BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Museu Tàpies
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:UTC
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0000
TZOFFSETTO:+0000
TZNAME:UTC
DTSTART:20240101T000000
END:STANDARD
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240409T180000
DTEND;TZID=UTC:20240611T180000
DTSTAMP:20260416T114350
CREATED:20240325T123119Z
LAST-MODIFIED:20240602T180557Z
UID:10000370-1712685600-1718128800@museutapies.org
SUMMARY:Antoni Tàpies i la Universitat de Barcelona. Visita combinada a la Fundació Antoni Tàpies i a l’Edifici Històric
DESCRIPTION:  \nAmb motiu de l’Any Tàpies la Fundació organitza\, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona\, una visita combinada a l’antiga editorial Montaner y Simón\, actual seu de la Fundació Antoni Tàpies\, obra de Lluís Domènech i Montaner\, i a l’Edifici Històric de la Universitat\, projectat per Elies Rogent. Els dos edificis varen ser construïts a la segona meitat del segle XIX i són exemples d’una arquitectura que s’encamina cap a la modernitat\, des de l’historicisme en el cas de la universitat i des del modernisme primerenc en el cas de la Montaner y Simón. La visita ens permetrà conèixer la història dels dos edificis\, però també els vincles de l’artista amb la Universitat. \nLa relació d’Antoni Tàpies amb la Universitat de Barcelona arrenca l’any 1944\, quan inicià els seus estudis a la Facultat de Dret. Allí va fer amistat amb poetes\, escriptors i personalitats fonamentals de les lletres catalanes i la comunicació com Carles Barral\, Alfonso Costafreda\, Jaime Gil de Biedma\, Alberto Oliart\, Joan Reventós\, Josep M. Castellet\, Manuel Sacristán i Josep M. Ainaud\, entre d’altres. \nTot i que mai conclogué els seus estudis\, el seu vincle amb la Universitat es reforçà arran dels fets de La Caputxinada\, l’any 1966. Tàpies fou convidat com a artista català de renom a participar en aquesta reunió clandestina al Convent dels Caputxins de Sarrià\, a Barcelona\, on estudiants i intel·lectuals debateren la creació del primer sindicat universitari democràtic des del final de la Guerra Civil. Després d’alguns dies de tancament\, fou arrestat per la policia juntament amb els altres participants i posteriorment multat (el Tribunal Suprem confirmaria la sanció imposada a l’artista el 1971). Tal com recordava a la seva autobiografia Memòria personal\, que començà a redactar aquell mateix any\, “va ser emocionant l’entrada a la sala d’actes de gom a gom\, i la gran aclamació que ens van dedicar els estudiants. Era la primera vegada que jo tenia un cert protagonisme en un acte multitudinari\, i tot això em va commoure molt”. \n  \nEl compromís cívic i polític d’Antoni Tàpies \nAntoni Tàpies va ser un artista compromès amb els esdeveniments polítics i socials de la història contemporània. Si bé aquest posicionament ja el trobem en els inicis de la seva carrera\, serà a partir de la segona meitat de la dècada de 1960 quan el compromís amb la lluita antifranquista i a favor de la democràcia es fa més evident. Després de la mort del dictador\, Tàpies sovint estaria al costat de les iniciatives cíviques i polítiques encaminades a la construcció de l’autogovern o l’amnistia per als presos polítics\, o mostraria el seu suport envers altres pobles oprimits del món\, l’ecologia o l’antimilitarisme. \nA partir dels anys vuitanta augmenta la demanda institucional i social dels seus cartells. És en aquest marc on destaquem els cartells que va crear per a iniciatives que impulsava la Universitat juntament amb altres institucions\, com per exemple el cartell de la Catalan Week in New York (1983)\, editat per la UB\, l’Ajuntament\, la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la New York University\, o el cartell per a la representació d’Urfaust de Goethe al Paranimf (1983). \n  \nProjectes i realització del monument a Picasso de Tàpies \nAmb aquest títol\, l’any 1983 el Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir una exposició dedicada al procés creatiu que Antoni Tàpies va desplegar per crear el monument Homenatge a Picasso (1983)\, que li havia encarregat dos anys abans l’Ajuntament de Barcelona. Homenatge a Picasso (1983) s’instal·là el mateix 1983 al passeig Picasso\, a prop d’una de les portes del Parc de la Ciutadella. Arran de la restauració del monument per part de Pere Casanovas l’any 2006\, la Fundació Antoni Tàpies va organitzar una nova exposició en la qual es mostraven els esbossos preparatoris. \nTàpies va concebre el monument com un assemblatge d’artefactes d’estil modernista —-en concret un moble que fa la funció de sofà\, mirall i armari alhora\, corresponent també a l’època en què el pintor malagueny va viure a Barcelona— travessats per unes bigues de ferro. Si bé el mobiliari és símbol del confort d’un temps i d’un entorn social concrets\, les bigues —que suggereixen la Barcelona industrial d’aleshores— representen la incomoditat de la revolta. L’obra es completa amb unes cadires apilades que estan lligades amb cordes i unes mantes blanques desplegades amb frases escrites a la part inferior\, d’entre les quals en destaca una que diu “un quadre no és per decorar un saló\, sinó que és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic”. Per tant\, l’obra també vol fer èmfasi en la funció social de l’art. \nL’exposició es va poder visitar entre el 7 d’abril i el 18 de maig de 1983. Fou impulsada per la Facultat de Belles Arts\, que dedicà a la mostra un número especial del seu butlletí\, en el qual s’incloïa un esquema dels elements de l’exposició\, acompanyat dels dibuixos preparatoris i de diversos textos que reflexionaven sobre el monument\, il·lustrats per un ampli reportatge fotogràfic de Francesc Català-Roca. \nLa inauguració fou un gran esdeveniment institucional\, que va comptar amb la presència d’importants personalitats del món de la política i la cultura del moment: Jordi Pujol\, aleshores president de la Generalitat de Catalunya; Max Cahner\, conseller de Cultura; Pasqual Maragall\, alcalde de Barcelona; Joan Guitart i Agell\, conseller d’Ensenyament; Josep Maria Cullell\, conseller de Política Territorial i Obres Públiques; José María Maravall\, ministre d’Educació i Ciència\, i Tomás de la Quadra-Salcedo\, ministre d’Administració Territorial del Govern espanyol\, entre altres personalitats. La Universitat va organitzar un cicle de conferències al voltant de l’exposició\, entre les quals destaca la que va impartir Alfonso Pérez Sánchez\, director del Museu del Prado\, amb el títol Monumento y pintura. \n  \nDoctor Honoris Causa \nEl 22 de juny de 1988\, a petició de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona\, Antoni Tàpies fou investit com a doctor honoris causa\, essent apadrinat per la Dra. Immaculada Julián. En el discurs d’aquesta\, es repassava la trajectòria de l’artista des dels seus inicis a la dècada dels quaranta\, passant les seves diverses etapes i concloent amb la seva definició com “un artista que sense ser un professor de la casa ha estat un mestre per a moltes generacions de la Facultat de Belles Arts\, atesa la vàlua\, solidesa i conceptualitat de la seva obra”. \nLa cerimònia tingué un dels seus punts culminants en l’emotiu discurs sobre art i espiritualitat pronunciat des del púlpit del Paranimf en què abordava diversos temes: la funció social de l’art com a via de coneixement i mitjà de transformació de la consciència i de la conducta\, la vigència de certes experiències espirituals i contemplatives i la seva adaptació a les necessitats actuals\, i la importància del treball de l’artista com a contribució a la lluita contra el mercantilisme i la banalització. El seu parlament\, titulat Art i espiritualitat\, conclogué amb aquests mots: \nLa qüestió és que\, com tantes vegades s’ha discutit\, una cosa son les bones intencions espirituals o morals i una altra que\, a més\, es posseeixi aquell conjunt de qualitats\, o de dons artístics\, que caracteritza determinades personalitats; tot allò\, al cap i a la fi\, que fa que l’art sigui veritablement Art\, amb tots els enigmàtics mecanismes\, complexitats i aventures que li son propis\, però on el món “espiritual”\, com hem vist\, no deixa de ser mai el seu fonament imprescindible i inseparable. \n  \nReserves: visitesguiades@ub.edu \nObservacions: Es recomana portar calçat còmode. Els espais que es visiten a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona no son accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
URL:https://museutapies.org/event/antoni-tapies-i-la-universitat-de-barcelona-visita-combinada-a-la-fundacio-antoni-tapies-i-a-ledifici-historic/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Visites i diàlegs
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/03/ub.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240602T110000
DTEND;TZID=UTC:20240602T123000
DTSTAMP:20260416T114350
CREATED:20240229T150003Z
LAST-MODIFIED:20240229T150239Z
UID:10000333-1717326000-1717331400@museutapies.org
SUMMARY:El museu desplegable. Activitat per a famílies 2024
DESCRIPTION:Entrades\n \nLa Fundació Antoni Tàpies us convida a l’activitat de presentació i activació d’un desplegable que ens permetrà explorar l’arquitectura del museu. A través d’una sèrie de jocs i reflexions descobrirem les particularitats d’un edifici que va ser creat per a acollir una editorial i que al cap dels anys es va convertir en un museu d’art contemporani. \nDesplegable i activitat a cura d’El globus vermell . S’entregarà un exemplar gratuït a cada família. \n  \nEl globus vermell és una associació cultural que des del 2009 treballa amb l’objectiu de formar una ciutadania crítica i exigent envers l’entorn urbà i apoderar-la perquè pugui esdevenir un actor clau en la transformació de les ciutats cap a entorns urbans més sans i sostenibles. \nDesenvolupa la seva tasca a través de tres canals: el cultural (visites guiades\, itineraris\, tallers\, publicacions\, exposicions\, etc.); el social (participació ciutadana\, esdeveniments\, etc.)\, i el projectual (disseny\, obra nova i rehabilitació sota els paràmetres de la bioarquitectura). Formen part del Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona i del Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) impulsat per l’Institut Municipal d’Educació. També són signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. L’any 2012 va rebre la Medalla COAC en reconeixement a la seva tasca i el 2017 el Segell de Qualitat del CIP. Els impulsors d’aquest col·lectiu són arquitectes que\, a més de la feina amb El globus vermell\, compaginen la feina pròpia de projectistes amb la recerca\, la docència universitària\, la gestió cultural i la divulgació sobre l’arquitectura i la ciutat.
URL:https://museutapies.org/event/el-museu-desplegable-activitat-per-a-families-2024/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Families
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/02/El-museu-desplegable-Fundacioo-Antoni-Tapies-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240611T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240611T190000
DTSTAMP:20260416T114350
CREATED:20240506T104606Z
LAST-MODIFIED:20240530T081414Z
UID:10000735-1718128800-1718132400@museutapies.org
SUMMARY:Ioga sensible al trauma
DESCRIPTION:Entrades\n  \n \n  \nEls nostres cossos guarden i acumulen les experiències viscudes. Tot el que hem après des de petits sobre com interpretar el món\, com funcionen les relacions\, la nostra autoestima i com reaccionar davant de situacions desafiadores es grava com en un disc dur i regula la nostra manera d’entendre el món i de funcionar en ell. També és des del cos que podem incorporar noves formes de percebre i actuar en el món. És des d’ell que podem reconèixer com estem\, reconèixer les nostres necessitats\, respondre-hi i adoptar noves estratègies per interactuar amb nosaltres mateixos i amb els altres. Les nostres feines\, famílies\, entorns socials i les activitats que realitzem és on es posa en pràctica el que s’ha après. Com tractem els altres\, com enfrontem les situacions desafiadores\, com podem connectar o no amb els altres\, tant en els moments agradables com en els difícils\, es dicta per aquest aprenentatge integrat. \nEl ioga sensible al trauma ofereix un espai per reconèixer i educar el nostre sistema intern que percep i funciona en el món. En aquest taller\, que s’emmarca dintre de l’exposició Chiharu Shiota. Cadascú\, un univers i que serà impartit per María Macaya\, s’oferirà una sessió pràctica amb cadira i estoreta (pots portar la teva o bé utilitzar una de les que proporcionarem)\, seguida d’una discussió sobre els diferents elements que constitueixen la metodologia i com els podem aplicar\, no només en la sessió de ioga sinó també en els diferents entorns de les nostres vides\, per crear seguretat i connexió a la feina\, la família\, la vida social i també en l’espai propi. \n  \nMaría Macaya és llicenciada en Història de l’Art i Relacions Internacionals a la Universitat Tufts i en Escriptura Creativa a la Universitat de Stanford i màster en Crítica d’Art de la Universitat de Columbia. Va fundar Rādika l’any 2016 amb la intenció de donar veu a la salut mental i emocional i aportar coneixements i eines per al benestar. A través de la plataforma de Rādika ofereix cursos i formacions i entrevista professionals dedicats a alleujar el desassossec emocional i mental. \nMacaya està especialitzada en trauma i en ioga sensible al trauma. Està certificada en el programa professional de Compassionate Inquiry de Gabor Maté\, té la certificació de 300 hores del Center for Trauma and Embodiment de Brookline (Massachusetts) en la metodologia de TCTSY i en el programa avançat del Center for Yoga and Trauma Recovery de San Francisco. També està certificada en addiccions i recuperació per la Universitat de Stanford i ha estudiat neurociència al King’s College de Londres. És professora de ioga avançada de 800 hores de Jivamukti i forma professors en aquesta escola. \nActualment\, està fent formació en acompanyament contemplatiu en la mort. \n  \n  \nEt recomanem portar roba còmoda (no és necessari que sigui d’esport sinó que et permeti moure’t amb facilitat i comoditat). No cal tenir experiència prèvia en ioga per inscriure’s a la sessió. \n  \nLa sessió serà en llengua castellana. \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/ioga-sensible-al-trauma/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/05/ImagenRadika-1b.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240614T190000
DTEND;TZID=UTC:20240614T193000
DTSTAMP:20260416T114350
CREATED:20240115T134751Z
LAST-MODIFIED:20240521T122631Z
UID:10000051-1718391600-1718393400@museutapies.org
SUMMARY:Les cadires de Tàpies: Bartolomé Ferrando
DESCRIPTION:Entrades\n \n  \nLes cadires de Tàpies és un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari organitzat en el marc de l’Any Tàpies amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’una proposta que posa al centre la veu i la paraula per fer un acompanyament sonor a la memòria oral. Així doncs\, cadascuna de les tretze sessions comptarà amb la presència d’un creador que partirà de la cadira com a element performatiu per reconnectar amb l’univers creatiu de l’artista des dels llenguatges expressius i les posades en escena d’avui. \nL’acció de la setena cadira de Tàpies és Accions fonètiques breus\, una proposta de Bartolomé Ferrando. Es tracta d’una proposta que aplega peces curtes\, basades en la descomposició i recomposició de la veu i de la paraula\, algunes d’elles dedicades a Antoni Tàpies. El punt de partida d’algunes de les peces és el de la poesia fonètica\, situada a mig camí entre la parla i la música\, derivada del dadaisme i a tocar de la poesia concreta o el lletrisme. En la majoria\, Ferrando tractarà l’emissió improvisada del llenguatge i anirà a la recerca de trets del primitivisme oral. \n  \nBartolomé Ferrando és professor d’art intermèdia i performance a la Universitat Politècnica de València. Com a performer\, ha participat en festivals i encontres internacionals celebrats a Europa\, Amèrica i Àsia. Ha coordinat diversos festivals internacionals a l’IVAM i al MNCARS. Ha exposat la seva poesia visual en diverses ciutats d’Espanya\, Itàlia i França. Forma part dels grups SIC i dosentredos. Ha publicat la revista Texto poético i els llibres Hacia una poesía del hacer\, La mirada móvil\, El arte intermedia\, El arte de la performance\, elementos de creación i De la poesía visual al arte de acción\, entre d’altres. També ha publicat diversos enregistraments en casset\, vinil i CD\, així com vídeos i DVD de performance. \n  \n[Fotografia: Bartolomé Ferrando. Decadence Festival. València. 2015-1. Foto Imke Zeinstra. Homenatge. Poema sonor.] \n  \n 
URL:https://museutapies.org/event/les-cadires-de-tapies-bartomole-ferrando/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Arts en viu
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Ferrando.-Decadence-Festival.-Valencia.-2015-1.-Foto-Imke-Zeinstra.-Homenaje.-Poema-sonoro-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240615T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240615T210000
DTSTAMP:20260416T114350
CREATED:20240528T155151Z
LAST-MODIFIED:20240624T183816Z
UID:10000741-1718478000-1718485200@museutapies.org
SUMMARY:Seguint el sol: Belén Barenys
DESCRIPTION:Entrades\n  \n \n  \nEl terrat de la Fundació Antoni Tàpies esdevindrà una ludoteca experimental per a Opimelissa\, un col·lectiu que cuina\, canta\, balla i moltes coses més. Seguirem el sol amb la ironia i l’humor tou de Júlia Barbany\, l’arquitectura de l’electro-cançó enfadosa de Petit Ibèric\, els càntics en clau filosòfica de Max Grosse sobre la vida i el mal d’amor d’un mitjó foradat i orfe\, l’egodeliri de la dramaturga i escriptora de ploma esmolada Berta Prieto —si encara no saps qui és\, vius en una cova!—\, amb el ritme de la DJ performer i militant de l’autogestió Meritxell de Soto\, l’energia desbordant de l’artista polifacètica i tendra punki-mare Belén Barenys\, amb la música llatina experimental dels Deprerreo\, amb el cos contorsionat de Candela Capitán\, que mostra la sexualització de les dones a cop de mètrica i convulsions. \nSeguint el sol és un cicle experimental de manifestacions sonores i escèniques de caràcter performatiu que presenta nou sessions inèdites de joves creadors. El cicle\, comissariat per Carolina Olivares Esturillo\, reivindica l’energia jove i inesgotable d’artistes que ompliran de llum i donaran una nova vida al solitari mitjó de Tàpies que presideix la terrassa de la Fundació. \n  \nQuarta sessió: Belén Barenys \nHi havia una vegada una adolescent empollona que escrivia\, dibuixava\, ballava i componia cançons. Ara ja és gran i ensenya les coses que fa\, però en aquell moment només existia l’art per l’art\, la poesia per la poesia\, sense cap pretensió. La creació artística era un acte íntim amb si mateix\, una continuïtat del joc de la infantesa. Són coses immadures\, coses que donen molt cringe\, però potser les més honestes i genuïnes que ha creat mai. És un homenatge al gest artístic que es fa després dels deures de matemàtiques de 2n d’ESO. Tot allò que fa anys que està enterrat en llibretes sortirà a la llum en una performance que tanca un cercle i celebra les primeres vegades que una adolescent es va atrevir a ser quelcom semblant a una artista. Feismo mágico és n experiment sonor en clau autobiogràfica de Belén Barenys a cura de Carolina Olivares Esturillo. \n  \nBelén Barenys (Barcelona\, 1999) s’expressa a través de l’escriptura\, la interpretació\, la dansa\, el cinema\, l’art i les cançons. Mentre porta una carrera d’actriu i de corista de la cantant Rigobert Bandini\, MEMÉ és el seu projecte musical en solitari\, que pretén ser radicalment autoconscient\, original i impredictible. Amb la la ironia per bandera\, aquesta artista vol aprofundir en qüestions com internet\, el sexe o el pas de la infància a la vida adulta des d’una perspectiva personal i honesta. \n  \nComissariat i producció artística: Carolina Olivares Esturillo \nDisseny: Ana Habash i Ignasi Ayats.
Il·lustració: Eduard Sales \nVenda d’entrades a través del web de la Fundació i a la recepció del museu. Aforament limitat. \nEnllaç al cicle complet.
URL:https://museutapies.org/event/seguint-el-sol-belen-barenys/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/05/bb-foto.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240618T173000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240618T190000
DTSTAMP:20260416T114350
CREATED:20240507T115752Z
LAST-MODIFIED:20240617T071545Z
UID:10000736-1718731800-1718737200@museutapies.org
SUMMARY:Incògnita i símbol. Projecte interuniversitari d’art i disseny. Presentació
DESCRIPTION:“Les fonts que es refereixen al símbol específic de la creu\, amb totes les variacions i analogies que comporta\, són molt nombroses. Es podria formar una biblioteca consagrada a aquest símbol reunint llibres que van des dels estudis de cultes antics ⎯del primitiu xamanisme\, de la tradició egípcia\, mesopotàmica\, persa\, etc.⎯ fins als més moderns tractats de simbologia\, passant per tot el repertori del mateix cristianisme o pels vells manuals de màgia i d’alquímia. Les abundants imatges que ens mostra la història de l’art també en són testimonis”. \nAntoni Tàpies\, “Creus\, ics i altres contradiccions”\, L’art i els seus llocs (Madrid: Ediciones Siruela\, 1999). \nA partir d’aquest fragment escrit per Tàpies\, l’alumnat i professorat de diverses universitats\, escoles d’art i altres col·lectius de joves vinculats a la pràctica artística han dissenyat projectes teòrics i pràctics al voltant de la idea de “biblioteca de creus”. \nEl pròxim dimarts 18 de juny del 2024\, algunes de les persones que hi han participat compartiran els processos i resultats dels seus projectes.
URL:https://museutapies.org/event/incognita-i-simbol-projecte-interuniversitari-dart-i-disseny-presentacio/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/05/2-Incognita-i-simbol.-Projecte-interuniversitari-dart-i-disseny-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=UTC:20240625T180000
DTEND;TZID=UTC:20240625T190000
DTSTAMP:20260416T114350
CREATED:20240115T131814Z
LAST-MODIFIED:20240606T150625Z
UID:10000037-1719338400-1719342000@museutapies.org
SUMMARY:Avui és Tàpies: Eugènia Balcells - Pilar Bonet
DESCRIPTION:Entrades\n  \n \nAvui és Tàpies és un cicle de converses intergeneracional i interdisciplinari conduït i moderat per la periodista cultural Rita Roig (Terrassa\, 1997) i organitzat per la Fundació Antoni Tàpies en el marc de l’Any Tàpies. Té la voluntat d’interpretar els textos de l’artista com a punt de partida per parlar sobre problemàtiques actuals com ara l’ecologisme\, l’autodeterminació dels pobles\, la interculturalitat o el compromís polític de l’art. \nEl cicle convidarà a fer presents les paraules i el pensament de l’artista per mitjà de tretze trobades a la Fundació Antoni Tàpies en què participaran persones d’àmbits professionals diversos (cultura\, educació\, ciència\, política\, medi ambient\, salut i ciències humanes) i de diferents generacions. El conjunt permetrà construir un relat polifònic que quedarà recollit en forma de pòdcast gràcies a la col·laboració de Catalunya Ràdio\, amb l’objectiu de recuperar i viure el coneixement generat en un altre format i en un altre context. \n  \nCapítol 7. Cap a una espiritualitat emancipadora \nEn els seus escrits\, Antoni Tàpies parla sovint d’espiritualitat. Davant de la idea que la modernitat acabaria per alliberar-nos de la fe i de les creences religioses\, l’artista defensava que el progrés espiritual havia d’anar de bracet dels avenços científics\, tecnològics i polítics del moment. En aquest progrés\, Tàpies creia que els creadors hi jugarien un paper destacat. Tot recuperant una idea de Paul Klee segons la qual l’artista és “un intermediari\, un transmissor de la naturalesa”\, Tàpies al·legava que als creadors els tocaria ser transmissors d’una espiritualitat que s’adaptés als nous temps. En aquesta conversa\, Eugènia Balcells i Pilar Bonet abordaran el binomi art-espiritualitat\, una relació que ha existit des de l’inici dels temps i que ens ha deixat exemples que demostren com la creació ha estat una via de transmissió dels sabers del més enllà o de coneixement de l’intangible. \n  \nPARTICIPANTS \nEugènia Balcells és una artista pionera de la creació audiovisual catalana. Va iniciar la seva carrera artística als anys setanta entre Nova York i Barcelona en el context de l’art conceptual i la seva pràctica ha situat la llum com a eix central. Els seus vídeos\, films\, instal·lacions lumíniques\, performances i murals s’han exposat en festivals i museus de tot el món. \n  \nPilar Bonet és professora universitària\, crítica d’art i curadora. Investiga sobre el feminisme i les espiritualitats emancipadores\, en especial sobre les aportacions d’autores visionàries europees nascudes abans de 1950\, fet que l’ha portat a iniciar un nou espai crític sobre la creació gràfica\, tèxtil i literària de dones liminars en la història de l’art des d’una perspectiva feminista\, entre elles la catalana Josefa Tolrà (1880-1959) i l’aragonesa Julia Aguilar (1899-1979). És presidenta de l’Associació Josefa Tolrà i directora del grup de recerca Visionary Women Art. \n  \nEnllaç al cicle complet. \nEnllaç als podcasts del programa a Catalunya Ràdio.
URL:https://museutapies.org/event/avui-es-tapies-eugenia-balcells-pilar-bonet/
LOCATION:Museu Tàpies
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/01/Balcells-Bonet-1-800x610-1.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR