BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250917T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250917T203000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250904T115300Z
LAST-MODIFIED:20250915T085032Z
UID:10001058-1758135600-1758141000@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de l'exposició "André du Colombier. Un punt de vista líric"
DESCRIPTION:El Museu Tàpies us convida a la inauguració de l’exposició d’André du Colombier Un punt de vista líric\, comissariada per Adam Szymczyk \nAndré Paliard Iscu va néixer el 1952 a Barcelona. A començaments dels setanta va estudiar Literatura i Filosofia a París. Decidit a esdevenir artista\, es va canviar el cognom per Du Colombier\, que significa ‘del colomar’\, i el 1977 va presentar la seva primera exposició individual\, Modestie\, Compétence\, et Efficacité (Modèstia\, competència\, i eficàcia)\, a la Galeria Éric Fabre de París. Va morir en aquesta mateixa ciutat el 2003. \nLa seva primera obra perdurable va ser una línia platejada vertical: un traç de llapis sobre un full de paper de vidre negre\, com si fos la conseqüència d’afilar l’eina de l’escriptor\, que constitueix un antidibuix realitzat a la contra. Altres peces primerenques són seqüències de fotografies en blanc i negre que documenten accions dinàmiques amb estris domèstics o\, al contrari\, objectes estàtics\, exposats i desnaturalitzats sota una freda llum blanca. \nAl llarg del temps\, el mitjà predilecte de Du Colombier van ser fulls de paper Chromolux reflector\, de mida estàndard\, utilitzats com a fons per a textos manuscrits o en Letraset: paraules deslligades i frases equívoques\, críptiques o codificades. En la pràctica de Du Colombier també trobem escenografies compostes per joguines\, souvenirs turístics i accessoris damunt de taules de centre i altres ubicacions casuals\, peces que solia veure una sola persona i que mai no es van documentar. \nEl «punt de vista líric» del títol d’aquesta exposició —que prové del text que va acompanyar la mostra d’André du Colombier a la galeria parisenca de Patricia Dorfmann el 1999— s’adiu amb l’actitud d’un artista que\, amb les seves obres esquives\, continua confrontant-nos\, lliures i en igualtat\, amb la sempre canviant tasca d’interpretar. \n  \nAndré du Colombier\, Sense títol [La farina i la bossa d’aigua calenta]\, s. d. 1977
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-andre-du-colombier-un-punt-de-vista-liric/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/06/Untitled-la-farine-et-la-bouillote03.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T110000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250714T120632Z
LAST-MODIFIED:20250715T150459Z
UID:10001039-1758362400-1758366000@museutapies.org
SUMMARY:Visita de la comissària a l'exposició "Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència"
DESCRIPTION:En el marc de la programació del Barcelona Gallery Weekend\, el Museu Tàpies ens convida a fer un recorregut per l’exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència\, d’Anna Malagrida —artista representada per la Galeria Senda—\, amb l’acompanyament de Patricia Sorroche\, responsable de les exposicions del museu i comissària de la mostra. Durant aquest recorregut\, podrem conèixer el procés creatiu de l’artista\, així com les reflexions conceptuals i les inquietuds que han donat forma a la seva obra. \nAquesta mostra gira entorn de la idea de la transparència com a ficció contemporània\, i planteja una mirada crítica sobre els límits entre el visible i l’ocult\, entre el que s’exposa i el que es vela. Amb un treball que es mou entre la fotografia\, el vídeo i la instal·lació\, Malagrida ens proposa pensar l’espai urbà\, la natura i els gestos quotidians com a escenaris d’opacitat i resistència.
URL:https://museutapies.org/event/anna-malagrida-opacitas-velar-la-transparencia/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/07/Screenshot_1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T120000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250904T142634Z
LAST-MODIFIED:20250908T123619Z
UID:10001066-1758366000-1758369600@museutapies.org
SUMMARY:Visita amb l'artista a l’exposició “Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència”
DESCRIPTION:En el marc de la programació del Barcelona Gallery Weekend\, el Museu Tàpies ens convida a fer un recorregut per l’exposició Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència\, d’Anna Malagrida —artista representada per la Galeria Senda—\, amb l’acompanyament de l’artista. Durant aquest recorregut\, podrem conèixer el procés creatiu de l’artista\, així com les reflexions conceptuals i les inquietuds que han donat forma a la seva obra. \nAquesta mostra gira entorn de la idea de la transparència com a ficció contemporània\, i planteja una mirada crítica sobre els límits entre el visible i l’ocult\, entre el que s’exposa i el que es vela. Amb un treball que es mou entre la fotografia\, el vídeo i la instal·lació\, Malagrida ens proposa pensar l’espai urbà\, la natura i els gestos quotidians com a escenaris d’opacitat i resistència. \n  \nAnna Malagrida a l’exposició. Foto: Pep Herrero
URL:https://museutapies.org/event/visita-amb-lartista-a-lexposicio-anna-malagrida-opacitas-velar-la-transparencia/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/Anna-Malagrida-artista-20250312-roda-premsa-AnnaMalagrida.Opacitas-MuseuTapies-Foto-Pep-Herrero-28-scaled.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T200000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250630T092027Z
LAST-MODIFIED:20250724T093508Z
UID:10001034-1758391200-1758398400@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol. Guillem Jiménez / laSADCUM
DESCRIPTION:Oliver 04 \nAquest assaig corporal és la posada en escena d’una indagació entorn de les poètiques digimodernistes. Serveix de recopilació de diverses investigacions gestuals que provenen del món que Guillem Jiménez\, coreògraf i ballarí barceloní\, cerca construir a través de la seva companyia\, laSADCUM. Un portal a un món de fantasia que porta a un extrem certs comportaments corporals conreats pel capitalisme i el ciberespai.  \nMitjançant la sàtira\, Jiménez proposa un personatge regit per les lògiques de la màgia pop\, els becaris\, el tecnofeudalisme i un seguit de convencions culturals online i offline. Oliver és una mena d’alter ego\, no només de Jiménez\, sinó de tot un règim de cossos subjectes a les autoritats que operen en els intersticis de l’algoritme digital. \n  \nGuillem Jiménez / laSADCUM \nlaSADCUM és una companyia barcelonina de dansa del coreògraf Guillem Jiménez que\, a partir de la dansa i la coreografia\, tracta certes poètiques de l’era postinternet. \nlaSADCUM ha desenvolupat quatre peces escèniques\, dues de petit format (The Uncanny Valley\, 2019\, i The Lesson\, 2020) i dues de gran format (Aclucalls\, 2022 i Navaja\, 2024). També ha fet dues exposicions (Classmates\, 2020\, i Twink Twink Twink\, 2022)\, tallers i programes de comissariat\, a més de col·laborar amb diversos artistes i institucions. Ha rebut els premis ActAward 2021 a millor peça (The Lesson)\, 10 Sentidos 2021 a millor peça (The Lesson)\, DansaCat 2024 a millor música (Aclucalls)\, DansaCat 2024 a millor coreografia (Aclucalls)\, DansaCat 2024 a millor espectacle (Navaja) i Pedra Viva 2024 (Navaja). \nLes seves obres s’han pogut veure a espais com el CCCB\, Teatros del Canal\, Festival Dansa València\, La Casa Encendida\, el Museo Guggenheim Bilbao\, Dansa Metropolitana\, Tanečno Festival\, Teatro Réplika\, Sala Apolo\, Pluto i La Mutant\, entre d’altres. \nGuillem Jiménez\, d’altra banda\, treballa com a intèrpret (amb Pedro Torres\, Amaranta Velarde\, Mar Aguiló\, Benjamin Abel\, entre d’altres) i com a assistent de coreografia / director de moviment (amb Meritxell de Soto\, Marina Fueyo\, Gabriela Richardosn\, entre d’altres). Aquest any estrena a Antic Teatre\, en el marc del Festival Grec\, Duplex Studio (2025)\, una peça cocreada amb el coreògraf Luqui Lagomarsino. \nUna sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”\, a cura de Gabriel Virgilio Luciani. \n  \n[Fotografia: Guillem Jiménez en Duplex Studio\, @gergelyofner ]
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-guillem-jimenez/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/06/GuillemJimenez-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T200000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250807T095458Z
LAST-MODIFIED:20250902T160147Z
UID:10001051-1758394800-1758398400@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol. Sejal Parekh
DESCRIPTION:  \nWhat Did You Say \nWhat Did You Say (Què has dit) és una investigació sociològica i sonora sobre la distorsió del significat i dels fets a causa de la incomunicació o el malentès\, ja sigui deliberat o no. Activada per l’artista indobritànica Sejal Parekh\, la performance —que funciona més com una confrontació que no pas com una representació— s’enfronta a les traduccions imperials errònies\, a la sordesa deliberada del poder i a la violència simbòlica que implica demanar a algú que es repeteixi en una llengua que no és la seva. \nLa proposta estableix diàlegs dinàmics amb diversos fenòmens de comunicació no verbal\, com el zikr sufí\, en què l’alè transporta significats que van més enllà de la raó; el cant vèdic\, la potència del qual rau en la memòria vibracional\, o el llenguatge de tambors ashanti\, en què el ritme expressa allò que no es pot dir amb paraules. A més\, la peça proposa una acció participativa basada en una versió d’un joc infantil conegut antigament al Regne Unit com a Chinese Whispers. Els orígens sinòfobs del nom del joc dialoguen amb altres formes de burla i exclusió culturals\, com ara el terme grec bàrbar\, d’etimologia onomatopeica\, que imitava burlescament els sons de les llengües que no eren el grec. \nEl Mitjó de Tàpies serà activat com a dispositiu d’escolta o com a testimoni a través de sons de xiuxiueigs i elements semiòtics que el públic haurà d’intentar desxifrar navegant per l’espai al voltant de l’escultura. En paraules de l’artista\, «què passa quan els xiuxiueigs prenen forma\, volum i permanència?». El gest corporal d’inclinar-se col·lectivament\, intentar comprendre\, escoltar activament i acceptar la incomoditat sagrada de no entendre constitueixen el nucli d’aquesta coreografia espacial. \n  \nSejal Parekh és una artista interdisciplinària que\, mitjançant instal·lacions específiques per al lloc\, treballs en vídeo i so\, excava les topologies intricades de l’hiraeth\, una condició diaspòrica gal·lesa que transcendeix la simple nostàlgia i articula\, en canvi\, una reimaginació radical de l’habitatge espacial i cultural. \nA partir d’una comprensió profunda dels sistemes de mons paral·lels on les dinàmiques culturals no són simple objecte d’observació\, sinó que es desmantellen de manera performativa\, l’estratègia estètica de Parekh constitueix una arqueologia fonamental del gest: recupera i transforma objectes\, motius i accions performatives que històricament s’han utilitzat per marginalitzar i estratificar\, i els transmuta en instruments matisats de refusament crític. \nSejal té un màster en Escultura pel Royal College of Art de Londres. La seva obra s’ha exposat al MACBA\, Somerset House\, Hope93\, Ovada Gallery\, SWAB Art Fair\, Art Meets Apolo amb Galeria Senda i Stone Space Gallery. Pròximament exposarà a la Barbati Gallery de Venècia\, la VHC Gallery de l’Índia i l’Espai Souvenir del Loop Festival 2025. \nUna sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”\, a cura de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-sejal-parekh/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/08/Sejal-Parekh-Portrait-Side-WDYS.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250924T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250924T190000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250902T090442Z
LAST-MODIFIED:20250903T074533Z
UID:10001061-1758708000-1758740400@museutapies.org
SUMMARY:Portes obertes i visita comentada per La Mercè 2025
DESCRIPTION:Com cada any\, amb motiu de les festes de La Mercè\, el Museu Tàpies ofereix una jornada de portes obertes\, de les 10 a les 19 h\, i una visita comentada gratuïta\, a les 17.30 h\, per aproximar-se a les exposicions en curs: \nAntoni Tàpies. La imaginació del món \nAnna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència \nAndré du Colombier. Un punt de vista líric \ni al projecte Extramurs 2025. Elena del Rivero. Transitar “la Quema” \n  \nCartell de la Mercè 2025. Director artístic del cartell: Lluís Danés \n 
URL:https://museutapies.org/event/portes-obertes-i-visita-comentada-per-la-merce-2025/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/Merce2025-cartell-.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250925T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250925T183000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250722T161315Z
LAST-MODIFIED:20250916T153019Z
UID:10001045-1758823200-1758825000@museutapies.org
SUMMARY:Joan Morey. Doble esdeveniment
DESCRIPTION:L’any 2004\, i com a part d’un projecte artístic\, Joan Morey es va tatuar «DECEPTION» a l’avantbraç esquerre. L’elecció d’aquesta paraula no va ser arbitrària: en anglès\, el terme encarna una ambigüitat semàntica\, múltiples capes interpretatives i un alt potencial de malentesos. Lluny de considerar-la una afirmació tancada\, li va servir per assenyalar una de les condicions estructurals de l’art: el seu caràcter artificiós\, ficcional i fins i tot enganyós\, però\, al mateix temps\, la seva capacitat per vehicular formes complexes de veritat.  \nAl llarg d’aquests vint anys\, aquella inscripció a la pell es pot llegir com l’inici simbòlic d’una trajectòria artística basada en l’ambigüitat\, la pluralitat i l’obertura. Lluny de buscar formes definitives o un llenguatge unívoc\, Joan Morey ha desenvolupat el seu treball des de posicions inestables i\, en ocasions\, contradictòries. En aquesta oscil·lació resideix precisament la seva potència: la capacitat d’allotjar altres veus\, encarnar cossos aliens i canalitzar demandes —propies i col·lectives— que interpel·len críticament el present.  \nEn aquest context s’inscriu la performance DOBLE ESDEVENIMENT (en procés des de 2004)\, concebuda no pas com una obra tancada\, sinó més aviat com una màquina o un mecanisme de producció obert. El seu títol fa referència a la tècnica teatral del double event\, que descriu la coexistència simultània de dos nivells perceptius en escena: d’una banda\, l’esdeveniment ficcional; de l’altra\, el reconeixement conscient del dispositiu escènic. Així\, la proposta funciona com un sistema de transferència i desplaçament\, una mena de joc de les cadires\, amb testimonis i miralls que desafien la noció d’autoria i de presència unitària i en què cos\, temps i mirada entren en fricció constant.  \n  \nAmb la col·laboració especial de: Sílvia Arenas\, Sònia Gómez i Ester Guntín. \n  \nJoan Morey (Mallorca\, 1972) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de finals dels anys noranta\, la seva pràctica artística inclou performances\, vídeos i instal·lacions\, així com obres sonores i gràfiques\, per explorar la intersecció entre teatre\, cinema\, filosofia\, sexualitat i subjectivitat. La seva obra es caracteritza per una profunda reflexió sobre l’autoritat\, el poder i les dinàmiques de domini\, explotació i desigualtat presents al llarg de la història de la humanitat.  \nHa presentat performances\, obres i intervencions site-specific en nombrosos museus\, centres d’art i galeries. Entre les seves exposicions individuals de caràcter retrospectiu destaquen COL·LAPSE. Màquina desitjant\, màquina de treball\, comissariada per Latitudes\, al Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats (Barcelona\, 2018); COL·LAPSE. Màquina de representació\, comissariada per Alex Brahim\, al Claustro de San Agustín – Museo de la Universidad Nacional de Colombia (Bogotà\, 2019-2020) i COL·LAPSE. Màquina cèlibe\, comissariada per Latitudes\, al Casal Solleric (Palma de Mallorca\, 2020). \n  \nActivitat en el marc de la segona edició del cicle Les cadires de Tàpies\, coordinat per Judith Barnés.
URL:https://museutapies.org/event/joan-morey-doble-esdeveniment/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/07/Joan-morey.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250930T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250930T203000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250807T104521Z
LAST-MODIFIED:20250929T155954Z
UID:10001055-1759255200-1759264200@museutapies.org
SUMMARY:Jo\, tu\, món. Símbol i univers. Jornades d'estudi
DESCRIPTION:Després de l’èxit de la primera edició de les jornades d’estudi “Jo\, tu\, món: símbol i univers”\, que tingueren lloc l’any passat dintre del programa commemoratiu del centenari del naixement de l’artista\, el Museu Tàpies organitza la segona i darrera edició d’aquest programa\, amb la voluntat d’acabar d’aprofundir en un dels àmbits més complexos i essencials de la producció d’Antoni Tàpies: la seva capacitat de construir un llenguatge simbòlic que transcendeix la materialitat i s’endinsa en l’experiència íntima i universal alhora. \nAquestes jornades\, que han reunit teòrics de l’art\, poetes i especialistes de la imatge\, han permès desplegar una lectura renovada i polifònica de la sèrie Sèrie Teresa i de la carpeta Cartes per a la Teresa\, un corpus fonamental per comprendre el diàleg entre art\, escriptura i existència en la trajectòria de l’artista. \nLa producció tapiana s’entén com un assaig viu que articula un univers simbòlic on la dimensió poètica i la materialitat de les formes s’interrelacionen. El treball sobre Cartes per a la Teresa i la Sèrie Teresa posa en evidència aquesta dialèctica entre el signe i el gest\, la paraula i l’espai\, així com la intersecció entre la vida privada i la construcció pública d’una obra. Aquest corpus iconogràfic i textual il·lustra la noció d’un art que no es limita a la mera representació\, sinó que esdevé un procés d’exploració i construcció d’un univers simbòlic obert\, on l’obra es presenta com una forma de meditació i de comunicació que s’expandeix més enllà dels límits del propi artista. \nL’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, que actualment es pot veure al Museu Tàpies\, acull una selecció de dotze peces de la carpeta Cartes per a la Teresa (1974)\, consolida aquesta investigació\, oferint al públic una oportunitat única per endinsar-se en la intersecció entre la correspondència amorosa\, el collage i la litografia\, mitjançant un llenguatge que conjuga el gest còsmic amb la proximitat del quotidià. Aquest conjunt il·lustra la capacitat de Tàpies per desxifrar i reconstruir una experiència vital compartida\, convertint-la en un espai de significació múltiple i oberta a interpretacions diverses. \nEn aquesta línia\, les jornades “Jo\, tu\, món. Símbol i univers” reafirma la voluntat del Museu Tàpies de situar l’obra de l’artista en un marc interdisciplinari que permeti analitzar-la com un fenomen on conflueixen la història personal\, la dimensió simbòlica\, la política i la reflexió estètica. Aquest marc teòric més ampli evidencia com l’art de Tàpies transcendeix el seu context històric i cultural per convertir-se en una expressió universal\, on la relació entre signe i món s’amplifica fins a configurar un nou univers. \n  \nPROGRAMA \n  \nSESSIÓ 1 \nData: 30 de setembre del 2025 \n18 h. Benvinguda i presentació de les jornades a càrrec d’Imma Prieto \n18.10 h. Conferència “Una educació per la pedra” a càrrec de Pedro G. Romero \n18.50 h. Conferència “Cartes visuals: desbordaments del llenguatge\, matèria\, afecte i gest” a càrrec d’Andrea Soto Calderón \n19.30 h. Lectura poètica “Pau revolta” a càrrec de Blanca Llum Vidal \n20 h. Torn obert de preguntes \n20.30 h. Cloenda \n  \nSESSIÓ 2 \nData: 1 d’octubre del 2025 \n18 h. Presentació de les jornades a càrrec de Judith Barnés \n18.10 h. Conferència “Assajos sobre l’amor sense història” a càrrec de Raül Garrigasait \n18.50 h. Lectura poètica “Els dies d’estrassa” a càrrec d’Eloy Fernández Porta \n19.30 h. Taula de debat final \n20.00 h. Cloenda \n  \n[Imatge: Antoni Tàpies. Maqueta original (1971) per a la sèrie de litografies\, litografies-collage i collages Cartes per a la Teresa\,  1974. © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025] \n  \nEnllaç a la primera edició de les jornades \n 
URL:https://museutapies.org/event/jo-tu-mon-simbol-i-univers-seminari/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/08/OG-473-cartesteresa_B_FG.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20251001
DTEND;VALUE=DATE:20251005
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250926T173212Z
LAST-MODIFIED:20250930T114432Z
UID:10001081-1759276800-1759622399@museutapies.org
SUMMARY:Museu Habitat: II Trobada Internacional Contrariar abismes. Poètiques d'escala 2025
DESCRIPTION:Amb dos anys de trajectòria\, el programa Museu Habitat ha obert diversos espais de reflexió\, intercanvi\, producció i experimentació entorn de la història i l’actualitat de la institució museu. El Museu Habitat s’ha construït com un organisme proteïforme que busca congregar diferents tipus de comunitats i generar espais no consensuals. La tasca de mobilització de trobades i accions ha estat duta a terme per un equip plural d’artistes\, curadors\, activistes i gestors\, que inclou els col·lectius d’investigació i mediació Entrar Afuera\, IDRA i Transductores. \nEl conjunt d’iniciatives desplegades s’ha complementat amb dues trobades i una exposició. La primera trobada\, “Quin museu?”\, realitzada el maig del 2024\, partia d’una pregunta que representa el germen del programa: quin museu és possible i desitjable avui? I d’aquí a 50 anys? La segona\, “Capgirar encanteris”\, constatava que avui ja no és possible reflexionar sobre la institució exclusivament des dels seus propis fonaments\, siguin aquests físics o conceptuals. Pensar i actuar només a partir del que succeeix dins d’aquest edifici normatiu condueix a una inevitable frustració sensible i epistemològica. Per la seva banda\, a través de més de 120 obres\, l’exposició “Fabular paisatges” reflexionava sobre com es construeixen els dispositius d’exposició\, quins relats es privilegien i quines històries es silencien. En la línia d’aquestes dues trobades i tenint en compte la polarització que va suscitar Fabular paisatges\, el Museu Habitat obre un nou moment de síntesi i de possibles reformulacions a partir del seminari “Contrariar abismes. Poètiques d’escala”. \nEl desembre del 2024 es va dur a terme al CAP Gornal una assemblea organitzada pel col·lectiu Entrar Afuera i mediada per Ràdio Nikosia\, en què van convergir agents socials i institucionals. En aquesta assemblea es va prendre la noció de vertigen com a espai clínic\, d’experiència personal i de desafiament institucional\, des d’on replantejar rols i suscitar vivències. En aquest sentit\, la impotència general que tots sentim davant la guerra\, la desigualtat\, el racisme\, les violències de gènere i la devastació de la natura\, sembla abocar-nos irremeiablement a l’abisme\, però alhora ens convoca\, de manera definitiva\, a la resistència. Aquesta es planteja com una necessitat urgent. \nEn aquest context\, el Museu Habitat proposa una dinàmica de treball en múltiples escales\, que van del micro al macro i viceversa\, i que s’endinsa en els intersticis\, en les opcions no definides\, és a dir\, en allò situat entre el gest i l’acció\, entre allò personal i allò social\, entre el discurs i els afectes. \n“Contrariar abismes. Poètiques d’escala” es desplega a partir de tres eixos conceptuals: exposar\, narrar\, fabular. Exposar i narrar són dues de les tasques intrínseques del museu i ambdues funcionen en una interacció constant. Les decisions sobre què i com s’exposa construeixen un relat que pot i ha de ser interpel·lat de manera permanent. Al seu torn\, fabular és pensat aquí com una manera d’imaginar altres formes de narrar\, però també com un exercici de confrontació amb allò que ha estat fabulat. \nEn aquest sentit\, la trobada busca reprendre i obrir interrogants\, contradiccions i propostes amb la voluntat de generar vies d’escapament que puguin donar lloc als moviments transformadors necessaris i a la construcció d’altres espais i maneres de fer. \nDescarregueu-vos el programa 
URL:https://museutapies.org/event/museu-habitat-ii-trobada-internacional-contrariar-abismes-poetiques-descala-2025/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/images.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251008T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251008T190000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250908T132302Z
LAST-MODIFIED:20251117T154815Z
UID:10001069-1759946400-1759950000@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del vinil del cicle "Les Cadires de Tàpies" 2024
DESCRIPTION:El Museu Tàpies presenta el vinil fruit de la primera edició del cicle Les cadires de Tàpies\, un dispositiu que recull una selecció de les accions sonores que tingueren lloc l’any passat amb motiu de l’Any Tàpies. Aquesta primera edició del cicle\, de caràcter multidisciplinari\, va reunir propostes d’artistes que van treballar a partir de la veu\, la paraula i la memòria oral emprant l’univers tapià com a punt de partida per a l’experimentació performativa. \nLes accions\, desenvolupades en el marc de la commemoració del centenari del naixement de l’artista\, van ser concebudes expressament per al museu i van desplegar llenguatges diversos\, que anaven de la música al text i del gest al so\, des de perspectives molt singulars. La primera edició del cicle Les cadires de Tàpies va comptar amb la participació de MUOM\, Félix Denuit\, Biel Mesquida\, Itziar Okáriz\, Cabosanroque\, Joana Gomila\, Bartolomé Ferrando\, Blanca Llum Vidal i Los Sara Fontán\, Hugo Gómez-Chao Porta\, Amidea Clotet (Cicle Difraccions)\, Eduard Escoffet\, Mal Pelo i Niño de Elche. \nLa publicació d’aquest vinil respon a la voluntat de donar continuïtat i permanència a un projecte pensat per ser viscut en directe. Fixar-ne una part en un suport físic com el vinil permet escoltar-lo des d’un altre lloc\, més íntim\, i alhora prolonga la potència evocadora de les accions sonores. Amb aquest gest\, el Museu Tàpies reivindica el valor de l’escolta i l’arxiu sonor com a formes actives de transmissió de la memòria artística. \nEn el marc de la presentació\, es farà una audició del vinil i es comptarà amb la presència d’alguns dels artistes convidats. A més\, qui vulgui adquirir el vinil en aquesta ocasió\, gaudirà d’un preu especial de 25 euros (el preu oficial és de 30 euros). \nEn el marc de la Càtedra Antoni Tàpies – UPF d’Art i Pensament Contemporanis. \n 
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-vinil-les-cadires-de-tapies-2024/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/Screenshot_12.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251009T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251009T193000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250902T090537Z
LAST-MODIFIED:20250902T091415Z
UID:10001063-1760032800-1760038200@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del programa d’accions per a escoles per al curs 2025-2026
DESCRIPTION:  \n“Hi ha casa perquè hi ha intempèrie. I la intempèrie demana empara.  \nHi ha escola perquè hi ha món. I el món demana atenció. \nHi ha casa i hi ha escola perquè\, en l’empara i en l’atenció\, cadascú pot fer camí i madurar\, per donar fruit.  \n¿Quina mena de fruit? De més casa i de més món.” \n  \nJosep Maria Esquirol\, L’Escola de l’ànima. (Barcelona: Quaderns Crema\, 2024). \n  \nPresentació del programa d’accions per a escoles del Museu Tàpies per al curs 2025-2026\, adreçat a docents de tots els nivells educatius. Iniciarem la sessió amb una xerrada\, a càrrec del filòsof Josep Maria Esquirol\, al voltant de l’educació per a l’atenció i per a la pau. Seguidament\, explicarem les diverses propostes i novetats que oferim per a aquest curs. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-programa-daccions-per-a-escoles-per-al-curs-2025-2026/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/i-k74b6sw-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251014T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251014T190000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250926T162248Z
LAST-MODIFIED:20250929T151646Z
UID:10001078-1760464800-1760468400@museutapies.org
SUMMARY:Ritme i substàncies
DESCRIPTION:En el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, el Museu Tàpies presenta la tercera activació del cicle Una escotilla en el buit\, una sèrie propostes concebudes per l’escriptor Marc Caellas per activar els materials que presenta l’exposició\, tot posant en valor l’esperit epocal en què ens situem. En aquesta ocasió\, aquell col·lectiu de creadors i intel·lectuals que\, als anys quaranta i cinquanta\, van renovar l’escena cultural barcelonina amb conferències\, recitals i accions avantguardistes. \nEl duet invocarà veus imprescindibles de la poesia del segle xx\, com Carlos Edmundo de Ory\, Joan Perucho\, J. V. Foix i Juan Eduardo Cirlot\, per establir un diàleg viu entre paraula i so. La lectura i la música esdevindran un espai compartit de descoberta i experimentació\, fidel a l’esperit transgressor que caracteritzava el Club 49 i a com Antoni Tàpies entenia l’art: com a interrogació constant i com a obertura al món. \nAquesta proposta ofereix al públic una experiència íntima i immersiva que convida a escoltar d’una altra manera\, a deixar-se sorprendre i a habitar un espai on la poesia i la música no només es troben\, sinó que es potencien mútuament.
URL:https://museutapies.org/event/ritme-i-substancies/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/i-TTMGzZB-X4.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251016T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251016T210000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251006T160027Z
LAST-MODIFIED:20251006T170924Z
UID:10001093-1760641200-1760648400@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de l'exposició: Germaine Dulac. Je n’ai plus rien
DESCRIPTION:Inauguració de l’exposició Germaine Dulac. Je n’ai plus rien\, comissariada per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Imma Merino\, crítica de cinema i professora universitària. L’esdeveniment tindrà lloc dijous\, 16 d’octubre de 2025\, a les 19 h\, al Museu Tàpies (Carrer d’Aragó\, 255\, Barcelona). \nGermaine Dulac. Je n’ai plus rien és la primera exposició monogràfica dedicada a Germaine Dulac (Amiens\, 1882 – París\, 1942) en el context nacional. La mostra parteix d’una selecció de films\, textos i materials d’arxiu –alguns d’inèdits– que permeten explorar la complexitat de l’obra cinematogràfica d’aquesta destacada cineasta i teòrica de l’avantguarda artística. Alhora\, apropa l’espectador a l’impressionisme cinematogràfic francès\, proper a cert cinema narratiu\, i facilita l’anàlisi de les tensions crítiques envers les jerarquies heteropatriarcals del seu temps\, així com del cinema experimental i del cinema de tall documental del final de la seva trajectòria. \nL’exposició recupera més de trenta anys de carrera i planteja una reflexió rigorosa sobre el cinema\, la imatge i la reivindicació de la figura femenina. A més\, ens recorda l’etern retorn de la història i constitueix una denúncia de l’ascens dels nacionalismes i la ultradreta. \nLa retrospectiva s’expandeix amb un cicle de cinema a la Filmoteca de Catalunya (de l’1 d’octubre al 23 de novembre) i amb la publicació del llibre Germaine Dulac. ¿Qué es el cine? (Wunderkammer / Museu Tàpies\, 2025)\, que recull\, per primera vegada en castellà\, els textos i conferències de la cineasta. \nL’entrada a la inauguració general és gratuïta i sense reserva prèvia.
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-germaine-dulac-je-nai-plus-rien/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/MTa2025-Dulac_la-coquille-et-le-clergyman.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251018T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251018T150000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251002T163215Z
LAST-MODIFIED:20260223T134032Z
UID:10001092-1760792400-1760799600@museutapies.org
SUMMARY:Venus Jasper. Weeping Swamp (Pantà ploraner)
DESCRIPTION:Venus Jasper\, artista multidisciplinari\, desplega una nova performance en directe fruit de la seva investigació en curs Wetlands Worship (Lloança dels aiguamolls)\, una exploració de les emocions pantanoses\, el dolor climàtic\, la queeritat i les ecologies sagrades. La performance\, en què es poden sentir diversos sons d’aigua\, insectes i metall acompanyats d’una màquina de soroll i de veus inquietants\, sorgeix de les modalitats narratives de ficció especulativa i de la desconstrucció narrativa. Un llegat que mira cap al futur i parla d’un mar turbulent i en descomposició\, i d’un viatge a una mítica illa-pantà on la putrefacció és sagrada i la ira té els seus propis rituals. \nVenus Jasper compta amb el suport de Mondriaan Fund i desenvoluparà l’obra durant una residència d’una setmana a Graner\, centre experimental de moviment i dansa de Barcelona\, on també es dedicarà a investigar i queeritzar el llegat de les aloges i les encantades\, esperits de l’aigua del folklore català. \n  \nVenus Jasper (elli/ell)\, artista visual queer\, cantant i performer\, també es dedica a l’educació\, l’escriptura i el comissariat\, i actualment resideix a Amsterdam. En la seva obra contracultural i ritualista imagina postcapitalismes vibrants i sensuals que auguren la descolonització de l’Antropocè\, renoven l’afinitat amb tots els éssers i activen les perspectives (neuro)queer i transhistòriques sobre l’ecologia\, el folklore\, la cultura contemporània\, l’espiritualitat i el jo. \nUna sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”\, a cura de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/venus-jasper-weeping-swamp-panta-ploraner/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Venus-Jasper-_Ouo_Ouo_Ou×_Ouo_Ou_Ouƒ_Ouƒ_Ou¡-_Ou_Ou╗_Ou▒-_Ouy_Ouy_Ouƒ_OyC_Ou©_OuA_Ou╗-_-2023-_-photo-by-Andrej-Vasilenko-_-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251019T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251019T140000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251002T142853Z
LAST-MODIFIED:20251002T142853Z
UID:10001088-1760871600-1760882400@museutapies.org
SUMMARY:Cinematàpies. Dibuixar amb la llum
DESCRIPTION:Taller de cinema sense camera a partir de l’obra d’Antoni Tàpies\, en el marc del festival Barcelona Dibuixa. A càrrec d’Eduardo Filippi. \n  \nDurant tot el matí de diumenge\, Cinematàpies: dibuixar amb llum funcionarà com un espai viu de creació i inspiració col·lectiva. A partir de l’observació lliure de les exposicions del museu\, les famílies i visitants podran experimentar amb tècniques artesanals de cinema sense càmera\, treballant directament sobre pel·lícula analògica de 16 mm. \n  \nLa proposta posa el focus en el gest manual com a forma de donar vida a imatges en moviment: pintar\, ratllar\, perforar o raspar pel·lícula verge\, utilitzant tèc- niques de subtracció per compondre fragments de cinema en bucle. A mesura que vagin sorgint resultats\, s’aniran projectant de forma gairebé continua al llarg de la jornada\, generant així un flux col·lectiu de llum\, ritme i formes animades. Una experiència sensorial i oberta que transforma el museu en un petit centre d’imatge en moviment\, on el que està exposat a sala dialoga amb la creativitat del públic a través del cinema experimental. Taller adreçat a persones de totes les edats. No cal experi- ència prèvia.  \n  \nEduardo Filippi és arquitecte\, cineasta experimental i performer\, especialitzat en la intersecció entre l’art\, el cinema i l’arquitectura. La seva obra explora les possibilitats del cinema expandit\, les instal·lacions audiovisuals i les performan- ces multidisciplinàries\, combinant tècniques analògiques i contemporànies per gene- rar experiències immersives i sensorials.
URL:https://museutapies.org/event/cinematapies-dibuixar-amb-la-llum/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Screenshot_3.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251022T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251022T193000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251007T084635Z
LAST-MODIFIED:20251020T172807Z
UID:10001096-1761156000-1761161400@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del llibre: ¿Germaine Dulac. Qué es el cine?
DESCRIPTION:En el marc de la mostra Germaine Dulac. Je n’ai plus rien\, el Museu Tàpies acull la presentació del llibre ¿Qué es el cine? – Germaine Dulac\, una publicació que ofereix per primera vegada en llengua castellana una acurada selecció de textos i conferències de la cineasta francesa. Aquest volum és fruit d’una coedició entre el Museu Tàpies i l’editorial Wunderkammer\, i recull els escrits que Marie-Anne Colson-Maleville\, companya vital i col·laboradora artística de Dulac\, va compilar amb l’objectiu de preservar i difondre el seu pensament cinematogràfic. \n¿Qué es el cine? no només constitueix un veritable ideari cinematogràfic de Dulac\, sinó que també s’erigeix com un document essencial per entendre la història del cinema\, especialment el paper pioner de les dones en els seus orígens. Les reflexions de Dulac anticipen qüestions que encara avui continuen sent fonamentals: la relació entre art i tecnologia\, la dimensió poètica de la imatge en moviment\, o la necessitat d’un cinema lliure\, emancipat de les convencions narratives i comercials. Aquest llibre és\, en definitiva\, un homenatge a una artista avançada al seu temps\, que va obrir camins per al cinema d’avantguarda i el pensament feminista dins la creació audiovisual. \nLa presentació comptarà amb la participació d’Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies i una de les comissàries de l’exposició; Tània Balló\, directora de cinema i productora independent; i Elisabet Riera\, editora de Wunderkammer. Les tres ponents oferiran una conversa al voltant del llegat de Germaine Dulac\, la vigència del seu pensament i la importància de fer accessibles aquests textos al públic contemporani. \nL’acte finalitzarà amb un recorregut comentat per la mostra Germaine Dulac. Je n’ai plus rien\, conduït per Tània Balló\, que permetrà aprofundir en la figura i l’obra d’aquesta creadora fonamental per entendre la modernitat cinematogràfica.
URL:https://museutapies.org/event/germaine-dulac-que-es-el-cinema/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Que-es-el-cine-Germaine-Dulac_sq_sh_524_10.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251029T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251029T190000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250918T161540Z
LAST-MODIFIED:20251028T113307Z
UID:10001072-1761760800-1761764400@museutapies.org
SUMMARY:Maladruà\, amb Estel Boada i Xavier Michel
DESCRIPTION:“Maladruà” és “maladroit”. Vol dir “maldestre” en francès. Tanmateix\, la interpretació de llengües i codis de diferents regions sempre juga un paper maldestre a l’hora d’establir connexions immediates.  \nEstel Boada (Catalunya)\, cantant i artista multidisciplinària\, conjuntament amb Xavier Michel (França)\, performer poètic de l’absurd\, ens introduiran a l’univers d’André du Colombier a través d’una mirada plena d’humor\, jocs lingüístics i experimentació amb l’espai. \nAquesta proposta forma part del programa RELÉ de les jornades ARTefACTe5\, un projecte de CLUB9 per al foment de la performance francesa contemporània. Compta amb el suport de l’Espai nyamnyam. \n  \nXavier Michel (Poitiers\, 1990) té un títol en Enginyeria de Sistemes i un grau en Belles Arts per la Villa Arson de Niça. Des de fa diversos anys ha desenvolupat un treball performatiu en el qual manipula escultures-eina en posades en escena absurdes i poètiques. La seva pràctica es nodreix del teatre d’objectes\, del circ\, de la dansa i de la música\, i dona lloc a un llenguatge polisèmic i sensible. En els darrers mesos\, treballa a Barcelona\, on la seva obra troba ressonàncies i certa afinitat amb l’escena artística local. Actualment\, realitza una residència a Hangar-org. \nEstel Boada (Barcelona\, 1991)\, cantant i artista multidisciplinària\, es defineix com una joglaressa contextual. Amb formació en Belles Arts\, explora l’espai\, la col·lectivitat i la veu a través de la performance. El seu treball\, marcat per l’humor i l’absurd amb tocs de fantasia\, reflexiona de manera burlesca sobre la seva vida com a “diva frustrada”. Interessada en l’educació experimental\, l’art contextual\, el so\, la música i el dibuix\, utilitza l’acció i l’humor com a eines de crítica. Ha participat en nombroses intervencions d’art interdisciplinari i comissariat cicles d’art contemporani autogestionats. També és compositora i vocalista de diferents projectes musicals.  \n  \nAndré du Colombier. Un punt de vista líric. Vista de l’exposició. Foto: Eva Guillamet
URL:https://museutapies.org/event/maladrua-amb-estel-boada-i-xavier-michel/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/Maladrua.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251030T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251030T193000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250929T142936Z
LAST-MODIFIED:20250930T081746Z
UID:10001084-1761850800-1761852600@museutapies.org
SUMMARY:Leo Castro. Passat el mig camí
DESCRIPTION:«Sempre carrego durant molt de temps amb la memòria\, enganxada al cos i al pensament\, de qualsevol procés de construcció d’una poètica o ficció\, que després acabarà sent compartida amb molta altra gent desconeguda… Els paisatges imaginats\, les converses determinants\, les que queden a mitges o inacabades perquè el fil et porta cap a un altre lloc\, els elements plàstics o dibuixats\, els esbosso. Parlo de tot allò que queda fora però fa el camí\, i que no és menys preciós que tot allò que finalment és validat.»  \nTravessar de nou els pensaments i el cos\, amb l’espai com a paisatge\, per poder fer memòria del mig camí recorregut fins ara. \nActivitat en el marc de la segona edició del cicle d’acció Les cadires de Tàpies\, a càrrec de Judith Barnés\, responsable de programes públics del Museu Tàpies. \n  \nLeo Castro és creadora\, intèrpret i llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1996). Es va formar com a actriu entre 1992 y 1996 a l’Estudi Nancy Tuñón (Stanivslaski/Strasberg)\, i en dansa el 1996\, quan va entrar en contacte amb diverses tècniques contemporànies i creadors: Benoît Lachambre\, Ruth Zaporah\, Mark Tompkins\, Lisa Nelson\, María Muñoz\, Andrés Corchero\, DD Dovilier i Julyen Hamilton\, entre d’altres. El 1999 va fundar el Col·lectiu SIAMB\, dedicat a la Improvisació i a la Contact Improvisació. Treballa com a actriu per a produccions de TVE\, TV3\, TVC i el Teatre Nacional de Catalunya\, així com amb Cia. Senza Tempo\, amb la companyia Sol Picó i amb Konic Thtr i\, de manera intermitent\, amb Cia. LaViuda des de 2002. \nLa seva col·laboració amb la companyia Mal Pelo va començar el 2004\, i des d’aleshores hi desenvolupa treballs com a intèrpret i ajudant de direcció\, a més de col·laborar en la direcció i la creació audiovisual per a les obres escèniques i expositives de la companyia. Va començar la seva pròpia recerca creativa presentant les peces escèniques Amadou (2009) i Olivia (2012). El 2010 va iniciar la seva col·laboració amb el centre de creació L’animal a l’esquena com a responsable de la documentació videogràfica dels projectes en residència i de les diverses activitats artístiques del centre. De 2008 a 2016\, en col·laboració amb Hermann Bonnin\, va treballar en produccions per al Teatro Español (Madrid)\, el Teatre Nacional de Catalunya i La Seca / Espai Brossa des de la direcció de moviment\, la direcció de posada en escena i el coaching actoral. Va treballar com a ajudant de direcció amb la companyia loscorderos.sc en les peces El mal menor\, El cielo de los tristes i Ultrainocencia. Des de 2013 treballa com a muntadora audiovisual amb Fromzero\, productora i distribuïdora cinematogràfica. El 2015 va iniciar la seva activitat pedagògica en Tècnica d’Interpretació en Dansa i Composició al postgrau en Arts Escèniques de l’ERAM (Universitat de Girona). \n 
URL:https://museutapies.org/event/leo-castro-passat-el-mig-cami/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/4_LUGAR-2-.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20251108
DTEND;VALUE=DATE:20251110
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20250530T121155Z
LAST-MODIFIED:20250602T100624Z
UID:10001024-1762560000-1762732799@museutapies.org
SUMMARY:Segni mossi. PURPLE training
DESCRIPTION:Segni mossi és un projecte de recerca creat per Alessandro Lumare (artista visual) i Simona Lobefaro (coreògrafa) al voltant de la relació entre la dansa –com a projecció en l’espai i emergència de la part emocional– i el dibuix –com a extensió del cos i de l’acció\, i com a rastre de l’essència de les experiències. \nEn aquesta ocasió\, Segni mossi ens ofereix la seva formació PURBLE\, dirigida a mestres\, artistes\, educadors i a totes les persones interessades en l’art i l’educació. Els artistes diuen que aquesta és una formació que “té gust de salt de pont\, de brisa lleugera i de terratrèmol”. \n“Serem danses magnètiques\, colors atractius. Estirarem moviments\, alliberarem signes. Rebotarem entre temperes\, cossos i ambients. Serem magma\, pedra tosca\, lava. Invisibles com el vent\, aixecarem fulles\, arbres i edificis. Serem petjades en la tempesta”. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/segni-mossi-purple-training/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/05/15-bounce.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251108T103000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251108T123000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251013T161017Z
LAST-MODIFIED:20251107T124819Z
UID:10001098-1762597800-1762605000@museutapies.org
SUMMARY:Tensar i dispersar. Taller per a famílies amb Segni mossi
DESCRIPTION:Activitat anul·lada \n \nUn taller on els cossos tracen trajectòries elàstiques i es deixen emportar per forces invisibles. Jugarem amb moviments que es tiben i retrocedeixen\, per després deixar-nos arrossegar pel vent que mou objectes\, persones i marques. Una experiència per a famílies\, entre la tensió\, la lleugeresa i les tempestes sobtades. \nSegni mossi és un projecte de recerca creat per Alessandro Lumare (artista visual) i Simona Lobefaro (coreògrafa) al voltant de la relació entre la dansa –com a projecció en l’espai i emergència de la part emocional– i el dibuix –com a extensió del cos i de l’acció\, i com a rastre de l’essència de les experiències. \n 
URL:https://museutapies.org/event/tensar-i-dispersar-taller-per-a-families-amb-segni-mossi/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Segni-mossi.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251113T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251113T190000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251102T152113Z
LAST-MODIFIED:20251125T161133Z
UID:10001116-1763056800-1763060400@museutapies.org
SUMMARY:Mediacions artistiques a l’exposició de Germaine Dulac\, amb Blanca Alvarez
DESCRIPTION:Experiència de mediació a l’exposició Germaine Dulac. Je n’ai plus rien\, a càrrec de Blanca Alvarez\, activista feminista i mediadora cultural. \nFent un repàs al seu segle i mig de vida\, sovint trobem una història del cinema escrita a trossos\, fragmentada\, que assenyala a les dones com a excepcions en les contribucions al llenguatge cinematogràfic. Desmuntarem aquesta tendència amb una aproximació a la figura i obra de Germaine Dulac\, visionària del cinema de principis del segle passat\, immersa en les avantguardes cinematogràfiques\, un moment de gran llibertat creativa que contrastava amb la consolidació dels models de representació institucionals\, que tot just s’assentaven.  \nUs proposem acostar-nos a la construcció del punt de vista i del desig a través del món oníric i sensual de la cineasta francesa. 
URL:https://museutapies.org/event/mediacions-artistiques-a-lexposicio-germaine-dulac-je-nai-plus-rien-amb-blanca-alvarez/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Captura-de-pantalla-2025-10-31-a-les-10.37.26.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251114T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251114T200000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251102T133905Z
LAST-MODIFIED:20251113T153348Z
UID:10001113-1763143200-1763150400@museutapies.org
SUMMARY:"La Quema". Nou documental sobre el viatge creatiu d’Elena del Rivero
DESCRIPTION:Com a colofó de la segona edició del projecte artístic d’Extramurs\, Elena del Rivero. Transitar «La Quema»\, el Museu Tàpies presenta\, en el marc de la programació del Loop Festival de Barcelona\, el documental de nova creació La Quema\, produït per Impro Films\, A Casa Do Pozo i The Paraclete\, amb la participació de Mateo Feijóo\, comissari del projecte Elena del Rivero. Transitar «La Quema». \nLa Quema és un documental que segueix el viatge d’Elena del Rivero i les seves primeres obres\, creades durant els anys setanta i vuitanta\, des del seu estudi de Madrid fins a l’aldea gallega de San Pedro Fiz de Vilar. Allà\, les pintures s’exhibeixen en espais domèstics —cases\, estables\, l’església o l’escola local— abans de ser lliurades al pas del temps\, a la intempèrie… i al foc. A través de les  reflexions de l’artista\, de la complicitat dels veïns i del ritu final de la crema\, la pel·lícula retrata un procés de despreniment\, memòria i transformació en què la pèrdua es converteix en l’origen d’una nova etapa creativa. \nA manera de díptic\, aquest documental es presentarà juntament amb O carro e o home (El carro i l’home)\, una peça audiovisual que forma part del llegat que l’etnògraf d’Ourense Xaquín Lorenzo\, Xocas\, va deixar al Museo do Pobo Galego\, del qual va ser fundador i primer president del Patronat. La cinta original\, realitzada l’any 1940 amb guió de Xocas i direcció d’Antonio Román\, és un relat sobre la vida del carro com a símbol de la cultura material tradicional gallega. Una obra fortament influïda pel cinema soviètic i pel treball de Robert J. Flaherty en què els actors i les actrius interpreten els veïns i les veïnes de l’aldea de Facós\, al municipi de Lobeira\, d’on era originari Xaquín Lorenzo. \nL’any 1980\, a partir d’una còpia apareguda al Museo Arqueolóxico Provincial de Ourense i que es conserva al Museo do Pobo Galego\, l’etnògraf\, juntament amb el cineasta Eloy Lozano\, en va fer un nou muntatge\, amb una sonorització menys folkloritzada i amb text i locució del mateix Xocas. Aquesta segona versió\, patrocinada pel Museo do Pobo Galego\, ha estat digitalitzada recentment amb la col·laboració de l’AGADIC (Axencia Galega das Industrias Culturais) i la Filmoteca de Galicia. \nLa presentació del documental anirà a càrrec de Mateo Feijóo. \n  \nFitxa tècnica \n  \nLa Quema \nAutors: Daniel Fuertes Perea\, Gabriel Jesús García Duque\, Gregorio Alejandro Blanco Rivas \nProducció: Impro Films \nAny: 2025 \nDurada: 64 min. \n  \nO carro e o home \n1940/1980\, Galícia\, 11 min\, VO \nProducció: P.A.C.E. \nDirecció i fotografia: Antonio Román \nGuió: Xaquín Lorenzo i Antonio Román \nMuntatge: Antonio Román i Carlos Serrano de Osma \nLocutor: Ignacio Mateo \nSo: Laffon-Selgas \nLaboratori: Arroyo \n  \nO carro e o home (muntatge de 1980) \nProducció: Praia Lenta Films i Museo do Pobo Galego \nRestauració: Eloy Lozano \nGuió i muntatge: Xaquín Lorenzo i Eloy Lozano \nText i locució: Xaquín Lorenzo \nAmbientació musical: Eloy Lozano
URL:https://museutapies.org/event/la-quema-nou-documental-sobre-el-viatge-creatiu-delena-del-rivero/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/La-Quema-documental.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251115T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251115T143000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251105T132248Z
LAST-MODIFIED:20251106T093557Z
UID:10001120-1763211600-1763217000@museutapies.org
SUMMARY:Bella Báguena. Jardín de piel (Jardí de pell)
DESCRIPTION:Una ària vulnerable\, una conversa ritualística\, ella sagnant davant del seu públic amb textures de bruixa\, atmosferes sublims\, oracions extàtiques… L’obra sonora confessional i autobiogràfica d’aquesta artista valenciana narra relats personals\, de vegades d’una manera críptica i de vegades d’una manera diàfana. \nCom una mena de folklore contemporani compost de contes inconnexos i abstractes\, la Bella tracta temes com la dissidència\, la transició corporal\, els amors i els desamors\, l’èxtasi\, l’error o el desconegut\, a través de la seva veu crua i operística. Ens convida —enmig de la temporada d’escorpí— a un concert per a lesbianes i altres éssers sintents; una exploració ecogràfica del seu món interior\, les seves derives i els seus rumbs\, els seus rampells i les seves obsessions\, el seu diari afectiu. \n  \nBella Báguena (València\, 1994) és una artista trans femenina que ha treballat en disciplines com la performance i la joieria escultural\, i que actualment està centrada en el seu projecte musical. El seu treball\, que combina imaginari pop\, cultura d’internet i natura\, explora la connexió entre cos\, emoció i experiència sonora i busca generar un canal d’honestedat entre artista i espectador. \nHa presentat la seva obra en institucions com La Casa Encendida (Madrid)\, CCCB (Barcelona) i Palais de Tokyo (París)\, així com amb la marca Kuboraum (Nova York). Ha col·laborat en projectes de Lina Lapelytė\, va ser artista SHAPE 2023 i el 2024 va portar a terme una residència sonora amb A Comparative Dialogue Act per a la 60a Exposició Internacional d’Art de la Biennal de Venècia (Pavelló de Luxemburg). \n  \nUna sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”\, a cura de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/bella-baguena-jardin-de-piel-jardi-de-pell/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Sin-titulo-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251119T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251119T140000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251028T181952Z
LAST-MODIFIED:20251030T115014Z
UID:10001111-1763557200-1763560800@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del llibre "¿Qué es el cine? Germaine Dulac" al festival Loop Barcelona
DESCRIPTION:En el marc de la mostra Germaine Dulac. Je n’ai plus rien i dins la programació del Loop Festival de Barcelona\, el Museu Tàpies presenta el llibre Germaine Dulac. ¿Qué es el cine?\, una publicació que ofereix per primera vegada en llengua castellana\, una acurada selecció de textos i conferències de la cineasta francesa. \nAquest volum\, fruit d’una coedició entre el Museu Tàpies i l’editorial Wunderkammer\, recull els escrits que Marie-Anne Colson-Malleville\, companya vital i col·laboradora artística de Dulac\, va compilar amb la voluntat de preservar i difondre el seu pensament cinematogràfic. ¿Qué es el cine? constitueix no només un veritable ideari cinematogràfic de Germaine Dulac\, sinó també un document essencial per entendre la història del cinema i\, especialment\, el paper pioner de les dones en els seus orígens. Les reflexions de Dulac anticipen qüestions que avui continuen sent fonamentals: la relació entre art i tecnologia\, la dimensió poètica de la imatge en moviment o la necessitat d’un cinema lliure\, emancipat de les convencions narratives i comercials. \nAquesta presentació\, inscrita dins l’esperit del Loop Festival\, posa en relleu el caràcter obert\, cíclic i sempre viu del cinema com a espai de retorn i relectura. Com el festival\, el pensament de Dulac entén el cinema com un procés en bucle\, en què la imatge genera pensament i el pensament torna a la imatge: un diàleg infinit entre visió\, experiència i forma. En aquest sentit\, el llibre esdevé una peça clau dins la programació compartida entre el museu i el festival Loop Barcelona\, que reivindica el cinema com a territori d’experimentació i reflexió contemporània. \nL’acte comptarà amb la participació d’Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies i una de les comissàries de l’exposició; Tània Balló\, directora de cinema i productora independent\, i Elisabet Riera\, editora de Wunderkammer. Les tres ponents oferiran una conversa al voltant del llegat de Germaine Dulac\, la vigència del seu pensament i la importància de fer accessibles aquests textos al públic actual. Moderarà la sessió Filipa Ramos\, directora artística del Loop Festival.
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-llibre-que-es-el-cine-germaine-dulac-al-festival-loop-barcelona/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/12-La-Coquille-et-le-clergyman-1928-4-scaled-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251119T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251119T190000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251110T144800Z
LAST-MODIFIED:20251127T090521Z
UID:10001124-1763575200-1763578800@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del llibre "Tàpies i jo. Una exegesi recíproca"\, de Rita Segato
DESCRIPTION:El Museu Tàpies acull la presentació pública del llibre Tàpies i jo. Una exegesi recíproca\, fruit de la primera edició del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir\, Pensament d’Avui. L’acte comptarà amb la participació de Rita Segato\, autora de la publicació; Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Pablo Allepuz\, cap de col·lecció. \nEl centenari del naixement d’Antoni Tàpies (celebrat el 2023 i el 2024) va obrir una nova etapa respecte a la manera de relacionar-nos amb el seu immens llegat plàstic\, literari i institucional. A partir de l’experiència d’aquell any commemoratiu\, el museu ha establert noves estructures de recerca i col·laboració\, com la Càtedra Antoni Tàpies – UPF d’Art i Pensament Contemporanis —impulsada juntament amb la Universitat Pompeu Fabra— i l’Institut de Derives Crítiques\, espais de diàleg interdisciplinari que busquen generar noves mirades sobre l’artista. En aquest context s’inscriu el Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir\, Pensament d’Avui\, que cada edició convida un/a teòric/a a escriure un assaig sobre Tàpies a partir de la seva àrea d’expertesa i coneixement. \nLa primera autora convidada ha estat Rita Segato\, antropòloga argentina de reconeixement internacional\, referent en el pensament feminista i descolonial. La seva mirada\, lliure dels condicionants habituals de la historiografia artística\, ofereix una lectura nova de Tàpies. Segato desplaça la imatge d’un artista centrat en el jo —autor de la seva autobiografia i fundador de la seva pròpia institució— cap a un Tàpies que s’interroga i es desplaça constantment fora de si mateix\, obert a l’alteritat i al pensament de l’altre. Aquesta exegesi recíproca entre Segato i Tàpies traça ponts entre l’antropologia i l’art\, entre la matèria i l’espiritualitat\, entre l’ètica i l’estètica. En el seu assaig\, l’autora proposa set vies per renovar l’estudi de Tàpies obrint-lo a nous marcs de comprensió sobre la identitat\, la pertinença i el sentit polític de la creació. Des d’una lectura del gest com a forma de coneixement fins a la connexió entre la memòria històrica i les lluites actuals\, el llibre mostra un Tàpies profundament contemporani\, capaç de continuar generant pensament crític des del present. \nAquesta publicació\, editada en català i castellà\, inaugura una nova línia editorial estable del Museu Tàpies dedicada a fomentar la recerca i la difusió de nous enfocaments sobre l’obra de l’artista\, en diàleg amb els debats del pensament actual. \n  \n[Obra: Antoni Tàpies\, Autoretrat\, 1992 © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025 ]
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-llibre-tapies-i-jo-una-exegesi-reciproca-de-rita-segato/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Sin-titulo-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251124T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251124T190000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251021T111805Z
LAST-MODIFIED:20251106T094239Z
UID:10001103-1764003600-1764010800@museutapies.org
SUMMARY:Tàpies: paraula\, ferida\, terra
DESCRIPTION:Programa de formació estable per a docents al voltant de tres eixos temàtics: escriptura crítica\, cos i malaltia\, i ecologia. Durant el curs es programaran diverses càpsules formatives al voltant d’aquestes temàtiques. En paral·lel\, es formarà un grup de treball amb docents de diversos nivells educatius per portar a terme una investigació educativa sobre aquests  eixos amb relació a l’obra d’Antoni Tàpies i els artistes de les exposicions en curs. \n  \nCàpsules formatives \n  \n\nCàpsula Ferida: a càrrec de Segni mossi\, el dissabte 8 i el diumenge 9 de novembre del 2025. Més informació d’aquesta activitat.\n\n  \n\nCàpsula Paraula: a càrrec de Tantàgora\, el dilluns\, 24 de novembre del 2025\, de les 17.00 a les 19.00h.\n\nSessió pràctica per oferir recursos i estratègies a docents de tots els nivells a partir de 5è de Primària que vulguin estimular l’exercici de la crítica artística entre el seu alumnat. La formació es farà a partir del dispositiu pedagògic La biblioteca portàtil. Es recomana especialment aquesta formació a docents que vulguin preparar la participació del seu alumnat al Concurs Teresa Barba d’escriptura crítica i/o que vulguin utilitzar La biblioteca portàtil com un recurs educatiu en el seu centre. \n  \nEls docents interessats en formar part del grup de treball i/o participar en alguna de les càpsules poden enviar un correu a: inscripcions@museutapies.org
URL:https://museutapies.org/event/tapies-paraula-ferida-terra/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Captura-de-Pantalla-2024-07-23-a-les-11.53.08-768x511-1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251127T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251127T193000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251022T104522Z
LAST-MODIFIED:20251127T094019Z
UID:10001104-1764270000-1764271800@museutapies.org
SUMMARY:Mireia Calafell. FE-RI-DES
DESCRIPTION:Què és pensar a través de la ferida? Què vol dir viure des de la ferida? Pot la poesia escriure la cicatriu més enllà de la metàfora? Quin sentit té intentar-ho?  \n  \nEl punt de partida el marca una cadira situada al costat d’una altra\, és a dir\, una trobada entre amics\, és a dir\, la possibilitat de dir la ferida. Mireia Calafell convoca l’amistat per parlar i reflexionar sobre la cicatriu a partir de la lectura de poemes propis\, però no només. S’acompanya de les paraules de Fina Birulés\, Miquel Missé i Pol Guasch\, així com d’altres veus que\, avui\, reclamen presència quan parlem de ferides. Tot amb l’acompanyament d’una altra amiga i el seu piano: la compositora Clara Peya. \nAquesta activitat compta amb la complicitat i el suport del Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona. En el marc de la segona edició del cicle d’acció Les cadires de Tàpies\, a càrrec de Judith Barnés\, responsable de programes públics del Museu Tàpies. \n  \nMireia Calafell és poeta. Ha publicat Poètiques del cos (2006)\, Costures (2010)\, Tantes mudes (2014)\, Nosaltres\, qui (2020) i Si una emergència (2024). Entre els premis que ha rebut\, destaquen la Lletra d’Or al millor llibre de 2014\, el Premi Josep Maria Llopart al millor poemari publicat l’any 2020 i el Premi Carles Riba 2023. És codirectora de la productora cultural La Sullivan. Ha estat codirectora del festival POESIA i + (2015-2016) i de Barcelona Poesia (2018-2021).  \nClara Peya és pianista\, compositora i una de les creadores més singulars de l’escena musical catalana. Amb una trajectòria que fusiona jazz\, pop\, electrònica ha publicat tretze discos i signat nombroses bandes sonores per a espectacles escènics i cinema. Guardonada amb el Premi Nacional de Cultura (2019)\, la seva obra aborda temes com el feminisme\, la dissidència i la vulnerabilitat des d’una gran potència poètica i escènica. \n  \nUna col·laboració amb el Concurs Internacional de Piano Maria Canals \nLa relació d’Antoni Tàpies amb la música va ser constant al llarg de la seva trajectòria. El seu interès s’estenia tant a la música contemporània —amb la qual mantingué una proximitat intel·lectual i creativa— com a la pràctica musical entesa com un llenguatge comunicatiu de caràcter universal. No és casual que Tàpies col·laborés en diverses iniciatives en què la música i les arts visuals entraven en diàleg\, com les promogudes pel Club 49\, un espai clau per a la difusió de l’avantguarda artística a la Barcelona de la postguerra. \nEn el marc de la col·laboració establerta entre el Museu Tàpies i el Concurs Maria Canals\, durant tres dies (28\, 29 i 30 de novembre de 2025) un piano del concurs s’integrarà en l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, en diàleg amb l’àmplia mostra d’invitacions dimaginacióe les activitats culturals que organitzava el Club 49. La proximitat entre el piano i aquests documents permet aprofundir en l’atmosfera d’intercanvi creatiu en què Tàpies es va moure i en el paper que la música contemporània hi va tenir. \nCom és sabut\, a partir de la recuperació democràtica\, Tàpies va intensificar la seva participació en projectes culturals i socials mitjançant la creació de cartells\, un mitjà comunicatiu que considerava accessible. En aquest marc s’inscriu el cartell que l’artista va crear per al 50è aniversari del Concurs Internacional de Piano Maria Canals\, fruit de la seva vinculació personal amb el món musical barceloní. La implicació de Tàpies va ser possible gràcies a la mediació de la família Gaspar Farreras i de la Galeria Gaspar\, especialment a través d’Elvira Farreras de Gaspar i la seva filla\, Elvira Gaspar Farreras. L’amistat entre Tàpies i el músic Rossend Llates\, marit de la pianista Maria Canals\, es fa palesa en el cartell amb les inicials R. LL.\, que se sumen a les de la fundadora del concurs. \nA la sala del museu\, la presència de la maqueta original de Tàpies a partir de la qual es va imprimir la tirada del cartell ofereix\, també\, l’oportunitat de situar l’obra en el seu context: el diàleg entre arts visuals i música\, la complicitat entre creadors i institucions culturals\, i el paper de Tàpies com un artista estretament vinculat amb el teixit social i cultural de la Catalunya del seu temps. \n  \n[Fotografia d’Àlex Espuny]
URL:https://museutapies.org/event/mireia-calafell-fe-ri-des/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/mcalafell-2025-Alex_Espuny_7_2-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251128T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251128T200000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251117T153331Z
LAST-MODIFIED:20251117T171345Z
UID:10001127-1764352800-1764360000@museutapies.org
SUMMARY:El nostre Tàpies
DESCRIPTION:El Museu Tàpies i la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) han signat un conveni el 2025 per tal de col·laborar en el seu interès comú en l’àmbit de l’art i l’educació. \nEn el marc d’aquest conveni\, els participants de l’Espai d’art de la FCSD han visitat l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món acompanyats dels seus docents. \nAquest ha estat el punt d’inici d’un projecte d’experimentació i creació artística al voltant de l’obra d’Antoni Tàpies desenvolupat al centre al llarg de diverses sessions.  \nEl divendres 28 de novembre de 2025\, a les 18 h\, a l’Auditori del Museu Tàpies de Barcelona se celebrarà un acte públic de presentació dels treballs realitzats amb diferents tècniques i formats on s’explora la potencialitat del gest i del traç.  \nL’acte\, obert al públic en general\, convida també a assistir a les famílies dels participants per tal de compartir amb elles el procés de treball i fer-les partíceps del projecte.  \nLa col·laboració entre ambdues institucions romandrà vigent durant el curs acadèmic 2025-2026 per tal de continuar explorant conjuntament línies de treball creatiu\, habilitats i talents al voltant de les exposicions temporals del museu.
URL:https://museutapies.org/event/el-nostre-tapies/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Screenshot_1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20251203
DTEND;VALUE=DATE:20251205
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251118T101113Z
LAST-MODIFIED:20251129T142327Z
UID:10001129-1764720000-1764892799@museutapies.org
SUMMARY:Simposi internacional “Imatges primitives\, somnis moderns: Tàpies i la cultura visual de postguerra”
DESCRIPTION:En el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, el Museu Tàpies organitza un simposi internacional dedicat a aprofundir en l’estudi de la imatge a partir de la seva col·lecció. Aquesta iniciativa s’inscriu dins de la línia estable de recerca del museu i té com a objectiu repensar els relats visuals que conformen el nostre imaginari col·lectiu\, parant especial atenció a la cosmogonia simbòlica i estètica que envolta l’obra d’Antoni Tàpies. \nEl simposi parteix del corpus expositiu de la mostra\, format per obres de Tàpies dels anys quaranta i cinquanta\, anteriors al seu període matèric; peces pertanyents a la col·lecció privada de l’artista provinents de cultures no occidentals o d’altres creadors del seu context\, i materials d’arxiu —tant propis com adquirits específicament per part del museu per preparar l’exposició— relacionats amb l’imaginari popular de l’època. \nA partir d’aquests materials\, el simposi se centra en tres eixos temàtics que es poden resseguir al llarg del recorregut expositiu: el primitivisme\, la psicoanàlisi i la cultura popular. Aquests eixos permeten contextualitzar la producció artística de Tàpies en una Barcelona de postguerra profundament marcada per transformacions socials\, polítiques i culturals\, i connectar-la amb els corrents d’avantguarda internacionals. A la vegada\, aquesta trobada proposa explorar altres aspectes\, com ara la manera com Tàpies s’aproxima a les tradicions vernacles i a les pràctiques ancestrals\, l’impacte del pensament psicoanalític en la seva obra com a eina per abordar inquietuds psicològiques típiques d’una època\, i el diàleg entre l’art acadèmic i els sabers populars com a formes de resistència i d’expressió radical. \nEl simposi destaca per la seva mirada interdisciplinària\, que incorpora la filosofia i la psicoanàlisi per abordar les imatges no només com a formes estètiques\, sinó també com a instruments de pensament i construcció simbòlica. L’objectiu final és oferir una lectura renovada i crítica de l’obra de Tàpies obrint espais de reflexió compartida al voltant de la imatge\, el relat històric i la memòria cultural. \n  \nPrograma del simposi \n  \nDimecres\, 3 de desembre de 2025 \n· 18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies \n· 18.10 h. Conferència «La imaginació material»\, a càrrec d’Emmanuel Alloa \n· 18.50 h. Conferència «Un context visionari. Espiritisme\, clarividència i inconscient»\, a càrrec d’Andrea Graus Ferrer \n· 19.30 h. Pausa \n· 19.40 h. Conferència «Origen i context del primitivisme en Antoni Tàpies»\, a càrrec d’Estela Ocampo \n· 20.20 h. Taula rodona i debat moderat pel Museu Tàpies \n· 21 h. Cloenda \n  \nDijous\, 4 de desembre de 2025 \n· 18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies \n· 18.10 h. Conferència «Imaginació\, imaginari\, imaginal»\, a càrrec de Chiara Boticci (en línia) \n· 18.50 h. Conferència «Club 49\, una finestra oberta al mon»\, a càrrec de Muriel Gómez \n· 19.30 h. Pausa \n· 19.40 h. Conferència «Swing i modernitat. El jazz a la Barcelona de la postguerra»\, a càrrec de Jordi Pujol Baulenas  \n· 20.20 h. Taula rodona i debat moderat pel Museu Tàpies \n· 21 h. Cloenda amb «Ecos del Club 49»\, a càrrec de Carlos Falanga Trío \n  \nPonents \n  \nEmmanuel Alloa. Catedràtic d’Estètica i Filosofia de l’Art a la Universitat de Friburg (Suïssa). Investigador al NCCR eikones\, ha exercit com a professor a la Universitat París 8 i ha estat professor convidat a les universitats de Weimar (Alemanya)\, Morelia (Mèxic)\, Belo Horizonte (Brasil)\, Shanghai (Xina) i Berkeley\, Colúmbia i Yale (Estats Units). \nAlloa ha publicat una dotzena de llibres sobre filosofia contemporània\, fenomenologia i les relacions entre estètica i política. Els seus treballs han estat traduïts a l’anglès\, l’alemany\, el francès\, el castellà\, el portuguès i el xinès. Entre les seves publicacions en castellà destaquen La resistencia de lo sensible (2009)\, ¿Cómo (no) leer las imágenes? (2019)\, La imagen diáfana (2021)\, Pensar la imagen I & II (2020 i 2022) i Repartos de la perspectiva (2024). La seva obra de recerca ha estat guardonada amb diversos premis\, com el Premi Latsis 2016 i el Premi Aby Warburg 2019. \n  \nChiara Bottici. Filòsofa i escriptora italiana\, viu i treballa a Nova York. Ocupa una càtedra de professora de Filosofia al Departament de Filosofia de la New School for Social Research\, on ensenya\, entre d’altres\, el pensament de Hannah Arendt i Ágnes Heller. A més d’impartir classes de filosofia política i d’estètica\, en el mateix centre ha fundat i dirigit el Gender and Sexualities Studies Institute. \nÉs autora\, entre altres obres\, de Filosofía del mito político (Bollati Boringhieri\, 2012)\, The Myth of the Clash of Civilizations (2010\, amb Benoît Challand)\, Imagining Europe: Myth\, Memory and Identity (2013\, amb Benoît Challand)\, Manifest anarcafeminista (Laterza\, 2022)\, Cap submissió. El feminisme com a crítica de l’ordre social (2023)\, Mitologia feminista (Castelvecchi\, 2022) i La política de la imaginació (Castelvecchi\, 2023). La seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües estrangeres. \n  \nCarlos Falanga. Nascut a Buenos Aires (Argentina)\, de molt jove va començar a estudiar caixa i\, més tard\, bateria amb Roberto Cesari Jr. Amb 22 anys va decidir traslladar-se a Barcelona\, on continuà els seus estudis d’harmonia i piano al Taller de Músics\, i de bateria amb el gran Aldo Caviglia. Més tard es va graduar al Conservatori de Barcelona (ESMUC)\, on va estudiar amb Jo Krause i David Xirgu. \nDes de l’any 2002 ha estat en actiu en l’escena musical catalana i ha tingut l’oportunitat de tocar en clubs i festivals d’arreu d’Europa\, Àsia i Amèrica\, amb músics i artistes nacionals com Jorge Rossy\, Marco Mezquida\, Amparo Sanchez\, Carme Canela\, Horacio Fumero\, Bill McHenry\, Fredrik Carlquist\, Guillermo Klein i l’Orquestra Simfònica del Liceu\, entre altres. Ha editat dos discos al seu nom: Gran Coral (Underpool) i Quasar (Fresh Sound New Talent)\, i amb el seu projecte d’electrònica experimental IHHH ha enregistrat diversos treballs i participat en nombrosos festivals\, com Sónar i Keroxen. \n  \nMuriel Gómez. Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa. Actualment és professora agregada i vicedegana d’Aliances\, Comunitat i Cultura dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Membre del grup de recerca SEC-History (Societat\, Estat i Cultura)\, la seva activitat investigadora se centra en l’anàlisi dels processos de ruptura i continuïtat en la modernitat artística catalana entre la preguerra i la postguerra. Els seus àmbits d’estudi principals són els vincles entre ADLAN i Club 49\, i les figures de Joan Miró i l’escultor Eudald Serra.  \n  \nAndrea Graus Ferrer. Investigadora Ramón y Cajal a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats del CSIC. Doctora en Història de la Ciència (UAB)\, va treballar al Centre Alexandre Koyré del CNRS de París i a la Universitat d’Anvers (Bèlgica) durant sis anys. És autora de Ciència i espiritisme a Espanya (1880-1930) (Comares\, 2019) i ha publicat treballs sobre la història de les investigacions psíquiques amb mèdiums\, la hipnosi i els fenòmens místics dels segles xix i començaments del xx. La seva línia actual de recerca se centra en la història dels nens prodigi i el talent infantil a l’Europa contemporània\, tema del seu proper llibre. Va comissariar l’exposició Nens prodigi. Fama\, ciència i política (Biblioteca de Catalunya\, 2024). \n  \nEstela Ocampo. Professora titular a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona des de 1987 fins a la seva jubilació\, el setembre de 2021. Secretària acadèmica de l’Institut de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra (2000-2008). Directora de l’Institut Universitari de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra (2008-2014). Actualment\, és directora i investigadora principal del C.I.A.P.\, Centre d’Investigació en Art Primitiu i Primitivisme (Universitat Pompeu Fabra). Ha portat a terme projectes de recerca subvencionats pel Ministeri d’Educació i Ciència d’Espanya sobre art primitiu entre 1997 i 2003 i sobre primitivisme i art modern entre 2007 i 2016. \nHa publicat nombrosos articles en revistes espanyoles i internacionals. Els seus darrers llibres publicats són El Fetitxe en el Museu (Madrid\, 2011)\, Primitivisme a Europa i Amèrica (Barcelona\, 2017) i Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat (Barcelona\, 2022)\, entre d’altres. Ha impartit nombroses conferències i seminaris nacionals i internacionals. Ha estat comissària de diverses exposicions\, l’última de les quals és Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat (Museu Etnològic i de les Cultures del Món\, desembre de 2021 – juny de 2022). \n  \nJordi Pujol Baulenas. Nascut a Barcelona l’any 1953\, el 1983 va fundar el segell discogràfic Fresh Sound Records\, dedicat al jazz\, després d’haver treballat com a dibuixant tèxtil a Lió i a Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha recuperat gravacions històriques com el concert de Louis Armstrong al Windsor (1955)\, i amb el segell Fresh Sound New Talent ha enregistrat els primers discos d’artistes com Brad Mehldau\, Robert Glasper\, Ambrose Akinmusire o Kurt Rosenwinkel\, així com nombrosos músics locals. Guardonat per l’Académie du Jazz i l’Académie Charles Cros\, ha aparegut en articles i entrevistes de mitjans com Down Beat\, Jazz Magazine\, The New York Times i Los Angeles Times. És autor del llibre Jazz a Barcelona 1920-1965\, Premi Ciutat de Barcelona 2006. La seva tasca ha estat clau per situar Barcelona en el panorama internacional del jazz. \n  \n[Imagen: Antoni Tàpies\, Gossos\, 1948. Col·lecció particular\, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025]
URL:https://museutapies.org/event/simposi-internacional-antoni-tapies-la-imaginacio-del-mon/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Gossos-Antoni-Tapies.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251205T173000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251205T183000
DTSTAMP:20260423T000623
CREATED:20251103T123727Z
LAST-MODIFIED:20251201T103350Z
UID:10001117-1764955800-1764959400@museutapies.org
SUMMARY:Mediacions artístiques a l’exposició d'André du Colombier\, amb Estel Boada
DESCRIPTION:Experiència de mediació a l’exposició André du Colombier. Un punt de vista líric\, a càrrec de l’artista Estel Boada\, adreçada als públics que visitin el museu els divendres a la tarda.  \nQuina relació creus que hi ha entre una granota de ceràmica\, una col·lecció de gomes d’esborrar\, plats de festa de diferents colors i bosses de la compra? Aquests són alguns dels objectes sense importància als quals Du Colombier donava un espai i un marc poètic. Què triaries de la teva bossa o de les teves butxaques si haguessis de fer un regal improvisat? No et preocupis: si no portes res\, sempre queda per oferir un joc de paraules! En aquesta immersió en el món de Du Colombier revelarem nous missatges ocults darrere els pongos seleccionats per a l’exposició al Museu Tàpies\, jugarem a crear nous jocs de paraules i escoltarem música des dels marges fent un homenatge a l’univers outsider de Du Colombier. \n  \nEstel Boada (Barcelona\, 1991)\, cantant i artista multidisciplinària\, es defineix com una joglaressa contextual. Amb formació en Belles Arts\, explora l’espai\, la col·lectivitat i la veu a través de la performance. El seu treball\, marcat per l’humor i l’absurd amb tocs de fantasia\, reflexiona de manera burlesca sobre la seva vida com a “diva frustrada”. Interessada en l’educació experimental\, l’art contextual\, el so\, la música i el dibuix\, utilitza l’acció i l’humor com a eines de crítica. Ha participat en nombroses intervencions d’art interdisciplinari i comissariat cicles d’art contemporani autogestionats. També és compositora i vocalista de diferents projectes musicals.
URL:https://museutapies.org/event/mediacions-artistiques-a-lexposicio-andre-du-colombier-un-punt-de-vista-liric-amb-estel-boada/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Du-Colombir-Boada.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR