsarem en les pràctiques artístiques contemporànies i ens els seus llocs de creació i exposició. \nUna proposta del Museu Tàpies per a joves de 12 a 17 anys \nActivitat amb la col·laboració de La Capella\, festival Grec\, Santa Maria del Pi i Tantàgora. \n  \nPrograma \n· Dia 1 (7.7.2025) \nQui és el comissari o comissària d’una exposició? Sabem com funciona un museu? Quines feines fan les persones que hi treballen? On es guarden les obres d’art quan no estan a les sales d’exposició? A través de diversos jocs i dinàmiques coneixerem de més a prop el Museu Tàpies i el seu funcionament. Visitarem espais que habitualment no són accessibles al públic. I iniciarem la creació d’un mapa molt personal de la ciutat que ens guiarà durant els cinc dies de casal. \n· Dia 2 (8.7.2025) \nAnirem a Santa Maria del Pi. De camí cap a aquest espai ens fixarem en els murs i amb altres detalls que ens parlin de la memòria de la ciutat. Visitarem l’interior de l’església\, on hi ha una de les obres d’Elena de Rivero\, i pujarem dalt del campanar\, una talaia perfecte per orientar-nos entre els carrerons de Ciutat Vella. \n· Dia 3 (9.7.2025) \nVisitarem el Centre d’Art La Capella on veurem el muntatge en directe d’una exposició\, la de Milena Rossignoli. També retrobarem el projecte de La Quema d’Elena de Rivero a través de les intervencions que l’artista ha realitzat en aquest centre. Reflexionarem sobre el paper de l’art dins i fora del museu a través d’una pràctica artística col·laborativa. \n· Dia 4 (10.7.2025) \nPujarem fins als jardins de El Grec de Montjuïc a veure les obres d’Elena de Rivero i els preparatius pel festival que cada nit se celebra en aquest recinte. Aprendrem formes d’intervenir artísticament en l’espai públic. \n· Dia 5 (11.7.2025) \nCada matí de la setmana haurem recollit diversos rastres i petits objectes dels llocs que visitarem. Amb aquests materials\, elaborarem un llibre d’artista i acabarem el mapa de la ciutat que ens ha acompanyat al llarg d’aquests cinc dies. \n  \nLa Quema\, 5 d’octubre de 2024. Fotografia: Pablo Gómez Ogando
URL:https://museutapies.org/event/extramurs-casal-destiu/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/04/Elena-del-Rivero_LaQuema_MTa2025.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250708T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250708T210000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250505T162020Z
LAST-MODIFIED:20250708T155631Z
UID:10001000-1752003000-1752008400@museutapies.org
SUMMARY:Llorenç Barber. L'espai alliberat
DESCRIPTION:  \nExtramurs és un projecte artístic del Museu Tàpies que concep la ciutat com un espai d’intervenció i mediació. Amb un enfocament multidisciplinari i plural\, fomenta el diàleg interinstitucional\, el diàleg amb l’espai públic i el diàleg amb el medi ambient. Amb la col·laboració estable d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i del Festival Grec\, Extramurs contribueix a repensar el paper de la institució des d’una perspectiva més holística\, mitjançant intervencions i activitats que responen a les necessitats contemporànies i que fomenten noves narratives comunitàries a l’espai urbà. Inspirant-se en els conceptes de coneixement situat\, aquest esperit impulsa la reflexió sobre com mediem amb l’entorn i com podem habitar el món d’una manera més conscient i integradora. A la vegada\, el gest de considerar els murs de l’espai públic com a portadors de les veus ciutadanes\, espais on es materialitzen els discursos col·lectius i es resignifiquen les experiències compartides\, ens connecta directament amb el pensament tapià. \nAmb un caràcter anual\, cada edició d’Extramurs es presenta a l’espai públic coincidint amb el Festival Grec. Per a l’edició de 2025 s’ha convidat l’artista Elena del Rivero\, sota el comissariat de Mateo Feijóo\, a desplegar el projecte Transitar La Quema. Es tracta d’una proposta que parteix d’un intens treball de recerca i producció col·laborativa al voltant de la crema de les primeres obres de l’artista com a gest de sanació. \nLes instal·lacions concebudes per Del Rivero com a part del projecte Extramurs\, en col·laboració amb estudiants d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona\, es mostraran a la façana i a l’interior del Museu Tàpies\, al Centre d’Art La Capella\, a la basílica de Santa Maria del Pi\, a Galeria Senda\, a Loop Barcelona i als jardins del Teatre Grec. L’exposició inclourà fotografies\, collages\, objectes i un rètol lluminós. La cartografia d’aquests espais intervinguts convidarà a reflexionar sobre la resiliència de les estructures humanes i socials\, així com sobre el diàleg entre passat i present\, posant en evidència les tensions i continuïtats que defineixen la història en la construcció de la ciutat contemporània. \nL’acte inaugural de Transitar “La Quema” tindrà lloc als jardins de Rubió i Lluch amb el concert L’espai alliberat\, que anirà a càrrec de Llorenç Barber\, músic\, compositor\, musicòleg\, campanòleg i pioner de l’art sonor a Europa. Aquest artista visual i sonor\, que és considerat l’introductor del minimalisme a Espanya\, ha creat un campanar portàtil amb el qual ha desenvolupat una tècnica interpretativa pròpia. Els concerts de campanes de Barber s’han celebrat a més de dues-centes ciutats de vint països diferents. Han servit per clausurar tres capitalitats culturals (Lisboa\, Copenhaguen i Estocolm); han sonat en biennals i fires d’art del Japó\, França\, Tailàndia i Brasil\, i han inaugurat dos cops la Cimera Internacional de Caps d’Estat i de Govern (a Salamanca i a Roma). \nEl so de les campanes ens introduirà\, doncs\, en el món d’Elena del Rivero\, una artista internacional compromesa amb la reparació i la memòria. Us convidem a reflexionar plegats sobre la resiliència de les estructures humanes i socials i sobre el diàleg entre passat i present posant en evidència les tensions i continuïtats que defineixen la història en la construcció de la ciutat contemporània. \n  \nAmb la col·laboració d’estudiants d’instruments de vent i percussió del Conservatori Municipal de Música de Barcelona\, de la Fundació Conservatori del Liceu\, de l’Escola de Música l’Antàrtida de Barcelona\, de l’Escola Municipal de les Arts de Santa Perpètua de la Mogoda i de la banda musical La Valenciana\, i amb la complicitat de l’ESMUC. \n  \nUna coproducció del Grec Festival de Barcelona 2025 i el Museu Tàpies \n  \nExtramurs és una iniciativa del Museu Tàpies amb la col·laboració d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i festival Grec i amb la complicitat de Centre d’Art La Capella\, Basílica de Santa Maria del Pi\, Galeria Senda i Loop Barcelona \nAutoria: Elena del Rivero \nComissariat: Mateo Feijóo \nLa realització de Elena del Rivero – La Quema\, a Galícia\, impulsada per A Casa do Pozo\, va comptar amb el suport de: AECID i Fundación Cañada Blanch \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/llorenc-barber-lespai-alliberat/
LOCATION:Jardins de Rubió i Lluch\, c. Hospital\, 56\, Barcelona
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/05/llorenc-barber.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250710T173000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250710T203000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250526T100234Z
LAST-MODIFIED:20250529T102154Z
UID:10001021-1752168600-1752179400@museutapies.org
SUMMARY:Pícnic al Museu Tàpies! 2025
DESCRIPTION:Voleu passar una tarda d’estiu al museu per descobrir les exposicions en curs en família i fer un pícnic a la terrassa del Museu Tàpies? Veniu amb el vostre berenar-sopar i nosaltres us convidarem a la beguda! \nPodreu gaudir de les exposicions següents: Antoni Tàpies. la imaginació del món; Marta Palau. Els meus camins són terrestres i Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència \nHem preparat propostes perquè pugueu gaudir plegats d’aquestes mostres i uns tallers creatius. \nActivitat realitzada en col·laboració amb El culturista.
URL:https://museutapies.org/event/picnic-al-museu-tapies-2025/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Families
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/05/Picnic-al-Museu-Tapies.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250717T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250717T193000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250509T101359Z
LAST-MODIFIED:20250711T114644Z
UID:10001008-1752778800-1752780600@museutapies.org
SUMMARY:Tretze sobre zero. Ritual-acció-performance
DESCRIPTION:Tatuar al pit superior dret del cos els números sagrats de la civilització maia (13 i 0). El 13 és el número de més energia; el zero (0) el van emprar els maies abans que el món occidental fes servir els números aràbics. El zero és l’absència\, el buit\, el no-res; el zero és el silenci\, ampliada l’eternitat estirada de la civilització maia. \nEn el calendari maia Cholq’ij\, els cicles estan compostos per 13 setmanes i 20 dies. Es tracta d’un calendari sagrat de 260 dies (13 x 20 = 260). En la simbologia numèrica maia\, quan es dibuixa el 13 es fan servir dues ratlletes i tres punts; a continuació es deixa un espai a sota i es dibuixa una closca de cargol de mar\, símbol del zero. Així es crea la quantitat de 260\, com els 260 dies del calendari maia\, número de sacralitat ancestral. La modernitat occidental ignora\, secularitza\, fins i tot satanitza el número 13; per als maies\, el 13 és sagrat. El zero és la totalitat\, l’inici i la fi; al·ludeix al cicle de la sembra i es representa amb una closca de cargol de mar. \nEl ritual-acció-performance Tretze sobre zero implica tatuar al cos de Benvenuto Chavajay els números sagrats 13 i 0. Tracta sobre desenterrar la història i activar la memòria\, moltes històries\, moltes ferides i herències acumulades. L’artista guatemalenc activa\, amb aquest gest\, la memòria ancestral per fer un pas endavant\, per sanar i abraçar les ferides i les herències. Es tracta de donar una segona oportunitat a la història. \nChavajay ofereix la seva pell com un sacrifici i una ofrena als seus ancestres. Fereix\, obre clivelles al seu cos\, deixa caure gotes diminutes i negres i crea bonys i solcs de memòria. Cicatriu\, coagulació\, sang i carbó\, dolor i tatuatge. \n  \nBenvenuto Chavajay (San Pedro La Laguna\, llac Atitán\, Guatemala) s’autodefineix com un artista chunchero\, és a dir\, un observador i interventor de chunches\, terme que designa en tz’utujil —llengua materna de l’artista— objectes de rebuig que han perdut el seu valor d’ús. El seu objectiu és identificar\, ratificar i dignificar elements simbòlics que formen part de la història i el coneixement ancestral de la cultura maia\, de la qual és hereu. En aquesta entrevista\, Chavajay pren com a referència les seves obres a la Col·lecció del Museo Reina Sofía per explicar com l’art pot constituir un ritu de sanació enfront de la ferida colonial. Des d’aquesta premissa i allunyat de les lògiques del pensament modern occidental\, l’artista engloba en el seu projecte marc El retorno de las almas la dignificació de les cultures indígenes esborrades de la història. \n  \nUna sessió de la segona edició del cicle Les cadires de Tàpies.
URL:https://museutapies.org/event/tretze-sobre-zero-ritual-accio-performance/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/05/benvenuto.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250917T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250917T203000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250904T115300Z
LAST-MODIFIED:20250915T085032Z
UID:10001058-1758135600-1758141000@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de l'exposició "André du Colombier. Un punt de vista líric"
DESCRIPTION:El Museu Tàpies us convida a la inauguració de l’exposició d’André du Colombier Un punt de vista líric\, comissariada per Adam Szymczyk \nAndré Paliard Iscu va néixer el 1952 a Barcelona. A començaments dels setanta va estudiar Literatura i Filosofia a París. Decidit a esdevenir artista\, es va canviar el cognom per Du Colombier\, que significa ‘del colomar’\, i el 1977 va presentar la seva primera exposició individual\, Modestie\, Compétence\, et Efficacité (Modèstia\, competència\, i eficàcia)\, a la Galeria Éric Fabre de París. Va morir en aquesta mateixa ciutat el 2003. \nLa seva primera obra perdurable va ser una línia platejada vertical: un traç de llapis sobre un full de paper de vidre negre\, com si fos la conseqüència d’afilar l’eina de l’escriptor\, que constitueix un antidibuix realitzat a la contra. Altres peces primerenques són seqüències de fotografies en blanc i negre que documenten accions dinàmiques amb estris domèstics o\, al contrari\, objectes estàtics\, exposats i desnaturalitzats sota una freda llum blanca. \nAl llarg del temps\, el mitjà predilecte de Du Colombier van ser fulls de paper Chromolux reflector\, de mida estàndard\, utilitzats com a fons per a textos manuscrits o en Letraset: paraules deslligades i frases equívoques\, críptiques o codificades. En la pràctica de Du Colombier també trobem escenografies compostes per joguines\, souvenirs turístics i accessoris damunt de taules de centre i altres ubicacions casuals\, peces que solia veure una sola persona i que mai no es van documentar. \nEl «punt de vista líric» del títol d’aquesta exposició —que prové del text que va acompanyar la mostra d’André du Colombier a la galeria parisenca de Patricia Dorfmann el 1999— s’adiu amb l’actitud d’un artista que\, amb les seves obres esquives\, continua confrontant-nos\, lliures i en igualtat\, amb la sempre canviant tasca d’interpretar. \n  \nAndré du Colombier\, Sense títol [La farina i la bossa d’aigua calenta]\, s. d. 1977
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-andre-du-colombier-un-punt-de-vista-liric/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/06/Untitled-la-farine-et-la-bouillote03.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T110000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250714T120632Z
LAST-MODIFIED:20250715T150459Z
UID:10001039-1758362400-1758366000@museutapies.org
SUMMARY:Visita de la comissària a l'exposició "Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència"
DESCRIPTION:En el marc de la programació del Barcelona Gallery Weekend\, el Museu Tàpies ens convida a fer un recorregut per l’exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència\, d’Anna Malagrida —artista representada per la Galeria Senda—\, amb l’acompanyament de Patricia Sorroche\, responsable de les exposicions del museu i comissària de la mostra. Durant aquest recorregut\, podrem conèixer el procés creatiu de l’artista\, així com les reflexions conceptuals i les inquietuds que han donat forma a la seva obra. \nAquesta mostra gira entorn de la idea de la transparència com a ficció contemporània\, i planteja una mirada crítica sobre els límits entre el visible i l’ocult\, entre el que s’exposa i el que es vela. Amb un treball que es mou entre la fotografia\, el vídeo i la instal·lació\, Malagrida ens proposa pensar l’espai urbà\, la natura i els gestos quotidians com a escenaris d’opacitat i resistència.
URL:https://museutapies.org/event/anna-malagrida-opacitas-velar-la-transparencia/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/07/Screenshot_1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T120000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250904T142634Z
LAST-MODIFIED:20250908T123619Z
UID:10001066-1758366000-1758369600@museutapies.org
SUMMARY:Visita amb l'artista a l’exposició “Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència”
DESCRIPTION:En el marc de la programació del Barcelona Gallery Weekend\, el Museu Tàpies ens convida a fer un recorregut per l’exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència\, d’Anna Malagrida —artista representada per la Galeria Senda—\, amb l’acompanyament de l’artista. Durant aquest recorregut\, podrem conèixer el procés creatiu de l’artista\, així com les reflexions conceptuals i les inquietuds que han donat forma a la seva obra. \nAquesta mostra gira entorn de la idea de la transparència com a ficció contemporània\, i planteja una mirada crítica sobre els límits entre el visible i l’ocult\, entre el que s’exposa i el que es vela. Amb un treball que es mou entre la fotografia\, el vídeo i la instal·lació\, Malagrida ens proposa pensar l’espai urbà\, la natura i els gestos quotidians com a escenaris d’opacitat i resistència. \n  \nAnna Malagrida a l’exposició. Foto: Pep Herrero
URL:https://museutapies.org/event/visita-amb-lartista-a-lexposicio-anna-malagrida-opacitas-velar-la-transparencia/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/Anna-Malagrida-artista-20250312-roda-premsa-AnnaMalagrida.Opacitas-MuseuTapies-Foto-Pep-Herrero-28-scaled.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T200000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250630T092027Z
LAST-MODIFIED:20250724T093508Z
UID:10001034-1758391200-1758398400@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol. Guillem Jiménez / laSADCUM
DESCRIPTION:Oliver 04 \nAquest assaig corporal és la posada en escena d’una indagació entorn de les poètiques digimodernistes. Serveix de recopilació de diverses investigacions gestuals que provenen del món que Guillem Jiménez\, coreògraf i ballarí barceloní\, cerca construir a través de la seva companyia\, laSADCUM. Un portal a un món de fantasia que porta a un extrem certs comportaments corporals conreats pel capitalisme i el ciberespai.  \nMitjançant la sàtira\, Jiménez proposa un personatge regit per les lògiques de la màgia pop\, els becaris\, el tecnofeudalisme i un seguit de convencions culturals online i offline. Oliver és una mena d’alter ego\, no només de Jiménez\, sinó de tot un règim de cossos subjectes a les autoritats que operen en els intersticis de l’algoritme digital. \n  \nGuillem Jiménez / laSADCUM \nlaSADCUM és una companyia barcelonina de dansa del coreògraf Guillem Jiménez que\, a partir de la dansa i la coreografia\, tracta certes poètiques de l’era postinternet. \nlaSADCUM ha desenvolupat quatre peces escèniques\, dues de petit format (The Uncanny Valley\, 2019\, i The Lesson\, 2020) i dues de gran format (Aclucalls\, 2022 i Navaja\, 2024). També ha fet dues exposicions (Classmates\, 2020\, i Twink Twink Twink\, 2022)\, tallers i programes de comissariat\, a més de col·laborar amb diversos artistes i institucions. Ha rebut els premis ActAward 2021 a millor peça (The Lesson)\, 10 Sentidos 2021 a millor peça (The Lesson)\, DansaCat 2024 a millor música (Aclucalls)\, DansaCat 2024 a millor coreografia (Aclucalls)\, DansaCat 2024 a millor espectacle (Navaja) i Pedra Viva 2024 (Navaja). \nLes seves obres s’han pogut veure a espais com el CCCB\, Teatros del Canal\, Festival Dansa València\, La Casa Encendida\, el Museo Guggenheim Bilbao\, Dansa Metropolitana\, Tanečno Festival\, Teatro Réplika\, Sala Apolo\, Pluto i La Mutant\, entre d’altres. \nGuillem Jiménez\, d’altra banda\, treballa com a intèrpret (amb Pedro Torres\, Amaranta Velarde\, Mar Aguiló\, Benjamin Abel\, entre d’altres) i com a assistent de coreografia / director de moviment (amb Meritxell de Soto\, Marina Fueyo\, Gabriela Richardosn\, entre d’altres). Aquest any estrena a Antic Teatre\, en el marc del Festival Grec\, Duplex Studio (2025)\, una peça cocreada amb el coreògraf Luqui Lagomarsino. \nUna sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”\, a cura de Gabriel Virgilio Luciani. \n  \n[Fotografia: Guillem Jiménez en Duplex Studio\, @gergelyofner ]
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-guillem-jimenez/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/06/GuillemJimenez-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T200000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250807T095458Z
LAST-MODIFIED:20250902T160147Z
UID:10001051-1758394800-1758398400@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol. Sejal Parekh
DESCRIPTION:  \nWhat Did You Say \nWhat Did You Say (Què has dit) és una investigació sociològica i sonora sobre la distorsió del significat i dels fets a causa de la incomunicació o el malentès\, ja sigui deliberat o no. Activada per l’artista indobritànica Sejal Parekh\, la performance —que funciona més com una confrontació que no pas com una representació— s’enfronta a les traduccions imperials errònies\, a la sordesa deliberada del poder i a la violència simbòlica que implica demanar a algú que es repeteixi en una llengua que no és la seva. \nLa proposta estableix diàlegs dinàmics amb diversos fenòmens de comunicació no verbal\, com el zikr sufí\, en què l’alè transporta significats que van més enllà de la raó; el cant vèdic\, la potència del qual rau en la memòria vibracional\, o el llenguatge de tambors ashanti\, en què el ritme expressa allò que no es pot dir amb paraules. A més\, la peça proposa una acció participativa basada en una versió d’un joc infantil conegut antigament al Regne Unit com a Chinese Whispers. Els orígens sinòfobs del nom del joc dialoguen amb altres formes de burla i exclusió culturals\, com ara el terme grec bàrbar\, d’etimologia onomatopeica\, que imitava burlescament els sons de les llengües que no eren el grec. \nEl Mitjó de Tàpies serà activat com a dispositiu d’escolta o com a testimoni a través de sons de xiuxiueigs i elements semiòtics que el públic haurà d’intentar desxifrar navegant per l’espai al voltant de l’escultura. En paraules de l’artista\, «què passa quan els xiuxiueigs prenen forma\, volum i permanència?». El gest corporal d’inclinar-se col·lectivament\, intentar comprendre\, escoltar activament i acceptar la incomoditat sagrada de no entendre constitueixen el nucli d’aquesta coreografia espacial. \n  \nSejal Parekh és una artista interdisciplinària que\, mitjançant instal·lacions específiques per al lloc\, treballs en vídeo i so\, excava les topologies intricades de l’hiraeth\, una condició diaspòrica gal·lesa que transcendeix la simple nostàlgia i articula\, en canvi\, una reimaginació radical de l’habitatge espacial i cultural. \nA partir d’una comprensió profunda dels sistemes de mons paral·lels on les dinàmiques culturals no són simple objecte d’observació\, sinó que es desmantellen de manera performativa\, l’estratègia estètica de Parekh constitueix una arqueologia fonamental del gest: recupera i transforma objectes\, motius i accions performatives que històricament s’han utilitzat per marginalitzar i estratificar\, i els transmuta en instruments matisats de refusament crític. \nSejal té un màster en Escultura pel Royal College of Art de Londres. La seva obra s’ha exposat al MACBA\, Somerset House\, Hope93\, Ovada Gallery\, SWAB Art Fair\, Art Meets Apolo amb Galeria Senda i Stone Space Gallery. Pròximament exposarà a la Barbati Gallery de Venècia\, la VHC Gallery de l’Índia i l’Espai Souvenir del Loop Festival 2025. \nUna sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”\, a cura de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-sejal-parekh/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/08/Sejal-Parekh-Portrait-Side-WDYS.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250924T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250924T190000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250902T090442Z
LAST-MODIFIED:20250903T074533Z
UID:10001061-1758708000-1758740400@museutapies.org
SUMMARY:Portes obertes i visita comentada per La Mercè 2025
DESCRIPTION:Com cada any\, amb motiu de les festes de La Mercè\, el Museu Tàpies ofereix una jornada de portes obertes\, de les 10 a les 19 h\, i una visita comentada gratuïta\, a les 17.30 h\, per aproximar-se a les exposicions en curs: \nAntoni Tàpies. La imaginació del món \nAnna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència \nAndré du Colombier. Un punt de vista líric \ni al projecte Extramurs 2025. Elena del Rivero. Transitar “la Quema” \n  \nCartell de la Mercè 2025. Director artístic del cartell: Lluís Danés \n 
URL:https://museutapies.org/event/portes-obertes-i-visita-comentada-per-la-merce-2025/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/Merce2025-cartell-.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250925T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250925T183000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250722T161315Z
LAST-MODIFIED:20250916T153019Z
UID:10001045-1758823200-1758825000@museutapies.org
SUMMARY:Joan Morey. Doble esdeveniment
DESCRIPTION:L’any 2004\, i com a part d’un projecte artístic\, Joan Morey es va tatuar «DECEPTION» a l’avantbraç esquerre. L’elecció d’aquesta paraula no va ser arbitrària: en anglès\, el terme encarna una ambigüitat semàntica\, múltiples capes interpretatives i un alt potencial de malentesos. Lluny de considerar-la una afirmació tancada\, li va servir per assenyalar una de les condicions estructurals de l’art: el seu caràcter artificiós\, ficcional i fins i tot enganyós\, però\, al mateix temps\, la seva capacitat per vehicular formes complexes de veritat.  \nAl llarg d’aquests vint anys\, aquella inscripció a la pell es pot llegir com l’inici simbòlic d’una trajectòria artística basada en l’ambigüitat\, la pluralitat i l’obertura. Lluny de buscar formes definitives o un llenguatge unívoc\, Joan Morey ha desenvolupat el seu treball des de posicions inestables i\, en ocasions\, contradictòries. En aquesta oscil·lació resideix precisament la seva potència: la capacitat d’allotjar altres veus\, encarnar cossos aliens i canalitzar demandes —propies i col·lectives— que interpel·len críticament el present.  \nEn aquest context s’inscriu la performance DOBLE ESDEVENIMENT (en procés des de 2004)\, concebuda no pas com una obra tancada\, sinó més aviat com una màquina o un mecanisme de producció obert. El seu títol fa referència a la tècnica teatral del double event\, que descriu la coexistència simultània de dos nivells perceptius en escena: d’una banda\, l’esdeveniment ficcional; de l’altra\, el reconeixement conscient del dispositiu escènic. Així\, la proposta funciona com un sistema de transferència i desplaçament\, una mena de joc de les cadires\, amb testimonis i miralls que desafien la noció d’autoria i de presència unitària i en què cos\, temps i mirada entren en fricció constant.  \n  \nAmb la col·laboració especial de: Sílvia Arenas\, Sònia Gómez i Ester Guntín. \n  \nJoan Morey (Mallorca\, 1972) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de finals dels anys noranta\, la seva pràctica artística inclou performances\, vídeos i instal·lacions\, així com obres sonores i gràfiques\, per explorar la intersecció entre teatre\, cinema\, filosofia\, sexualitat i subjectivitat. La seva obra es caracteritza per una profunda reflexió sobre l’autoritat\, el poder i les dinàmiques de domini\, explotació i desigualtat presents al llarg de la història de la humanitat.  \nHa presentat performances\, obres i intervencions site-specific en nombrosos museus\, centres d’art i galeries. Entre les seves exposicions individuals de caràcter retrospectiu destaquen COL·LAPSE. Màquina desitjant\, màquina de treball\, comissariada per Latitudes\, al Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats (Barcelona\, 2018); COL·LAPSE. Màquina de representació\, comissariada per Alex Brahim\, al Claustro de San Agustín – Museo de la Universidad Nacional de Colombia (Bogotà\, 2019-2020) i COL·LAPSE. Màquina cèlibe\, comissariada per Latitudes\, al Casal Solleric (Palma de Mallorca\, 2020). \n  \nActivitat en el marc de la segona edició del cicle Les cadires de Tàpies\, coordinat per Judith Barnés.
URL:https://museutapies.org/event/joan-morey-doble-esdeveniment/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/07/Joan-morey.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250930T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250930T203000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250807T104521Z
LAST-MODIFIED:20250929T155954Z
UID:10001055-1759255200-1759264200@museutapies.org
SUMMARY:Jo\, tu\, món. Símbol i univers. Jornades d'estudi
DESCRIPTION:Després de l’èxit de la primera edició de les jornades d’estudi “Jo\, tu\, món: símbol i univers”\, que tingueren lloc l’any passat dintre del programa commemoratiu del centenari del naixement de l’artista\, el Museu Tàpies organitza la segona i darrera edició d’aquest programa\, amb la voluntat d’acabar d’aprofundir en un dels àmbits més complexos i essencials de la producció d’Antoni Tàpies: la seva capacitat de construir un llenguatge simbòlic que transcendeix la materialitat i s’endinsa en l’experiència íntima i universal alhora. \nAquestes jornades\, que han reunit teòrics de l’art\, poetes i especialistes de la imatge\, han permès desplegar una lectura renovada i polifònica de la sèrie Sèrie Teresa i de la carpeta Cartes per a la Teresa\, un corpus fonamental per comprendre el diàleg entre art\, escriptura i existència en la trajectòria de l’artista. \nLa producció tapiana s’entén com un assaig viu que articula un univers simbòlic on la dimensió poètica i la materialitat de les formes s’interrelacionen. El treball sobre Cartes per a la Teresa i la Sèrie Teresa posa en evidència aquesta dialèctica entre el signe i el gest\, la paraula i l’espai\, així com la intersecció entre la vida privada i la construcció pública d’una obra. Aquest corpus iconogràfic i textual il·lustra la noció d’un art que no es limita a la mera representació\, sinó que esdevé un procés d’exploració i construcció d’un univers simbòlic obert\, on l’obra es presenta com una forma de meditació i de comunicació que s’expandeix més enllà dels límits del propi artista. \nL’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, que actualment es pot veure al Museu Tàpies\, acull una selecció de dotze peces de la carpeta Cartes per a la Teresa (1974)\, consolida aquesta investigació\, oferint al públic una oportunitat única per endinsar-se en la intersecció entre la correspondència amorosa\, el collage i la litografia\, mitjançant un llenguatge que conjuga el gest còsmic amb la proximitat del quotidià. Aquest conjunt il·lustra la capacitat de Tàpies per desxifrar i reconstruir una experiència vital compartida\, convertint-la en un espai de significació múltiple i oberta a interpretacions diverses. \nEn aquesta línia\, les jornades “Jo\, tu\, món. Símbol i univers” reafirma la voluntat del Museu Tàpies de situar l’obra de l’artista en un marc interdisciplinari que permeti analitzar-la com un fenomen on conflueixen la història personal\, la dimensió simbòlica\, la política i la reflexió estètica. Aquest marc teòric més ampli evidencia com l’art de Tàpies transcendeix el seu context històric i cultural per convertir-se en una expressió universal\, on la relació entre signe i món s’amplifica fins a configurar un nou univers. \n  \nPROGRAMA \n  \nSESSIÓ 1 \nData: 30 de setembre del 2025 \n18 h. Benvinguda i presentació de les jornades a càrrec d’Imma Prieto \n18.10 h. Conferència “Una educació per la pedra” a càrrec de Pedro G. Romero \n18.50 h. Conferència “Cartes visuals: desbordaments del llenguatge\, matèria\, afecte i gest” a càrrec d’Andrea Soto Calderón \n19.30 h. Lectura poètica “Pau revolta” a càrrec de Blanca Llum Vidal \n20 h. Torn obert de preguntes \n20.30 h. Cloenda \n  \nSESSIÓ 2 \nData: 1 d’octubre del 2025 \n18 h. Presentació de les jornades a càrrec de Judith Barnés \n18.10 h. Conferència “Assajos sobre l’amor sense història” a càrrec de Raül Garrigasait \n18.50 h. Lectura poètica “Els dies d’estrassa” a càrrec d’Eloy Fernández Porta \n19.30 h. Taula de debat final \n20.00 h. Cloenda \n  \n[Imatge: Antoni Tàpies. Maqueta original (1971) per a la sèrie de litografies\, litografies-collage i collages Cartes per a la Teresa\,  1974. © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025] \n  \nEnllaç a la primera edició de les jornades \n 
URL:https://museutapies.org/event/jo-tu-mon-simbol-i-univers-seminari/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/08/OG-473-cartesteresa_B_FG.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20251001
DTEND;VALUE=DATE:20251005
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250926T173212Z
LAST-MODIFIED:20250930T114432Z
UID:10001081-1759276800-1759622399@museutapies.org
SUMMARY:Museu Habitat: II Trobada Internacional Contrariar abismes. Poètiques d'escala 2025
DESCRIPTION:Amb dos anys de trajectòria\, el programa Museu Habitat ha obert diversos espais de reflexió\, intercanvi\, producció i experimentació entorn de la història i l’actualitat de la institució museu. El Museu Habitat s’ha construït com un organisme proteïforme que busca congregar diferents tipus de comunitats i generar espais no consensuals. La tasca de mobilització de trobades i accions ha estat duta a terme per un equip plural d’artistes\, curadors\, activistes i gestors\, que inclou els col·lectius d’investigació i mediació Entrar Afuera\, IDRA i Transductores. \nEl conjunt d’iniciatives desplegades s’ha complementat amb dues trobades i una exposició. La primera trobada\, “Quin museu?”\, realitzada el maig del 2024\, partia d’una pregunta que representa el germen del programa: quin museu és possible i desitjable avui? I d’aquí a 50 anys? La segona\, “Capgirar encanteris”\, constatava que avui ja no és possible reflexionar sobre la institució exclusivament des dels seus propis fonaments\, siguin aquests físics o conceptuals. Pensar i actuar només a partir del que succeeix dins d’aquest edifici normatiu condueix a una inevitable frustració sensible i epistemològica. Per la seva banda\, a través de més de 120 obres\, l’exposició “Fabular paisatges” reflexionava sobre com es construeixen els dispositius d’exposició\, quins relats es privilegien i quines històries es silencien. En la línia d’aquestes dues trobades i tenint en compte la polarització que va suscitar Fabular paisatges\, el Museu Habitat obre un nou moment de síntesi i de possibles reformulacions a partir del seminari “Contrariar abismes. Poètiques d’escala”. \nEl desembre del 2024 es va dur a terme al CAP Gornal una assemblea organitzada pel col·lectiu Entrar Afuera i mediada per Ràdio Nikosia\, en què van convergir agents socials i institucionals. En aquesta assemblea es va prendre la noció de vertigen com a espai clínic\, d’experiència personal i de desafiament institucional\, des d’on replantejar rols i suscitar vivències. En aquest sentit\, la impotència general que tots sentim davant la guerra\, la desigualtat\, el racisme\, les violències de gènere i la devastació de la natura\, sembla abocar-nos irremeiablement a l’abisme\, però alhora ens convoca\, de manera definitiva\, a la resistència. Aquesta es planteja com una necessitat urgent. \nEn aquest context\, el Museu Habitat proposa una dinàmica de treball en múltiples escales\, que van del micro al macro i viceversa\, i que s’endinsa en els intersticis\, en les opcions no definides\, és a dir\, en allò situat entre el gest i l’acció\, entre allò personal i allò social\, entre el discurs i els afectes. \n“Contrariar abismes. Poètiques d’escala” es desplega a partir de tres eixos conceptuals: exposar\, narrar\, fabular. Exposar i narrar són dues de les tasques intrínseques del museu i ambdues funcionen en una interacció constant. Les decisions sobre què i com s’exposa construeixen un relat que pot i ha de ser interpel·lat de manera permanent. Al seu torn\, fabular és pensat aquí com una manera d’imaginar altres formes de narrar\, però també com un exercici de confrontació amb allò que ha estat fabulat. \nEn aquest sentit\, la trobada busca reprendre i obrir interrogants\, contradiccions i propostes amb la voluntat de generar vies d’escapament que puguin donar lloc als moviments transformadors necessaris i a la construcció d’altres espais i maneres de fer. \nDescarregueu-vos el programa 
URL:https://museutapies.org/event/museu-habitat-ii-trobada-internacional-contrariar-abismes-poetiques-descala-2025/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/images.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251008T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251008T190000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250908T132302Z
LAST-MODIFIED:20251117T154815Z
UID:10001069-1759946400-1759950000@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del vinil del cicle "Les Cadires de Tàpies" 2024
DESCRIPTION:El Museu Tàpies presenta el vinil fruit de la primera edició del cicle Les cadires de Tàpies\, un dispositiu que recull una selecció de les accions sonores que tingueren lloc l’any passat amb motiu de l’Any Tàpies. Aquesta primera edició del cicle\, de caràcter multidisciplinari\, va reunir propostes d’artistes que van treballar a partir de la veu\, la paraula i la memòria oral emprant l’univers tapià com a punt de partida per a l’experimentació performativa. \nLes accions\, desenvolupades en el marc de la commemoració del centenari del naixement de l’artista\, van ser concebudes expressament per al museu i van desplegar llenguatges diversos\, que anaven de la música al text i del gest al so\, des de perspectives molt singulars. La primera edició del cicle Les cadires de Tàpies va comptar amb la participació de MUOM\, Félix Denuit\, Biel Mesquida\, Itziar Okáriz\, Cabosanroque\, Joana Gomila\, Bartolomé Ferrando\, Blanca Llum Vidal i Los Sara Fontán\, Hugo Gómez-Chao Porta\, Amidea Clotet (Cicle Difraccions)\, Eduard Escoffet\, Mal Pelo i Niño de Elche. \nLa publicació d’aquest vinil respon a la voluntat de donar continuïtat i permanència a un projecte pensat per ser viscut en directe. Fixar-ne una part en un suport físic com el vinil permet escoltar-lo des d’un altre lloc\, més íntim\, i alhora prolonga la potència evocadora de les accions sonores. Amb aquest gest\, el Museu Tàpies reivindica el valor de l’escolta i l’arxiu sonor com a formes actives de transmissió de la memòria artística. \nEn el marc de la presentació\, es farà una audició del vinil i es comptarà amb la presència d’alguns dels artistes convidats. A més\, qui vulgui adquirir el vinil en aquesta ocasió\, gaudirà d’un preu especial de 25 euros (el preu oficial és de 30 euros). \nEn el marc de la Càtedra Antoni Tàpies – UPF d’Art i Pensament Contemporanis. \n 
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-vinil-les-cadires-de-tapies-2024/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/Screenshot_12.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251009T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251009T193000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250902T090537Z
LAST-MODIFIED:20250902T091415Z
UID:10001063-1760032800-1760038200@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del programa d’accions per a escoles per al curs 2025-2026
DESCRIPTION:  \n“Hi ha casa perquè hi ha intempèrie. I la intempèrie demana empara.  \nHi ha escola perquè hi ha món. I el món demana atenció. \nHi ha casa i hi ha escola perquè\, en l’empara i en l’atenció\, cadascú pot fer camí i madurar\, per donar fruit.  \n¿Quina mena de fruit? De més casa i de més món.” \n  \nJosep Maria Esquirol\, L’Escola de l’ànima. (Barcelona: Quaderns Crema\, 2024). \n  \nPresentació del programa d’accions per a escoles del Museu Tàpies per al curs 2025-2026\, adreçat a docents de tots els nivells educatius. Iniciarem la sessió amb una xerrada\, a càrrec del filòsof Josep Maria Esquirol\, al voltant de l’educació per a l’atenció i per a la pau. Seguidament\, explicarem les diverses propostes i novetats que oferim per a aquest curs. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-programa-daccions-per-a-escoles-per-al-curs-2025-2026/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/i-k74b6sw-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251014T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251014T190000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250926T162248Z
LAST-MODIFIED:20250929T151646Z
UID:10001078-1760464800-1760468400@museutapies.org
SUMMARY:Ritme i substàncies
DESCRIPTION:En el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, el Museu Tàpies presenta la tercera activació del cicle Una escotilla en el buit\, una sèrie propostes concebudes per l’escriptor Marc Caellas per activar els materials que presenta l’exposició\, tot posant en valor l’esperit epocal en què ens situem. En aquesta ocasió\, aquell col·lectiu de creadors i intel·lectuals que\, als anys quaranta i cinquanta\, van renovar l’escena cultural barcelonina amb conferències\, recitals i accions avantguardistes. \nEl duet invocarà veus imprescindibles de la poesia del segle xx\, com Carlos Edmundo de Ory\, Joan Perucho\, J. V. Foix i Juan Eduardo Cirlot\, per establir un diàleg viu entre paraula i so. La lectura i la música esdevindran un espai compartit de descoberta i experimentació\, fidel a l’esperit transgressor que caracteritzava el Club 49 i a com Antoni Tàpies entenia l’art: com a interrogació constant i com a obertura al món. \nAquesta proposta ofereix al públic una experiència íntima i immersiva que convida a escoltar d’una altra manera\, a deixar-se sorprendre i a habitar un espai on la poesia i la música no només es troben\, sinó que es potencien mútuament.
URL:https://museutapies.org/event/ritme-i-substancies/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/i-TTMGzZB-X4.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251016T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251016T210000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20251006T160027Z
LAST-MODIFIED:20251006T170924Z
UID:10001093-1760641200-1760648400@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de l'exposició: Germaine Dulac. Je n’ai plus rien
DESCRIPTION:Inauguració de l’exposició Germaine Dulac. Je n’ai plus rien\, comissariada per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Imma Merino\, crítica de cinema i professora universitària. L’esdeveniment tindrà lloc dijous\, 16 d’octubre de 2025\, a les 19 h\, al Museu Tàpies (Carrer d’Aragó\, 255\, Barcelona). \nGermaine Dulac. Je n’ai plus rien és la primera exposició monogràfica dedicada a Germaine Dulac (Amiens\, 1882 – París\, 1942) en el context nacional. La mostra parteix d’una selecció de films\, textos i materials d’arxiu –alguns d’inèdits– que permeten explorar la complexitat de l’obra cinematogràfica d’aquesta destacada cineasta i teòrica de l’avantguarda artística. Alhora\, apropa l’espectador a l’impressionisme cinematogràfic francès\, proper a cert cinema narratiu\, i facilita l’anàlisi de les tensions crítiques envers les jerarquies heteropatriarcals del seu temps\, així com del cinema experimental i del cinema de tall documental del final de la seva trajectòria. \nL’exposició recupera més de trenta anys de carrera i planteja una reflexió rigorosa sobre el cinema\, la imatge i la reivindicació de la figura femenina. A més\, ens recorda l’etern retorn de la història i constitueix una denúncia de l’ascens dels nacionalismes i la ultradreta. \nLa retrospectiva s’expandeix amb un cicle de cinema a la Filmoteca de Catalunya (de l’1 d’octubre al 23 de novembre) i amb la publicació del llibre Germaine Dulac. ¿Qué es el cine? (Wunderkammer / Museu Tàpies\, 2025)\, que recull\, per primera vegada en castellà\, els textos i conferències de la cineasta. \nL’entrada a la inauguració general és gratuïta i sense reserva prèvia.
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-germaine-dulac-je-nai-plus-rien/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/MTa2025-Dulac_la-coquille-et-le-clergyman.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251018T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251018T150000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20251002T163215Z
LAST-MODIFIED:20260223T134032Z
UID:10001092-1760792400-1760799600@museutapies.org
SUMMARY:Venus Jasper. Weeping Swamp (Pantà ploraner)
DESCRIPTION:Venus Jasper\, artista multidisciplinari\, desplega una nova performance en directe fruit de la seva investigació en curs Wetlands Worship (Lloança dels aiguamolls)\, una exploració de les emocions pantanoses\, el dolor climàtic\, la queeritat i les ecologies sagrades. La performance\, en què es poden sentir diversos sons d’aigua\, insectes i metall acompanyats d’una màquina de soroll i de veus inquietants\, sorgeix de les modalitats narratives de ficció especulativa i de la desconstrucció narrativa. Un llegat que mira cap al futur i parla d’un mar turbulent i en descomposició\, i d’un viatge a una mítica illa-pantà on la putrefacció és sagrada i la ira té els seus propis rituals. \nVenus Jasper compta amb el suport de Mondriaan Fund i desenvoluparà l’obra durant una residència d’una setmana a Graner\, centre experimental de moviment i dansa de Barcelona\, on també es dedicarà a investigar i queeritzar el llegat de les aloges i les encantades\, esperits de l’aigua del folklore català. \n  \nVenus Jasper (elli/ell)\, artista visual queer\, cantant i performer\, també es dedica a l’educació\, l’escriptura i el comissariat\, i actualment resideix a Amsterdam. En la seva obra contracultural i ritualista imagina postcapitalismes vibrants i sensuals que auguren la descolonització de l’Antropocè\, renoven l’afinitat amb tots els éssers i activen les perspectives (neuro)queer i transhistòriques sobre l’ecologia\, el folklore\, la cultura contemporània\, l’espiritualitat i el jo. \nUna sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”\, a cura de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/venus-jasper-weeping-swamp-panta-ploraner/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Venus-Jasper-_Ouo_Ouo_Ou×_Ouo_Ou_Ouƒ_Ouƒ_Ou¡-_Ou_Ou╗_Ou▒-_Ouy_Ouy_Ouƒ_OyC_Ou©_OuA_Ou╗-_-2023-_-photo-by-Andrej-Vasilenko-_-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251019T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251019T140000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20251002T142853Z
LAST-MODIFIED:20251002T142853Z
UID:10001088-1760871600-1760882400@museutapies.org
SUMMARY:Cinematàpies. Dibuixar amb la llum
DESCRIPTION:Taller de cinema sense camera a partir de l’obra d’Antoni Tàpies\, en el marc del festival Barcelona Dibuixa. A càrrec d’Eduardo Filippi. \n  \nDurant tot el matí de diumenge\, Cinematàpies: dibuixar amb llum funcionarà com un espai viu de creació i inspiració col·lectiva. A partir de l’observació lliure de les exposicions del museu\, les famílies i visitants podran experimentar amb tècniques artesanals de cinema sense càmera\, treballant directament sobre pel·lícula analògica de 16 mm. \n  \nLa proposta posa el focus en el gest manual com a forma de donar vida a imatges en moviment: pintar\, ratllar\, perforar o raspar pel·lícula verge\, utilitzant tèc- niques de subtracció per compondre fragments de cinema en bucle. A mesura que vagin sorgint resultats\, s’aniran projectant de forma gairebé continua al llarg de la jornada\, generant així un flux col·lectiu de llum\, ritme i formes animades. Una experiència sensorial i oberta que transforma el museu en un petit centre d’imatge en moviment\, on el que està exposat a sala dialoga amb la creativitat del públic a través del cinema experimental. Taller adreçat a persones de totes les edats. No cal experi- ència prèvia.  \n  \nEduardo Filippi és arquitecte\, cineasta experimental i performer\, especialitzat en la intersecció entre l’art\, el cinema i l’arquitectura. La seva obra explora les possibilitats del cinema expandit\, les instal·lacions audiovisuals i les performan- ces multidisciplinàries\, combinant tècniques analògiques i contemporànies per gene- rar experiències immersives i sensorials.
URL:https://museutapies.org/event/cinematapies-dibuixar-amb-la-llum/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Screenshot_3.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251022T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251022T193000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20251007T084635Z
LAST-MODIFIED:20251020T172807Z
UID:10001096-1761156000-1761161400@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del llibre: ¿Germaine Dulac. Qué es el cine?
DESCRIPTION:En el marc de la mostra Germaine Dulac. Je n’ai plus rien\, el Museu Tàpies acull la presentació del llibre ¿Qué es el cine? – Germaine Dulac\, una publicació que ofereix per primera vegada en llengua castellana una acurada selecció de textos i conferències de la cineasta francesa. Aquest volum és fruit d’una coedició entre el Museu Tàpies i l’editorial Wunderkammer\, i recull els escrits que Marie-Anne Colson-Maleville\, companya vital i col·laboradora artística de Dulac\, va compilar amb l’objectiu de preservar i difondre el seu pensament cinematogràfic. \n¿Qué es el cine? no només constitueix un veritable ideari cinematogràfic de Dulac\, sinó que també s’erigeix com un document essencial per entendre la història del cinema\, especialment el paper pioner de les dones en els seus orígens. Les reflexions de Dulac anticipen qüestions que encara avui continuen sent fonamentals: la relació entre art i tecnologia\, la dimensió poètica de la imatge en moviment\, o la necessitat d’un cinema lliure\, emancipat de les convencions narratives i comercials. Aquest llibre és\, en definitiva\, un homenatge a una artista avançada al seu temps\, que va obrir camins per al cinema d’avantguarda i el pensament feminista dins la creació audiovisual. \nLa presentació comptarà amb la participació d’Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies i una de les comissàries de l’exposició; Tània Balló\, directora de cinema i productora independent; i Elisabet Riera\, editora de Wunderkammer. Les tres ponents oferiran una conversa al voltant del llegat de Germaine Dulac\, la vigència del seu pensament i la importància de fer accessibles aquests textos al públic contemporani. \nL’acte finalitzarà amb un recorregut comentat per la mostra Germaine Dulac. Je n’ai plus rien\, conduït per Tània Balló\, que permetrà aprofundir en la figura i l’obra d’aquesta creadora fonamental per entendre la modernitat cinematogràfica.
URL:https://museutapies.org/event/germaine-dulac-que-es-el-cinema/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Que-es-el-cine-Germaine-Dulac_sq_sh_524_10.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251029T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251029T190000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250918T161540Z
LAST-MODIFIED:20251028T113307Z
UID:10001072-1761760800-1761764400@museutapies.org
SUMMARY:Maladruà\, amb Estel Boada i Xavier Michel
DESCRIPTION:“Maladruà” és “maladroit”. Vol dir “maldestre” en francès. Tanmateix\, la interpretació de llengües i codis de diferents regions sempre juga un paper maldestre a l’hora d’establir connexions immediates.  \nEstel Boada (Catalunya)\, cantant i artista multidisciplinària\, conjuntament amb Xavier Michel (França)\, performer poètic de l’absurd\, ens introduiran a l’univers d’André du Colombier a través d’una mirada plena d’humor\, jocs lingüístics i experimentació amb l’espai. \nAquesta proposta forma part del programa RELÉ de les jornades ARTefACTe5\, un projecte de CLUB9 per al foment de la performance francesa contemporània. Compta amb el suport de l’Espai nyamnyam. \n  \nXavier Michel (Poitiers\, 1990) té un títol en Enginyeria de Sistemes i un grau en Belles Arts per la Villa Arson de Niça. Des de fa diversos anys ha desenvolupat un treball performatiu en el qual manipula escultures-eina en posades en escena absurdes i poètiques. La seva pràctica es nodreix del teatre d’objectes\, del circ\, de la dansa i de la música\, i dona lloc a un llenguatge polisèmic i sensible. En els darrers mesos\, treballa a Barcelona\, on la seva obra troba ressonàncies i certa afinitat amb l’escena artística local. Actualment\, realitza una residència a Hangar-org. \nEstel Boada (Barcelona\, 1991)\, cantant i artista multidisciplinària\, es defineix com una joglaressa contextual. Amb formació en Belles Arts\, explora l’espai\, la col·lectivitat i la veu a través de la performance. El seu treball\, marcat per l’humor i l’absurd amb tocs de fantasia\, reflexiona de manera burlesca sobre la seva vida com a “diva frustrada”. Interessada en l’educació experimental\, l’art contextual\, el so\, la música i el dibuix\, utilitza l’acció i l’humor com a eines de crítica. Ha participat en nombroses intervencions d’art interdisciplinari i comissariat cicles d’art contemporani autogestionats. També és compositora i vocalista de diferents projectes musicals.  \n  \nAndré du Colombier. Un punt de vista líric. Vista de l’exposició. Foto: Eva Guillamet
URL:https://museutapies.org/event/maladrua-amb-estel-boada-i-xavier-michel/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/Maladrua.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251030T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251030T193000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250929T142936Z
LAST-MODIFIED:20250930T081746Z
UID:10001084-1761850800-1761852600@museutapies.org
SUMMARY:Leo Castro. Passat el mig camí
DESCRIPTION:«Sempre carrego durant molt de temps amb la memòria\, enganxada al cos i al pensament\, de qualsevol procés de construcció d’una poètica o ficció\, que després acabarà sent compartida amb molta altra gent desconeguda… Els paisatges imaginats\, les converses determinants\, les que queden a mitges o inacabades perquè el fil et porta cap a un altre lloc\, els elements plàstics o dibuixats\, els esbosso. Parlo de tot allò que queda fora però fa el camí\, i que no és menys preciós que tot allò que finalment és validat.»  \nTravessar de nou els pensaments i el cos\, amb l’espai com a paisatge\, per poder fer memòria del mig camí recorregut fins ara. \nActivitat en el marc de la segona edició del cicle d’acció Les cadires de Tàpies\, a càrrec de Judith Barnés\, responsable de programes públics del Museu Tàpies. \n  \nLeo Castro és creadora\, intèrpret i llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1996). Es va formar com a actriu entre 1992 y 1996 a l’Estudi Nancy Tuñón (Stanivslaski/Strasberg)\, i en dansa el 1996\, quan va entrar en contacte amb diverses tècniques contemporànies i creadors: Benoît Lachambre\, Ruth Zaporah\, Mark Tompkins\, Lisa Nelson\, María Muñoz\, Andrés Corchero\, DD Dovilier i Julyen Hamilton\, entre d’altres. El 1999 va fundar el Col·lectiu SIAMB\, dedicat a la Improvisació i a la Contact Improvisació. Treballa com a actriu per a produccions de TVE\, TV3\, TVC i el Teatre Nacional de Catalunya\, així com amb Cia. Senza Tempo\, amb la companyia Sol Picó i amb Konic Thtr i\, de manera intermitent\, amb Cia. LaViuda des de 2002. \nLa seva col·laboració amb la companyia Mal Pelo va començar el 2004\, i des d’aleshores hi desenvolupa treballs com a intèrpret i ajudant de direcció\, a més de col·laborar en la direcció i la creació audiovisual per a les obres escèniques i expositives de la companyia. Va començar la seva pròpia recerca creativa presentant les peces escèniques Amadou (2009) i Olivia (2012). El 2010 va iniciar la seva col·laboració amb el centre de creació L’animal a l’esquena com a responsable de la documentació videogràfica dels projectes en residència i de les diverses activitats artístiques del centre. De 2008 a 2016\, en col·laboració amb Hermann Bonnin\, va treballar en produccions per al Teatro Español (Madrid)\, el Teatre Nacional de Catalunya i La Seca / Espai Brossa des de la direcció de moviment\, la direcció de posada en escena i el coaching actoral. Va treballar com a ajudant de direcció amb la companyia loscorderos.sc en les peces El mal menor\, El cielo de los tristes i Ultrainocencia. Des de 2013 treballa com a muntadora audiovisual amb Fromzero\, productora i distribuïdora cinematogràfica. El 2015 va iniciar la seva activitat pedagògica en Tècnica d’Interpretació en Dansa i Composició al postgrau en Arts Escèniques de l’ERAM (Universitat de Girona). \n 
URL:https://museutapies.org/event/leo-castro-passat-el-mig-cami/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/4_LUGAR-2-.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20251108
DTEND;VALUE=DATE:20251110
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20250530T121155Z
LAST-MODIFIED:20250602T100624Z
UID:10001024-1762560000-1762732799@museutapies.org
SUMMARY:Segni mossi. PURPLE training
DESCRIPTION:Segni mossi és un projecte de recerca creat per Alessandro Lumare (artista visual) i Simona Lobefaro (coreògrafa) al voltant de la relació entre la dansa –com a projecció en l’espai i emergència de la part emocional– i el dibuix –com a extensió del cos i de l’acció\, i com a rastre de l’essència de les experiències. \nEn aquesta ocasió\, Segni mossi ens ofereix la seva formació PURBLE\, dirigida a mestres\, artistes\, educadors i a totes les persones interessades en l’art i l’educació. Els artistes diuen que aquesta és una formació que “té gust de salt de pont\, de brisa lleugera i de terratrèmol”. \n“Serem danses magnètiques\, colors atractius. Estirarem moviments\, alliberarem signes. Rebotarem entre temperes\, cossos i ambients. Serem magma\, pedra tosca\, lava. Invisibles com el vent\, aixecarem fulles\, arbres i edificis. Serem petjades en la tempesta”. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/segni-mossi-purple-training/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/05/15-bounce.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251108T103000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251108T123000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20251013T161017Z
LAST-MODIFIED:20251107T124819Z
UID:10001098-1762597800-1762605000@museutapies.org
SUMMARY:Tensar i dispersar. Taller per a famílies amb Segni mossi
DESCRIPTION:Activitat anul·lada \n \nUn taller on els cossos tracen trajectòries elàstiques i es deixen emportar per forces invisibles. Jugarem amb moviments que es tiben i retrocedeixen\, per després deixar-nos arrossegar pel vent que mou objectes\, persones i marques. Una experiència per a famílies\, entre la tensió\, la lleugeresa i les tempestes sobtades. \nSegni mossi és un projecte de recerca creat per Alessandro Lumare (artista visual) i Simona Lobefaro (coreògrafa) al voltant de la relació entre la dansa –com a projecció en l’espai i emergència de la part emocional– i el dibuix –com a extensió del cos i de l’acció\, i com a rastre de l’essència de les experiències. \n 
URL:https://museutapies.org/event/tensar-i-dispersar-taller-per-a-families-amb-segni-mossi/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Segni-mossi.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251113T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251113T190000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20251102T152113Z
LAST-MODIFIED:20251125T161133Z
UID:10001116-1763056800-1763060400@museutapies.org
SUMMARY:Mediacions artistiques a l’exposició de Germaine Dulac\, amb Blanca Alvarez
DESCRIPTION:Experiència de mediació a l’exposició Germaine Dulac. Je n’ai plus rien\, a càrrec de Blanca Alvarez\, activista feminista i mediadora cultural. \nFent un repàs al seu segle i mig de vida\, sovint trobem una història del cinema escrita a trossos\, fragmentada\, que assenyala a les dones com a excepcions en les contribucions al llenguatge cinematogràfic. Desmuntarem aquesta tendència amb una aproximació a la figura i obra de Germaine Dulac\, visionària del cinema de principis del segle passat\, immersa en les avantguardes cinematogràfiques\, un moment de gran llibertat creativa que contrastava amb la consolidació dels models de representació institucionals\, que tot just s’assentaven.  \nUs proposem acostar-nos a la construcció del punt de vista i del desig a través del món oníric i sensual de la cineasta francesa. 
URL:https://museutapies.org/event/mediacions-artistiques-a-lexposicio-germaine-dulac-je-nai-plus-rien-amb-blanca-alvarez/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Captura-de-pantalla-2025-10-31-a-les-10.37.26.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251114T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251114T200000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20251102T133905Z
LAST-MODIFIED:20251113T153348Z
UID:10001113-1763143200-1763150400@museutapies.org
SUMMARY:"La Quema". Nou documental sobre el viatge creatiu d’Elena del Rivero
DESCRIPTION:Com a colofó de la segona edició del projecte artístic d’Extramurs\, Elena del Rivero. Transitar «La Quema»\, el Museu Tàpies presenta\, en el marc de la programació del Loop Festival de Barcelona\, el documental de nova creació La Quema\, produït per Impro Films\, A Casa Do Pozo i The Paraclete\, amb la participació de Mateo Feijóo\, comissari del projecte Elena del Rivero. Transitar «La Quema». \nLa Quema és un documental que segueix el viatge d’Elena del Rivero i les seves primeres obres\, creades durant els anys setanta i vuitanta\, des del seu estudi de Madrid fins a l’aldea gallega de San Pedro Fiz de Vilar. Allà\, les pintures s’exhibeixen en espais domèstics —cases\, estables\, l’església o l’escola local— abans de ser lliurades al pas del temps\, a la intempèrie… i al foc. A través de les  reflexions de l’artista\, de la complicitat dels veïns i del ritu final de la crema\, la pel·lícula retrata un procés de despreniment\, memòria i transformació en què la pèrdua es converteix en l’origen d’una nova etapa creativa. \nA manera de díptic\, aquest documental es presentarà juntament amb O carro e o home (El carro i l’home)\, una peça audiovisual que forma part del llegat que l’etnògraf d’Ourense Xaquín Lorenzo\, Xocas\, va deixar al Museo do Pobo Galego\, del qual va ser fundador i primer president del Patronat. La cinta original\, realitzada l’any 1940 amb guió de Xocas i direcció d’Antonio Román\, és un relat sobre la vida del carro com a símbol de la cultura material tradicional gallega. Una obra fortament influïda pel cinema soviètic i pel treball de Robert J. Flaherty en què els actors i les actrius interpreten els veïns i les veïnes de l’aldea de Facós\, al municipi de Lobeira\, d’on era originari Xaquín Lorenzo. \nL’any 1980\, a partir d’una còpia apareguda al Museo Arqueolóxico Provincial de Ourense i que es conserva al Museo do Pobo Galego\, l’etnògraf\, juntament amb el cineasta Eloy Lozano\, en va fer un nou muntatge\, amb una sonorització menys folkloritzada i amb text i locució del mateix Xocas. Aquesta segona versió\, patrocinada pel Museo do Pobo Galego\, ha estat digitalitzada recentment amb la col·laboració de l’AGADIC (Axencia Galega das Industrias Culturais) i la Filmoteca de Galicia. \nLa presentació del documental anirà a càrrec de Mateo Feijóo. \n  \nFitxa tècnica \n  \nLa Quema \nAutors: Daniel Fuertes Perea\, Gabriel Jesús García Duque\, Gregorio Alejandro Blanco Rivas \nProducció: Impro Films \nAny: 2025 \nDurada: 64 min. \n  \nO carro e o home \n1940/1980\, Galícia\, 11 min\, VO \nProducció: P.A.C.E. \nDirecció i fotografia: Antonio Román \nGuió: Xaquín Lorenzo i Antonio Román \nMuntatge: Antonio Román i Carlos Serrano de Osma \nLocutor: Ignacio Mateo \nSo: Laffon-Selgas \nLaboratori: Arroyo \n  \nO carro e o home (muntatge de 1980) \nProducció: Praia Lenta Films i Museo do Pobo Galego \nRestauració: Eloy Lozano \nGuió i muntatge: Xaquín Lorenzo i Eloy Lozano \nText i locució: Xaquín Lorenzo \nAmbientació musical: Eloy Lozano
URL:https://museutapies.org/event/la-quema-nou-documental-sobre-el-viatge-creatiu-delena-del-rivero/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/La-Quema-documental.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251115T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251115T143000
DTSTAMP:20260422T194712
CREATED:20251105T132248Z
LAST-MODIFIED:20251106T093557Z
UID:10001120-1763211600-1763217000@museutapies.org
SUMMARY:Bella Báguena. Jardín de piel (Jardí de pell)
DESCRIPTION:Una ària vulnerable\, una conversa ritualística\, ella sagnant davant del seu públic amb textures de bruixa\, atmosferes sublims\, oracions extàtiques… L’obra sonora confessional i autobiogràfica d’aquesta artista valenciana narra relats personals\, de vegades d’una manera críptica i de vegades d’una manera diàfana. \nCom una mena de folklore contemporani compost de contes inconnexos i abstractes\, la Bella tracta temes com la dissidència\, la transició corporal\, els amors i els desamors\, l’èxtasi\, l’error o el desconegut\, a través de la seva veu crua i operística. Ens convida —enmig de la temporada d’escorpí— a un concert per a lesbianes i altres éssers sintents; una exploració ecogràfica del seu món interior\, les seves derives i els seus rumbs\, els seus rampells i les seves obsessions\, el seu diari afectiu. \n  \nBella Báguena (València\, 1994) és una artista trans femenina que ha treballat en disciplines com la performance i la joieria escultural\, i que actualment està centrada en el seu projecte musical. El seu treball\, que combina imaginari pop\, cultura d’internet i natura\, explora la connexió entre cos\, emoció i experiència sonora i busca generar un canal d’honestedat entre artista i espectador. \nHa presentat la seva obra en institucions com La Casa Encendida (Madrid)\, CCCB (Barcelona) i Palais de Tokyo (París)\, així com amb la marca Kuboraum (Nova York). Ha col·laborat en projectes de Lina Lapelytė\, va ser artista SHAPE 2023 i el 2024 va portar a terme una residència sonora amb A Comparative Dialogue Act per a la 60a Exposició Internacional d’Art de la Biennal de Venècia (Pavelló de Luxemburg). \n  \nUna sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”\, a cura de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/bella-baguena-jardin-de-piel-jardi-de-pell/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Sin-titulo-2.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR