BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260429T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260429T200000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20250423T111227Z
LAST-MODIFIED:20260427T094102Z
UID:10000987-1777485600-1777492800@museutapies.org
SUMMARY:Lliurament de premis del concurs de dibuix "Imaginem mons amb les IDP" 2026
DESCRIPTION:Acte de celebració i lliurament de premis de l’edició 2026 del concurs de dibuix Imaginem mons amb les IDP. Un concurs organitzat gràcies a la col·laboració de la BCN PID Foundation i el Museu Tàpies\, amb la col·laboració de Piera.  \nL’objectiu ha estat oferir un espai de creació artística per a persones amb immunodeficiència primària (IDP) i les seves famílies\, amb l’objectiu d’afavorir el seu benestar emocional. A més\, el concurs ha promogut un diàleg entre les vivències de les persones participants relacionades amb l’IDP i les obres i documents de l’exposició  Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur. Així doncs\, a través del dibuix\, les persones participants han compartit la seva experiència i\, alhora\, han connectat amb els temes que tracta la mostra. \nDurant l’acte de lliurament es farà públic el veredicte del jurat format per Pablo Allepuz\, conservador del Museu Tàpies\, i Rosa Eva Campo i Maria Sellarès\, del Departament d’Educació del Museu Tàpies. \nL’acte públic i gratuït\, està obert a totes les persones interessades\, sense necessitat de reserva prèvia. Es convidarà a assistir-hi a tots els membres del jurat\, i els membres del patronat de la BCN PID Foundation\, així com a professionals referents del sector\, mitjans i tots els agents implicats en el concurs. 
URL:https://museutapies.org/event/lliurament-de-premis-del-concurs-de-dibuix-imaginem-mons-amb-les-idp/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/Captura-de-pantalla-2025-02-25-a-les-10.48.34.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260430
DTEND;VALUE=DATE:20260506
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260423T144735Z
LAST-MODIFIED:20260430T080128Z
UID:10001261-1777507200-1778025599@museutapies.org
SUMMARY:Projecció de «Lo pedrís\, viatge per terres de Ponent» (1989)\, de Carles Hac Mor\, Àngel Jové i Benet Rossell
DESCRIPTION:  \nEn el marc de l’exposició Àngel Jové. De intactu el Museu Tàpies programarà la projecció de Lo pedrís\, viatge per terres de Ponent (1989)\, realitzat per Àngel Jové\, Benet Rossell i Carles Hac Mor. Es tracta d’una peça de llarga durada\, fruit d’un extens enregistrament en vídeo\, que documenta un recorregut per la Franja de Ponent i que es configura com un artefacte híbrid entre cinema\, acció i escriptura. Lluny de qualsevol voluntat narrativa convencional\, el film desplega una mirada fragmentària i experimental sobre el paisatge\, entenent-lo com un espai de fricció entre realitat\, memòria i llenguatge. \nL’obra permet situar les complicitats intel·lectuals i creatives entre tres figures fonamentals de l’escena artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX\, vinculades a pràctiques d’avantguarda i a una concepció expandida de l’art. En aquest sentit\, el projecte esdevé una clau d’accés privilegiada per entendre com\, en el treball de Jové\, el gest artístic s’entrellaça amb la paraula poètica i amb una atenció sostinguda al territori com a espai d’experiència i de pensament. En aquest context\, el viatge esdevé no només un desplaçament físic sinó també un dispositiu poètic i conceptual des del qual repensar el llenguatge\, la percepció i les formes de representació. \n  \nEnregistrament en vídeo (tir de càmera)\, color\, so\, 12:04:16. La gravació es divideix en deu vídeos numerats del 001 al 010 que mai no es van muntar: \n\nFragment 001 — 00:21:49\nFragment 002 — 01:02:08\nFragment 003 — 01:32:38\nFragment 004 — 01:02:13\nFragment 005 — 01:03:15\nFragment 006 — 01:32:56\nFragment 007 — 01:32:56\nFragment 008 — 01:03:02\nFragment 009 — 01:27:00\nFragment 010 — 01:53:32\n\n  \nEl film es projectarà a l’auditori del Museu Tàpies en les següents dates i horaris: \n\nDijous 30 d’abril\, de 15 a 19 h\nDivendres 1 de maig\, de 10 a 19 h\nDissabte 2 de maig\, de 10 a 19 h\nDiumenge 3 de maig\, de 10 a 15 h\nDimarts 5 de maig\, de 15 a 17 h\n\n  \nEl film ha estat cedit pel Museu Morera de Lleida per cortesia de Cristina Giorgi\, vídua de Benet Rossell. \nCom a cloenda\, l’activitat Cartografia d’un viatge: Jové\, Rossell i Hac Mor\, programada per al 5 de maig de 2026\, a les 18:00 h\, aprofundirà en el film experimental de Jové\, Rossell i Hac Mor. \n  \nÀngel Jové. Polaroids (Lo país de Maialussa)\, 1989. © Maria Josep Balsach\, 2026
URL:https://museutapies.org/event/projeccio-del-road-movie-sidamun-alamus-almatret-viatge-a-la-franja-de-ponent-1989-dangel-jove-benet-rossell-i-carles-hac-mor/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/163-copia.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260505T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260505T200000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260324T112849Z
LAST-MODIFIED:20260430T073109Z
UID:10001199-1778004000-1778011200@museutapies.org
SUMMARY:Cartografia d’un viatge: Jové\, Rossell i Hac Mor
DESCRIPTION:  \n“Cartografia d’un viatge: Jové\, Rossell i Hac Mor” és una activitat que s’inscriu en el marc de l’exposició Àngel Jové. De intactu i que proposa aprofundir en una de les dimensions menys transitades però més reveladores de la pràctica de Jové: la relació entre creació artística\, escriptura i experiència del territori. En aquest context\, el viatge esdevé no només un desplaçament físic sinó també un dispositiu poètic i conceptual des del qual repensar el llenguatge\, la percepció i les formes de representació. \nAquesta proposta pren com a punt de partida Lo pedrís\, viatge per terres de Ponent (1989)\, realitzat per Àngel Jové\, Benet Rossell i Carles Hac Mor. Es tracta peça de llarga durada\, fruit d’un extens enregistrament en vídeo\, que documenta un recorregut per la Franja de Ponent i que es configura com un artefacte híbrid entre cinema\, acció i escriptura. Lluny de qualsevol voluntat narrativa convencional\, el film desplega una mirada fragmentària i experimental sobre el paisatge\, entenent-lo com un espai de fricció entre realitat\, memòria i llenguatge. L’obra permet situar les complicitats intel·lectuals i creatives entre tres figures fonamentals de l’escena artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX\, vinculades a pràctiques d’avantguarda i a una concepció expandida de l’art. En aquest sentit\, el projecte esdevé una clau d’accés privilegiada per entendre com\, en el treball de Jové\, el gest artístic s’entrellaça amb la paraula poètica i amb una atenció sostinguda al territori com a espai d’experiència i de pensament. \nL’estructura de l’activitat s’articula en tres moments. En primer lloc\, tindrà lloc una conferència d’obertura a càrrec de Maria Josep Balsach\, comissària de l’exposició\, que oferirà un marc contextual i crític per aproximar-se a aquesta peça i a les ressonàncies que genera dins el conjunt de la trajectòria de Jové sota el títol “Les terres extremes de la memòria. El viatge d’Àngel Jové\, Carles Hac Mor i Benet Rossell a la fi dels anys 80: Fotografia\, poesia i cinema”. Tot seguit\, es projectarà un fragment del film\, cedit pel Museu Morera per cortesia de Cristina Giorgi\, vídua de Benet Rossell. Finalment\, la sessió culminarà amb un col·loqui amb Lluís Calvo\, Mariona Moncunill i Joaquim Sala Sanahuja. La conversa proposarà obrir un espai de reflexió compartida al voltant de les relacions entre els tres autors\, així com sobre la manera com aquest projecte articula una cartografia singular del territori\, el llenguatge i el desplaçament. I és que\, més enllà de la seva condició de document\, el film es planteja així com una experiència oberta que convida a repensar els límits entre disciplines i a reconsiderar les formes de narrar —i habitar— el paisatge. \nCom a extensió de l’exposició Àngel Jové. De intactu\, i en el marc d’aquesta activitat\, el Museu Tàpies programarà la projecció dels fragments -mai editats- per al projecte audiovisual Lo pedrís\, viatge per terres de Ponent (1989)\, de Carles Hac Mor\, Àngel Jové i Benet Rossell\, en total\, 12 hores de gravacions\, a l’auditori del Museu en les dates següents: \n\nDijous 30 d’abril\, de 15 a 19 h\nDivendres 1 de maig\, de 10 a 19 h\nDissabte 2 de maig\, de 10 a 19 h\nDiumenge 3 de maig\, de 10 a 15 h\nDimarts 5 de maig\, de 15 a 17 h\n\n  \nVista de les vitrines de l’exposició. Àngel Jové. Sidamun\, Alamús\, Almatret. De Franja pur\, 1989. © Maria Josep Balsach\, 2026
URL:https://museutapies.org/event/cartografia-dun-viatge-jove-rossell-i-hac-mor/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/03/vitrina-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260506T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260506T200000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260324T165805Z
LAST-MODIFIED:20260417T094748Z
UID:10001204-1778090400-1778097600@museutapies.org
SUMMARY:Formació per a docents - Càpsula cos: "Dur Tàpies al cos"
DESCRIPTION:En el marc del programa estable de formació per a docents “Tàpies: paraula\, ferida\, terra“\, el taller de dansa improvisació “Dur Tàpies al cos” investigarà com ens podem aproximar a l’obra d’Antoni Tàpies a través del cos i com el seu univers artístic es pot desplegar en  nosaltres a través del moviment. A través de diferents pautes guiades\, les empremtes\, la matèria\, l’objecte i altres elements característics de l’obra de l’artista viatjaran de l’obra als nostres ossos\, músculs i òrgans. \nD’aquesta manera\, es farà viu el llenguatge de Tàpies en els nostres cossos; descobrirem algunes claus per acostar-nos al llegat de l’artista d’una manera creativa\, i s’obrirà la possibilitat de resignificar-lo per tal de que sigui\, així\, una porta inspiradora per a reflexionar sobre tot allò que es desperti en nosaltres. \nA càrrec de la ballarina i educadora Berta Vilarrassa.
URL:https://museutapies.org/event/formacio-per-a-docents-capsula-cos-dur-tapies-al-cos/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/03/Danza_BertaVilarrasa_GraciaBCN_NB-1799-Editar-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260507T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260507T190000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260325T153350Z
LAST-MODIFIED:20260506T093431Z
UID:10001213-1778176800-1778180400@museutapies.org
SUMMARY:Poem/me xx1. Sessió d’escolta/lectura híbrida
DESCRIPTION:Ikram Bouloum és la tercera convidada al cicle d’acció “Les cadires de Tàpies. Invocar l’escletxa”.  \nAmb Poem/me xx1\, l’artista es reapropia de l’espai de narració per presentar una sessió d’escolta/lectura híbrida en forma de narració plurilingüe en què es recullen diferents memòries\, poemes\, cançons i imatges. Aquest corpus li permetrà introduir\, d’una banda\, la noció d’escletxa que travessa el seu àlbum: la ferida heretada. I\, de l’altra\, el context que acompanya aquest eix narratiu\, anant de l’íntim al col·lectiu per traçar una línia cap a la diàspora. \n\nIkram Bouloum és una artista\, selectora i comissària catalanoamaziga. Després d’uns anys centrada principalment en el comissariat musical i la direcció artística\, actualment reprèn i situa al centre la seva pràctica artística i d’investigació\, reconnectant amb la veu\, l’storytelling i la música des de la multidisciplinarietat i l’antidisciplinarietat. \nEn la seva música\, majoritàriament interpretada en la seva llengua materna\, l’amazic del Rif\, explora temes que la diàspora nord-africana sovint troba difícils d’afrontar\, reimaginant-ne els llegats a través d’una mirada poètica\, política i experimental. \nEl cicle “Les cadires de Tàpies” és comissariat per Judith Barnés. \n  \n[Fotografia: Lúa Oliver.]
URL:https://museutapies.org/event/poem-me-xx1-sessio-descolta-lectura-hibrida/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/03/Screenshot_1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260509T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260509T130000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260325T105439Z
LAST-MODIFIED:20260507T101744Z
UID:10001210-1778324400-1778331600@museutapies.org
SUMMARY:Territoris visuals. Taller d’intervenció creativa amb les imatges al voltant dels paisatges en l’obra d’Àngel Jové
DESCRIPTION:Àngel Jové. Quadern italià (1976-1981). Tècnica mixta sobre paper.\n  \nTaller d’intervenció creativa al voltant dels paisatges en l’obra d’Àngel Jové\, des de la narrativa fotogràfica i la pràctica compartida\, explorant imatges i materials dins la poètica de l’arte povera. A càrrec de Món Casas (CliCme·educació). \nMón Casas és fotògrafa\, docent\, investigadora\, comissària i mediadora cultural\, que desenvolupa la seva faceta educativa i de mediació artística des de CliCme·educació\, dissenyant projectes\, exposicions i tallers per a museus\, arxius i altres institucions culturals. \nActivitat adreçada a persones interessades en les arts i l’educació. No cal experiència prèvia.
URL:https://museutapies.org/event/territoris-visuals-taller-dintervencio-creativa-amb-les-imatges-al-voltant-dels-paisatges-en-lobra-dangel-jove/
CATEGORIES:Education
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/03/Territoris-visuals.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260512T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260512T190000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260225T122342Z
LAST-MODIFIED:20260415T164818Z
UID:10001183-1778608800-1778612400@museutapies.org
SUMMARY:Cicle "A contra-mur"
DESCRIPTION:El cicle de trobades A contra-mur s’inscriu dins del projecte expositiu Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur i en prolonga els interrogants cap al present. Partint de l’anàlisi dels contextos i les modalitats d’exhibició de l’obra de Tàpies durant la dècada de 1950\, el programa proposa activar el mur no només com a element formal o arquitectònic\, sinó com a dispositiu cultural\, polític i sensible que articula la relació entre obra\, cos i espai. \nEn aquells anys\, el mur esdevé per a Tàpies molt més que un suport pictòric: és superfície activa\, lloc d’inscripció de gestos\, memòries i tensions\, però també espai de contacte amb l’arquitectura moderna\, el disseny gràfic\, la indústria i el paisatge urbà en transformació. Les diverses solucions de muntatge que l’artista va explorar en les seves exposicions individuals dels anys cinquanta revelen fins a quin punt les condicions d’exhibició formen part del sentit mateix de l’obra\, i com aquesta dialoga amb formes específiques de vida\, de producció cultural i de percepció del món. \nPrenent aquest llegat com a punt de partida\, el cicle —moderat per la periodista cultural Clàudia Rius— proposa una sèrie de diàlegs contemporanis entre artistes i agents del sistema de l’art que treballen avui des de preocupacions afins: la matèria i la seva càrrega simbòlica\, la relació entre art i arquitectura\, la presència del cos\, la dimensió afectiva de l’espai expositiu o la capacitat del mur per funcionar com a frontera\, suport\, pell o lloc de resistència. Lluny d’una lectura historiogràfica tancada\, les trobades activen l’obra de Tàpies com un camp de ressonàncies des del qual pensar pràctiques actuals de producció\, exhibició i mediació artística. \nCada trobada aborda el mur des d’una perspectiva específica —la fragilitat material\, la pell de l’obra\, el cos i l’afecte—\, però totes comparteixen la voluntat de qüestionar els límits entre objecte i espai\, entre intimitat i esfera pública\, entre institucionalització i experiència sensible. En aquest sentit\, el cicle entén el mur com un lloc de fricció i d’imaginació compartida\, capaç de condensar conflictes\, desitjos i formes de relació que travessen tant l’obra de Tàpies com les pràctiques artístiques contemporànies. \nEn un moment en què el paper de l’espai expositiu torna a ser objecte de revisió —pel que fa a les seves condicions materials\, simbòliques i polítiques—\, A contra-mur proposa establir ponts entre passat i present\, entre els debats que van marcar una etapa clau de la modernitat artística i les preguntes que avui interpel·len artistes\, institucions i públics. El mur\, lluny de ser un límit fix\, es presenta\, així\, com un espai en moviment perpetu. \n  \nProperes sessions: \n  \n· Trobada 3: Amb Eva Fàbregas i Joana Roda de Bombon Projects. \nData: dimarts\, 12 de maig de 2026\, a les 18 h. \n  \nSessions passades: \n  \n· Trobada 1: Amb Lucía C. Pino i Patricia de Muga\, de la galeria Prats Nogueras Blanchard. \nData: dimarts\, 10 de març de 2026\, a les 18 h. \n  \n· Trobada 2: Amb Marria Pratts i Jordi Mayoral\, de la Galeria Mayoral. \nData: dimarts\, 14 d’abril de 2026\, a les 18 h. \n  \n  \n[Imatge: Antoni Tàpies. El crit. Groc i violeta (1953) Museu Tàpies\, Barcelona. © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2026.]
URL:https://museutapies.org/event/cicle-a-contra-mur/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/fat00072cw00000p000.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260513
DTEND;VALUE=DATE:20260514
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260422T161904Z
LAST-MODIFIED:20260504T174243Z
UID:10001241-1778630400-1778716799@museutapies.org
SUMMARY:Coneix una joia modernista: la Biblioteca del Museu Tàpies
DESCRIPTION:En el marc de la 19a edició de la Nit dels Museus i del Dia Internacional dels Museus\, us proposem una visita comentada a la Biblioteca del Museu Tàpies. \nAquesta activitat s’emmarca dins del projecte impulsat pel Grup de Treball de Biblioteques de Museus \, que tindrà lloc de l’11 al 18 de maig. En el cas del Museu Tàpies\, la proposta coincideix també amb “Barcelona 2026\, Capital Mundial de l’Arquitectura”. \nUs convidem a conèixer una joia modernista ja que la biblioteca\, especialitzada en art modern i contemporani\, es troba en un edifici de gran valor històric\, dissenyat l’any 1879 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner per acollir la seu de l’editorial Montaner y Simón. \nDurant la visita es farà una breu introducció a l’edifici\, us explicarem la singularitat de la nostra arquitectura i us mostrarem el fons que conservem. \n  \nCalendari de sessions \n\nDimecres\, 13 de maig del 2026\, a les 12:00h\, a la Biblioteca del Museu Tàpies. Cal reserva prèvia\nDimecres\, 13 de maig del 2026\, a les 18:00h\, a la Biblioteca del Museu Tàpies. Cal reserva prèvia\n\n  \nCalendari de les activitats proposades per altres biblioteques que participen en aquesta iniciativa: \n\nBiblioteca del Museu Etnològic del Montseny\nDescobreix el nou catàleg en línia de la biblioteca del MEMGA. Difusió de la plataforma de consulta.\nDe l’11 al 16 de maig.\nBiblioteca del Museu Marítim\nTreu-li tot el suc a la biblioteca MMB. Visita guiada\, descoberta de fons\, serveis i espais.\nDilluns 11 de maig\, d’11-12:30 h; dimecres 13 de maig\, de 17:30-19 h; i divendres 15 de maig\, d’11 a 12:30 h.\nIntercanvi de llibres i Portes obertes.  Dilluns 18 de maig\, de 10-14 h.\nBiblioteca del Museu Tèxtil\nConeix el patrimoni documental tèxtil. Visita guiada\nDijous 14 de maig\, a les 17:30 h i divendres a les 11 h.\nBiblioteca Jacques Dupin (Fundació Joan Miró)\nPortes obertes. Visita guiada a la biblioteca.\nDivendres 15 de maig\, a partir de les 12 h.\nBiblioteca del Museu d’Art Modern de Tarragona\nPunt d’autoservei lliure de revistes d’art\nDissabte 16 de maig\, de 10-12 h.\n\n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/endinsat-i-coneix-una-joia-modernista-la-biblioteca-del-museu-tapies/
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/biblioteca-900x426-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260514T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260514T180000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20250710T100958Z
LAST-MODIFIED:20260508T105335Z
UID:10001037-1778781600-1778781600@museutapies.org
SUMMARY:Visites comentades a les exposicions\, a càrrec dels comissaris
DESCRIPTION:Cicle de visites comentades a càrrec dels comissaris de les exposicions vigents al Museu Tàpies. Una oportunitat única per visitar les mostres de la mà dels experts. \n  \nPrograma \n· Dimecres\, 15 d’abril de 2026\, a les 18 h\, tindrà lloc la visita comentada a l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur\, a càrrec de Pablo Allepuz\, cap de la Col·lecció del Museu Tàpies i cocomissari de l’exposició. \n· Dijous\, 14 de maig de 2026\, a les 18 h\, tindrà lloc la visita comentada a l’exposició Àngel Jové. De intactu\, a càrrec de Maria Josep Balsach\, comissària de l’exposició.
URL:https://museutapies.org/event/visites-comentades-a-les-exposicions-a-carrec-dels-comissaris/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/07/i-h3pbxzb-X2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260516T120000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260516T130000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260417T114905Z
LAST-MODIFIED:20260522T080028Z
UID:10001229-1778932800-1778936400@museutapies.org
SUMMARY:Blanca Tolsá i Albert Tarrats. microdesfase
DESCRIPTION:  \nAmb microdesfase\, Blanca Tolsà i Albert Tarrats transformen l’escalinata d’accés a la terrassa del Museu Tàpies en un organisme sonor i coreogràfic. A través del moviment\, la veu i la seva modulació en directe\, activen un diàleg amb l’acústica reverberant de l’espai i generen un paisatge calidoscòpic on cos\, so i tecnologia s’afecten mútuament. \nLa peça parteix d’un to lleugerament inestable\, una insistència que obre pas a microdesplaçaments i tensions harmòniques: tonalitats que emergeixen com un relleu orgànic\, un miratge auditiu que desafia la percepció i convida a una certa forma d’al·lucinació. \nEl so\, injectat a l’espai\, retorna transformat: l’arquitectura respira\, respon de manera imprevisible i revifa la seva memòria. Deixa de ser un contenidor inert per convertir-se en un cos porós i compartit. L’activació de l’entorn —que vol fer-se ressò de la pràctica del mateix Antoni Tàpies\, que cercava realçar la quotidianitat com a dimensió potencialment màgica— posa en valor els gestos subtils\, els microdesplaçaments i els ecos que persisteixen quan el so principal s’esvaeix. \nCom l’artista\, que mirava fixament un mur per assolir una forma d’il·luminació inspirant-se en la pràctica zen\, microdesfase proposa una experiència contemplativa en què l’escolta atenta revela la riquesa oculta d’allò que és aparentment insignificant. \nSituada en un espai de pas\, de camí cap al Mitjó (l’escultura de Tàpies)\, la performance convida el públic a habitar un territori d’il·lusió auditiva i d’alteració sensorial. Aquí\, la visió es difumina i l’escolta esdevé el centre d’una experiència alhora col·lectiva i íntima\, en què el so sembla provenir tant del cos com de l’aire que l’envolta i desdibuixa els límits entre emissió\, eco i reflex. \n  \nBlanca Tolsà (Ontinyent\, 1991) és una ballarina i coreògrafa establerta a Barcelona. La seva investigació artística explora la relació entre veu\, moviment i so posant el focus en les seves asincronies. A través de les seves peces\, proposa espais que juguen amb la percepció i condueixen cap a l’il·lusori\, el desplaçat i el dissonant. \nHa estat artista resident en centres de creació contemporània com La Caldera\, Graner\, Fabra i Coats\, Roca Umbert o el CC Barceloneta. Ha realitzat les peces Ecoica (2022) i Parafonías (2025). Actualment amplia la seva pràctica cap a espais no teatrals per investigar arquitectures amb acústiques reverberants. Els seus treballs s’han presentat als festivals Dansa Metropolitana i Dansa València\, així com en espais com La Capella\, La Caldera o Danza en Breve. \nCom a intèrpret ha estat reconeguda amb el Premi Butaca 2020 per Wu Wei\, de Raquel Klein\, i amb el Premi de la Crítica 2024 per La Quijá\, de Siberia Paloma Muñoz. Ha treballat amb nombrosos coreògrafs de l’escena catalana\, com Lipi Hernández\, Ariadna Montfort\, Raquel Klein\, Roberto Zappalà (IT)\, Albert Quesada\, La Fura dels Baus\, Magdalena Garzón\, Jacob Gómez\, Anna Macau\, Constanza Brncic\, Núria Guiu\, Siberia Paloma Muñoz\, Georgia Vardarou i João Lima. Es va graduar al Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona i va iniciar la seva trajectòria com a ballarina a la jove companyia IT Dansa\, amb la qual va realitzar gires internacionals. \n  \nAlbert Tarrats (Barcelona\, 1988) treballa amb so i electrònica. A través d’actuacions en viu i de la construcció d’objectes i dispositius sonors\, explora formats auditius alternatius i la seva relació amb l’espai\, l’escolta i els altres. La seva pràctica és essencialment col·laborativa\, tan en la creació com en la producció\, i inclou el suport a altres artistes en el desenvolupament de les seves obres. Actualment\, investiga amb el nom de Comprimir Muntanyes i forma part del Grup de Treball de Ràdio Web MACBA. \n  \nVestuari amb la col·laboració de Carla San Martín \n  \nActivitat realitzada en el marc del cicle Seguint el sol. Destapant la mirada del Museu Tàpies\, comissariat per Carolina Ciuti. Amb el suport i la col·laboració de Graner – Centre de creació de dansa i arts vives. \n  \nImatge: Margaret Watts Hughes\, Impression Figure\, data desconeguda. Pigment sobre vidre. Cortesia de Cyfarthfa Castle Museum and Art Gallery. Fotografia de Louis Porter.
URL:https://museutapies.org/event/blanca-tolsa-i-albert-tarrats-microdesfase/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/Una-obra-denominada-Impression-Figure-de-Margaret-Watts-Hughes-pigmento-sobre-vidrio-fecha-desconocida.-Cortesia-del-Museo-y-Galeria-de-Arte-del-Castillo-de-Cyfarthfa-—-fotografia-de-Louis-Porter.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260516T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260517T010000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260427T095216Z
LAST-MODIFIED:20260517T153437Z
UID:10001265-1778958000-1778979600@museutapies.org
SUMMARY:La Nit dels Museus 2026 al Museu Tàpies
DESCRIPTION:El Museu Tàpies participa\, un any més\, a La Nit dels Museus\, en la seva edició del 16 de maig del 2026\, amb portes obertes\, dues exposicions\, visites comentades gratuïtes a les mostres i un paisatge sonor\, a càrrec de l’artista Agnès Pe. \n  \nPrograma \n· Portes Obertes: Les persones que visitin el Museu Tàpies el dissabte\, 16 de maig del 2026\, entre les 19.00 h i la 1.00 h\, podran gaudir de les exposicions següents: “Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur” i “Àngel Jové. De intactu“. \n· Visites comentades gratuïtes a les exposicions: en llengua catalana. A les 20.00 h\, a les 21.00 h\, a les 22.00 h i a les 23.00 h. Durada de cada visita: 45 minuts. | Inscripcions a recepció del museu\, segons ordre d’arribada. Aforament limitat. \n· Acció sonora a càrrec de l’artista sonora Agnès Pe. A l’Auditori del Museu Tàpies. Tres passis de 20 minuts: a les 22 h\, a les 22.40 h i a les 23.20 h. Activitat gratuïta\, sense reserva prèvia i amb aforament limitat. \n 
URL:https://museutapies.org/event/la-nit-dels-museus-2026-al-museu-tapies/
ATTACH;FMTTYPE=image/avif:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/large.avif
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260516T220000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260516T234000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260504T174916Z
LAST-MODIFIED:20260504T180000Z
UID:10001268-1778968800-1778974800@museutapies.org
SUMMARY:Agnès Pe. Scherzo núm. 19 (per a circuits\, aire i síntesi)
DESCRIPTION:  \nun circuit que es degrada \nun arxiu que es corromp \nun feedback que creix massa \n  \nEl so com una matèria física: no és vehicle\, sinó presència. No explica; és. El seu sentit no prové d’una interpretació externa\, sinó de les seves qualitats —textura\, densitat\, forma— i de com afecta directament el cos. La relació amb l’obra no passa per la descodificació\, sinó per la immersió en un règim material que desborda el llenguatge i opera en el llindar entre percepció i experiència. L’escolta es desplaça cap al límit: un circuit que es degrada\, un arxiu que es corromp\, un feedback que creix massa. D’una manera trencada i discontínua\, la fragmentació impedeix un relat unívoc. La matèria produeix sentit per presència i per interrupció\, obrint espais d’indeterminació. L’obra esdevé així un camp d’intensitats: acumulació\, fractura i residu on el so\, com a cos físic\, insisteix i es transforma. \n  \nAgnès Pe desenvolupa la seva pràctica artística en la intersecció de l’experimentació sonora\, els artefactes digitals i la cultura pop subversiva. Treballa amb el so com a matèria primera\, explorant la seva capacitat de qüestionar convencions\, provocar dissonàncies i generar noves narratives. \nLa seva obra se centra en infraestructures sonores oblidades\, errors tecnològics i dispositius obsolets\, que recupera i transforma en eines creatives. Mitjançant el collage sonor\, el plunderphonics\, l’alteració digital i la computer music\, concep la creació com un procés lúdic i experimental que no busca respostes tancades\, sinó espais de fricció i de diàleg amb les expectatives de l’oient. La seva pràctica es mou entre l’experimentació sonora\, la ràdio experimental i l’espai públic\, sempre cercant formes alternatives de difusió i recepció del so. \nLa seva obra ha estat presentada a Conde Duque\, Matadero\, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i CA2M (Madrid)\, a Tabakalera (Sant Sebastià)\, al Centro Botín (Santander)\, al MACBA (Barcelona)\, al Centre d’Art La Panera (Lleida)\, al Larraskito (Bilbao) i al V2 Institute for the Ustable Media (Països Baixos)\, així com en festivals com BangFace (Regne Unit)\, Papiripar (Alemanya)\, Counterflows (Escòcia) o Piksel (Noruega). Ha col·laborat amb RRS (Ràdio del Museo Reina Sofía)\, RadioOn (Berlín) i Resonance Extra (Regne Unit). \nActualment viu i treballa a Barcelona\, on compagina la docència\, la producció radiofònica i l’experimentació sonora. \n  \nEn el marc de La Nit dels Museus 2026 al Museu Tàpies
URL:https://museutapies.org/event/agnes-pe-scherzo-num-19-per-a-circuits-aire-i-sintesi/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/agnes-pe.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260517T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260517T150000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260512T094814Z
LAST-MODIFIED:20260512T101952Z
UID:10001276-1779012000-1779030000@museutapies.org
SUMMARY:Dia internacional dels Museus 2026 al Museu Tàpies
DESCRIPTION:Un any més\, el Museu Tàpies se suma a la celebració del Dia Internacional dels Museus amb una mitja jornada especial de portes obertes\, aquest diumenge 17 de maig de 2026\, entre les 10 i les 15 h. \nLa iniciativa ofereix una excel·lent oportunitat per descobrir o redescobrir les exposicions actuals del museu en un ambient obert a tots els públics. Durant aquesta jornada\, els visitants podran gaudir de dues mostres destacades: “Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur” i “Angel Jové. De intactu”. \nLa celebració del Dia Internacional dels Museus esdevé\, així\, una ocasió ideal per apropar-se a l’art contemporani i descobrir les propostes del Museu Tàpies en un format accessible i gratuït. \nL’exposició dedicada a Antoni Tàpies consisteix en una exploració de l’obra de l’artista a partir dels seus contextos i modalitats d’exhibició.. Per la seva banda\, “De intactu”\, d’Angel Jové\, convida el públic a endinsar-se en una proposta artística marcada per l’experimentació i la sensibilitat visual.
URL:https://museutapies.org/event/dia-internacional-dels-museus-2026-al-museu-tapies/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/Banner_dim-1536x591-1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260519T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260519T190000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260415T153618Z
LAST-MODIFIED:20260420T133933Z
UID:10001226-1779213600-1779217200@museutapies.org
SUMMARY:No ens espereu. Poesia de Màrius Sampere. Barcelona Poesia 2026 al Museu Tàpies
DESCRIPTION:  \nEl Museu Tàpies acull el recital poètic No ens espereu. Poesia de Màrius Sampere en el marc del Festival Barcelona Poesia 2026. \nL’actor Lluís Marco (que posa la veu) i la pianista Sara Giusti interpreten la vessant musical del gran poeta Màrius Sampere\, el centenari del qual es commemora aquest any. Marco i Giusti creen un diàleg que ens fa viatjar per la poesia més espiritual dels quaranta anys de trajectòria literària del poeta de Santa Coloma de Gramenet. Un recital-concert poètic que transita entre la ironia i el desig de transcendir i entendre la complexitat de món i la condició humana. Ens deixarem portar per la paraula dita que esdevé part de la partitura i per la partitura que es transforma en paraula. \n  \nLluís Marco \nNascut a Badalona\, compta amb una extensa trajectòria teatral\, televisiva i cinematogràfica. Ha estat molt lligat professionalment al Teatre Lliure\, amb obres com Romeu i Julieta\, Soldats de Salamina\, Rock ’n’ roll\, Nixon-Frost o Copenhaguen. El 2013 actuà a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya amb Fum\, dirigida per Josep Maria Miró Coromina. El 2021 va formar part del muntatge de L’oncle Vània amb el director lituà Oskaras Koršunovas. Marco ha treballat en sèries com Ventdelplà\, Hospital Central\, Hispania\, la leyenda\, Poblenou i Dinamita\, entre d’altres. També ha col·laborat en nombroses pel·lícules\, i com a actor de doblatge ha donat veu als actors Joe Pesci\, Clint Eastwood\, Ben Kingsley\, Bob Hoskins i Danny DeVito. \n  \nSara Giusti \nHa estat guanyadora de nombroses competicions des d’una edat primerenca\, tant a Itàlia\, el seu país d’origen\, com a l’estranger. Destaca el primer premi a l’Igor Stravinsky Competition (Itàlia\, 2003). Va obtenir el diploma de piano al Conservatori\, a la classe del pianista Benedetto Lupo\, a Itàlia\, i també un màster en Música i un doctorat en Arts Musicals a la classe del pianista Christopher Taylor als Estats Units. Ha actuat a Itàlia\, Suïssa\, els Estats Units i Espanya en recitals solístics\, amb orquestra i en formacions de música de cambra. També s’ha dedicat a l’ensenyament del piano amb perfils d’alumnes diversos\, com ara estudiants de la Universitat de Wisconsin (Estats Units) i infants a l’escola de música on treballa a Barcelona. És ideadora i creadora d’espectacles teatrals i recitals\, com ara l’espectacle dedicat al compositor italià Nino Rota. L’any 2020 va escriure el seu primer llibre de musicologia\, dedicat a l’estudi de la música de Rota i publicat per l’editorial Florestano (Itàlia). Actualment\, col·labora com a pianista amb el Conservatori del Liceu (Barcelona) i amb la mezzosoprano Guisela Zannerini (Teatre del Liceu).
URL:https://museutapies.org/event/no-ens-espereu-poesia-de-marius-sampere-barcelona-poesia-2026-al-museu-tapies/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/img-bcn-poesia-26.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260520T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260520T190000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260507T093055Z
LAST-MODIFIED:20260518T091524Z
UID:10001274-1779300000-1779303600@museutapies.org
SUMMARY:Gran nus. Aquells llocs més discrets\, més continguts: els compartirem
DESCRIPTION:En el marc del programa Gran nus\, presentem Aquells llocs més discrets\, més continguts: els compartirem\, una acció expositiva de caràcter efímer\, concebuda per succeir durant un sol dia. \nPrenent com a punt de partida la noció de calaix\, entès com a espai íntim\, contenidor de memòria i lloc on es diposita allò que rarament es mostra\, els estudiants de 3r de Belles Arts de BAU Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona — Dolça de la Ossa\, Marc Torre\, Alba Galbe\, Pere Vendrell\, Manuela Valencia\, Andrea\, Ari González\, Albert Subash\, Isaac Garriga\, Artyom Kiselev\, Mauro García i Salomé Espitia — activaran una sèrie de propostes individuals que parteixen dels seus propis calaixos personals: arxius\, records\, processos\, materials\, intuïcions i fragments de treball que habitualment romanen ocults. \nL’acció dialoga amb l’univers matèric d’Antoni Tàpies\, prenent la seva obra Armari (1973) com a punt de partida per subratllar el valor efímer i material de tota revelació: allò que s’obre per un instant i\, posteriorment\, torna a resguardar-se. \n  \nImatge: detall del Cartell de l’acte\, disseny dels estudiants
URL:https://museutapies.org/event/gran-nus-aquells-llocs-mes-discrets-mes-continguts-els-compartirem/
CATEGORIES:Education
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/Unknown.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260521T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260521T193000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260422T085608Z
LAST-MODIFIED:20260512T111350Z
UID:10001238-1779386400-1779391800@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del llibre «Gozos mínimos. Comentario parcial al "Libro de amigo y amado" de Ramon Llull»
DESCRIPTION:  \nEl Museu Tàpies acull la presentació del llibre Gozos mínimos. Comentario parcial al «Libro de amigo y amado» de Ramon Llull\, d’Amador Vega i amb imatges de Frederic Amat\, que edita en edició bilingüe l’editorial Días Contados. Aquest acte comptarà amb la presència d’Amador Vega\, Frederic Amat i Miquel Bassols. \nQuè vol dir estimar o desitjar un text escrit? La resposta d’Amador Vega és mantenir aquest text en joc i moviment. El Llibre d’amic i amat del savi mallorquí Ramon Llull (1275-1316)\, un clàssic de la literatura espiritual europea\, és el guió d’un drama vital que mai és igual a si mateix. Gozos mínimos és una escenificació d’aquest drama i documenta els gustos i les tribulacions de llegir-lo durant més de quaranta anys. Juntament amb les imatges paratextuals de Frederic Amat\, aquest comentari líric de «l’ànima enamorada del filòsof» especula i canta amb Llull\, viatja amb anècdotes vitals pròpies i d’altres\, i se les ha d’heure amb altres autors i amb cites de mes de 600 anys de lectura amb i contra la mística. \n  \nParticipants: \nAmador Vega (Barcelona\, 1958) és filòsof i professor a la Universitat Pompeu Fabra\, on dirigeix el Centre d’Estudis en Estètica\, Religió i Cultura Contemporània. Entre les seves darreres publicacions figuren Dia-Logos. Ramon Llull’s Method of Thought and Artistic Practice (2019) i Tentativas sobre el vacío. Ensayos de estética y religión (2022). Actualment\, és Visiting Fellow del Warburg Institute (Universitat de Londres). \nFrederic Amat (Barcelona\, 1952) és pintor i artista multidisciplinari\, amb una obra àmpliament exposada i publicada internacionalment que transita els territoris del teatre\, la literatura\, la dansa\, el cinema i l’arquitectura. \nMiquel Bassols és psicoanalista a Barcelona\, membre de l’École de la Cause freudienne i de la Comunitat de Catalunya de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi. Docent de  l’Institut del Camp Freudià. Doctorat pel Département de Psychanalyse de la Universitat de Paris 8 amb una tesi sobre «L’amor\, la paraula i la lletra a Ramon Llull». Expresident de l’Association Mondiale de Psychanalyse (2014-2018). Traductor al català de l’escrit de Jacques Lacan\, _Lituraterra_\, amb el comentari “Lecturaterra”\, publicat a Días Contados\, Barcelona 2021. \n 
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-llibre-gozos-minimos-comentario-parcial-al-libro-de-amigo-y-amado-de-ramon-llull/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/Captura-de-pantalla-2026-04-13-113818.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260522T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260522T200000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260324T132453Z
LAST-MODIFIED:20260521T115253Z
UID:10001202-1779472800-1779480000@museutapies.org
SUMMARY:Àngel Jové. La constel·lació d’un temps
DESCRIPTION:  \nEn el marc de l’exposició Àngel Jové. De intactu\, proposem una taula de debat que abordi la figura d’Àngel Jové des d’una perspectiva relacional\, entenent la seva pràctica no com un gest aïllat\, sinó com a part d’un camp de treball compartit que va redefinir les condicions de la creació artística en un moment de profunda transformació cultural. \nMés que una generació en sentit estricte\, el que aquí es convoca és una constel·lació: un entramat de proximitats i friccions entre artistes i pensadors que\, des de llenguatges diversos\, van qüestionar les formes establertes de representació i van explorar noves articulacions entre imatge\, matèria i llenguatge. En aquest context\, la pràctica de Jové es desplega com un espai de permeabilitat\, on el cinema\, la poesia i l’acció esdevenen dispositius d’experimentació i de pensament. La conferència d’obertura d’aquesta taula de debat\, a càrrec de Xavier Antich\, proposa un marc de lectura capaç de situar aquesta obertura de llenguatges en relació amb les transformacions culturals i polítiques del moment\, així com amb la necessitat —encara vigent— de repensar les formes de producció de sentit des de la pràctica artística. \nEl debat posterior reuneix\, entre d’altres\, Frederic Amat\, Antoni Llena\, Rosa Vergés i Patricia Dauder en una configuració que no respon únicament a criteris generacionals\, sinó a la possibilitat d’activar correspondències entre pràctiques. En la trajectòria de Llena\, el gest artístic es desplaça cap a zones d’indeterminació on la matèria\, el signe i el buit operen com a llenguatges oberts\, en sintonia amb les tensions que travessen l’obra de Jové. En aquest mateix horitzó\, Rosa Vergés permet introduir la dimensió cinematogràfica no només com a mitjà\, sinó com a forma de pensament i de construcció de temporalitat\, en diàleg amb les experiències fílmiques que articulen aquella constel·lació. Lluny d’establir una lectura tancada\, la presència de Patricia Dauder trasllada aquest espai de pensament cap al present\, no tant per traçar una genealogia lineal com per assenyalar persistències\, ecos i relectures. La seva pràctica artística reactiva qüestions ja presents en aquell moment —la fragilitat de la imatge\, la condició temporal de l’experiència\, la relació entre document i ficció—\, posant-les en circulació dins d’un altre règim de sensibilitat. \nAixí doncs\, la taula\, moderada per Maria Josep Balsach\, comissària de la mostra Àngel Jové. De intactu\, es configura com un espai de pensament on la memòria no opera com a fixació d’un passat\, sinó com a camp d’intensitats des del qual tornar a interrogar les formes de relació entre art\, vida i context. \n  \n[Àngel Jové. Sèrie Altra volta mossego un tros de pa. Cristòfol-Pavese\, 1908-2008 (2005-2007). Col·lecció Petit Galeria\, Lleida.]
URL:https://museutapies.org/event/angel-jove-la-constellacio-dun-temps/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/03/8-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260527
DTEND;VALUE=DATE:20260530
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260220T120503Z
LAST-MODIFIED:20260601T091143Z
UID:10001173-1779840000-1780099199@museutapies.org
SUMMARY:Simposi "El mur i la ciutat. Dispositius visuals de la modernitat"
DESCRIPTION:  \nEl simposi internacional El mur i la ciutat. Dispositius visuals de la modernitat es vincula conceptualment a l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur\, una exposició que actualment es pot veure al Museu Tàpies i que ha estat comissariada per Imma Prieto i Pablo Allepuz. Aquesta mostra explora l’obra de l’artista a partir dels seus contextos i modalitats d’exhibició i se centra en quatre exposicions individuals dels anys cinquanta\, caracteritzades per grups d’obres i solucions de muntatge molt diverses. El conjunt permet situar la producció de Tàpies en relació amb debats més amplis sobre arquitectura moderna\, disseny\, indústria\, espai urbà i formes de vida de l’època. \nA partir d’aquest marc conceptual\, el simposi internacional El mur i la ciutat. Dispositius visuals de la modernitat proposa una lectura crítica de la modernitat a través dels dispositius materials i visuals que la van fer possible: murs\, façanes\, paviments\, vitrines\, cartells\, estructures expositives i espais domèstics. Aquests elements\, aparentment funcionals\, esdevenen agents actius de mediació entre art\, disseny\, arquitectura i experiència perceptiva\, atès que la matèria\, la llum\, el muntatge visual i la disposició dels objectes influeixen en la percepció estètica i defineixen noves maneres de veure\, habitar i entendre la ciutat. \nEn el context de la reconstrucció europea després de la Segona Guerra Mundial —i de la postguerra i l’aïllament cultural del franquisme a Espanya—\, l’espai expositiu i el paisatge urbà van actuar com a laboratoris de modernitat. Museus\, pavellons\, aparadors i habitatges es van convertir en espais experimentals on arquitectura\, disseny i display generaven formes específiques de percepció\, marcant una sensibilitat visual i urbana pròpia de la postguerra. A Barcelona\, figures com Antoni Tàpies\, Josep Antoni Coderch\, Antoni de Moragas Gallissà\, Oriol Bohigas\, Ricard Giralt Miracle o America Sanchez van proposar una sintaxi comuna: una modernitat artesanal i continguda\, amb densitat matèrica i gest manual\, que articulava arquitectura\, disseny i display visual. La seva pràctica no només definia una cultura visual\, sinó també un model de display que condicionava la percepció estètica de l’espai i l’objecte. \nEl simposi analitza aquests dispositius com a pràctiques actives de discurs i percepció que configuren imaginaris de comunitat\, memòria i relació entre cos i arquitectura. Es revisiten els llenguatges expositius\, arquitectònics i gràfics dels anys cinquanta i seixanta per interrogar la seva vigència: què queda avui de la manera de concebre murs\, cases o la ciutat com a espais de pensament\, resistència i percepció? Quines continuïtats o fractures hi ha entre els dispositius visuals de la modernitat i les pràctiques actuals de museografia i urbanisme? Aquesta revisió permet pensar el museu i la ciutat contemporània com a espais de crítica\, experimentació i experiència estètica\, on la memòria del display modern segueix sent una estratègia de pensament i de percepció. \nPer elaborar el programa\, s’ha convidat investigadors/es\, artistes\, arquitectes/es\, dissenyadors/es i professionals de l’àmbit curatorial a presentar propostes que abordin aquestes qüestions des de perspectives crítiques\, històriques o contemporànies\, i amb enfocaments interdisciplinaris. El call for papers impulsat des de la Càtedra Antoni Tàpies – UPF d’Art i Pensament Contemporanis amplia i aprofundeix la proposta comissarial de la mostra\, tot convidant a investigar críticament aquestes infraestructures materials i simbòliques des de perspectives històriques i teòriques diverses\, prenent com a punt de partida l’exposició que actualment es pot visitar al Museu Tàpies. Més enllà del relat expositiu\, doncs\, el simposi obre un espai de debat acadèmic per analitzar com aquests dispositius han modelat la percepció i l’experiència estètica\, així com les dinàmiques socials i polítiques inscrites en la ciutat moderna. \n  \nPROGRAMA \nDimecres\, 27 de maig de 2026 \n\n18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies\n18.10 h. Conferència «El mur que som. Tàpies\, l’espai\, l’obra» a càrrec de Federico Ferrari\n18.50 h. Conferència «L’entorn i la seva influència» a càrrec de Xavi Ceerre\n19.20 h. Pausa\n19.30 h. Conferència «Més enllà del mur» a càrrec de Carlos Bunga\n20.10 h. Taula rodona i debat\n20.30 h. Cloenda\n\n  \nDijous\, 28 de maig de 2026 \n\n18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies\n18.10 h. Conferència «Extramurs. De la silueta de l’ombra del reflex de la imatge» a càrrec de Juan José Lahuerta\n\n18.50 h. Conferència «De l’ésser al no-res. Objecte\, cos i espai en l’art de performance contemporani» a càrrec de Lyu Wen \n19.20 h. Pausa \n19.30 h. Conferència «El model Miró. L’exposició d’elements efímers com a pràctica artística» a càrrec de Jordana Mendelson \n\n20.10 h. Taula rodona i debat\n20.30 h. Cloenda\n\n  \nDivendres\, 29 de maig de 2026 \n\n18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies\n18.10 h. Conferència «Les cicatrius de la guerra» a càrrec de Beatriz Colomina\n18.50 h. Conferència «Tàpies i la crítica d’art» a càrrec de Victoria Combalía\n19.30 h. Pausa\n19.40 h. Taula rodona i debat\n20 h. Acció sonora de cloenda Buit actiu. Reflexions sobre el no-res a càrrec de Rasheed Jalloul\n20.30 h. Final\n\n  \nPONENTS \n  \nCarlos Bunga \nCarlos Bunga crea obres orientades al procés —instal·lacions\, performances\, vídeo\, dibuix\, escultura i pintura— que fan referència al seu entorn arquitectònic immediat i hi intervenen. Tot i utilitzar materials ordinaris i discrets\, les obres resultants impliquen una complexitat conceptual derivada de la interrelació entre fer i desfer\, entre desfer i tornar a fer\, entre investigació i experimentació. \nBunga va atraure per primera vegada l’atenció internacional amb la seva obra a la biennal d’art contemporani Manifesta 5 a Sant Sebastià (2004). Des de llavors\, ha presentat exposicions individuals a CAM Fundação Gulbenkian\, Lisboa (2025); MNCARS\, Madrid (2022); Secession\, Viena (2021); Whitechapel\, Londres (2020); MAAT\, Lisboa (2019); Haus Konstruktiv Museum\, Zúric (2015); MACBA\, Barcelona (2015); Hammer Museum\, Los Angeles (2011)\, i Pinacoteca de São Paulo (2010)\, entre d’altres. \nXavi Ceerre \nLa seva pràctica pictòrica\, de caràcter processual\, explora la fisicitat del gest\, l’error i la matèria\, amb un interès especial en l’empremta del subconscient col·lectiu en l’espai públic i en les tensions entre urbanisme i formes de subversió. \nÉs graduat en Disseny Gràfic per l’Escola Llotja i té un màster en Pintura per la UPV/EHU\, així com el màster de Formació del Professorat (UB). Ha ampliat la seva formació a la School of Visual Arts (Nova York) i a la Gerrit Rietveld Academie (Amsterdam). \nExposa regularment a la Galeria Carles Taché des de 2021\, i ha participat en fires com Art-o-rama\, Estampa i CAN. Ha realitzat residències en centres com BilbaoArte\, Fabra i Coats o Piramidón\, entre d’altres. La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades. \nBeatriz Colomina \nTé la càtedra d’Arquitectura Howard Crosby Butler\, i és directora del programa de doctorat a l’Escola d’Arquitectura i directora fundadora del programa interdisciplinari Media and Modernity a la Universitat de Princeton. \nEls seus llibres més recents són Sick Architecture (MIT Press\, 2025) i We the Bacteria: Notes Toward Biotic Architecture (Lars Müller\, 2025). Recentment ha co-comissariat amb Mark Wigley l’exposició We the Bacteria: Notes Toward Biotic Architecture a la Triennal de Milà 2025\, i The Other Side of the Hill a la Biennal de Venècia 2025. \nVictoria Combalía \nDoctora i professora d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona des de 1974. Va ser investigadora convidada a l’Institute of Fine Arts de Nova York entre 1979 i 1981. Ha organitzat més de seixanta exposicions\, com ara Joan Brossa\, 1941-1991 (1991)\, Veure Miró. La irradiació de Miró en l’art espanyol (1993)\, Com ens veiem. Imatges i arquetips femenins (1996)\, Kandinsky. Obres procedents del Centre Pompidou (1996)\, Sean Scully (2005)\, Dora Maar\, malgrat Picasso (2014) o Dones surrealistes (2017). És especialista en Joan Miró i biògrafa de Dora Maar. \nHa publicat\, entre d’altres\, Estudis sobre Picasso (1981)\, Antoni Tàpies (1984)\, Picasso-Miró\, mirades creuades (1998)\, Amazones amb pinzell (2006)\, Dora Maar\, més enllà de Picasso (2013)\, Muses\, mecenes i amants (2016) i Veure per viure. Memòries (2024). Ha estat directora del Centre Cultural Tecla Sala i assessora artística de la Comunitat de Madrid. Va ser nomenada Chevalier des Arts et des Lettres l’any 2003. És presidenta del Comitè Dora Maar. \nFederico Ferrari \nFilòsof i esteticista italià\, professor d’Estètica a l’Accademia di Belle Arti di Brera. El 2020 va fundar\, amb Andrea Cortellessa i Riccardo Venturi\, Antinomie\, un lloc web dedicat a la relació entre la imatge i la paraula. El 2025\, sota el seu impuls\, es va crear el Centro di storia e teoria dell’arte (CeSTA)\, amb seu a l’Accademia di Brera. Ha publicat nombrosos volums a Itàlia i a l’estranger\, centrant-se tant en la qüestió comunitària dins dels teixits socials desagregats propis de la civilització postmoderna com en l’experiència artística\, en la seva ambigua tensió entre l’aspiració a un altre món i la seva reducció a mercaderia de luxe dins d’un mercat especulatiu. \nEntre els seus llibres destaquen La comunità errante (1997)\, Nudità (1999)\, Lo spazio critico (2004)\, Costellazioni (2006)\, Sub specie aeternitatis (2008)\, Il re è nudo (2011)\, Arte essenziale (2011)\, L’insieme vuoto (2013)\, L’anarca (2014; 2a ed. 2023)\, Visioni (2016)\, Oscillazioni (2016)\, Il silenzio dell’arte (2021)\, L’antinomia critica (2023)\, Ritratti (2025) i\, amb Jean-Luc Nancy\, La pelle delle immagini (2003)\, Iconografia dell’autore (2006)\, La fin des fins (2015) i Estasi (2022). \nRasheed Jalloul \nArquitecte\, artista\, compositor i investigador libanès establert a Barcelona. La seva pràctica es mou entre l’arquitectura\, el so i el llenguatge\, entenent-los com a sistemes interdependents a través dels quals s’articula l’espai. La seva metodologia opera com un efecte Casimir polític\, en què vacuïtats produïdes per la calamitat reorganitzen les condicions perceptives i mnemòniques. A través d’aquesta noció de buit actiu\, aborda l’absència com un camp de condicionament a partir del qual la forma emergeix mitjançant processos de sostracció i fluctuació\, fet que posa en qüestió les epistemologies colonials del cos i l’espai. \nActualment\, Jalloul és resident al Centre d’Arts Santa Mònica\, on desenvolupa una recerca sobre mediació espacial. El seu treball ha estat presentat a MACBA\, Kampnagel\, Festival Sâlmon\, RCR Arquitectes i la Fundació Enric Miralles\, entre d’altres. \nJuan José Lahuerta \nHa estat professor d’Història de l’Art a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Ha ensenyat a l’Università Iuav di Venezia i a la Universitat de Nova York\, entre d’altres. Ha estat conservador del Museu Picasso de Barcelona i cap de col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya. \nAlguns dels seus darrers llibres són Religious Painting. Picasso and Max Von Moos (2015)\, Marginalia. Aby Warburg\, Carl Einstein (2015)\, Photography or Life: Popular Mies (2015)\, On Loos\, Ornament\, and Crime (2015)\, Antoni Gaudí. Ornament\, Fire\, and Ashes (2016) i Arte en la época del infierno (2022). \nHa estat comissari d’exposicions com Picasso. Romànic (MNAC\, Barcelona\, amb la col·laboració del Musée Picasso\, París\, 2015)\, Gaudí (MNAC\, Barcelona i Musée d’Orsay\, París\, 2022) i Julio González. Ser Artista (IVAM\, València\, 2023)\, i n’ha escrit els respectius catàlegs. És membre del consell científic de Casabella (Milà) i fundador i director de l’editorial Mudito & Co (Barcelona\, Nova York\, Venècia). \nJordana Mendelson \nJordana Mendelson és professora agregada al Departament de Llengües i Literatures Espanyola i Portuguesa de la Universitat de Nova York\, on entre 2020 i 2026 va dirigir Espacio de Culturas\, un centre dedicat a desenvolupar esdeveniments i programes relacionats amb Espanya\, la península Ibèrica i Amèrica. La seva recerca se centra en la cultura visual\, expositiva i impresa a l’Espanya dels anys trenta. \nÉs autora de Documenting Spain: Artists\, Exhibition Culture and the Modern Nation\, 1929-1939 (Penn State UP\, 2005)\, coeditora de Postcards: Ephemeral Histories of Modernity (Penn State UP\, 2010) i comissària de Revistas y Guerra 1936-1939 (Madrid\, Museo Reina Sofía\, 2007) i Encounters with the 1930s (Madrid\, Museu Reina Sofía\, 2013). També és coeditora del Journal of Spanish Cultural Studies. Actualment està treballant en un manuscrit provisionalment titulat Paper Routes: The Power of Design in 20th-Century Spain. \nLyu Wen \nArtista i investigadora interdisciplinària que està realitzant un doctorat al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. El seu treball explora la intersecció entre l’art de performance\, els mitjans digitals i la filosofia de l’Escola de Kyoto. \nTreballant entre la performance\, el vídeo\, la instal·lació i la pintura\, desenvolupa una aproximació basada en la pràctica que nodreix la seva recerca. Els seus projectes actuals investiguen de quina manera accions quotidianes\, com ara caminar i seure\, es poden transformar en pràctiques corporals d’atenció sostinguda i consciència. \n  \nAmb la col·laboració i la participació de la Càtedra Antoni Tàpies – UPF d’Art i Pensament Contemporanis. \nActivitat en el marc de Barcelona 2026\, Capital Mundial de l’Arquitectura. \n  \n[Imatge: Antoni Tàpies\, Porta metàl·lica i violí\, 1956. Col·lecció Museu Tàpies\, Barcelona. © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2026.]
URL:https://museutapies.org/event/simposi-internacional-el-mur-i-la-ciutat-dispositius-visuals-de-la-modernitat/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/porta-metalica-i-violi.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260530T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260530T140000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260415T150219Z
LAST-MODIFIED:20260415T150541Z
UID:10001224-1780135200-1780149600@museutapies.org
SUMMARY:48 maneres de sentir
DESCRIPTION:En aquesta formació Oriol Vilapuig i Xavier Garriga ens proposaran posar el cos al centre\, sensibilitzar-lo per cercar formes de ressonància internes i externes. Confiar en els sentits\, acollir un espai i un temps d’escolta. \nEn el taller es generaran petits gestos que ens permetin alterar les lògiques per construir unes altres relacions. Crearem imatges per generar moviments interns activant recursos per descobrir-nos\, acompanyar i aprendre. \nAquestes accions dialogaran amb l’obra d’Antoni Tàpies i també amb altres autors com Erwin Wurm\, Fischli and Weiss\, Roman Signer\, Hicham Benohoud i Gertraud Platschek. \nA partir de materials com roba o objectes quotidians\, les participants exploraran la relació entre espai\, cos i objecte mitjançant accions i gestos efímers\, tant individuals com col·lectius. Aquestes accions es documentaran amb fotografies\, que serviran de base per realitzar dibuixos i s’aniran recopilant com a part del procés que culminarà amb la preparació d’un espai expositiu on es mostraran i s’activaran algunes de les accions realitzades. \n  \nObjectius:  \n\nPosar en valor els llenguatges artístics com a eines de coneixement\, expressió i construcció de pensament.\nRelacionar referents artístics contemporanis com a motors de recerca i experimentació.\nFomentar la consciència corporal i la relació cos–objecte mitjançant accions\, gestos i moviments efímers.\nExplorar l’acció artística individual i col·lectiva com a procés de transformació dels objectes i de l’espai.\nDesenvolupar processos de documentació artística a través de la fotografia\, el dibuix i el registre escrit.\nTraduir accions performatives en dibuixos\, instruccions i formats editorials senzills.\nPotenciar el treball col·laboratiu i la creació d’un arxiu col·lectiu d’accions artístiques.\nDissenyar i preparar un espai expositiu que permeti mostrar\, activar i reinterpretar les accions realitzades.\n\n  \nSobre els formadors:  \nXavier Garriga (Sabadell\, 1961) és llicenciat en Belles Arts en l’especialitat d’escultura. Actualment treballa com a professor i formador de l’escola municipal d’art Illa de Sabadell i en ICE de l’UAB\, on imparteix cursos de formació permanent de visual i plàstica. \nOriol Vilapuig (Sabadell\, 1964) és llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i estudia a l’Escola d’Art Eina. A partir de l’any 2000 entra a formar part de l’Escola Municipal Illa de Sabadell com a professor de dibuix i en els tallers infantils d’art. El seu últim treball centrat en el llenguatge del dibuix s’ha exposat en espais com CaixaForum\, MACBA i el Museu Tàpies.
URL:https://museutapies.org/event/48-maneres-de-sentir/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/Screenshot_15.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260530T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260530T133000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20250205T120023Z
LAST-MODIFIED:20260518T160105Z
UID:10000905-1780138800-1780147800@museutapies.org
SUMMARY:La Montaner y Simón\, una editorial amb història. Itinerari
DESCRIPTION:Itinerari guiat que té com a objectiu donar a conèixer la història de l’antiga editorial Montaner y Simón a través d’una visita al Museu Tàpies\, antiga seu de l’editorial i obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner\, i a dos edificis del mateix arquitecte a Barcelona que hi estan estretament lligats: el palau Montaner\, ara seu de la delegació del govern de l’Estat espanyol a Catalunya\, i la Casa Thomas\, que avui acull la botiga de mobiliari de disseny Cubiñá. \nAquesta activitat s’organitza en el marc de Barcelona 2026\, Capital Mundial de l’Aquitectura.
URL:https://museutapies.org/event/la-montaner-y-simon-una-editorial-amb-historia-itinerari-2026/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/02/edifici-museu-tapies.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260531T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260531T123000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20251220T105619Z
LAST-MODIFIED:20260518T160410Z
UID:10001153-1780225200-1780230600@museutapies.org
SUMMARY:El museu desplegable. Activitat per a famílies
DESCRIPTION:Us convidem a una activitat de presentació i activació d’un desplegable que ens permetrà explorar l’arquitectura del Museu Tàpies. A través d’una sèrie de jocs i reflexions\, descobrirem les particularitats d’un edifici que va ser creat per a acollir una editorial i que\, al cap dels anys\, es va convertir en un museu d’art contemporani. \nDesplegable i activitat a cura d’El globus vermell . S’entregarà un exemplar gratuït a cada família. \nAquesta activitat s’organitza en el marc del programa Barcelona 2026\, Capital Mundial de l’Arquitectura. \n  \nEl globus vermell és una associació cultural que des del 2009 treballa amb l’objectiu de formar una ciutadania crítica i exigent envers l’entorn urbà i apoderar-la perquè pugui esdevenir un actor clau en la transformació de les ciutats cap a entorns urbans més sans i sostenibles.  \nDesenvolupa la seva tasca a través de tres canals: el cultural (visites guiades\, itineraris\, tallers\, publicacions\, exposicions\, etc.); el social (participació ciutadana\, esdeveniments\, etc.)\, i el projectual (disseny\, obra nova i rehabilitació sota els paràmetres de la bioarquitectura). Formen part del Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona i del Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) impulsat per l’Institut Municipal d’Educació. També són signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. L’any 2012 va rebre la Medalla COAC en reconeixement a la seva tasca i el 2017 el Segell de Qualitat del CIP. Els impulsors d’aquest col·lectiu són arquitectes que\, a més de la feina amb El globus vermell\, compaginen la feina pròpia de projectistes amb la recerca\, la docència universitària\, la gestió cultural i la divulgació sobre l’arquitectura i la ciutat.
URL:https://museutapies.org/event/el-museu-desplegable-activitat-per-a-families-2026/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/02/El-museu-desplegable-Fundacioo-Antoni-Tapies-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260604T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260604T184000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260521T131950Z
LAST-MODIFIED:20260530T124625Z
UID:10001283-1780596000-1780598400@museutapies.org
SUMMARY:Vibe. El pes de la sorra
DESCRIPTION:  \nVibe. El pes de la sorra és una performance que s’inspira en una cosmogonia de l’Àfrica negra\, i on objectes\, gestos i paraula formen part d’un mateix sistema de relacions. En aquest espai\, funcionalitat i simbolisme conviuen sense jerarquies: el quotidià pot esdevenir ritual\, i el gest més simple pot obrir una dimensió profunda i ancestral. \nLa peça pren la forma d’un acte de divinació situat en un context urbà contemporani. En lloc de la percussió\, utilitzem sorra i dispositius electrònics que generen freqüències capaces de posar-la en moviment. Sobre aquesta superfície viva dibuixem\, evoquem i deixem aparèixer formes efímeres\, com si la matèria mateixa intentés parlar. \nLa sorra és vibració\, energia latent\, moviment. \nEl tamboret és pes\, centre i estabilitat. \nAl centre de l’acció hi ha el nkoh\, un tamboret de l’ètnia bamileke. M’hi assec cobert per una tela ampla que transforma el cos en una figura gairebé piramidal. El tamboret esdevé alhora seient\, tambor\, tron i memòria: la cadira amagada\, el tron de l’avi\, la cadira davant la porta que espera sense esperar ningú\, la presència des de la qual el cos ressona. \nDues càmeres filmen les taules de dibuix i projecten les imatges sobre el mur. Les mans treballant la sorra es converteixen\, així\, en una forma de divinació digital: rastres inestables\, gestos incerts\, aparicions i desaparicions contínues. \nLa performance explora\, també\, altres formes de sostenir i transportar el cos. Portar algú a l’esquena com un infant\, improvisar seients amb sacs o estructures precàries\, traslladar un ancià entre dos pals d’un poble a un altre. Aquí\, la cadira apareix no només com un objecte funcional\, sinó com una extensió del cos\, una eina de supervivència\, de cura i de transmissió. \nUna cadira visible. \nUna altra d’invisible. \nLa cadira de vida. \n  \nXumo Nunjo. Artista independent\, músic i productor camerunès establert a Barcelona. El seus avis el van iniciar en les arts escèniques tradicionals bamileke\, fet que ha marcat profundament la seva sensibilitat artística i el seu recorregut creatiu. Els seus interessos abracen l’arquitectura\, la història de l’art\, l’antropologia\, el teatre i les arts visuals\, disciplines que nodreixen una obra transversal i original. Al llarg de la seva trajectòria\, ha participat en la creació i producció d’espectacles\, discos\, performances\, projectes de street art i diverses campanyes publicitàries. També ha actuat en diferents escenaris d’Europa\, els Estats Units\, l’Àsia i l’Àfrica\, presentant treballs originals que reflecteixen la riquesa del seu univers artístic. \n  \nAngel Ihosvanny. Artista multidisciplinari que viu i treballa entre Barcelona i Luanda. La seva pràctica\, que abasta pintura\, instal·lació\, vídeo i música\, aborda l’urbanisme contemporani\, el consumisme i la transformació de l’entorn\, i ha estat presentada en contextos internacionals com la Triennal de Luanda i la Biennal de Venècia. \n  \nEl cicle “Les cadires de Tàpies” 2026\, Invocar l’escletxa\, és comissariat per Judith Barnés.
URL:https://museutapies.org/event/vibe-el-pes-de-la-sorra/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/img-cadires-juny26.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260609T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260609T190000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260519T095115Z
LAST-MODIFIED:20260608T121524Z
UID:10001280-1781024400-1781031600@museutapies.org
SUMMARY:Punt de trobada
DESCRIPTION:  \n  \nEn el marc de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur\, es proposa una activació pública del procés d’investigació que Mauricio Sierra ha desenvolupat a partir de converses mantingudes amb persones de perfils diferents que treballen en el museu o el visiten. \nAquesta obertura del procés és una invitació a situar el cos dins de l’espai expositiu i a experimentar diverses maneres de percebre. El format combina eines de mediació artística i performance\, i estarà obert a la participació de qualsevol persona que visiti el museu durant l’horari de l’obertura. \nLa proposta parteix de la idea que la trobada genera moviment\, desperta murmuris\, activa altres ritmes i possibilita pauses\, relleus i descansos necessaris. En aquest sentit\, Sierra planteja treballar a partir dels gestos col·lectius que els cossos produeixen dins dels espais museístics\, entenent el museu com un lloc de relació i de conversa. A través d’aquests exercicis d’aproximació\, la investigació indaga en l’aparició de gestos subtils i en les formes de presència compartida\, assajant el museu com un punt de trobada travessat per relacions quotidianes\, on coincideixen múltiples actors i on es poden generar espais d’escolta i d’intercanvi. Així\, la proposta continua\, una línia de treball centrada a experimentar maneres d’estar juntes i d’habitar col·lectivament els espais. \n  \nMauricio Sierra és investigador\, performer\, codramaturg\, codirector\, ajudant de direcció i mediador. La seva pràctica aborda el cos col·lectiu com a suport i objecte d’estudi constant\, així com a possibilitat de desestabilització i fonament de recerca. Ha col·laborat en projectes de teatre\, dansa\, performance\, cinema i museografia a Colòmbia\, Espanya i Anglaterra. Desenvolupa processos amb col·lectius professionals i acadèmics de les arts escèniques en què\, a través de llenguatges contemporanis i amb especial atenció als espais no convencionals\, investiga les possibilitats de disseny\, recepció i participació en les experiències artístiques. \n  \nQuatre persones observen l’obra Marró i ocre (1959)\, d’Antoni Tàpies\, a la Sala Gaspar\, 1960. Arxiu personal d’Antoni Tàpies.
URL:https://museutapies.org/event/punt-de-trobada/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/Imagen-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260610T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260610T190000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260521T134258Z
LAST-MODIFIED:20260610T153857Z
UID:10001285-1781114400-1781118000@museutapies.org
SUMMARY:Mur Mur i Zo
DESCRIPTION:  \nMur mur i zo* és una exploració cinètica i poètica de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur del Museu Tàpies. Es tracta d’una investigació col·laborativa sobre el moviment i l’estasi entre dues artistes provinents de disciplines diferents —la dansa (Georgia Vardarou) i les arts visuals i la poesia (Nathalie Karagiannis)— i amb tres punts de partida: la repetició del motiu del mur en l’obra de Tàpies i les seves implicacions\, la relació entre cos i memòria (la memòria com a arxiu mort o com a vitalitat creativa) i la interacció entre totes dues. \nAquesta investigació\, que es presentarà al Museu Tàpies\, és el resultat de la primera edició de la residència d’investigació Cos d’arxiu\, un projecte conjunt del Museu Tàpies i Graner – Centre de creació de dansa i arts vives. \n  \n* El títol de la proposta és la transliteració en caràcters llatins d’un verb grec que significa ‘murmurar’. En aquesta forma\, conté la doble reiteració de la paraula mur en català\, però també el verb visc en grec. \nGeorgia Vardarou es va graduar a la National School of Dance (Κ.Σ.Ο.Τ.) de Grècia i posteriorment a P.A.R.T.S.\, a Bèlgica. Com a ballarina professional ha treballat amb Salva Sanchis\, Marc Vanrunxt i Anne Teresa De Keersmaeker / Rosas\, entre d’altres. Com a coreògrafa\, s’interessa pel moviment personal\, el contingut que aquest comporta i la intersubjectivitat entre observador/a i ballarí/ina en la percepció de la dansa. Les seves últimes peces s’han presentat a STUK (Lovaina)\, Mercat de les Flors (Barcelona)\, KC NONA (Anvers)\, Corso-Berchem (Bèlgica)\, Spider Festival (Eslovènia) i December Dance (Bruges). Vardarou és membre del professorat del Centre Superior d’Art Dramàtic Eòlia. El seu treball és produït per kunst/werk. \nNathalie Karagiannis treballa entre l’escriptura\, el dibuix i la instal·lació. És llicenciada en Dret Públic (Paris I) i Ciències Polítiques (Sciences Po Paris)\, i doctora en Teoria Social i Política per l’EUI de Florència. Les seves exposicions més recents són Three Breaths of Fresh Air (Museu d’Islahane\, 2025)\, Vent (La Pahissa del Marquet\, 2025) i Dago (Museu Hadjimihali\, 2025). Ha comissariat Art i crisi al CCCB (2013)\, el Festival SUD de Poesia al Reial Cercle Artístic de Barcelona (2015)\, Der Blinde Fleck al Warburg Haus (2019) i Elogio del riesgo i Vallas a La Fusteria (2023). Ha publicat set llibres\, n’ha editat tres i ha escrit articles sobre democràcia\, deute\, solidaritat i altres qüestions vinculades a la teoria social i política.
URL:https://museutapies.org/event/mur-mur-i-zo/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/cos-arxiu-2026.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260611T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260611T210000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260508T121005Z
LAST-MODIFIED:20260608T081247Z
UID:10001271-1781204400-1781211600@museutapies.org
SUMMARY:Àngel Jové. Mossegar la imatge. Cicle de cinema
DESCRIPTION:  \nEl Museu Tàpies presenta\, en col·laboració amb l’Espai Texas\, el cicle de cinema Àngel Jové. Mossegar la imatge\, una proposta que\, en tres sessions cronològiques\, recorre la dimensió cinematogràfica d’un dels artistes més singulars de l’escena catalana contemporània per experimental\, interdisciplinari i radical. \nParal·lelament a la seva trajectòria artística\, Jové va desenvolupar una activitat cinematogràfica d’un fort caràcter experimental.  After (1968)\, que formava part d’una performance\, fins a la creació de Primera muerte (1969) amb el grup conceptual El Maduixer —considerada la primera peça de videoart de l’estat espanyol—\, la seva obra audiovisual esdevé un espai de recerca radical sobre la imatge. Aquesta línia culmina en projectes posteriors com Lo pedrís\, viatge per les terres de Ponent (1989)\, realitzat amb Benet Rossell i Carles Hac Mor. \nA partir de finals dels anys setanta\, Jové esdevé també una presència recurrent en el cinema de Bigas Luna\, convertint-se en un actor de culte en films com Bilbao (1978)\, Caniche (1979) o Angustia (1987)\, així com en altres produccions del cinema català i espanyol dels anys vuitanta i noranta. La seva trajectòria artística ha estat igualment objecte d’atenció cinematogràfica\, com demostren els documentals que Gonzalo Herralde li ha dedicat al llarg de diverses dècades. \nAixí doncs\, el cicle Àngel Jové. Mossegar la imatge proposa una aproximació a aquesta dimensió audiovisual a través de tres sessions que combinen projeccions i intervencions contextuals per part de persones expertes\, amb l’objectiu de situar la figura d’Àngel Jové\, de forma polièdrica\, en aquesta forma de registre. \n  \nPrograma \n  \nSessió 3 — El cinema experimental: pràctiques conceptuals copsades a Primera muerte \nProjecció de Primera muerte (1969) i Eco de Primera muerte (2017) \nLa darrera sessió s’obrirà amb una presentació de Daniel Pérez Pàmies\, professor d’Història del Cinema (UdG) i membre del grup d’investigació GROC\, i es clourà amb una intervenció a càrrec d’Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, que posarà de relleu el paper de Jové en els inicis del videoart. \nData: dijous 11 de juny\, 19 h \n  \nSessions realitzades: \nSessió 1 — El cinema de la transgressió: Àngel Jové i Bigas Luna com a paradigma dels anys 70 \nProjecció de Bilbao (1978)\, de Bigas Luna \nL’inici del cicle comptarà amb una introducció de Jordi Balló\, que abordarà el trencament estètic i temàtic que va suposar aquesta obra. \nData: dimecres 20 de maig\, 19 h \nSessió 2 — La mirada de Gonzalo Herralde: els documentals sobre l’obra i el pensament d’Àngel Jové \nProjecció de Capiscar la fior de la mà morta (1991) i Altra volta mossego un tros de pa. Cristòfol-Pavese (2007). \nUn diàleg entre Gonzalo Herralde i Maria Josep Balsach\, curadora de l’exposició Àngel Jové. De intactu al Museu Tàpies. \nData: dimecres 3 de juny\, 19 h \n  \nImatge: Angel Jové. Eco de primera muerte\,  2017 \n 
URL:https://museutapies.org/event/angel-jove-mossegar-la-imatge-cicle-de-cinema/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/Angel-Jove_Ecos-de-primera-muerte-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260616T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260616T193000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260608T092834Z
LAST-MODIFIED:20260611T141649Z
UID:10001294-1781632800-1781638200@museutapies.org
SUMMARY:Lliurament de premis als guanyadors de la tercera edició del concurs Teresa Barba d’escriptura crítica
DESCRIPTION:Lliurament de premis als guanyadors de la tercera edició del concurs “Teresa Barba” d’escriptura crítica. El primer premi de cada categoria rebrà un val de 300€ intercanviable per llibres. Tots els premiats rebran també la publicació que recull els textos presentats al concurs. \nL’esdeveniment consistirà en la lectura pública dels textos guanyadors. La presentació de l’acte anirà a càrrec de la periodista Carolina Rosich. \n  \nPremiats: \n  \nCategoria de cicle superior d’educació primària: \n\nPrimer premi per a Guiem Vilagut Anton (11 anys)\, de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text «Nit eterna»\, al voltant de l’obra Ells acusen (1951) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Estel Martínez Albelda (11 anys)\, de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text «Quin misteri d’obra»\, al voltant de l’obra Dibuix (1944) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a l’alumnat de 5è A i B (11-12 anys) de l’Escola Samuntada de Sabadell\, amb el text «La crisi de la crítica ens fa pensar»\, al voltant de diverses obres d’Antoni Tàpies.\n\n  \nCategoria d’educació secundària: \n\nPrimer premi per a Víctor Soto Doñate (15 anys)\, de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Memòria teixida en pols i silenci»\, al voltant de la Maqueta per a ‘Núvol i cadira’ (1988) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Ruth Liarte Esteve (15 anys)\, de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Ferro\, sang\, alçada i aire»\, al voltant de l’obra Cadira i roba (1970) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a Mar Camps Salgueda (15 anys)\, de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Caos i innocència»\, al voltant de l’obra Feixisme. Sèrie Història Natural (1950) d’Antoni Tàpies.\n\n  \nCategoria de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà: \n\nPrimer premi per a Berta Marín (16 anys)\, de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona\, amb el text «Mirada interna»\, al voltant de l’obra Ulls tancats (1985) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Martina Espejo Moreno (17 anys)\, del Col·legi Badalonès de Badalona\, amb el text «Un quadre que fa pensar més que mirar»\, al voltant de l’obra Tríptic (1948) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a Lua Rodríguez Ruíz (16 anys)\, de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó\, de Barcelona\, amb el text «Retrat de l’avi»\, al voltant de l’obra homònima d’ Antoni Tàpies de l’any 1987.\n\n  \nCategoria de graus universitaris i cicles formatius de grau superior: \n\nPrimer premi per a Ainara Borrego Gavilán (20 anys)\, de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat\, amb el text «Allò que no ens han deixat veure»\, al voltant de l’obra Empremta de mirall (1967) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Violeta Granés Vallès (22 anys)\, de la Universitat de Barcelona\, amb el text «La nit del món\, al voltant de l’obra Nocturn (1952) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a Quer Ten Carrillo (21 anys)\, de la Universitat Pompeu Fabra\, amb el text «Reflexions des de la sala»\, al voltant de la Sala de Reflexió (1996) d’Antoni Tàpies.
URL:https://museutapies.org/event/lliurament-de-premis-als-guanyadors-de-la-tercera-edicio-del-concurs-teresa-barba-descriptura-critica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/06/TB-2026-3a-ed.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260619T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260619T210000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260521T161329Z
LAST-MODIFIED:20260602T103644Z
UID:10001287-1781895600-1781902800@museutapies.org
SUMMARY:Raquel G Ibáñez. Sienten las piedras (Senten les pedres)
DESCRIPTION:Si ens endinséssim en el forat del Mitjó d’Antoni Tàpies\, potser veuríem el cel. O les entranyes de la terra. O aquell racó tan familiar al qual no havíem prestat mai atenció. El forat apareixeria llavors com una obertura\, un llindar des d’on mirar cap a una terrassa exposada al sol i als agents atmosfèrics; un espai on la contemplació del quotidià es tornaria estranyament misteriosa. Com si la percepció\, en desviar-se una mica del seu curs habitual\, obrís una petita escletxa. Un interstici que\, seguint les reflexions de Tim Ingold\, no tancaria un significat fix\, sinó que romandria entre línies. «Un nus aeri.» \nPotser n’hi hauria prou\, llavors\, d’estirar el fil i aturar-se a escoltar. Sentir el vent\, l’aigua que flueix\, la neu que es fon o el cruixit llunyà d’un arbre en caure. Escoltar\, també\, allò que vibra entre cossos i objectes. A partir d’aquesta atenció sostinguda\, es desplegaria\, així\, una forma de ritual a petita escala. Si ens endinséssim en el forat. \n… \nA partir d’aquesta invitació\, l’artista proposa una sessió d’escolta en què enregistraments de fenòmens atmosfèrics i d’entorns naturals dialoguen i es distorsionen. Com un fil més dins d’una trama expandida\, s’entrellacen l’ancestral i el tecnològic\, l’íntim i el geològic\, sense jerarquies. En ressonància amb la sensibilitat poètica de Mary Oliver vers les dimensions meravelloses del quotidià\, la peça desplaça subtilment la percepció i obre\, encara que sigui momentàniament\, altres formes de relació amb l’entorn. \n  \nLa pràctica artística de Raquel G.Ibáñez investiga la liminaritat i les fronteres entre el so\, el llenguatge i la imatge visual\, utilitzant l’escolta —humana i més que humana— com a eina metodològica des de l’acustemologia. Les seves línies de treball se centren en els elements intangibles i en els llindars entre les esferes humana\, espiritual i natural. A més\, exploren la tensió entre l’ancestral i el futur en un context de crisi global. Els seus processos posen de manifest la fragilitat i la interdependència de la vida biològica i es materialitzen en diversos formats\, com el so\, el dibuix\, la performance\, la instal·lació i l’edició expandida. \nHa desenvolupat projectes en institucions com el CA2M Museo Centro de Arte Dos de Mayo\, la Fundació Cerezales Antonino y Cinia\, Tsonami Arte Sonoro\, el CDAN\, Sonandes\, La Casa Encendida o el MACBA\, i ha rebut premis i beques com el Premi Miquel Casablancas 2024\, Circuitos Artes Plásticas 2024\, les Ajudes a la creació en arts visuals de la Comunitat de Madrid o les Ajudes públiques per a la creació\, recerca i producció de projectes artístics del Ministeri de Cultura. \nLa seva trajectòria inclou residències artístiques en espais com aadk\, Jazz ao Centro o Bulegoa\, així com la participació en festivals de so i música experimental com Insonora 14\, Sur Aural\, Rota Music Festival i Soundtiago\, entre d’altres. La seva participació en el col·lectiu de poesia i performance Una Fiesta Salvaje i la publicació del seu llibre Granate consoliden una pràctica que combina creació\, recerca i escriptura. \n  \nActivitat realitzada en el marc del cicle Seguint el sol. Destapant la mirada del Museu Tàpies\, comissariat per Carolina Ciuti. \n  \nImatge: Raquel G. Ibáñez. Foto: Juan Hoppe
URL:https://museutapies.org/event/raquel-g-ibanez-sienten-las-piedras/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/RVM_┬®Juan_Hoppe_2-40-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260620T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260620T130000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20240718T074445Z
LAST-MODIFIED:20260618T132133Z
UID:10000813-1781953200-1781960400@museutapies.org
SUMMARY:Antoni Tàpies i l’esfera pública
DESCRIPTION:Itinerari comentat que dona a conèixer algunes de les obres d’Antoni Tàpies situades en diferents institucions i espais públics de la ciutat de Barcelona\, i que posa de manifest el vessant més social i compromès de l’artista. El recorregut inclou el comentari de les obres Núvol i cadira (1990)\, Mitjó (maqueta\, 1991; escultura\, 2010)\, Homenatge a Picasso (1983) i Sala de reflexió (1996). \n 
URL:https://museutapies.org/event/antoni-tapies-i-lesfera-publica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/Antoni-Tapies.-Nuvol-i-cadira.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260630T080000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260630T090000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260622T100757Z
LAST-MODIFIED:20260622T101207Z
UID:10001299-1782806400-1782810000@museutapies.org
SUMMARY:Busco en la imaginació la materialització d’una màquina of water com jo
DESCRIPTION:  \nEn el marc de la tercera edició de Pols. Laboratori de recerca col·laborativa\, les artistes Helena Ripoll\, Irene Rojo i Viva\, amb la tutoria de Lucía C. Pino\, han realitzat una residència de dos mesos al Museu Tàpies basada en l’experimentació amb la matèria en el context de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur. \nAmb motiu de la presentació pública dels resultats de la recerca\, les artistes proposen l’activitat Busco en la imaginació la materialització d’una màquina of water com jo: \n«Durant aquestes setmanes de residència\, habitant l’espai del museu i\, més concretament\, l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur des de la conversa\, l’escolta i l’atenció compartida\, més que aturar-nos en les obres exposades com a objectes singulars\, ens ha interessat allò que les envolta i les sosté: els gestos de disposició\, les relacions que s’activen en l’espai\, les atmosferes i preguntes que acompanyen el fet mateix d’exposar. Una exposició que\, d’alguna manera\, parla de la mateixa exposició; de les seves condicions de possibilitat\, els contextos i les presències que la travessen. \nA partir d’aquest procés de recerca i convivència elaborem aquesta proposta que desplaça les formes habituals de recórrer l’espai del museu i proposa deixar-se afectar per una altra manera d’estar. Un recorregut que no pretén tant mirar les obres com afinar l’atenció cap a allò que passa al seu voltant\, entre elles\, abans i després d’elles. \nL’activació que proposem tindrà lloc a les 8 del matí\, una hora que no pertany als horaris d’obertura del museu. Ens interessa aquest petit desajust\, aquesta sensació d’arribar a un lloc quan es troba en un altre estat\, entre la nit i el dia. L’alteració de la temporalitat forma part de la proposta: entrar al museu des d’una certa estranyesa per desplaçar les expectatives. \nAl llarg del recorregut\, les persones participants portaran un dispositiu que interromprà parcialment la visió. La mirada quedarà suspesa durant gran part de l’experiència\, obrint espai a altres formes de percepció: l’escolta\, l’orientació del cos\, les distàncies\, les textures\, la temperatura i la presència dels altres cossos. En moments puntuals\, una petita obertura permetrà dirigir la mirada cap a una imatge concreta: aparicions breus que emergeixen dins d’un estat d’atenció sostingut per altres sentits. \nEns preguntem què passa quan deixem d’entendre l’exposició principalment com un lloc que prioritza la visualitat. Què apareix quan la percepció es desplaça i l’atenció es dirigeix cap a allò que habitualment queda al marge. Potser aleshores el museu esdevé\, per un instant\, un espai on escoltar les relacions\, les atmosferes i les condicions que fan possible que alguna cosa sigui mostrada.»
URL:https://museutapies.org/event/busco-en-la-imaginacio-la-materialitzacio-duna-maquina-of-water-com-jo/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/06/PHOTO-2026-06-16-19-29-02.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260704T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260704T193000
DTSTAMP:20260622T141725
CREATED:20260420T155016Z
LAST-MODIFIED:20260612T115925Z
UID:10001234-1783191600-1783193400@museutapies.org
SUMMARY:Mari Lyn Diniz / Dora García. Corocuerpo (de feminidades disidentes o Mejor os calláis todos)
DESCRIPTION:  \nUn cor de dones trans alça la veu per dialogar entre elles i interpel·lar el públic: La ressurrecció com a justícia. \n  \nSylvia Rivera\, una de les pioneres de la lluita pels drets de les persones gais\, lesbianes i transsexuals va pronunciar un discurs al New York City’s Christopher Street Liberation Day Rally de 1973 que es va fer famós amb la denominació de “millor calleu tots”. En aquest discurs s’inspiren Mari Lyn Diniz i Dora García en una performance en la qual treballen amb un grup de dones trans que\, com si fossin part d’un cor grec\, interactuen amb els espectadxrs.  \nAquest corocuerpo articula una crítica directa a la violència estructural dels discursos cisnormatius\, tant heterosexuals com homosexuals\, i reivindica formes de vida que han estat històricament expulsades de l’esfera pública. La incorporació de fragments de la cançó “O Amor”\, de la cantant brasilera Gal Costa\, reforça la idea de resurrecció com a justícia: ressucitar aquí significa fer visibles veus silenciades\, cossos exclosos i genealogies dissidents. \nEl concepte de resurrecció és comú a la segona acció de Dora García al projecte artístic Extramurs\, El bicho. Precisament\, la cançó de Gal Costa que es recita adapta un poema de Vladímir Maiakovski (Amor 3)\, el mateix autor que inspira El bicho. \nCorocuerpo (De feminidades disidentes o Mejor os calláis todos) i El bicho formen part del projecte del Museu Tàpies Extramurs\, que concep la ciutat com un espai d’intervenció i mediació. Amb un enfocament multidisciplinari i plural\, fomenta el diàleg interinstitucional\, amb l’espai públic i amb el medi ambient. \nAmb la col·laboració estable d’Eina Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i del Grec Festival Barcelona\, entre d’altres\, el pojecte Extramurs proposa intervencions i activitats que responen a les necessitats contemporànies i que fomenten noves narratives comunitàries a l’espai urbà. El gest de considerar els murs de l’espai públic com a portadors de les veus ciutadanes\, espais on es materialitzen els discursos col·lectius i es resignifiquen les experiències compartides ens connecta directament amb el pensament de Tàpies. \nAmb caràcter anual\, cada edició d’Extramurs s’expandeix des del Museu Tàpies a l’espai públic en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona i altres entitats de la ciutat. Per a l’edició del 2026\, s’ha convidat l’artista Dora García. Dora García treballa principalment en les arts visuals\, i ocasionalment col·labora en els camps de la dansa i el teatre\, o s’implica en l’àmbit social i polític. L’obra de Dora García abasta la literatura\, el cinema\, la instal·lació i la performance\, i se centra en històries que ella mateixa construeix i escenifica\, creant situacions dissenyades per implicar el visitant i provocar experiències úniques i introspectives. \n  \nUna producció del Museu Tàpies i Grec 2026 Festival de Barcelona. \nEn el marc del projecte del Museu Tàpies Extramurs 2026\, comissariat per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Judith Barnés\, responsable de programes públics del Museu Tàpies. \n  \nPerformers: Mari Lyn Diniz (BR) | Amanda Araújo (BR) | Helen Bogado (AR) | Lola Callejas (CL) | Milah Lorsalles (AR) | Soltanaterra (BR) \nAmb la col·laboració de:  \nDaniela Barriga | Isidora Cruz Berta Esteve | Bárbara Lara Leiva | Ben Muñoz | Mitzi Reyna\, estudiants del Màster Universitari en Recerca en Art i Disseny (MURAD)\, Eina \nLucas Camacho | Carla López  | Sara Mato\, estudiants del Grau en Disseny\, Eina \nRita Duelt | Mireia Solé\, estudiants del Grau d’Humanitats\, Universitat Pompeu Fabra
URL:https://museutapies.org/event/mari-lyn-diniz-dora-garcia-corocuerpo-de-feminidades-disidentes-o-mejor-os-callais-todos/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/04/corocuerpo-web.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR