BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Museu Tàpies
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;VALUE=DATE:20251203
DTEND;VALUE=DATE:20251205
DTSTAMP:20260508T040646
CREATED:20251118T101113Z
LAST-MODIFIED:20251129T142327Z
UID:10001129-1764720000-1764892799@museutapies.org
SUMMARY:Simposi internacional “Imatges primitives\, somnis moderns: Tàpies i la cultura visual de postguerra”
DESCRIPTION:En el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, el Museu Tàpies organitza un simposi internacional dedicat a aprofundir en l’estudi de la imatge a partir de la seva col·lecció. Aquesta iniciativa s’inscriu dins de la línia estable de recerca del museu i té com a objectiu repensar els relats visuals que conformen el nostre imaginari col·lectiu\, parant especial atenció a la cosmogonia simbòlica i estètica que envolta l’obra d’Antoni Tàpies. \nEl simposi parteix del corpus expositiu de la mostra\, format per obres de Tàpies dels anys quaranta i cinquanta\, anteriors al seu període matèric; peces pertanyents a la col·lecció privada de l’artista provinents de cultures no occidentals o d’altres creadors del seu context\, i materials d’arxiu —tant propis com adquirits específicament per part del museu per preparar l’exposició— relacionats amb l’imaginari popular de l’època. \nA partir d’aquests materials\, el simposi se centra en tres eixos temàtics que es poden resseguir al llarg del recorregut expositiu: el primitivisme\, la psicoanàlisi i la cultura popular. Aquests eixos permeten contextualitzar la producció artística de Tàpies en una Barcelona de postguerra profundament marcada per transformacions socials\, polítiques i culturals\, i connectar-la amb els corrents d’avantguarda internacionals. A la vegada\, aquesta trobada proposa explorar altres aspectes\, com ara la manera com Tàpies s’aproxima a les tradicions vernacles i a les pràctiques ancestrals\, l’impacte del pensament psicoanalític en la seva obra com a eina per abordar inquietuds psicològiques típiques d’una època\, i el diàleg entre l’art acadèmic i els sabers populars com a formes de resistència i d’expressió radical. \nEl simposi destaca per la seva mirada interdisciplinària\, que incorpora la filosofia i la psicoanàlisi per abordar les imatges no només com a formes estètiques\, sinó també com a instruments de pensament i construcció simbòlica. L’objectiu final és oferir una lectura renovada i crítica de l’obra de Tàpies obrint espais de reflexió compartida al voltant de la imatge\, el relat històric i la memòria cultural. \n  \nPrograma del simposi \n  \nDimecres\, 3 de desembre de 2025 \n· 18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies \n· 18.10 h. Conferència «La imaginació material»\, a càrrec d’Emmanuel Alloa \n· 18.50 h. Conferència «Un context visionari. Espiritisme\, clarividència i inconscient»\, a càrrec d’Andrea Graus Ferrer \n· 19.30 h. Pausa \n· 19.40 h. Conferència «Origen i context del primitivisme en Antoni Tàpies»\, a càrrec d’Estela Ocampo \n· 20.20 h. Taula rodona i debat moderat pel Museu Tàpies \n· 21 h. Cloenda \n  \nDijous\, 4 de desembre de 2025 \n· 18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies \n· 18.10 h. Conferència «Imaginació\, imaginari\, imaginal»\, a càrrec de Chiara Boticci (en línia) \n· 18.50 h. Conferència «Club 49\, una finestra oberta al mon»\, a càrrec de Muriel Gómez \n· 19.30 h. Pausa \n· 19.40 h. Conferència «Swing i modernitat. El jazz a la Barcelona de la postguerra»\, a càrrec de Jordi Pujol Baulenas  \n· 20.20 h. Taula rodona i debat moderat pel Museu Tàpies \n· 21 h. Cloenda amb «Ecos del Club 49»\, a càrrec de Carlos Falanga Trío \n  \nPonents \n  \nEmmanuel Alloa. Catedràtic d’Estètica i Filosofia de l’Art a la Universitat de Friburg (Suïssa). Investigador al NCCR eikones\, ha exercit com a professor a la Universitat París 8 i ha estat professor convidat a les universitats de Weimar (Alemanya)\, Morelia (Mèxic)\, Belo Horizonte (Brasil)\, Shanghai (Xina) i Berkeley\, Colúmbia i Yale (Estats Units). \nAlloa ha publicat una dotzena de llibres sobre filosofia contemporània\, fenomenologia i les relacions entre estètica i política. Els seus treballs han estat traduïts a l’anglès\, l’alemany\, el francès\, el castellà\, el portuguès i el xinès. Entre les seves publicacions en castellà destaquen La resistencia de lo sensible (2009)\, ¿Cómo (no) leer las imágenes? (2019)\, La imagen diáfana (2021)\, Pensar la imagen I & II (2020 i 2022) i Repartos de la perspectiva (2024). La seva obra de recerca ha estat guardonada amb diversos premis\, com el Premi Latsis 2016 i el Premi Aby Warburg 2019. \n  \nChiara Bottici. Filòsofa i escriptora italiana\, viu i treballa a Nova York. Ocupa una càtedra de professora de Filosofia al Departament de Filosofia de la New School for Social Research\, on ensenya\, entre d’altres\, el pensament de Hannah Arendt i Ágnes Heller. A més d’impartir classes de filosofia política i d’estètica\, en el mateix centre ha fundat i dirigit el Gender and Sexualities Studies Institute. \nÉs autora\, entre altres obres\, de Filosofía del mito político (Bollati Boringhieri\, 2012)\, The Myth of the Clash of Civilizations (2010\, amb Benoît Challand)\, Imagining Europe: Myth\, Memory and Identity (2013\, amb Benoît Challand)\, Manifest anarcafeminista (Laterza\, 2022)\, Cap submissió. El feminisme com a crítica de l’ordre social (2023)\, Mitologia feminista (Castelvecchi\, 2022) i La política de la imaginació (Castelvecchi\, 2023). La seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües estrangeres. \n  \nCarlos Falanga. Nascut a Buenos Aires (Argentina)\, de molt jove va començar a estudiar caixa i\, més tard\, bateria amb Roberto Cesari Jr. Amb 22 anys va decidir traslladar-se a Barcelona\, on continuà els seus estudis d’harmonia i piano al Taller de Músics\, i de bateria amb el gran Aldo Caviglia. Més tard es va graduar al Conservatori de Barcelona (ESMUC)\, on va estudiar amb Jo Krause i David Xirgu. \nDes de l’any 2002 ha estat en actiu en l’escena musical catalana i ha tingut l’oportunitat de tocar en clubs i festivals d’arreu d’Europa\, Àsia i Amèrica\, amb músics i artistes nacionals com Jorge Rossy\, Marco Mezquida\, Amparo Sanchez\, Carme Canela\, Horacio Fumero\, Bill McHenry\, Fredrik Carlquist\, Guillermo Klein i l’Orquestra Simfònica del Liceu\, entre altres. Ha editat dos discos al seu nom: Gran Coral (Underpool) i Quasar (Fresh Sound New Talent)\, i amb el seu projecte d’electrònica experimental IHHH ha enregistrat diversos treballs i participat en nombrosos festivals\, com Sónar i Keroxen. \n  \nMuriel Gómez. Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa. Actualment és professora agregada i vicedegana d’Aliances\, Comunitat i Cultura dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Membre del grup de recerca SEC-History (Societat\, Estat i Cultura)\, la seva activitat investigadora se centra en l’anàlisi dels processos de ruptura i continuïtat en la modernitat artística catalana entre la preguerra i la postguerra. Els seus àmbits d’estudi principals són els vincles entre ADLAN i Club 49\, i les figures de Joan Miró i l’escultor Eudald Serra.  \n  \nAndrea Graus Ferrer. Investigadora Ramón y Cajal a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats del CSIC. Doctora en Història de la Ciència (UAB)\, va treballar al Centre Alexandre Koyré del CNRS de París i a la Universitat d’Anvers (Bèlgica) durant sis anys. És autora de Ciència i espiritisme a Espanya (1880-1930) (Comares\, 2019) i ha publicat treballs sobre la història de les investigacions psíquiques amb mèdiums\, la hipnosi i els fenòmens místics dels segles xix i començaments del xx. La seva línia actual de recerca se centra en la història dels nens prodigi i el talent infantil a l’Europa contemporània\, tema del seu proper llibre. Va comissariar l’exposició Nens prodigi. Fama\, ciència i política (Biblioteca de Catalunya\, 2024). \n  \nEstela Ocampo. Professora titular a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona des de 1987 fins a la seva jubilació\, el setembre de 2021. Secretària acadèmica de l’Institut de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra (2000-2008). Directora de l’Institut Universitari de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra (2008-2014). Actualment\, és directora i investigadora principal del C.I.A.P.\, Centre d’Investigació en Art Primitiu i Primitivisme (Universitat Pompeu Fabra). Ha portat a terme projectes de recerca subvencionats pel Ministeri d’Educació i Ciència d’Espanya sobre art primitiu entre 1997 i 2003 i sobre primitivisme i art modern entre 2007 i 2016. \nHa publicat nombrosos articles en revistes espanyoles i internacionals. Els seus darrers llibres publicats són El Fetitxe en el Museu (Madrid\, 2011)\, Primitivisme a Europa i Amèrica (Barcelona\, 2017) i Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat (Barcelona\, 2022)\, entre d’altres. Ha impartit nombroses conferències i seminaris nacionals i internacionals. Ha estat comissària de diverses exposicions\, l’última de les quals és Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat (Museu Etnològic i de les Cultures del Món\, desembre de 2021 – juny de 2022). \n  \nJordi Pujol Baulenas. Nascut a Barcelona l’any 1953\, el 1983 va fundar el segell discogràfic Fresh Sound Records\, dedicat al jazz\, després d’haver treballat com a dibuixant tèxtil a Lió i a Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha recuperat gravacions històriques com el concert de Louis Armstrong al Windsor (1955)\, i amb el segell Fresh Sound New Talent ha enregistrat els primers discos d’artistes com Brad Mehldau\, Robert Glasper\, Ambrose Akinmusire o Kurt Rosenwinkel\, així com nombrosos músics locals. Guardonat per l’Académie du Jazz i l’Académie Charles Cros\, ha aparegut en articles i entrevistes de mitjans com Down Beat\, Jazz Magazine\, The New York Times i Los Angeles Times. És autor del llibre Jazz a Barcelona 1920-1965\, Premi Ciutat de Barcelona 2006. La seva tasca ha estat clau per situar Barcelona en el panorama internacional del jazz. \n  \n[Imagen: Antoni Tàpies\, Gossos\, 1948. Col·lecció particular\, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025]
URL:https://museutapies.org/event/simposi-internacional-antoni-tapies-la-imaginacio-del-mon/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Gossos-Antoni-Tapies.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251205T173000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251205T183000
DTSTAMP:20260508T040646
CREATED:20251103T123727Z
LAST-MODIFIED:20251201T103350Z
UID:10001117-1764955800-1764959400@museutapies.org
SUMMARY:Mediacions artístiques a l’exposició d'André du Colombier\, amb Estel Boada
DESCRIPTION:Experiència de mediació a l’exposició André du Colombier. Un punt de vista líric\, a càrrec de l’artista Estel Boada\, adreçada als públics que visitin el museu els divendres a la tarda.  \nQuina relació creus que hi ha entre una granota de ceràmica\, una col·lecció de gomes d’esborrar\, plats de festa de diferents colors i bosses de la compra? Aquests són alguns dels objectes sense importància als quals Du Colombier donava un espai i un marc poètic. Què triaries de la teva bossa o de les teves butxaques si haguessis de fer un regal improvisat? No et preocupis: si no portes res\, sempre queda per oferir un joc de paraules! En aquesta immersió en el món de Du Colombier revelarem nous missatges ocults darrere els pongos seleccionats per a l’exposició al Museu Tàpies\, jugarem a crear nous jocs de paraules i escoltarem música des dels marges fent un homenatge a l’univers outsider de Du Colombier. \n  \nEstel Boada (Barcelona\, 1991)\, cantant i artista multidisciplinària\, es defineix com una joglaressa contextual. Amb formació en Belles Arts\, explora l’espai\, la col·lectivitat i la veu a través de la performance. El seu treball\, marcat per l’humor i l’absurd amb tocs de fantasia\, reflexiona de manera burlesca sobre la seva vida com a “diva frustrada”. Interessada en l’educació experimental\, l’art contextual\, el so\, la música i el dibuix\, utilitza l’acció i l’humor com a eines de crítica. Ha participat en nombroses intervencions d’art interdisciplinari i comissariat cicles d’art contemporani autogestionats. També és compositora i vocalista de diferents projectes musicals.
URL:https://museutapies.org/event/mediacions-artistiques-a-lexposicio-andre-du-colombier-un-punt-de-vista-liric-amb-estel-boada/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Du-Colombir-Boada.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251210T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251210T193000
DTSTAMP:20260508T040646
CREATED:20251013T163536Z
LAST-MODIFIED:20251205T120802Z
UID:10001101-1765389600-1765395000@museutapies.org
SUMMARY:Lliurament de premis del segon concurs Teresa Barba d’escriptura crítica
DESCRIPTION:Lliurament de premis als guanyadors de la segona edició del concurs “Teresa Barba” d’escriptura crítica. El primer premi de cada categoria rebrà un val de 300€ intercanviable per llibres. Tots els premiats rebran també la publicació que recull els textos presentats al concurs.  \nL’esdeveniment consistirà en la lectura pública dels textos guanyadors. La presentació de l’acte anirà a càrrec de la periodista Carolina Rosich. \n  \nPREMIATS \n  \nCategoria de cicle superior d’educació primària: \n-Primer premi a Jana Castillejo Feixas (11 anys) de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text “Inferioritat de religió” al voltant de l’obra Mirada i mà (2003) d’Antoni Tàpies. \n-Segon premi a Laura Vila Esmatjes (11 anys) de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text “Fils i argolla” de l’obra homònima d’Antoni Tàpies de l’any 1946. \n-Tercer premi a l’alumnat de 5è i 6è d’educació primària (11 – 13 anys) de l’Escola Samuntada de Sabadell\, amb el text “Ressonàncies Tapianes” al voltant de l’obra Gran campana (1994) d’Antoni Tàpies. \n  \nCategoria d’ESO: \n-Primer premi a Heura Zarco Sacasas (16 anys) de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona amb el text “Allò que la pell no amaga” al voltant de l’obra Matèria en forma de peu (1965) de l’artista Antoni Tàpies. \n-Segon premi a Berta Serrahima (15 anys) de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona amb el text “El racó de la cadira” al voltant de l’obra Cadira i roba (1970) d’Antoni Tàpies. \n-Tercer premi a Hayk Sargsyan (12 anys) de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona amb el text “Reflexió” al voltant de l’obra Pintura blava amb arc de cercle (1959) d’Antoni Tàpies. \n  \nCategoria de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà: \n-Primer premi a David Curiel Gomez (17 anys) del Col·legi Badalonès de Badelona amb el text “Porta” al voltant de Porta metàl·lica i violí (1956) d’Antoni Tàpies. \n-Segon premi a Inés Martin Macías (17 anys) del Col·legi Badalonès de Badelona amb el text “Des d’una altra perspectiva” al voltant de l’obra Taula capgirada (1970) d’Antoni Tàpies. \n-Tercer premi a Adriana Cortés Duran (17 anys) del Col·legi Badalonès de Badelona amb el text “Tríptic” al voltant de l’obra homònima d’Antoni Tàpies de l’any 1948. \n  \nCategoria de graus universitaris i cicles formatius de grau superior: \n-Primer premi Marian Manzano Moreno (21 anys) d’EAD Sant Cugat (Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat) amb el text “Taula capgirada (1970)” al voltant de l’obra homònima d’Antoni Tàpies de l’any 1970. \n-Segon premi a Ainara Borrego Gavilán (19 anys) d’EAD Sant Cugat (Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat) amb el text “Petjades d’estrassa” al voltant de l’obra Petjada i signatures (1981) d’Antoni Tàpies. \n  \nIl·lustració: Pablo Helguera
URL:https://museutapies.org/event/entrega-de-premis-del-segon-concurs-teresa-barba-descriptura-critica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/10/puede-que-no-lo-consideres-arte-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251213T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251213T143000
DTSTAMP:20260508T040646
CREATED:20251127T165849Z
LAST-MODIFIED:20251202T115755Z
UID:10001139-1765630800-1765636200@museutapies.org
SUMMARY:Mami Sugar. Cerca núm. 3. Reescriptura
DESCRIPTION:Un mitjó: un objecte quotidià\, mínim\, gairebé insignificant. Quan me’l miro faig una associació immediata: \nmitjó → peu → sabata \nI aquest recorregut em fa pensar en centenars\, milers de persones que caminen: \n\nque travessen deserts\, costes\, ciutats i fronteres;\nque arriben a Europa o intenten arribar a Catalunya;\nque desapareixen de la nostra vista tan bon punt trepitgen la ciutat;\nque no poden accedir als museus\, però sostenen la vida quotidiana.\n\nPenso en qui habita als marges\, en els cossos no normatius que no encaixen en la narrativa oficial. Penso en qui\, fins i tot sense papers\, construeix i sosté l’economia catalana: \n\nles persones als camps de Lleida\,\nles que treballen el reciclatge amb els mateixos materials amb què Tàpies creava obres.\n\nAquestes presències invisibles són aquí; els seus avantpassats van patir el fuet que va ajudar a aixecar aquest país amb matèries primeres como el cacau\, el cafè\, el sucre\, la fusta. \nI si penso en Tàpies\, penso inevitablement en Catalunya. I si penso en Catalunya\, veig la senyera. Com es construiria avui una bandera catalana? \nQuin és el seu or? De qui és la sang? \nPerò jo sí que soc catalana. Aquesta bandera també és meva. Hem d’apropiar-nos dels símbols\, transformar-los\, jugar-hi\, crear noves narratives. \nVe a ser una altra història fundacional per a la bandera catalana del segle xxi\, feta amb els mitjons de persones afrodescendents que caminen sobre una sang fictícia. \nPer això proposo una altra senyera: una bandera creada des dels marges\, des dels cossos que no s’esperen al carrer però que sí que s’exposen al museu com a signe de diversitat i d’integració. \nEn aquesta altra bandera\, el groc és l’or d’Abya Yala: la riquesa extreta d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina\, transformada avui en coltan\, cacau\, petroli o empreses extractivistes que sostenen el benestar europeu. El vermell és la sang del tràfic transatlàntic: un traç que continua viu en les morts del Mediterrani\, a les fronteres on encara sagnen els cossos negres. \nPerquè la presència negra a Catalunya no comença amb la migració recent: és antiga\, és en la terra i en el temps. \nGairebé totes les regions d’Àfrica tenen una figura que connecta el món dels vius i el dels morts. Una presència que es vesteix amb una roba feta de fulles seques\, de fibres\, de teles\, de materials que respiren memòria. És una màscara que entreté els infants\, que balla\, que provoca\, però que també guia\, acompanya i ajuda a transcendir. Una figura que no només apareix: intercedeix. Que no només balla: obre portals. Que no només juga: protegeix. \nVull agafar aquesta figura ancestral i crear-ne una de pròpia; un ésser vestit amb mitjons\, amb els mitjons de les persones migrades a Catalunya\, i també amb els mitjons que es fan servir per dibuixar aquesta nova bandera. \nEls mitjons es perden dins la rentadora\, sí; però també són el millor lloc per guardar secrets\, per protegir petits tresors\, per abrigar-nos del fred del món. Per això demano a la comunitat migrant mitjons desaparellats per crear un vestit que dialogui cara a cara amb el gran mitjó de Tàpies; un vestit que activi una dansa dels marginats\, un moviment que aplegui temps i territoris\, que em connecti amb els milers de persones que caminen\, que fan la travessa per arribar a Europa\, a Espanya\, a Catalunya. Perquè quan no quedin sabates\, quan tot s’hagi perdut o deixat enrere\, continuarem caminant amb mitjons. \nEl meu cos —negre\, de dona\, de gairebé cinquanta anys\, gras\, queer\, excessiu— no és el cos esperat. Però és aquest el cos que avui construeix aquesta nova senyera. El que reclama un lloc en el relat. El que diu: Catalunya també s’escriu des de nosaltres. El que afirma: som aquí\, hi hem estat sempre\, i som part fonamental del que aquest territori és i pot arribar a ser. \nSilvia Albert Sopale \n  \nSilvia Albert Sopale és actriu per vocació\, directora per obligació\, dramaturga per responsabilitat social i activista per amor a la negritud. Nascuda a Sant Sebastià\, és filla d’una mare bubi de Guinea Equatorial i d’un pare igbo de Nigèria. Actualment viu a Barcelona. \nÉs fundadora de Periferia Cimarronas\, el primer teatre negre a Espanya; ha impartit la càtedra de primavera de 2025 al King Juan Carlos I of Spain Center de la Universitat de Nova York; és membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya; fundadora d’Hibiscus\, l’Associació d’Afroespanyols i Afrodescendents\, i directora del Festival Black Barcelona. També és cofundadora de Tinta Negra\, col·lectiu que impulsa la diversitat racial en les arts escèniques\, i membre de t.i.c.t.a.c. (Taller d’Intervencions Crítiques Transfeministes Antirracistes Combatives). \nÉs cocreadora de No es país para negras (2014)\, Blackface y otras vergüenzas (2019)\, Parad de pararme (2021)\, La Moreneta (2021)\, Cuentos desde la Periferia (2023)\, Mahmud y no solo Mahmud (2023) i Lotö\, un ritual de emancipación corporal (2024). \nEl seu treball és objecte d’estudi a universitats espanyoles i nord-americanes\, i ha presentat les seves peces a Nova York\, Chicago\, Colòmbia i diversos països europeus. \n  \nLa programació i el comissariat de la segona edició del cicle Seguint el sol ha anat a càrrec de Gabriel Virgilio Luciani.
URL:https://museutapies.org/event/mami-sugar-cerca-num-3-reescriptura/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Mami-Sugar.-1-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251216T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251216T190000
DTSTAMP:20260508T040646
CREATED:20251209T100544Z
LAST-MODIFIED:20251210T095041Z
UID:10001141-1765908000-1765911600@museutapies.org
SUMMARY:Màgia inconfessable
DESCRIPTION:La tercera activació del cicle Una escotilla en el buit\, concebuda per l’escriptor Marc Caellas en el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món\, comptarà amb la participació d’Esteban Feune de Colombi i de Félix Denuit. \nEn aquesta ocasió\, Caellas instal·larà una sèrie d’oracles al servei dels espectadors\, que seran convidats a participar en una breu sessió personalitzada. Lluny de qualsevol artifici predictiu\, aquests oracles funcionen com a dispositius poètics i sensibles\, eines que ens ajuden a desvelar allò que roman ocult —en la nostra percepció\, en l’experiència estètica o en el gest de mirar. L’activitat proposa un exercici d’obertura: permetre que la intuïció\, la saviesa ancestral i les energies latents trobin un espai on manifestar-se. \nAquest joc d’interpretacions\, que combina performativitat\, presència i imaginació\, dialoga directament amb el pensament de Tàpies. Com els mags\, l’artista era plenament conscient que gairebé tot és un truc\, però també sabia que la màgia autèntica no rau en l’engany\, sinó en allò que s’activa entre qui crea i qui observa. Per a Tàpies\, el que importava no era tant el resultat final com el procés\, el misteri compartit i la relació afectiva que s’estableix a través dels objectes i dels gestos. \n«Màgia inconfessable» ens convida\, així\, a explorar aquest territori entre el visible i l’invisible\, entre l’art i el ritual\, i a experimentar l’obra i el pensament de Tàpies des d’una proximitat íntima i inesperada. \n  \n[Imatge: detall d’una de les vitrines de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món.]
URL:https://museutapies.org/event/magia-inconfessable/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/12/magia-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251218T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251218T193000
DTSTAMP:20260508T040646
CREATED:20251126T170649Z
LAST-MODIFIED:20251216T174840Z
UID:10001136-1766084400-1766086200@museutapies.org
SUMMARY:Mónica Valenciano. En un bri de pols…
DESCRIPTION:  \n    Es tracta d’una posada en joc succeint \, \na partir d’una constel·lació-laberint de 16 imatges que es revelaran in situ. \n  \n    En el moviment de les imatges es barregen múltiples cossos\, temps i textures\, \n     descobrint relacions inesperades que sembren l’espai d’una crida. \n  \n     Hi acudeixen parpellejos d’una presència comú i un cant…  \n Des d’aquell bri de pols\, l’acollida possible d’una bufada  \n   sotraga i dansa. \n  \nA través d’aquest procés d’impregnació commoguda per l’imaginari de Tàpies\,  \n escolto el planter de la seva ressonància. \n  \n    Desplegar la veu del cos amagat en el cos que balla \n   a la recerca d’aquella polifonia que\, més que explicar… \nimplica maneres d’habitar el que ocorre dins-darrera-sota-entre-amb el que hi ha. \n  Mossega\, la memòria?  \n  Els punts són de la cicatriu? \n   I l’aire\, que el veus? \n  \n  – Deixar veure aquella crida en què alguna cosa es presenta.  \n  – Generar la potencialitat d’allò que s’esdevé com a manera de sorgiment. \n  \n       –  … .  . .   ..    . \n  \n                     «L’esdeveniment s’amaga plegat en el trànsit entre un gest i un altre;  \n                així tot instant és potencialment una porta que s’obre.» (Pascal Quignard) \n  \n * Donar cos a les imatges. Conviden: \n  \n    Restes d’una rialla als núvols ーatentament bufa el que veusー ballar el batec d’un buit ーel que arrossega aquell cop\, ho veus?ー circuits d’una aroma a dins ーconvertir-te en allò que veusー un desmai de la lluna en el teu rostre. \n  \n TR_ES PASSATGES PER A UNA CORPOGRAFIA POSSIBLE: \n  \n                      A l’indret dels passos perduts \n                         la porta crida\, fereix i es diverteix  \n                         traspuntant en la distracció deixa veure- \n                           l’invisible al bell mig de l’aguait\, \n                              juga una bufada de cendres al vol  \n                             entre els pans i els peixos es belluga l’espant\, \n                                el moment nòmada canta  \n                                  embriac ensopega amb un nen  \n                                   on trenquen les lletres  \n                                     em reuneix la cançó\, diu  \n                                       precipici que callo. \n  \n                                       Aquí la tremolor de la pedra  \n                                       lentament cau desplegant  \n                                      temps reversible  \n                                    d’un món desmaiat damunt l’ala\, \n                                    aquí bufen ossos amagats  \n                                  amanyagant l’instant arriba  \n                                  a veure un estupor ballar  \n                                a cicatrius el vent i \n                              mar endins la distància a crits per tocar. \n                             Aquí era qualsevol lloc. \n  \n                                                                                                                                                                                                                                  9 portes i el pressentiment  \n                                                                                                                                                                                                                              entre els dits un espetec \n                                                                                                                                                                                                                          és la banda sonora\, \n                                                                                                                                                                                                                            en el fons soc el gos  \n                                                                                                                                                                                                                            que ensuma entre les fulles caigudes \n                                                                                                                                                                                                                                aquell buit encara sense nom  \n                                                                                                   \n                                                                                                                                                                                                                                                          entrada lliure
URL:https://museutapies.org/event/monica-valenciano-en-una-gota-de-pols/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/181117_022-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251220T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251220T130000
DTSTAMP:20260508T040646
CREATED:20251125T172354Z
LAST-MODIFIED:20260206T114924Z
UID:10001133-1766228400-1766235600@museutapies.org
SUMMARY:Pensar «després»». I can’t breathe
DESCRIPTION:En el marc del cicle «Crítica eufòrica»\, organitzat pel Grup Obert d’Art Polític (GOAP) juntament amb el Museu Tàpies\, hem proposat a Franco Berardi\, Bifo\, que parli sobre la noció de «després»\, que en aquests darrers anys sembla que ens travessa: pandèmies\, polaritzacions\, guerres i genocidis\, a més d’una tecnologia desbocada\, han anat refermant la sensació que el món i les seves institucions han entrat en una altra època. \nCom la poesia després d’Auschwitz segons Adorno\, com la Història després de la fi de la Història segons Fukuyama\, ens trobem en un moment desafectiu en què necessitem aprendre a pensar des d’altres referents: vivim en un posthumanisme després de l’escissió entre natura i cultura\, i amb una tecnologia que ens està automatitzant en benefici d’una elit tecnofeixista. El darrer llibre de Berardi\, Pensar después de Gaza\, confirma aquesta mateixa situació desafectiva i desorientada. No sabem on són aquest espai i aquest temps del després\, ni en quin cos o en quina política es pot materialitzar una sortida humanitzada. I can’t breathe\, diem\, com a víctimes d’una violenta repressió: respirem i compartim intuïcions polítiques. \nPresentació a càrrec de Xavier Bassas i Laura Llevadot\, membres del GOAP. \nL’acte clourà amb una lectura poètica a càrrec de Mireia Calafell. \n  \nFranco Berardi\, conegut com a “Bifo” des de la seva joventut\, és un referent del pensament d’esquerres en les darreres dècades. Al maig de 1968 va participar en la revolta estudiantil de la Universitat de Bolonya. També es va incorporar al grup extraparlamentari Potere Operaio juntament amb figures com Toni Negri. Durant aquells anys d’agitació\, va fundar la revista A/traverse i va participar en l’emissora de ràdio pirata Alice. En les seves obres\, Berardi abandona el marxisme més ortodox i recorre a les doctrines i els conceptes de la psicoanàlisi per articular la seva crítica a la societat capitalista postindustrial. Els seus darrers llibres estan travessats per la idea del futur\, del després\, de la nostra (in)capacitat afectiva per sortir d’una època automatitzada i depressiva. \nEntre els seus nombrosos títols destaquen Pensar después de Gaza. Ensayo sobre la ferocidad y la extinción de lo humano (Tinta Limón\, 2025) i Respirare. Caos y poesía (Prometeo Libros\, 2020). \n  \n \n 
URL:https://museutapies.org/event/pensar-despres-i-cant-breathe/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/11/Franco-Bifo.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251228T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251228T120000
DTSTAMP:20260508T040646
CREATED:20250414T140730Z
LAST-MODIFIED:20260107T125142Z
UID:10000978-1766919600-1766923200@museutapies.org
SUMMARY:Transformacions. Activitat per a famílies
DESCRIPTION:  \nVisita dinamitzada per a famílies a les exposicions Antoni Tàpies. La imaginació del món i André du Colombier. Un punt de vista líric.  \nCom es transforma un ou per arribar a esdevenir papallona a la natura? I en l’art? Les coses també es poden transformar? L’Antoni Tàpies i l’André du Colombier compartien el seu interès pels objectes i la màgia de la transformació. Voleu saber com ho feien? \nDurant l’activitat\, descobrirem com les obres de tots dos són plenes de referències als objectes i el què ens expliquen. Això sí! Haurem d’obrir bé els ulls per deixar-nos endur per la seva màgia. \n  \n[Imatge: Antoni Tàpies. Dona-arbre (1944). Col·lecció particular\, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP\, 2025] 
URL:https://museutapies.org/event/transformacions-activitat-per-a-families/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2025/04/T-4648-scaled.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR