BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Museu Tàpies
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260307
DTEND;VALUE=DATE:20260308
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20260217T155248Z
LAST-MODIFIED:20260219T150025Z
UID:10001171-1772841600-1772927999@museutapies.org
SUMMARY:El Museu Tàpies participa a Museu Endins 2026
DESCRIPTION:  \nVisites comentades al magatzem d’obra gràfica\, la reserva de pintura i el taller de restauració del Museu Tàpies \nEl Museu Tàpies participa en una nova edició de la jornada Museus Endins que organitza l’Ajuntament de Barcelona. De la mà de Maria Amador\, registre\, i Mònica Marull\, restauradora\, es podran conèixer espais restringits del Museu Tàpies com el taller de restauració\, el magatzem d’obra gràfica i la reserva de pintura\, que ha estat renovada durant la celebració del centenari de l’artista en 2023-2024. En aquests espais es custodien\, conserven i estudien les obres que en algun moment són seleccionades per a formar part de les exposicions\, sigui dins o fora del Museu Tàpies. \nLa visita permetrà descobrir les tasques que el personal del Museu duu a terme per a classificar obres creades per Antoni Tàpies que van transgredir formats\, tècniques i materials establerts. També\, donarà a conèixer la labor per a mantenir inalterades obres que per naturalesa tendeixen a la transformació constant\, així com els reptes afegits de fer-ho en un edifici històric que no va ser originalment concebut per a fins museístics. \n  \nMuseu Endins es una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per descobrir la cara oculta dels museus \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/el-museu-tapies-participa-a-museu-endins-2026/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/3-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260221T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260221T190000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20260203T153041Z
LAST-MODIFIED:20260218T160305Z
UID:10001165-1771696800-1771700400@museutapies.org
SUMMARY:Tarte Tatin
DESCRIPTION:Quan el Museu Tàpies començava a articular la primera exposició monogràfica que un museu dedicava a André du Colombier\, la comissària i amiga íntima de l’artista\, Anka Ptaszkowska\, va obrir les portes del seu apartament parisenc a les treballadores del museu. Aquell espai\, suspès en el temps\, revelava un univers dens i caòtic\, una multitud d’obres desconegudes fins aleshores: documents\, objectes quotidians i les empremtes d’una vida viscuda amb intensitat. Moltes d’aquelles peces formen part\, avui\, de l’exposició André du Colombier. Un punt de vista líric. \nAquell desordre fecund\, ple de restes de vida\, va fer emergir\, també\, unes pàgines soltes que semblaven pertànyer a un text teatral escrit per Du Colombier. Es tractava de Tarte Tatin\, una obra pràcticament inèdita\, representada només una vegada\, que reflexiona amb ironia sobre el pas del temps\, l’amistat i l’absurd de la incomunicació humana. \nCom a clausura de l’exposició\, el Museu Tàpies ha encarregat a la dramaturga i directora teatral Berta Prieto la posada en escena d’aquestes paraules en un format de lectura dramatitzada. La proposta vol establir un diàleg amb l’univers visual de la mostra\, i fer que les paraules de l’artista dotin l’espai expositiu de noves capes de sentit i activin qüestions que encara ressonen amb una força sorprenent. \n  \nBerta Prieto (1998) és dramaturga\, actriu\, directora i guionista. S’ha format en diverses escoles d’interpretació i ha cursat el grau en Humanitats a la UOC. Va debutar professionalment amb El Chinabum (2018)\, obra coescrita amb Lola Rosales i dirigida per Paula Ribó que va recórrer festivals i teatres i va donar origen al col·lectiu Las Chatis de Montalbán. \nPosteriorment\, va coescrire i dirigir FUCK YOU MODERN FAMILY (2019) i Derecho a pataleta (2020)\, ambdues estrenades i representades a la Sala Beckett. El seu darrer treball com a dramaturga i directora és l’obra Del fandom al troleig\, una sàtira del bla bla bla\, estrenada i representada a la Sala Beckett i al Teatro de la Abadía\, a Madrid.  \nTambé és cocreadora de la sèrie AUTODEFENSA (2022)\, produïda per FILMIN i Boogaloo Films\, seleccionada en festivals com el Festival de Cinema Europeu de Sevilla\, l’Alternativa i Series Mania\, i nominada a diversos guardons\, incloent-hi els Premis Feroz i els Premis ALMA. Actualment treballa en nous projectes escènics i audiovisuals explorant els límits de la dramatúrgia i la creació contemporània. \n  \nEquip \n· Dramatúrgia i direcció: Berta Prieto  \n· Interpretació: Belén Barenys\, Laura Roig i Berta Prieto  \n· Directora d’art: Cecília Ruíz Baena \n. Assistent de vestuari i art: Patrícia Feliu Juárez \n. Disseny gràfic: Eduard Sales \n. Disseny sonor: Belén Barenys \n. Pianista: Roger Cassola \n 
URL:https://museutapies.org/event/pastis-tatin/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/02/Tarte-Tatin.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260213T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260213T210000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20260127T125528Z
LAST-MODIFIED:20260212T092830Z
UID:10001161-1771009200-1771016400@museutapies.org
SUMMARY:Inauguració de l'exposició "Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur"
DESCRIPTION:NOVA DATA \nEl Museu Tàpies obrirà oficialment\, el divendres 13 de febrer de 2026\, a les 19.00 h\, la nova exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur. L’acte d’inauguració serà públic i gratuït\, i no caldrà fer reserva prèvia. Aquesta mostra estarà disponible fins al 6 de setembre de 2026\, oferint al públic l’oportunitat d’endinsar-se en un moment fonamental de l’obra d’Antoni Tàpies. \nEl projecte monogràfic s’endinsa en la dècada de 1950\, un període clau en la trajectòria de l’artista. L’exposició examina quatre mostres individuals que Tàpies va realitzar durant aquests anys\, cadascuna amb obres i muntatges molt diferents entre si\, permetent relacionar la seva producció amb debats contemporanis sobre arquitectura\, indústria\, disseny gràfic i espai urbà. Aquesta aproximació ofereix noves perspectives sobre la transformació de la pràctica artística de Tàpies en aquell període. \nLa mostra és comissariada per Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Pablo Allepuz\, cap de col·lecció del museu. \n: \n[Imatge: Antoni Tàpies\, El foc encantat de Farefa\, 1949. Col·lecció particular\, Barcelona. © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2026.]
URL:https://museutapies.org/event/inauguracio-de-lexposicio-antoni-tapies-el-moviment-perpetu-del-mur/
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Antoni-Tapies-El-foc-encantat-de-Farefa-1949.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260207T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260207T140000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20260112T152434Z
LAST-MODIFIED:20260127T111202Z
UID:10001158-1770462000-1770472800@museutapies.org
SUMMARY:Objectes i altres coses. Visita guiada disfressada
DESCRIPTION:Joan Brossa i André du Colombier comparteixen una pràctica artística en què la poesia i l’objecte tenen un paper central. Du Colombier va néixer el 1952 a Barcelona una mica per casualitat\, ja que el seu pare impartia Filosofia en escoles franceses a l’estranger. Així i tot\, la família no s’hi va quedar gaire temps i no hi ha constància que conegués Brossa\, nascut el 1919 a la mateixa ciutat. L’aproximació al llenguatge\, el sentit humor\, l’esperit juganer\, l’interès per l’objecte quotidià\, una actitud antisistema i la dimensió política de la seva obra són trets que els aproximen. \nPer aquest motiu\, hem organitzat una visita a l’exposició Digues\, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte\, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa\, i a l’exposició André du Colombier. Un punt de vista líric\, al Museu Tàpies. Durant el trajecte a peu entre les dues institucions\, l’artista Estel Boada activarà una proposta de mediació al voltant dels objectes. L’activitat conclourà amb un aperitiu a la terrassa del Museu Tàpies. \nPodeu venir disfressats d’objectes o portar un objecte personal. \n  \nA càrrec d’Estel Boada\, Sílvia Galí i Maria Sellarès
URL:https://museutapies.org/event/objectes-i-altres-coses/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/01/llapis1-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260203T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260203T203000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20260109T141625Z
LAST-MODIFIED:20260217T170741Z
UID:10001155-1770141600-1770150600@museutapies.org
SUMMARY:La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme
DESCRIPTION:En el marc de l’exposició del Museu Tàpies dedicada a la cineasta Germaine Dulac\, pionera del cinema d’avantguarda i figura clau del surrealisme cinematogràfic\, el Museu Tàpies organitza una taula de debat centrada a aprofundir en l’univers simbòlic\, estètic i polític de l’imaginari femení en el marc del surrealisme. \nL’esdeveniment vol ser un espai per reflexionar\, des del rigor crític i la sensibilitat poètica\, sobre les formes en què les dones artistes i pensadores han intervingut\, expandit o subvertit els codis del surrealisme\, sovint pensats des d’una mirada masculina. Així doncs\, la taula de debat abordarà qüestions com la construcció del cos i el desig\, l’autoria femenina dins de l’avantguarda i la relació entre cinema\, somni i alliberament simbòlic. \n«La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme» és una invitació a repensar els relats de les avantguardes des del gest\, el símbol i l’esquerda\, però també a escoltar com ressona avui un moviment d’avantguarda que va saber transformar l’invisible en imatge i el desig en llenguatge. \n  \nPROGRAMA \n  \n18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies \n18.10 h. Intervenció «Germaine Dulac i el llarg cinema impressionista»\, a càrrec de Tami Williams \n18.40 h. Intervenció «Poètiques del cos antifeixista»\, a càrrec de Julia Ramírez Blanco \n19.10 h. Intervenció «Danseu\, imatges\, danseu»\, a càrrec d’Elena Castro Córdoba \n19.40 h. Taula rodona amb Tami Williams\, Julia Ramírez Blanco i Elena Castro Córdoba\, moderada per Bruna Lo Biundo \n20.15 h. Cloenda \n  \nPARTICIPANTS \n  \nTami Williams és professora associada d’Estudis Cinematogràfics i d’Anglès a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee i ha estat presidenta durant dos mandats de Domitor – International Society for the Study of Early Cinema (2015-2023). És autora i editora de diversos llibres sobre cinema dels primers temps i sobre cinema modern\, entre els quals destaquen Germaine Dulac: A Cinema of Sensations (2014)\, Global Cinema Networks (2018)\, Germaine Dulac: What Is Cinema? (2019\, guardonat amb el Premi del Llibre de Cinema del CNC 2020)\, Provenance and Early Cinema (2021) i Crafts\, Trades\, and Techniques of Early Cinema (2024). Especialista en intermedialitat i intercanvis interculturals\, ha organitzat retrospectives internacionals en institucions de referència\, com La Cinémathèque française\, el Musée d’Orsay\, Il Cinema Ritrovato\, Le Giornate del Cinema Muto\, la Library of Congress i el Lincoln Center for the Arts. És membre del consell administratiu de Women and Film History International. \n  \nJulia Ramírez Blanco és investigadora Ramón y Cajal a la Universidad Complutense de Madrid. La seva recerca connecta la història de l’art\, els estudis utòpics i els moviments activistes. Ha publicat diverses monografies\, entre les quals Artistic Utopias of Revolt (Palgrave\, 2018)\, 15M. El tiempo de las plazas (Alianza\, 2021)\, Amigos\, disfraces y comunas. Las hermandades de artistas del siglo xix (Cátedra\, 2022) i La ciudad del Sol. Le mouvement 15M entre formes et performances (Éditions Lorelei\, 2023). També és editora de llibres i números de revista\, com Los ismos del siglo xxi (Alianza\, 2025)\, coeditat amb A. M. Guasch. Ha realitzat estades de recerca a Nova York\, París\, Nantes\, Amiens i Princeton. Juntament amb Lise Lérichomme i Sally Bonn\, ha codirigit el projecte de recerca i exposició Grande Révolution Domèstique-Guise\, sobre utopies feministes\, a Le Familistère Guise (França). Ha estat membre del comitè de The Society for Utopian Studies i forma part del grup de recerca internacional del Center for Artistic Activism (C4AA). Actualment investiga les utopies ecològiques davant la crisi climàtica. \n  \nElena Castro Córdoba és doctora en Estudis Feministes i de Gènere per la Universidad Complutense de Madrid\, màster en Gènere\, Mitjans i Cultura per la Goldsmiths University (Londres) i graduada en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat investigadora predoctoral FPU a la Universidad Complutense de Madrid\, on va desenvolupar una tesi sobre temporalitats queer i afectives aplicades a l’arxiu\, i és cocreadora del col·lectiu artístic Ontologías Feministas\, especialitzat en virtualitat i pràctiques amb perspectiva feminista. Actualment és professora associada a EINA i col·laboradora docent a la Universitat Pompeu Fabra. Investiga i escriu sobre feminisme contemporani\, arxiu\, polítiques temporals i la seva interrelació amb estètiques contemporànies. \n  \nBruna Lo Biundo és investigadora especialitzada en la representació de les dones durant el període d’entreguerres\, amb un interès particular pel surrealisme i el cinema feminista pioner de Germaine Dulac. Doctora en Literatura Francesa per la Universitat de Palerm\, ha treballat com a comissària i responsable de recerca en institucions com el Mémorial de la Shoah i La Contemporaine (Universitat de Nanterre)\, així com en projectes sobre dones immigrants i refugiades a la França del segle xx. Cofundadora de l’associació Past/Not Past\, actualment prepara una exposició documental dedicada a Germaine Dulac. Des de 2024 coordina el màster en Patrimoni Audiovisual i imparteix classes sobre comissariat i pràctiques participatives a l’Institut National de l’Audiovisuel. \nFotograma extret de La Coquille et le Clergyman (La petxina i el clergue)\, 1928. \n  \nLlista de reproducció amb les video-conferències de la taula de debat: \n \n 
URL:https://museutapies.org/event/la-imatge-insubmisa-germaine-dulac-i-limaginari-femeni-del-surrealisme/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/01/Dulac-debat.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260129
DTEND;VALUE=DATE:20260130
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20250807T085729Z
LAST-MODIFIED:20251212T121758Z
UID:10001049-1769644800-1769731199@museutapies.org
SUMMARY:fe sense obres morta és\, d'Albert Serra
DESCRIPTION:El Museu Tàpies organitza un cicle de projeccions per presentar a la ciutadania fe sense obres morta és\, la nova producció cinematogràfica d’Albert Serra\, que ret homenatge a la figura i l’obra d’Antoni Tàpies. Aquesta iniciativa neix de la voluntat del museu d’incidir en la difusió del llegat tapià a través de mirades contemporànies i indisciplinades\, capaces de generar nous relats a partir de la seva obra. La proposta s’inscriu en una línia de programació que aposta per l’experimentació i el diàleg entre llenguatges artístics diversos. \nEn aquest context\, Serra —cineasta\, productor i guionista reconegut internacionalment per una trajectòria marcada per la llibertat formal i la radicalitat conceptual— ha acceptat el repte de fer una aproximació personal\, lliure i intransferible a l’univers de Tàpies. El resultat és un film que no pretén explicar ni interpretar\, sinó suggerir\, invocar\, emocionar. Una peça oberta i sensorial que aposta per l’evocació poètica més que no pas per la representació directa. \nAmb fe sense obres morta és\, Serra s’endinsa en els territoris més íntims i espirituals de la producció de Tàpies\, explorant-ne els límits matèrics\, la càrrega simbòlica i la densitat filosòfica des d’una mirada pròpia\, insubornable i sempre provocadora. El film fuig de la narració convencional per construir una experiència immersiva que dialoga amb el pensament i l’estètica de l’artista\, tot subratllant-ne la vigència\, la complexitat i la força transformadora. Aquest projecte audiovisual és\, doncs\, molt més que un retrat o un exercici d’interpretació: es tracta d’una proposta artística autònoma que\, partint de l’univers tapià\, en desvela dimensions ocultes o inesperades. És també una invitació a acostar-se a Tàpies des de noves perspectives\, a través del llenguatge cinematogràfic com a espai de reflexió i experimentació. \nAmb aquest cicle de projeccions\, el Museu Tàpies referma el seu compromís amb la creació contemporània i amb la revisió crítica de l’obra d’Antoni Tàpies\, fomentant trobades entre generacions\, disciplines i sensibilitats artístiques diverses. \n  \nFitxa tècnica:  \nfe sense obres morta és \nAlbert Serra\, Catalunya\, 2025. DCP\, VC\, 52 min.    \n  \nAlbert Serra. Llicenciat en Filologia Hispànica i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona\, és considerat un dels directors de cinema contemporanis més destacats a escala internacional. Debuta internacionalment amb Honor de cavalleria\, estrenada a la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Canes de 2006 i considerada una de les millors pel·lícules de l’any per la prestigiosa revista francesa Cahiers du Cinéma. El 2009 torna a Canes amb El cant dels ocells\, seleccionada i guardonada en diversos festivals internacionals. També ha dirigit projectes per a museus: Els noms de Crist\, presentat a l’exposició del MACBA Esteu a punt per a la televisió? (2010) i El Senyor ha fet en mi meravelles\, per a l’exposició Totes les cartes del CCCB. L’any 2013 escriu i dirigeix la pel·lícula Història de la meva mort\, guardonada amb el Lleopard d’Or al Festival de Locarno i considerada una de les millors pel·lícules de l’any per The New Yorker\, reconeixements que el situen en el panorama cinematogràfic mundial. El 2016 presenta La mort de Lluís XIV\, que rep el Premi Jean Vigo i obté set nominacions als premis Gaudí. El 2019 torna al festival de Canes amb Liberté\, una obra sobre els llibertins expulsats de la cort puritana de Lluís XVI amb la qual guanya el premi especial del jurat. El 2022 dirigeix Pacifiction\, un thriller hipnòtic rodat a la Polinèsia Francesa. S’estrena al festival de Canes\, on competeix per la Palma d’Or\, és triada millor pel·lícula de 2022 segons Cahiers du Cinéma\, guanya el Premi Louis Delluc i obté nou nominacions als premis César. \n  \n[Obra: Antoni Tàpies. Jo parlo amb la mà (1999). Col·lecció particular © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025.] \n 
URL:https://museutapies.org/event/fe-sense-obres-morta-es-dalbert-serra/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/04/Albert-Serra.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260128T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260128T193000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251219T122753Z
LAST-MODIFIED:20260206T115349Z
UID:10001150-1769623200-1769628600@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del catàleg "Marta Palau. Els meus camins són terrestres"
DESCRIPTION:El Museu Tàpies presenta el catàleg de l’exposició Marta Palau. Els meus camins són terrestres\, una publicació imprescindible per endinsar-se en el treball d’una veu artística singular que el museu ha volgut reivindicar oferint-ne la primera gran retrospectiva a Europa. La mostra de Marta Palau (Albesa\, Lleida\, 1934 – Ciutat de Mèxic\, 2022) es va poder visitar entre el 27 de febrer i el 17 d’agost de 2025. \nAquesta edició\, elaborada en col·laboració amb el MUAC (Museo Universitario Arte Contemporáneo\, UNAM)\, reuneix textos d’Imma Prieto\, Amanda de la Garza\, María Dolores Jiménez-Blanco\, Maria Josep Balsach\, Rita Eder\, Natalia de la Rosa i Cuauhtémoc Medina\, i articula els grans eixos conceptuals de la mostra: la relació amb la terra\, l’exili\, el cos\, la memòria i la capacitat de generar vida a través de l’art. A la vegada\, el catàleg presenta dibuixos\, pintures i grans instal·lacions tèxtils\, així com materials inèdits de l’arxiu personal de Marta Palau\, que estableixen un diàleg viu entre la biografia de l’artista i el context històric en què visqué i que fan emergir qüestions universals\, tensions i conflictes que continuen essent presents en els nostres dies. El llibre\, publicat en català\, castellà i anglès\, consta de 248 pàgines i conté unes 140 imatges que il·lustren l’ampli univers creatiu de Palau. \nLa presentació del catàleg anirà a càrrec d’Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies i comissària del projecte Marta Palau. Els meus camins són terrestres; Nieves Berenguer\, dissenyadora del llibre\, i Bettina Moll\, coordinadora de la publicació. Amb la presència de Marta Gassol\, filla de l’artista. \nL’esdeveniment és una invitació a aprofundir en el treball de Marta Palau i a descobrir com aquests camins ens conviden a pensar sobre el nostre propi camí i a fer-nos preguntes a l’entorn dels llegats artístics\, la memòria històrica i els relats hegemònics. \n  \nFitxa tècnica: \nMarta Palau. Els meus camins són terrestres \nMarta Palau. Mis caminos son terrestres \nMarta Palau: My Paths are Earthly \nAutors: Imma Prieto\, Amanda de la Garza\, María Dolores Jiménez-Blanco\, Maria Josep Balsach\, Rita Eder\, Natalia de la Rosa i Cuauhtémoc Medina \n  \nEditors: Museu Tàpies i MUAC \nIdiomes: català\, castellà i anglès (edicions separades) \nISBN: 978-84-128816-6-0 (cat.)\, 978-84-128816-0-8 (cas.)\, 978-84-128816-1-5 (ang.) \nAny: 2025 \n248 pàgines\n18 x 26 cm \n140 imatges \nCartoné \nPreu: 46\,80 euros
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-cataleg-marta-palau-els-meus-camins-son-terrestres/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/12/MP-portada-20260115.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260122T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260122T203000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251216T101309Z
LAST-MODIFIED:20260206T115137Z
UID:10001144-1769104800-1769113800@museutapies.org
SUMMARY:Biblioteca de pedra seca
DESCRIPTION:  \nLa biblioteca del poeta i crític d’art Vicenç Altaió és una acumulació desmesurada de vivències on el llibre és el lloc d’assentament de la paraula. La comunicació amb ells és constant\, i\, si escoltes de prop\, es poden sentir les veus dels autors\, que reivindiquen el pas de la història i que\, pacients\, esperen la relectura per part de les noves generacions. N’hi ha uns quants que traspassen els límits del «síndrome del llibre tancat» i reviuen performàticament en l’espai i el temps. \nEl Museu Tàpies presenta el darrer film de Joan Vall Karsunke\, conegut per la seva obra documental i experimental\, centrada en la memòria cultural\, la reflexió filosòfica i la poètica de les imatges. En aquesta obra\, el cineasta s’endinsa en la biblioteca del poeta i assagista Vicenç Altaió tot capturant l’essència del personatge a través de converses profundes i una estètica cuidada. En el film\, que s’autodefineix com una road-book-movie\, hi intervenen 23 personatges del món de l’art\, la música i la literatura. \nDesprés de la projecció tindrà lloc un col·loqui amb el director del film\, Joan Vall Karsunke; la muntadora\, Ginebra Vall\, i l’escriptor Vicenç Altaió. \n  \nFitxa tècnica: \nBiblioteca de pedra seca \nJoan Vall Karsunke\, 2025\, Catalunya\, VC\, 98 min\, DCP. \nAmb la participació de Perejaume\, Josep M. Sala-Valldaura\, Valentina Valentini\, Alfredo Pirri\, Mario Gas\, Biel Mesquida\, Albert Serra\, Stella Rahola\, Frederic Amat\, Pere Noguera\, Blanca Llum Vidal\, Jordi Cuixart\, Hannah Collins\, Alfredo Jaar\, Miquel Barceló\, Fina Miralles i Laia Estruch. \nMúsica: Nicolas Jaar\, Carles Santos\, Llorenç Balsach\, Marina Herlop i Pascal Comelade. \n  \n \n 
URL:https://museutapies.org/event/biblioteca-de-pedra-seca/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/12/altaio-film-jvall.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260121T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260121T200000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20250317T122955Z
LAST-MODIFIED:20260107T125553Z
UID:10000945-1769018400-1769025600@museutapies.org
SUMMARY:Visita dibuixada a "Antoni Tàpies. La imaginació del món" amb Oriol Vilapuig
DESCRIPTION:Des de quines especificitats opera el dibuix en la formació d’una imatge? Què passa si desplacem el centre d’atenció del dibuix al dibuixant\, de l’objecte a l’acció que el produeix? Podem llegir una imatge també amb el nostre cos? \nProposem una visita en què el dibuix i\, per extensió\, el nostre cos ens conduirà com a forma de coneixement i relació. Pensarem l’obra d’Antoni Tàpies a través del llenguatge del dibuix\, com un gest originari i específic. Una acció que produeix una imatge a partir d’un filtre\, el cos\, extremadament complex\, fràgil i sensible. Pensarem el dibuix a partir dels moviments corporals que produeixen una fricció entre suport i matèria\, en unes condicions específiques temporals i d’espai que generen com a residu una imatge. Aquesta imatge\, per més específica i simbòlica que sigui\, també descriu un cos que fricciona. Així\, el dibuix es podria entendre com un mapa\, una cartografia de gestos i actituds\, una evidència sensible compartida entre dos cossos: el d’un autor que el gesta i l’acciona i el d’un receptor que recull amb el propi cos\, ja que també es reconeix en aquells gestos que l’han produït. \nUs convidem a participar en una activitat de dibuix en què pensarem accionant aquestes friccions inherents a la gestació d’una imatge a través de l’obra d’Antoni Tàpies\, a partir de plantejaments materials com el gest\, la velocitat\, la fricció i la matèria\, però entenent-los com un estat lligat a les seves condicions emocionals\, polítiques i espirituals. Una activitat pràctica que ens convoca al voltant de l’obra d’Antoni Tàpies a partir del llenguatge del dibuix i les seves potencialitats performatives. \n  \nOriol Vilapuig Morera (Sabadell\, 1964) \nArtista visual que treballa fonamentalment des del llenguatge del dibuix. La seva pràctica adopta una metodologia pròxima a l’assaig. La pregunta per les imatges\, les seves possibilitats i els seus estatuts\, així com les seves maneres d’aparèixer\, són constants en els seus treballs. La seva obra s’expandeix\, també\, en el camp de la pedagogia entorn de les possibilitats performatives del dibuix i les seves formes d’ús. Imparteix tallers com a docent en el grau de Belles Arts de BAU – Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona i a Illa – Escola d’Art i Disseny de Sabadell. Ha exposat en nombroses exposicions individuals i col·lectives. El seu treball forma part de diverses col·leccions i ha rebut el reconeixement de la crítica. \n 
URL:https://museutapies.org/event/visita-dibuixada-oriol-vilapuig/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/visita-dibuixada-oriol-vilapuig.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260117T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260117T180000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20250926T081723Z
LAST-MODIFIED:20260107T125256Z
UID:10001075-1768669200-1768672800@museutapies.org
SUMMARY:Món imaginat. L’audiodescripció com a mirada
DESCRIPTION:Món imaginat és una experiència inclusiva que acosta l’obra d’Antoni Tàpies a persones amb discapacitat visual a través d’una audiodescripció expressiva en directe. L’activitat convida a connectar amb l’art d’una manera immersiva establint un diàleg profund amb les obres de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món. \nL’audiodescriptor guia el públic amb discapacitat visual\, primerament\, situant-lo en l’espai expositiu\, i seguidament amb una introducció a l’artista i a l’exposició. A continuació\, es profunditza en algunes de les obres més destacades i\, per finalitzar\, s’obre un petit col·loqui entre l’audiodescriptor i els assistents. A través d’una descripció evocadora\, detallada i empàtica\, s’enriqueix l’experiència artística i s’exploren noves vies per a la percepció i la interpretació.  \nCondueix l’activitat Aleix Castany Jaen\, una persona amb baixa visió\, graduat en Història de l’Art i Estudis Fílmics\, audiodescriptor cultural i actor. \nActivitat conceptualitzada per Aleix Castany Jaen i Marina Saura Olivella. \nActivitat adreçada a persones amb discapacitat visual i acompanyants. \n 
URL:https://museutapies.org/event/mon-imaginat-laudiodescripcio-com-a-mirada/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/09/i-PzgnLrk-X3.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260114T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260114T190000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251024T122513Z
LAST-MODIFIED:20260112T145539Z
UID:10001106-1768413600-1768417200@museutapies.org
SUMMARY:Poètiques de la irrupció. Visites dialogades
DESCRIPTION:El Museu Tàpies proposa un cicle de visites dialogades per endinsar-se en l’univers singular d’André du Colombier\, un dels artistes més enigmàtics i fascinants de la seva generació. L’exposició André du Colombier. Un punt de vista líric\, comissariada per Adam Szymczyk\, desplega la seva pràctica artística com un territori en què el llenguatge es tensa fins a esdevenir matèria plàstica\, i on les paraules i els signes adquireixen un pes propi\, gairebé físic. \nDu Colombier (Barcelona\, 1952 – París\, 2003) va explorar les fronteres del llenguatge amb una llibertat radical. Les seves obres juguen amb la repetició\, el contrast entre majúscules i minúscules\, la identitat de les comes i dels accents\, i amb la possibilitat que les paraules es refereixin només a elles mateixes. El resultat és una obra que qüestiona les estructures lingüístiques i posa en crisi el sentit mateix de comunicar\, tot obrint un espai per a l’absurd\, el silenci\, la música i la poesia. \nAmb aquest cicle\, el Museu Tàpies vol posar en relació aquest univers amb les mirades de creadors i pensadors actuals. Cada sessió reunirà una parella convidada —provinent del món de les arts visuals\, la literatura i la poesia— per compartir una lectura subjectiva de l’obra de Du Colombier i establir un diàleg obert amb el públic. Així doncs\, no es tracta de meres visites comentades\, sinó d’unes trobades en què la paraula i la mirada es despleguen de manera viva i col·lectiva per fer que l’exposició sigui una experiència compartida i\, potser\, transformadora. \n  \nLes visites dialogades estaran guiades per: \n· Alicia Kopf i Raquel Santanera (4/11/25) \n· Míriam Cano i Oriol Vilanova (11/12/25) \n· Ignasi Aballí i Eduard Escoffet (14/01/26)
URL:https://museutapies.org/event/poetiques-de-la-irrupcio-visites-dialogades/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/poetiques-de-la-irrupcio-museu-tapies.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260110T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260110T130000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251219T104645Z
LAST-MODIFIED:20260108T115735Z
UID:10001147-1768042800-1768050000@museutapies.org
SUMMARY:On és l’art polític?  Debat i presentació del llibre "Estética posfundacional"
DESCRIPTION:  \nLa pregunta per la potència política de l’art recorre els segles xx i xxi. Però… on és l’art polític actualment? És a dir\, preguntem-nos radicalment «on» és en tots els sentits: en quines pràctiques es troba? En quines teories el trobem definit? Per a quines situacions ens serveix? \nEl llibre col·lectiu Estética posfundacional (Dykinson\, 2005) recull un conjunt d’assaigs filosòfics que aspira a respondre aquestes i altres preguntes a l’entorn de la noció d’estètica postfundacional. En la línia del pensament d’Oliver Marchart\, present a l’acte\, les autores i els autors que han col·laborat en el llibre tracten qüestions com l’anarquia\, el dissens\, la funció curatorial o l’activisme artístic per comprendre la potència revolucionària de l’art. Atès que comprenem que els fonaments polítics de les nostres societats són històrics i materials\, la reflexió estètica és clau per qüestionar la violència subjacent dels nostres sistemes polítics i imaginar una alternativa. \nLa presentació del llibre comptarà amb la presència d’alguns dels autors que hi han participat. \n  \nOliver Marchart és un filòsof polític i sociòleg austríac reconegut internacionalment per les seves investigacions sobre teoria social\, postmarxisme\, postestructuralisme i moviments socials. Els seus llibres han suscitat un profund debat en diversos àmbits\, i se n’han traduït dos al castellà: Pensamiento político posfundacional (FCE\, 2009) i Estética conflictual (Ned Ediciones\, 2024). \n  \nLaura Llevadot és professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i investigadora principal del grup d’investigació Pensamiento Contemporáneo Posfundacional (PCP). \n  \nJuan Evaristo Valls Boix és escriptor i professor de Filosofia de la Cultura a la Universidad Complutense de Madrid. És doctor en Filosofia Contemporània i Teoria de la Literatura\, i forma part dels grups d’investigació Pensamiento Contemporáneo Posfundacional i Estética Contemporánea. Les seves investigacions versen sobre la mandra i el rebuig del treball en el capitalisme tardà\, amb una atenció especial a la política dels afectes i la filosofia francesa contemporània. Entre les seves publicacions destaquen els assaigs Giorgio Agamben. Política sin obra (Gedisa\, 2020)\, Metafísica de la pereza (Ned Ediciones\, 2022)\, Suely Rolnik. Descolonizar el inconsciente (Herder\, 2024) i El derecho a las cosas bellas (Ariel\, 2025). \n  \nEster Jordana Lluch és professora de Filosofia a la Universitat de Saragossa\, llicenciada en Psicologia (2001) i en Filosofia (2008) i doctora en Filosofia amb una tesi sobre Michel Foucault (Être autrement. El ser como transformación en Michel Foucault\, 2017). El seu camp d’investigació se centra en els vincles entre política\, estètica i pensament crític contemporani. \n  \nXavier Bassas és doctor en Llengua Francesa i Filosofia per la Universitat de la Sorbona París IV i per la Universitat de Barcelona\, on treballa com a professor d’Estudis Francesos. Traductor i editor de nombroses obres de pensament francès (Marion\, Derrida\, Rancière\, Malabou\, etc.)\, ha escrit recentment un monogràfic sobre Rancière (Ensayar la igualdad\, Gedisa) i un diàleg amb el mateix autor sobre la política del llenguatge (El litigio de las palabras\, Ned Ediciones; en francès\, Les Mots et les Torts\, La fabrique éditions). Dirigeix la col·lecció Pensamiento Atiempo a Casus Belli Ediciones. \n  \nAdrià Porta és investigador predoctoral al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Actualment escriu una tesi en què compara el concepte de buit segons quatre autors de la filosofia política postfundacional: Lefort\, Laclau\, Badiou i Rancière. \n  \nVirginia Trueba és professora titular de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB)\, on imparteix docència en els graus de Filologia Hispànica i Estudis Literaris\, i en el màster de Teoria de la Literatura i Literatures Comparades. Durant els darrers anys ha dedicat la seva investigació a les relacions de la poesia i les arts amb el pensament contemporani. Codirigeix la revista Aurora\, dedicada al pensament de María Zambrano\, i forma part del grup GLiCiArt (UB) sobre literatura\, cinema i altres llenguatges artístics. \n 
URL:https://museutapies.org/event/on-es-lart-politic-debat-i-presentacio-del-llibre-estetica-posfundacional/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/12/goap-20260110.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20260101
DTEND;VALUE=DATE:20260414
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20250303T163732Z
LAST-MODIFIED:20260424T115258Z
UID:10000935-1767225600-1776124799@museutapies.org
SUMMARY:Imaginem mons amb les IDP. Concurs de dibuix
DESCRIPTION:Imaginem Mons amb les IDP és un concurs de dibuix organitzat gràcies a la col·laboració de la BCN PID Foundation i el Museu Tàpies. \nEl propòsit és oferir un espai de creació artística per a persones amb una immunodeficiència primària (IDP) i les seves famílies\, amb l’objectiu d’afavorir el seu benestar emocional. A més\, el concurs promou un diàleg entre les vivències de les persones participants relacionades amb l’IDP i les obres i documents de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur. Així doncs\, a través del dibuix\, les persones participants podran compartir la seva experiència i\, alhora\, connectar amb els temes que tracta l’obra d’Antoni Tàpies. \n  \nBASES \nTEMES \nLes persones participants han de fer un dibuix que representi una experiència personal relacionada amb les IDP. A més\, el dibuix ha de partir de l’obra d’Antoni Tàpies. És a dir\, cal que tingui en compte alguna de les característiques de les seves creacions\, com ara els colors\, les formes o els símbols que hi apareixen\, o les tècniques i els materials amb què estan fetes.  \n  \nPARTICIPANTS \nPodran optar a aquesta convocatòria persones amb una IDP i membres del seu entorn de convivència. La participació ha de ser individual. \n  \nOBRA \nLa participació al concurs comprèn l’entrega d’un dibuix amb un títol i d’un text explicatiu sobre el dibuix creat. \nCada participant podrà presentar un únic dibuix original i inèdit que no hagi estat premiat en cap altre concurs. \n  \nINSCRIPCIÓ I DOCUMENTACIÓ \nPer participar\, cal posar dins d’un sobre:  \n\n El dibuix\, en un paper o cartolina A5 (mig foli). Darrera del paper s’hi ha d’escriure amb lletra clara el títol de l’obra i el nom i els cognoms de la persona participant\, així com la seva edat\, la població i el telèfon de contacte.\n El text\, en un paper o cartolina A5 (mig foli)\, escrit a mà i amb lletra clara\, en català\, castellà o anglès\, amb el nom de la persona participant.\n\nEl sobre amb el dibuix i el text es podrà entregar per les vies següents: \n  \nA – Per correu postal. El sobre s’ha d’enviar a l’adreça: \nMuseu Tàpies \nCarrer d’Aragó\, 255 \n08007 Barcelona \nCatalunya  \n  \nB – Presencialment. El sobre es pot entregar a la mateixa adreça en l’horari d’obertura del museu: \nDe dimarts a dissabte\, de 10 a 19 h. Diumenges\, de 10 a 15 h. \nLes dates límit per rebre el material per al concurs són: \n\nPer correu postal: 10 d’abril de 2026 (la data ha de constar al mata-segells)\nPresencialment al museu: 13 d’abril de 2026\, fins a les 19 h (hora de tancament del museu)\n\n  \nC – Hospital de Dia Polivalent de Vall d’Hebron \nDe dilluns a divendres\, de 8 a 16 h  \nPasseig de la Vall d’Hebron\, 119-129 \n08035 Barcelona\, Catalunya \n  \nPREPARACIÓ \nPer facilitar la preparació per al concurs\, s’ha creat un material didàctic al voltant de Tàpies i l’exposició\, amb informació i propostes participatives sobre les obres. \nA més\, els infants amb els seus acompanyants\, així com les persones de més de 16 anys que vulguin visitar el museu o la biblioteca per preparar el concurs\, poden sol·licitar l’accés gratuït enviant un correu a: concurs@museutapies.org \n  \nPREMIS \n\n Exposició en el museu dels dibuixos guanyadors\n Lot de productes del museu\n\n  Lot de productes artístics \nLa cloenda del concurs consistirà en la presentació pública dels dibuixos i textos guanyadors i tindrà lloc al Museu Tàpies\, dimarts\, 29 d’abril\, a les 18 h. \n  \nCRITERIS DE VALORACIÓ \nEl jurat que integrarà la comissió de valoració tindrà en compte els aspectes següents i atorgarà un premi segons cadascuna d’aquestes categories: \n-Originalitat de l’obra \n-Expressió d’una vivència relacionada amb l’IDP \n-Connexió amb l’obra d’Antoni Tàpies \n  \nJURAT \nEl jurat estarà format per Pablo Allepuz\, conservador del Museu Tàpies\, i Rosa Eva Campo i Maria Sellarès\, del Departament d’Educació del Museu Tàpies. \n  \nSELECCIÓ DE LES OBRES GUANYADORES \nEl lliurament de premis es durà a terme dimarts\, 29 d’abril de 2026\, al Museu Tàpies. Es convidarà a assistir-hi a tots els membres del jurat\, així com a professionals referents del sector. També es convidarà als mitjans i a tots els agents implicats en el concurs.
URL:https://museutapies.org/event/imaginem-mons-amb-les-idp-concurs-de-dibuix/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/03/Captura-de-pantalla-2025-02-25-a-les-10.48.34.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251228T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251228T120000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20250414T140730Z
LAST-MODIFIED:20260107T125142Z
UID:10000978-1766919600-1766923200@museutapies.org
SUMMARY:Transformacions. Activitat per a famílies
DESCRIPTION:  \nVisita dinamitzada per a famílies a les exposicions Antoni Tàpies. La imaginació del món i André du Colombier. Un punt de vista líric.  \nCom es transforma un ou per arribar a esdevenir papallona a la natura? I en l’art? Les coses també es poden transformar? L’Antoni Tàpies i l’André du Colombier compartien el seu interès pels objectes i la màgia de la transformació. Voleu saber com ho feien? \nDurant l’activitat\, descobrirem com les obres de tots dos són plenes de referències als objectes i el què ens expliquen. Això sí! Haurem d’obrir bé els ulls per deixar-nos endur per la seva màgia. \n  \n[Imatge: Antoni Tàpies. Dona-arbre (1944). Col·lecció particular\, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025] 
URL:https://museutapies.org/event/transformacions-activitat-per-a-families/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/04/T-4648-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251220T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251220T130000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251125T172354Z
LAST-MODIFIED:20260206T114924Z
UID:10001133-1766228400-1766235600@museutapies.org
SUMMARY:Pensar «després»». I can’t breathe
DESCRIPTION:En el marc del cicle «Crítica eufòrica»\, organitzat pel Grup Obert d’Art Polític (GOAP) juntament amb el Museu Tàpies\, hem proposat a Franco Berardi\, Bifo\, que parli sobre la noció de «després»\, que en aquests darrers anys sembla que ens travessa: pandèmies\, polaritzacions\, guerres i genocidis\, a més d’una tecnologia desbocada\, han anat refermant la sensació que el món i les seves institucions han entrat en una altra època. \nCom la poesia després d’Auschwitz segons Adorno\, com la Història després de la fi de la Història segons Fukuyama\, ens trobem en un moment desafectiu en què necessitem aprendre a pensar des d’altres referents: vivim en un posthumanisme després de l’escissió entre natura i cultura\, i amb una tecnologia que ens està automatitzant en benefici d’una elit tecnofeixista. El darrer llibre de Berardi\, Pensar después de Gaza\, confirma aquesta mateixa situació desafectiva i desorientada. No sabem on són aquest espai i aquest temps del després\, ni en quin cos o en quina política es pot materialitzar una sortida humanitzada. I can’t breathe\, diem\, com a víctimes d’una violenta repressió: respirem i compartim intuïcions polítiques. \nPresentació a càrrec de Xavier Bassas i Laura Llevadot\, membres del GOAP. \nL’acte clourà amb una lectura poètica a càrrec de Mireia Calafell. \n  \nFranco Berardi\, conegut com a “Bifo” des de la seva joventut\, és un referent del pensament d’esquerres en les darreres dècades. Al maig de 1968 va participar en la revolta estudiantil de la Universitat de Bolonya. També es va incorporar al grup extraparlamentari Potere Operaio juntament amb figures com Toni Negri. Durant aquells anys d’agitació\, va fundar la revista A/traverse i va participar en l’emissora de ràdio pirata Alice. En les seves obres\, Berardi abandona el marxisme més ortodox i recorre a les doctrines i els conceptes de la psicoanàlisi per articular la seva crítica a la societat capitalista postindustrial. Els seus darrers llibres estan travessats per la idea del futur\, del després\, de la nostra (in)capacitat afectiva per sortir d’una època automatitzada i depressiva. \nEntre els seus nombrosos títols destaquen Pensar después de Gaza. Ensayo sobre la ferocidad y la extinción de lo humano (Tinta Limón\, 2025) i Respirare. Caos y poesía (Prometeo Libros\, 2020). \n  \n \n 
URL:https://museutapies.org/event/pensar-despres-i-cant-breathe/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Franco-Bifo.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251218T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251218T193000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251126T170649Z
LAST-MODIFIED:20251216T174840Z
UID:10001136-1766084400-1766086200@museutapies.org
SUMMARY:Mónica Valenciano. En un bri de pols…
DESCRIPTION:  \n    Es tracta d’una posada en joc succeint \, \na partir d’una constel·lació-laberint de 16 imatges que es revelaran in situ. \n  \n    En el moviment de les imatges es barregen múltiples cossos\, temps i textures\, \n     descobrint relacions inesperades que sembren l’espai d’una crida. \n  \n     Hi acudeixen parpellejos d’una presència comú i un cant…  \n Des d’aquell bri de pols\, l’acollida possible d’una bufada  \n   sotraga i dansa. \n  \nA través d’aquest procés d’impregnació commoguda per l’imaginari de Tàpies\,  \n escolto el planter de la seva ressonància. \n  \n    Desplegar la veu del cos amagat en el cos que balla \n   a la recerca d’aquella polifonia que\, més que explicar… \nimplica maneres d’habitar el que ocorre dins-darrera-sota-entre-amb el que hi ha. \n  Mossega\, la memòria?  \n  Els punts són de la cicatriu? \n   I l’aire\, que el veus? \n  \n  – Deixar veure aquella crida en què alguna cosa es presenta.  \n  – Generar la potencialitat d’allò que s’esdevé com a manera de sorgiment. \n  \n       –  … .  . .   ..    . \n  \n                     «L’esdeveniment s’amaga plegat en el trànsit entre un gest i un altre;  \n                així tot instant és potencialment una porta que s’obre.» (Pascal Quignard) \n  \n * Donar cos a les imatges. Conviden: \n  \n    Restes d’una rialla als núvols ーatentament bufa el que veusー ballar el batec d’un buit ーel que arrossega aquell cop\, ho veus?ー circuits d’una aroma a dins ーconvertir-te en allò que veusー un desmai de la lluna en el teu rostre. \n  \n TR_ES PASSATGES PER A UNA CORPOGRAFIA POSSIBLE: \n  \n                      A l’indret dels passos perduts \n                         la porta crida\, fereix i es diverteix  \n                         traspuntant en la distracció deixa veure- \n                           l’invisible al bell mig de l’aguait\, \n                              juga una bufada de cendres al vol  \n                             entre els pans i els peixos es belluga l’espant\, \n                                el moment nòmada canta  \n                                  embriac ensopega amb un nen  \n                                   on trenquen les lletres  \n                                     em reuneix la cançó\, diu  \n                                       precipici que callo. \n  \n                                       Aquí la tremolor de la pedra  \n                                       lentament cau desplegant  \n                                      temps reversible  \n                                    d’un món desmaiat damunt l’ala\, \n                                    aquí bufen ossos amagats  \n                                  amanyagant l’instant arriba  \n                                  a veure un estupor ballar  \n                                a cicatrius el vent i \n                              mar endins la distància a crits per tocar. \n                             Aquí era qualsevol lloc. \n  \n                                                                                                                                                                                                                                  9 portes i el pressentiment  \n                                                                                                                                                                                                                              entre els dits un espetec \n                                                                                                                                                                                                                          és la banda sonora\, \n                                                                                                                                                                                                                            en el fons soc el gos  \n                                                                                                                                                                                                                            que ensuma entre les fulles caigudes \n                                                                                                                                                                                                                                aquell buit encara sense nom  \n                                                                                                   \n                                                                                                                                                                                                                                                          entrada lliure
URL:https://museutapies.org/event/monica-valenciano-en-una-gota-de-pols/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/181117_022-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251216T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251216T190000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251209T100544Z
LAST-MODIFIED:20251210T095041Z
UID:10001141-1765908000-1765911600@museutapies.org
SUMMARY:Màgia inconfessable
DESCRIPTION:La tercera activació del cicle Una escotilla en el buit\, concebuda per l’escriptor Marc Caellas en el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, comptarà amb la participació d’Esteban Feune de Colombi i de Félix Denuit. \nEn aquesta ocasió\, Caellas instal·larà una sèrie d’oracles al servei dels espectadors\, que seran convidats a participar en una breu sessió personalitzada. Lluny de qualsevol artifici predictiu\, aquests oracles funcionen com a dispositius poètics i sensibles\, eines que ens ajuden a desvelar allò que roman ocult —en la nostra percepció\, en l’experiència estètica o en el gest de mirar. L’activitat proposa un exercici d’obertura: permetre que la intuïció\, la saviesa ancestral i les energies latents trobin un espai on manifestar-se. \nAquest joc d’interpretacions\, que combina performativitat\, presència i imaginació\, dialoga directament amb el pensament de Tàpies. Com els mags\, l’artista era plenament conscient que gairebé tot és un truc\, però també sabia que la màgia autèntica no rau en l’engany\, sinó en allò que s’activa entre qui crea i qui observa. Per a Tàpies\, el que importava no era tant el resultat final com el procés\, el misteri compartit i la relació afectiva que s’estableix a través dels objectes i dels gestos. \n«Màgia inconfessable» ens convida\, així\, a explorar aquest territori entre el visible i l’invisible\, entre l’art i el ritual\, i a experimentar l’obra i el pensament de Tàpies des d’una proximitat íntima i inesperada. \n  \n[Imatge: detall d’una de les vitrines de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món.]
URL:https://museutapies.org/event/magia-inconfessable/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/12/magia-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251213T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251213T143000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251127T165849Z
LAST-MODIFIED:20251202T115755Z
UID:10001139-1765630800-1765636200@museutapies.org
SUMMARY:Mami Sugar. Cerca núm. 3. Reescriptura
DESCRIPTION:Un mitjó: un objecte quotidià\, mínim\, gairebé insignificant. Quan me’l miro faig una associació immediata: \nmitjó → peu → sabata \nI aquest recorregut em fa pensar en centenars\, milers de persones que caminen: \n\nque travessen deserts\, costes\, ciutats i fronteres;\nque arriben a Europa o intenten arribar a Catalunya;\nque desapareixen de la nostra vista tan bon punt trepitgen la ciutat;\nque no poden accedir als museus\, però sostenen la vida quotidiana.\n\nPenso en qui habita als marges\, en els cossos no normatius que no encaixen en la narrativa oficial. Penso en qui\, fins i tot sense papers\, construeix i sosté l’economia catalana: \n\nles persones als camps de Lleida\,\nles que treballen el reciclatge amb els mateixos materials amb què Tàpies creava obres.\n\nAquestes presències invisibles són aquí; els seus avantpassats van patir el fuet que va ajudar a aixecar aquest país amb matèries primeres como el cacau\, el cafè\, el sucre\, la fusta. \nI si penso en Tàpies\, penso inevitablement en Catalunya. I si penso en Catalunya\, veig la senyera. Com es construiria avui una bandera catalana? \nQuin és el seu or? De qui és la sang? \nPerò jo sí que soc catalana. Aquesta bandera també és meva. Hem d’apropiar-nos dels símbols\, transformar-los\, jugar-hi\, crear noves narratives. \nVe a ser una altra història fundacional per a la bandera catalana del segle xxi\, feta amb els mitjons de persones afrodescendents que caminen sobre una sang fictícia. \nPer això proposo una altra senyera: una bandera creada des dels marges\, des dels cossos que no s’esperen al carrer però que sí que s’exposen al museu com a signe de diversitat i d’integració. \nEn aquesta altra bandera\, el groc és l’or d’Abya Yala: la riquesa extreta d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina\, transformada avui en coltan\, cacau\, petroli o empreses extractivistes que sostenen el benestar europeu. El vermell és la sang del tràfic transatlàntic: un traç que continua viu en les morts del Mediterrani\, a les fronteres on encara sagnen els cossos negres. \nPerquè la presència negra a Catalunya no comença amb la migració recent: és antiga\, és en la terra i en el temps. \nGairebé totes les regions d’Àfrica tenen una figura que connecta el món dels vius i el dels morts. Una presència que es vesteix amb una roba feta de fulles seques\, de fibres\, de teles\, de materials que respiren memòria. És una màscara que entreté els infants\, que balla\, que provoca\, però que també guia\, acompanya i ajuda a transcendir. Una figura que no només apareix: intercedeix. Que no només balla: obre portals. Que no només juga: protegeix. \nVull agafar aquesta figura ancestral i crear-ne una de pròpia; un ésser vestit amb mitjons\, amb els mitjons de les persones migrades a Catalunya\, i també amb els mitjons que es fan servir per dibuixar aquesta nova bandera. \nEls mitjons es perden dins la rentadora\, sí; però també són el millor lloc per guardar secrets\, per protegir petits tresors\, per abrigar-nos del fred del món. Per això demano a la comunitat migrant mitjons desaparellats per crear un vestit que dialogui cara a cara amb el gran mitjó de Tàpies; un vestit que activi una dansa dels marginats\, un moviment que aplegui temps i territoris\, que em connecti amb els milers de persones que caminen\, que fan la travessa per arribar a Europa\, a Espanya\, a Catalunya. Perquè quan no quedin sabates\, quan tot s’hagi perdut o deixat enrere\, continuarem caminant amb mitjons. \nEl meu cos —negre\, de dona\, de gairebé cinquanta anys\, gras\, queer\, excessiu— no és el cos esperat. Però és aquest el cos que avui construeix aquesta nova senyera. El que reclama un lloc en el relat. El que diu: Catalunya també s’escriu des de nosaltres. El que afirma: som aquí\, hi hem estat sempre\, i som part fonamental del que aquest territori és i pot arribar a ser. \nSilvia Albert Sopale \n  \nSilvia Albert Sopale és actriu per vocació\, directora per obligació\, dramaturga per responsabilitat social i activista per amor a la negritud. Nascuda a Sant Sebastià\, és filla d’una mare bubi de Guinea Equatorial i d’un pare igbo de Nigèria. Actualment viu a Barcelona. \nÉs fundadora de Periferia Cimarronas\, el primer teatre negre a Espanya; ha impartit la càtedra de primavera de 2025 al King Juan Carlos I of Spain Center de la Universitat de Nova York; és membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya; fundadora d’Hibiscus\, l’Associació d’Afroespanyols i Afrodescendents\, i directora del Festival Black Barcelona. També és cofundadora de Tinta Negra\, col·lectiu que impulsa la diversitat racial en les arts escèniques\, i membre de t.i.c.t.a.c. (Taller d’Intervencions Crítiques Transfeministes Antirracistes Combatives). \nÉs cocreadora de No es país para negras (2014)\, Blackface y otras vergüenzas (2019)\, Parad de pararme (2021)\, La Moreneta (2021)\, Cuentos desde la Periferia (2023)\, Mahmud y no solo Mahmud (2023) i Lotö\, un ritual de emancipación corporal (2024). \nEl seu treball és objecte d’estudi a universitats espanyoles i nord-americanes\, i ha presentat les seves peces a Nova York\, Chicago\, Colòmbia i diversos països europeus. \n  \nLa programació i el comissariat de la segona edició del cicle Seguint el sol ha anat a càrrec de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/mami-sugar-cerca-num-3-reescriptura/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Mami-Sugar.-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251210T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251210T193000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251013T163536Z
LAST-MODIFIED:20251205T120802Z
UID:10001101-1765389600-1765395000@museutapies.org
SUMMARY:Lliurament de premis del segon concurs Teresa Barba d’escriptura crítica
DESCRIPTION:Lliurament de premis als guanyadors de la segona edició del concurs “Teresa Barba” d’escriptura crítica. El primer premi de cada categoria rebrà un val de 300€ intercanviable per llibres. Tots els premiats rebran també la publicació que recull els textos presentats al concurs.  \nL’esdeveniment consistirà en la lectura pública dels textos guanyadors. La presentació de l’acte anirà a càrrec de la periodista Carolina Rosich. \n  \nPREMIATS \n  \nCategoria de cicle superior d’educació primària: \n-Primer premi a Jana Castillejo Feixas (11 anys) de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text “Inferioritat de religió” al voltant de l’obra Mirada i mà (2003) d’Antoni Tàpies. \n-Segon premi a Laura Vila Esmatjes (11 anys) de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text “Fils i argolla” de l’obra homònima d’Antoni Tàpies de l’any 1946. \n-Tercer premi a l’alumnat de 5è i 6è d’educació primària (11 – 13 anys) de l’Escola Samuntada de Sabadell\, amb el text “Ressonàncies Tapianes” al voltant de l’obra Gran campana (1994) d’Antoni Tàpies. \n  \nCategoria d’ESO: \n-Primer premi a Heura Zarco Sacasas (16 anys) de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona amb el text “Allò que la pell no amaga” al voltant de l’obra Matèria en forma de peu (1965) de l’artista Antoni Tàpies. \n-Segon premi a Berta Serrahima (15 anys) de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona amb el text “El racó de la cadira” al voltant de l’obra Cadira i roba (1970) d’Antoni Tàpies. \n-Tercer premi a Hayk Sargsyan (12 anys) de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona amb el text “Reflexió” al voltant de l’obra Pintura blava amb arc de cercle (1959) d’Antoni Tàpies. \n  \nCategoria de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà: \n-Primer premi a David Curiel Gomez (17 anys) del Col·legi Badalonès de Badelona amb el text “Porta” al voltant de Porta metàl·lica i violí (1956) d’Antoni Tàpies. \n-Segon premi a Inés Martin Macías (17 anys) del Col·legi Badalonès de Badelona amb el text “Des d’una altra perspectiva” al voltant de l’obra Taula capgirada (1970) d’Antoni Tàpies. \n-Tercer premi a Adriana Cortés Duran (17 anys) del Col·legi Badalonès de Badelona amb el text “Tríptic” al voltant de l’obra homònima d’Antoni Tàpies de l’any 1948. \n  \nCategoria de graus universitaris i cicles formatius de grau superior: \n-Primer premi Marian Manzano Moreno (21 anys) d’EAD Sant Cugat (Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat) amb el text “Taula capgirada (1970)” al voltant de l’obra homònima d’Antoni Tàpies de l’any 1970. \n-Segon premi a Ainara Borrego Gavilán (19 anys) d’EAD Sant Cugat (Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat) amb el text “Petjades d’estrassa” al voltant de l’obra Petjada i signatures (1981) d’Antoni Tàpies. \n  \nIl·lustració: Pablo Helguera
URL:https://museutapies.org/event/entrega-de-premis-del-segon-concurs-teresa-barba-descriptura-critica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/puede-que-no-lo-consideres-arte-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251205T173000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251205T183000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251103T123727Z
LAST-MODIFIED:20251201T103350Z
UID:10001117-1764955800-1764959400@museutapies.org
SUMMARY:Mediacions artístiques a l’exposició d'André du Colombier\, amb Estel Boada
DESCRIPTION:Experiència de mediació a l’exposició André du Colombier. Un punt de vista líric\, a càrrec de l’artista Estel Boada\, adreçada als públics que visitin el museu els divendres a la tarda.  \nQuina relació creus que hi ha entre una granota de ceràmica\, una col·lecció de gomes d’esborrar\, plats de festa de diferents colors i bosses de la compra? Aquests són alguns dels objectes sense importància als quals Du Colombier donava un espai i un marc poètic. Què triaries de la teva bossa o de les teves butxaques si haguessis de fer un regal improvisat? No et preocupis: si no portes res\, sempre queda per oferir un joc de paraules! En aquesta immersió en el món de Du Colombier revelarem nous missatges ocults darrere els pongos seleccionats per a l’exposició al Museu Tàpies\, jugarem a crear nous jocs de paraules i escoltarem música des dels marges fent un homenatge a l’univers outsider de Du Colombier. \n  \nEstel Boada (Barcelona\, 1991)\, cantant i artista multidisciplinària\, es defineix com una joglaressa contextual. Amb formació en Belles Arts\, explora l’espai\, la col·lectivitat i la veu a través de la performance. El seu treball\, marcat per l’humor i l’absurd amb tocs de fantasia\, reflexiona de manera burlesca sobre la seva vida com a “diva frustrada”. Interessada en l’educació experimental\, l’art contextual\, el so\, la música i el dibuix\, utilitza l’acció i l’humor com a eines de crítica. Ha participat en nombroses intervencions d’art interdisciplinari i comissariat cicles d’art contemporani autogestionats. També és compositora i vocalista de diferents projectes musicals.
URL:https://museutapies.org/event/mediacions-artistiques-a-lexposicio-andre-du-colombier-un-punt-de-vista-liric-amb-estel-boada/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Du-Colombir-Boada.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20251203
DTEND;VALUE=DATE:20251205
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251118T101113Z
LAST-MODIFIED:20251129T142327Z
UID:10001129-1764720000-1764892799@museutapies.org
SUMMARY:Simposi internacional “Imatges primitives\, somnis moderns: Tàpies i la cultura visual de postguerra”
DESCRIPTION:En el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, el Museu Tàpies organitza un simposi internacional dedicat a aprofundir en l’estudi de la imatge a partir de la seva col·lecció. Aquesta iniciativa s’inscriu dins de la línia estable de recerca del museu i té com a objectiu repensar els relats visuals que conformen el nostre imaginari col·lectiu\, parant especial atenció a la cosmogonia simbòlica i estètica que envolta l’obra d’Antoni Tàpies. \nEl simposi parteix del corpus expositiu de la mostra\, format per obres de Tàpies dels anys quaranta i cinquanta\, anteriors al seu període matèric; peces pertanyents a la col·lecció privada de l’artista provinents de cultures no occidentals o d’altres creadors del seu context\, i materials d’arxiu —tant propis com adquirits específicament per part del museu per preparar l’exposició— relacionats amb l’imaginari popular de l’època. \nA partir d’aquests materials\, el simposi se centra en tres eixos temàtics que es poden resseguir al llarg del recorregut expositiu: el primitivisme\, la psicoanàlisi i la cultura popular. Aquests eixos permeten contextualitzar la producció artística de Tàpies en una Barcelona de postguerra profundament marcada per transformacions socials\, polítiques i culturals\, i connectar-la amb els corrents d’avantguarda internacionals. A la vegada\, aquesta trobada proposa explorar altres aspectes\, com ara la manera com Tàpies s’aproxima a les tradicions vernacles i a les pràctiques ancestrals\, l’impacte del pensament psicoanalític en la seva obra com a eina per abordar inquietuds psicològiques típiques d’una època\, i el diàleg entre l’art acadèmic i els sabers populars com a formes de resistència i d’expressió radical. \nEl simposi destaca per la seva mirada interdisciplinària\, que incorpora la filosofia i la psicoanàlisi per abordar les imatges no només com a formes estètiques\, sinó també com a instruments de pensament i construcció simbòlica. L’objectiu final és oferir una lectura renovada i crítica de l’obra de Tàpies obrint espais de reflexió compartida al voltant de la imatge\, el relat històric i la memòria cultural. \n  \nPrograma del simposi \n  \nDimecres\, 3 de desembre de 2025 \n· 18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies \n· 18.10 h. Conferència «La imaginació material»\, a càrrec d’Emmanuel Alloa \n· 18.50 h. Conferència «Un context visionari. Espiritisme\, clarividència i inconscient»\, a càrrec d’Andrea Graus Ferrer \n· 19.30 h. Pausa \n· 19.40 h. Conferència «Origen i context del primitivisme en Antoni Tàpies»\, a càrrec d’Estela Ocampo \n· 20.20 h. Taula rodona i debat moderat pel Museu Tàpies \n· 21 h. Cloenda \n  \nDijous\, 4 de desembre de 2025 \n· 18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies \n· 18.10 h. Conferència «Imaginació\, imaginari\, imaginal»\, a càrrec de Chiara Boticci (en línia) \n· 18.50 h. Conferència «Club 49\, una finestra oberta al mon»\, a càrrec de Muriel Gómez \n· 19.30 h. Pausa \n· 19.40 h. Conferència «Swing i modernitat. El jazz a la Barcelona de la postguerra»\, a càrrec de Jordi Pujol Baulenas  \n· 20.20 h. Taula rodona i debat moderat pel Museu Tàpies \n· 21 h. Cloenda amb «Ecos del Club 49»\, a càrrec de Carlos Falanga Trío \n  \nPonents \n  \nEmmanuel Alloa. Catedràtic d’Estètica i Filosofia de l’Art a la Universitat de Friburg (Suïssa). Investigador al NCCR eikones\, ha exercit com a professor a la Universitat París 8 i ha estat professor convidat a les universitats de Weimar (Alemanya)\, Morelia (Mèxic)\, Belo Horizonte (Brasil)\, Shanghai (Xina) i Berkeley\, Colúmbia i Yale (Estats Units). \nAlloa ha publicat una dotzena de llibres sobre filosofia contemporània\, fenomenologia i les relacions entre estètica i política. Els seus treballs han estat traduïts a l’anglès\, l’alemany\, el francès\, el castellà\, el portuguès i el xinès. Entre les seves publicacions en castellà destaquen La resistencia de lo sensible (2009)\, ¿Cómo (no) leer las imágenes? (2019)\, La imagen diáfana (2021)\, Pensar la imagen I & II (2020 i 2022) i Repartos de la perspectiva (2024). La seva obra de recerca ha estat guardonada amb diversos premis\, com el Premi Latsis 2016 i el Premi Aby Warburg 2019. \n  \nChiara Bottici. Filòsofa i escriptora italiana\, viu i treballa a Nova York. Ocupa una càtedra de professora de Filosofia al Departament de Filosofia de la New School for Social Research\, on ensenya\, entre d’altres\, el pensament de Hannah Arendt i Ágnes Heller. A més d’impartir classes de filosofia política i d’estètica\, en el mateix centre ha fundat i dirigit el Gender and Sexualities Studies Institute. \nÉs autora\, entre altres obres\, de Filosofía del mito político (Bollati Boringhieri\, 2012)\, The Myth of the Clash of Civilizations (2010\, amb Benoît Challand)\, Imagining Europe: Myth\, Memory and Identity (2013\, amb Benoît Challand)\, Manifest anarcafeminista (Laterza\, 2022)\, Cap submissió. El feminisme com a crítica de l’ordre social (2023)\, Mitologia feminista (Castelvecchi\, 2022) i La política de la imaginació (Castelvecchi\, 2023). La seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües estrangeres. \n  \nCarlos Falanga. Nascut a Buenos Aires (Argentina)\, de molt jove va començar a estudiar caixa i\, més tard\, bateria amb Roberto Cesari Jr. Amb 22 anys va decidir traslladar-se a Barcelona\, on continuà els seus estudis d’harmonia i piano al Taller de Músics\, i de bateria amb el gran Aldo Caviglia. Més tard es va graduar al Conservatori de Barcelona (ESMUC)\, on va estudiar amb Jo Krause i David Xirgu. \nDes de l’any 2002 ha estat en actiu en l’escena musical catalana i ha tingut l’oportunitat de tocar en clubs i festivals d’arreu d’Europa\, Àsia i Amèrica\, amb músics i artistes nacionals com Jorge Rossy\, Marco Mezquida\, Amparo Sanchez\, Carme Canela\, Horacio Fumero\, Bill McHenry\, Fredrik Carlquist\, Guillermo Klein i l’Orquestra Simfònica del Liceu\, entre altres. Ha editat dos discos al seu nom: Gran Coral (Underpool) i Quasar (Fresh Sound New Talent)\, i amb el seu projecte d’electrònica experimental IHHH ha enregistrat diversos treballs i participat en nombrosos festivals\, com Sónar i Keroxen. \n  \nMuriel Gómez. Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa. Actualment és professora agregada i vicedegana d’Aliances\, Comunitat i Cultura dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Membre del grup de recerca SEC-History (Societat\, Estat i Cultura)\, la seva activitat investigadora se centra en l’anàlisi dels processos de ruptura i continuïtat en la modernitat artística catalana entre la preguerra i la postguerra. Els seus àmbits d’estudi principals són els vincles entre ADLAN i Club 49\, i les figures de Joan Miró i l’escultor Eudald Serra.  \n  \nAndrea Graus Ferrer. Investigadora Ramón y Cajal a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats del CSIC. Doctora en Història de la Ciència (UAB)\, va treballar al Centre Alexandre Koyré del CNRS de París i a la Universitat d’Anvers (Bèlgica) durant sis anys. És autora de Ciència i espiritisme a Espanya (1880-1930) (Comares\, 2019) i ha publicat treballs sobre la història de les investigacions psíquiques amb mèdiums\, la hipnosi i els fenòmens místics dels segles xix i començaments del xx. La seva línia actual de recerca se centra en la història dels nens prodigi i el talent infantil a l’Europa contemporània\, tema del seu proper llibre. Va comissariar l’exposició Nens prodigi. Fama\, ciència i política (Biblioteca de Catalunya\, 2024). \n  \nEstela Ocampo. Professora titular a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona des de 1987 fins a la seva jubilació\, el setembre de 2021. Secretària acadèmica de l’Institut de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra (2000-2008). Directora de l’Institut Universitari de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra (2008-2014). Actualment\, és directora i investigadora principal del C.I.A.P.\, Centre d’Investigació en Art Primitiu i Primitivisme (Universitat Pompeu Fabra). Ha portat a terme projectes de recerca subvencionats pel Ministeri d’Educació i Ciència d’Espanya sobre art primitiu entre 1997 i 2003 i sobre primitivisme i art modern entre 2007 i 2016. \nHa publicat nombrosos articles en revistes espanyoles i internacionals. Els seus darrers llibres publicats són El Fetitxe en el Museu (Madrid\, 2011)\, Primitivisme a Europa i Amèrica (Barcelona\, 2017) i Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat (Barcelona\, 2022)\, entre d’altres. Ha impartit nombroses conferències i seminaris nacionals i internacionals. Ha estat comissària de diverses exposicions\, l’última de les quals és Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat (Museu Etnològic i de les Cultures del Món\, desembre de 2021 – juny de 2022). \n  \nJordi Pujol Baulenas. Nascut a Barcelona l’any 1953\, el 1983 va fundar el segell discogràfic Fresh Sound Records\, dedicat al jazz\, després d’haver treballat com a dibuixant tèxtil a Lió i a Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha recuperat gravacions històriques com el concert de Louis Armstrong al Windsor (1955)\, i amb el segell Fresh Sound New Talent ha enregistrat els primers discos d’artistes com Brad Mehldau\, Robert Glasper\, Ambrose Akinmusire o Kurt Rosenwinkel\, així com nombrosos músics locals. Guardonat per l’Académie du Jazz i l’Académie Charles Cros\, ha aparegut en articles i entrevistes de mitjans com Down Beat\, Jazz Magazine\, The New York Times i Los Angeles Times. És autor del llibre Jazz a Barcelona 1920-1965\, Premi Ciutat de Barcelona 2006. La seva tasca ha estat clau per situar Barcelona en el panorama internacional del jazz. \n  \n[Imagen: Antoni Tàpies\, Gossos\, 1948. Col·lecció particular\, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025]
URL:https://museutapies.org/event/simposi-internacional-antoni-tapies-la-imaginacio-del-mon/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Gossos-Antoni-Tapies.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251128T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251128T200000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251117T153331Z
LAST-MODIFIED:20251117T171345Z
UID:10001127-1764352800-1764360000@museutapies.org
SUMMARY:El nostre Tàpies
DESCRIPTION:El Museu Tàpies i la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) han signat un conveni el 2025 per tal de col·laborar en el seu interès comú en l’àmbit de l’art i l’educació. \nEn el marc d’aquest conveni\, els participants de l’Espai d’art de la FCSD han visitat l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món acompanyats dels seus docents. \nAquest ha estat el punt d’inici d’un projecte d’experimentació i creació artística al voltant de l’obra d’Antoni Tàpies desenvolupat al centre al llarg de diverses sessions.  \nEl divendres 28 de novembre de 2025\, a les 18 h\, a l’Auditori del Museu Tàpies de Barcelona se celebrarà un acte públic de presentació dels treballs realitzats amb diferents tècniques i formats on s’explora la potencialitat del gest i del traç.  \nL’acte\, obert al públic en general\, convida també a assistir a les famílies dels participants per tal de compartir amb elles el procés de treball i fer-les partíceps del projecte.  \nLa col·laboració entre ambdues institucions romandrà vigent durant el curs acadèmic 2025-2026 per tal de continuar explorant conjuntament línies de treball creatiu\, habilitats i talents al voltant de les exposicions temporals del museu.
URL:https://museutapies.org/event/el-nostre-tapies/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Screenshot_1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251127T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251127T193000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251022T104522Z
LAST-MODIFIED:20251127T094019Z
UID:10001104-1764270000-1764271800@museutapies.org
SUMMARY:Mireia Calafell. FE-RI-DES
DESCRIPTION:Què és pensar a través de la ferida? Què vol dir viure des de la ferida? Pot la poesia escriure la cicatriu més enllà de la metàfora? Quin sentit té intentar-ho?  \n  \nEl punt de partida el marca una cadira situada al costat d’una altra\, és a dir\, una trobada entre amics\, és a dir\, la possibilitat de dir la ferida. Mireia Calafell convoca l’amistat per parlar i reflexionar sobre la cicatriu a partir de la lectura de poemes propis\, però no només. S’acompanya de les paraules de Fina Birulés\, Miquel Missé i Pol Guasch\, així com d’altres veus que\, avui\, reclamen presència quan parlem de ferides. Tot amb l’acompanyament d’una altra amiga i el seu piano: la compositora Clara Peya. \nAquesta activitat compta amb la complicitat i el suport del Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona. En el marc de la segona edició del cicle d’acció Les cadires de Tàpies\, a càrrec de Judith Barnés\, responsable de programes públics del Museu Tàpies. \n  \nMireia Calafell és poeta. Ha publicat Poètiques del cos (2006)\, Costures (2010)\, Tantes mudes (2014)\, Nosaltres\, qui (2020) i Si una emergència (2024). Entre els premis que ha rebut\, destaquen la Lletra d’Or al millor llibre de 2014\, el Premi Josep Maria Llopart al millor poemari publicat l’any 2020 i el Premi Carles Riba 2023. És codirectora de la productora cultural La Sullivan. Ha estat codirectora del festival POESIA i + (2015-2016) i de Barcelona Poesia (2018-2021).  \nClara Peya és pianista\, compositora i una de les creadores més singulars de l’escena musical catalana. Amb una trajectòria que fusiona jazz\, pop\, electrònica ha publicat tretze discos i signat nombroses bandes sonores per a espectacles escènics i cinema. Guardonada amb el Premi Nacional de Cultura (2019)\, la seva obra aborda temes com el feminisme\, la dissidència i la vulnerabilitat des d’una gran potència poètica i escènica. \n  \nUna col·laboració amb el Concurs Internacional de Piano Maria Canals \nLa relació d’Antoni Tàpies amb la música va ser constant al llarg de la seva trajectòria. El seu interès s’estenia tant a la música contemporània —amb la qual mantingué una proximitat intel·lectual i creativa— com a la pràctica musical entesa com un llenguatge comunicatiu de caràcter universal. No és casual que Tàpies col·laborés en diverses iniciatives en què la música i les arts visuals entraven en diàleg\, com les promogudes pel Club 49\, un espai clau per a la difusió de l’avantguarda artística a la Barcelona de la postguerra. \nEn el marc de la col·laboració establerta entre el Museu Tàpies i el Concurs Maria Canals\, durant tres dies (28\, 29 i 30 de novembre de 2025) un piano del concurs s’integrarà en l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, en diàleg amb l’àmplia mostra d’invitacions dimaginacióe les activitats culturals que organitzava el Club 49. La proximitat entre el piano i aquests documents permet aprofundir en l’atmosfera d’intercanvi creatiu en què Tàpies es va moure i en el paper que la música contemporània hi va tenir. \nCom és sabut\, a partir de la recuperació democràtica\, Tàpies va intensificar la seva participació en projectes culturals i socials mitjançant la creació de cartells\, un mitjà comunicatiu que considerava accessible. En aquest marc s’inscriu el cartell que l’artista va crear per al 50è aniversari del Concurs Internacional de Piano Maria Canals\, fruit de la seva vinculació personal amb el món musical barceloní. La implicació de Tàpies va ser possible gràcies a la mediació de la família Gaspar Farreras i de la Galeria Gaspar\, especialment a través d’Elvira Farreras de Gaspar i la seva filla\, Elvira Gaspar Farreras. L’amistat entre Tàpies i el músic Rossend Llates\, marit de la pianista Maria Canals\, es fa palesa en el cartell amb les inicials R. LL.\, que se sumen a les de la fundadora del concurs. \nA la sala del museu\, la presència de la maqueta original de Tàpies a partir de la qual es va imprimir la tirada del cartell ofereix\, també\, l’oportunitat de situar l’obra en el seu context: el diàleg entre arts visuals i música\, la complicitat entre creadors i institucions culturals\, i el paper de Tàpies com un artista estretament vinculat amb el teixit social i cultural de la Catalunya del seu temps. \n  \n[Fotografia d’Àlex Espuny]
URL:https://museutapies.org/event/mireia-calafell-fe-ri-des/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/mcalafell-2025-Alex_Espuny_7_2-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251124T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251124T190000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251021T111805Z
LAST-MODIFIED:20251106T094239Z
UID:10001103-1764003600-1764010800@museutapies.org
SUMMARY:Tàpies: paraula\, ferida\, terra
DESCRIPTION:Programa de formació estable per a docents al voltant de tres eixos temàtics: escriptura crítica\, cos i malaltia\, i ecologia. Durant el curs es programaran diverses càpsules formatives al voltant d’aquestes temàtiques. En paral·lel\, es formarà un grup de treball amb docents de diversos nivells educatius per portar a terme una investigació educativa sobre aquests  eixos amb relació a l’obra d’Antoni Tàpies i els artistes de les exposicions en curs. \n  \nCàpsules formatives \n  \n\nCàpsula Ferida: a càrrec de Segni mossi\, el dissabte 8 i el diumenge 9 de novembre del 2025. Més informació d’aquesta activitat.\n\n  \n\nCàpsula Paraula: a càrrec de Tantàgora\, el dilluns\, 24 de novembre del 2025\, de les 17.00 a les 19.00h.\n\nSessió pràctica per oferir recursos i estratègies a docents de tots els nivells a partir de 5è de Primària que vulguin estimular l’exercici de la crítica artística entre el seu alumnat. La formació es farà a partir del dispositiu pedagògic La biblioteca portàtil. Es recomana especialment aquesta formació a docents que vulguin preparar la participació del seu alumnat al Concurs Teresa Barba d’escriptura crítica i/o que vulguin utilitzar La biblioteca portàtil com un recurs educatiu en el seu centre. \n  \nEls docents interessats en formar part del grup de treball i/o participar en alguna de les càpsules poden enviar un correu a: inscripcions@museutapies.org
URL:https://museutapies.org/event/tapies-paraula-ferida-terra/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Captura-de-Pantalla-2024-07-23-a-les-11.53.08-768x511-1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251119T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251119T190000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251110T144800Z
LAST-MODIFIED:20251127T090521Z
UID:10001124-1763575200-1763578800@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del llibre "Tàpies i jo. Una exegesi recíproca"\, de Rita Segato
DESCRIPTION:El Museu Tàpies acull la presentació pública del llibre Tàpies i jo. Una exegesi recíproca\, fruit de la primera edició del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir\, Pensament d’Avui. L’acte comptarà amb la participació de Rita Segato\, autora de la publicació; Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, i Pablo Allepuz\, cap de col·lecció. \nEl centenari del naixement d’Antoni Tàpies (celebrat el 2023 i el 2024) va obrir una nova etapa respecte a la manera de relacionar-nos amb el seu immens llegat plàstic\, literari i institucional. A partir de l’experiència d’aquell any commemoratiu\, el museu ha establert noves estructures de recerca i col·laboració\, com la Càtedra Antoni Tàpies – UPF d’Art i Pensament Contemporanis —impulsada juntament amb la Universitat Pompeu Fabra— i l’Institut de Derives Crítiques\, espais de diàleg interdisciplinari que busquen generar noves mirades sobre l’artista. En aquest context s’inscriu el Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir\, Pensament d’Avui\, que cada edició convida un/a teòric/a a escriure un assaig sobre Tàpies a partir de la seva àrea d’expertesa i coneixement. \nLa primera autora convidada ha estat Rita Segato\, antropòloga argentina de reconeixement internacional\, referent en el pensament feminista i descolonial. La seva mirada\, lliure dels condicionants habituals de la historiografia artística\, ofereix una lectura nova de Tàpies. Segato desplaça la imatge d’un artista centrat en el jo —autor de la seva autobiografia i fundador de la seva pròpia institució— cap a un Tàpies que s’interroga i es desplaça constantment fora de si mateix\, obert a l’alteritat i al pensament de l’altre. Aquesta exegesi recíproca entre Segato i Tàpies traça ponts entre l’antropologia i l’art\, entre la matèria i l’espiritualitat\, entre l’ètica i l’estètica. En el seu assaig\, l’autora proposa set vies per renovar l’estudi de Tàpies obrint-lo a nous marcs de comprensió sobre la identitat\, la pertinença i el sentit polític de la creació. Des d’una lectura del gest com a forma de coneixement fins a la connexió entre la memòria històrica i les lluites actuals\, el llibre mostra un Tàpies profundament contemporani\, capaç de continuar generant pensament crític des del present. \nAquesta publicació\, editada en català i castellà\, inaugura una nova línia editorial estable del Museu Tàpies dedicada a fomentar la recerca i la difusió de nous enfocaments sobre l’obra de l’artista\, en diàleg amb els debats del pensament actual. \n  \n[Obra: Antoni Tàpies\, Autoretrat\, 1992 © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025 ]
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-llibre-tapies-i-jo-una-exegesi-reciproca-de-rita-segato/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Sin-titulo-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251119T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251119T140000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251028T181952Z
LAST-MODIFIED:20251030T115014Z
UID:10001111-1763557200-1763560800@museutapies.org
SUMMARY:Presentació del llibre "¿Qué es el cine? Germaine Dulac" al festival Loop Barcelona
DESCRIPTION:En el marc de la mostra Germaine Dulac. Je n’ai plus rien i dins la programació del Loop Festival de Barcelona\, el Museu Tàpies presenta el llibre Germaine Dulac. ¿Qué es el cine?\, una publicació que ofereix per primera vegada en llengua castellana\, una acurada selecció de textos i conferències de la cineasta francesa. \nAquest volum\, fruit d’una coedició entre el Museu Tàpies i l’editorial Wunderkammer\, recull els escrits que Marie-Anne Colson-Malleville\, companya vital i col·laboradora artística de Dulac\, va compilar amb la voluntat de preservar i difondre el seu pensament cinematogràfic. ¿Qué es el cine? constitueix no només un veritable ideari cinematogràfic de Germaine Dulac\, sinó també un document essencial per entendre la història del cinema i\, especialment\, el paper pioner de les dones en els seus orígens. Les reflexions de Dulac anticipen qüestions que avui continuen sent fonamentals: la relació entre art i tecnologia\, la dimensió poètica de la imatge en moviment o la necessitat d’un cinema lliure\, emancipat de les convencions narratives i comercials. \nAquesta presentació\, inscrita dins l’esperit del Loop Festival\, posa en relleu el caràcter obert\, cíclic i sempre viu del cinema com a espai de retorn i relectura. Com el festival\, el pensament de Dulac entén el cinema com un procés en bucle\, en què la imatge genera pensament i el pensament torna a la imatge: un diàleg infinit entre visió\, experiència i forma. En aquest sentit\, el llibre esdevé una peça clau dins la programació compartida entre el museu i el festival Loop Barcelona\, que reivindica el cinema com a territori d’experimentació i reflexió contemporània. \nL’acte comptarà amb la participació d’Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies i una de les comissàries de l’exposició; Tània Balló\, directora de cinema i productora independent\, i Elisabet Riera\, editora de Wunderkammer. Les tres ponents oferiran una conversa al voltant del llegat de Germaine Dulac\, la vigència del seu pensament i la importància de fer accessibles aquests textos al públic actual. Moderarà la sessió Filipa Ramos\, directora artística del Loop Festival.
URL:https://museutapies.org/event/presentacio-del-llibre-que-es-el-cine-germaine-dulac-al-festival-loop-barcelona/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/12-La-Coquille-et-le-clergyman-1928-4-scaled-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251115T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251115T143000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251105T132248Z
LAST-MODIFIED:20251106T093557Z
UID:10001120-1763211600-1763217000@museutapies.org
SUMMARY:Bella Báguena. Jardín de piel (Jardí de pell)
DESCRIPTION:Una ària vulnerable\, una conversa ritualística\, ella sagnant davant del seu públic amb textures de bruixa\, atmosferes sublims\, oracions extàtiques… L’obra sonora confessional i autobiogràfica d’aquesta artista valenciana narra relats personals\, de vegades d’una manera críptica i de vegades d’una manera diàfana. \nCom una mena de folklore contemporani compost de contes inconnexos i abstractes\, la Bella tracta temes com la dissidència\, la transició corporal\, els amors i els desamors\, l’èxtasi\, l’error o el desconegut\, a través de la seva veu crua i operística. Ens convida —enmig de la temporada d’escorpí— a un concert per a lesbianes i altres éssers sintents; una exploració ecogràfica del seu món interior\, les seves derives i els seus rumbs\, els seus rampells i les seves obsessions\, el seu diari afectiu. \n  \nBella Báguena (València\, 1994) és una artista trans femenina que ha treballat en disciplines com la performance i la joieria escultural\, i que actualment està centrada en el seu projecte musical. El seu treball\, que combina imaginari pop\, cultura d’internet i natura\, explora la connexió entre cos\, emoció i experiència sonora i busca generar un canal d’honestedat entre artista i espectador. \nHa presentat la seva obra en institucions com La Casa Encendida (Madrid)\, CCCB (Barcelona) i Palais de Tokyo (París)\, així com amb la marca Kuboraum (Nova York). Ha col·laborat en projectes de Lina Lapelytė\, va ser artista SHAPE 2023 i el 2024 va portar a terme una residència sonora amb A Comparative Dialogue Act per a la 60a Exposició Internacional d’Art de la Biennal de Venècia (Pavelló de Luxemburg). \n  \nUna sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”\, a cura de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/bella-baguena-jardin-de-piel-jardi-de-pell/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Sin-titulo-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251114T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251114T200000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251102T133905Z
LAST-MODIFIED:20251113T153348Z
UID:10001113-1763143200-1763150400@museutapies.org
SUMMARY:"La Quema". Nou documental sobre el viatge creatiu d’Elena del Rivero
DESCRIPTION:Com a colofó de la segona edició del projecte artístic d’Extramurs\, Elena del Rivero. Transitar «La Quema»\, el Museu Tàpies presenta\, en el marc de la programació del Loop Festival de Barcelona\, el documental de nova creació La Quema\, produït per Impro Films\, A Casa Do Pozo i The Paraclete\, amb la participació de Mateo Feijóo\, comissari del projecte Elena del Rivero. Transitar «La Quema». \nLa Quema és un documental que segueix el viatge d’Elena del Rivero i les seves primeres obres\, creades durant els anys setanta i vuitanta\, des del seu estudi de Madrid fins a l’aldea gallega de San Pedro Fiz de Vilar. Allà\, les pintures s’exhibeixen en espais domèstics —cases\, estables\, l’església o l’escola local— abans de ser lliurades al pas del temps\, a la intempèrie… i al foc. A través de les  reflexions de l’artista\, de la complicitat dels veïns i del ritu final de la crema\, la pel·lícula retrata un procés de despreniment\, memòria i transformació en què la pèrdua es converteix en l’origen d’una nova etapa creativa. \nA manera de díptic\, aquest documental es presentarà juntament amb O carro e o home (El carro i l’home)\, una peça audiovisual que forma part del llegat que l’etnògraf d’Ourense Xaquín Lorenzo\, Xocas\, va deixar al Museo do Pobo Galego\, del qual va ser fundador i primer president del Patronat. La cinta original\, realitzada l’any 1940 amb guió de Xocas i direcció d’Antonio Román\, és un relat sobre la vida del carro com a símbol de la cultura material tradicional gallega. Una obra fortament influïda pel cinema soviètic i pel treball de Robert J. Flaherty en què els actors i les actrius interpreten els veïns i les veïnes de l’aldea de Facós\, al municipi de Lobeira\, d’on era originari Xaquín Lorenzo. \nL’any 1980\, a partir d’una còpia apareguda al Museo Arqueolóxico Provincial de Ourense i que es conserva al Museo do Pobo Galego\, l’etnògraf\, juntament amb el cineasta Eloy Lozano\, en va fer un nou muntatge\, amb una sonorització menys folkloritzada i amb text i locució del mateix Xocas. Aquesta segona versió\, patrocinada pel Museo do Pobo Galego\, ha estat digitalitzada recentment amb la col·laboració de l’AGADIC (Axencia Galega das Industrias Culturais) i la Filmoteca de Galicia. \nLa presentació del documental anirà a càrrec de Mateo Feijóo. \n  \nFitxa tècnica \n  \nLa Quema \nAutors: Daniel Fuertes Perea\, Gabriel Jesús García Duque\, Gregorio Alejandro Blanco Rivas \nProducció: Impro Films \nAny: 2025 \nDurada: 64 min. \n  \nO carro e o home \n1940/1980\, Galícia\, 11 min\, VO \nProducció: P.A.C.E. \nDirecció i fotografia: Antonio Román \nGuió: Xaquín Lorenzo i Antonio Román \nMuntatge: Antonio Román i Carlos Serrano de Osma \nLocutor: Ignacio Mateo \nSo: Laffon-Selgas \nLaboratori: Arroyo \n  \nO carro e o home (muntatge de 1980) \nProducció: Praia Lenta Films i Museo do Pobo Galego \nRestauració: Eloy Lozano \nGuió i muntatge: Xaquín Lorenzo i Eloy Lozano \nText i locució: Xaquín Lorenzo \nAmbientació musical: Eloy Lozano
URL:https://museutapies.org/event/la-quema-nou-documental-sobre-el-viatge-creatiu-delena-del-rivero/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/La-Quema-documental.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251113T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251113T190000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251102T152113Z
LAST-MODIFIED:20251125T161133Z
UID:10001116-1763056800-1763060400@museutapies.org
SUMMARY:Mediacions artistiques a l’exposició de Germaine Dulac\, amb Blanca Alvarez
DESCRIPTION:Experiència de mediació a l’exposició Germaine Dulac. Je n’ai plus rien\, a càrrec de Blanca Alvarez\, activista feminista i mediadora cultural. \nFent un repàs al seu segle i mig de vida\, sovint trobem una història del cinema escrita a trossos\, fragmentada\, que assenyala a les dones com a excepcions en les contribucions al llenguatge cinematogràfic. Desmuntarem aquesta tendència amb una aproximació a la figura i obra de Germaine Dulac\, visionària del cinema de principis del segle passat\, immersa en les avantguardes cinematogràfiques\, un moment de gran llibertat creativa que contrastava amb la consolidació dels models de representació institucionals\, que tot just s’assentaven.  \nUs proposem acostar-nos a la construcció del punt de vista i del desig a través del món oníric i sensual de la cineasta francesa. 
URL:https://museutapies.org/event/mediacions-artistiques-a-lexposicio-germaine-dulac-je-nai-plus-rien-amb-blanca-alvarez/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Captura-de-pantalla-2025-10-31-a-les-10.37.26.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251108T103000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251108T123000
DTSTAMP:20260501T051200
CREATED:20251013T161017Z
LAST-MODIFIED:20251107T124819Z
UID:10001098-1762597800-1762605000@museutapies.org
SUMMARY:Tensar i dispersar. Taller per a famílies amb Segni mossi
DESCRIPTION:Activitat anul·lada \n \nUn taller on els cossos tracen trajectòries elàstiques i es deixen emportar per forces invisibles. Jugarem amb moviments que es tiben i retrocedeixen\, per després deixar-nos arrossegar pel vent que mou objectes\, persones i marques. Una experiència per a famílies\, entre la tensió\, la lleugeresa i les tempestes sobtades. \nSegni mossi és un projecte de recerca creat per Alessandro Lumare (artista visual) i Simona Lobefaro (coreògrafa) al voltant de la relació entre la dansa –com a projecció en l’espai i emergència de la part emocional– i el dibuix –com a extensió del cos i de l’acció\, i com a rastre de l’essència de les experiències. \n 
URL:https://museutapies.org/event/tensar-i-dispersar-taller-per-a-families-amb-segni-mossi/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/Segni-mossi.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR