BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Museu Tàpies - ECPv6.6.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://museutapies.org
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Museu Tàpies
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260604T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260604T184000
DTSTAMP:20260809T050005
CREATED:20260521T131950Z
LAST-MODIFIED:20260530T124625Z
UID:10001283-1780596000-1780598400@museutapies.org
SUMMARY:Vibe. El pes de la sorra
DESCRIPTION:  \nVibe. El pes de la sorra és una performance que s’inspira en una cosmogonia de l’Àfrica negra\, i on objectes\, gestos i paraula formen part d’un mateix sistema de relacions. En aquest espai\, funcionalitat i simbolisme conviuen sense jerarquies: el quotidià pot esdevenir ritual\, i el gest més simple pot obrir una dimensió profunda i ancestral. \nLa peça pren la forma d’un acte de divinació situat en un context urbà contemporani. En lloc de la percussió\, utilitzem sorra i dispositius electrònics que generen freqüències capaces de posar-la en moviment. Sobre aquesta superfície viva dibuixem\, evoquem i deixem aparèixer formes efímeres\, com si la matèria mateixa intentés parlar. \nLa sorra és vibració\, energia latent\, moviment. \nEl tamboret és pes\, centre i estabilitat. \nAl centre de l’acció hi ha el nkoh\, un tamboret de l’ètnia bamileke. M’hi assec cobert per una tela ampla que transforma el cos en una figura gairebé piramidal. El tamboret esdevé alhora seient\, tambor\, tron i memòria: la cadira amagada\, el tron de l’avi\, la cadira davant la porta que espera sense esperar ningú\, la presència des de la qual el cos ressona. \nDues càmeres filmen les taules de dibuix i projecten les imatges sobre el mur. Les mans treballant la sorra es converteixen\, així\, en una forma de divinació digital: rastres inestables\, gestos incerts\, aparicions i desaparicions contínues. \nLa performance explora\, també\, altres formes de sostenir i transportar el cos. Portar algú a l’esquena com un infant\, improvisar seients amb sacs o estructures precàries\, traslladar un ancià entre dos pals d’un poble a un altre. Aquí\, la cadira apareix no només com un objecte funcional\, sinó com una extensió del cos\, una eina de supervivència\, de cura i de transmissió. \nUna cadira visible. \nUna altra d’invisible. \nLa cadira de vida. \n  \nXumo Nunjo. Artista independent\, músic i productor camerunès establert a Barcelona. El seus avis el van iniciar en les arts escèniques tradicionals bamileke\, fet que ha marcat profundament la seva sensibilitat artística i el seu recorregut creatiu. Els seus interessos abracen l’arquitectura\, la història de l’art\, l’antropologia\, el teatre i les arts visuals\, disciplines que nodreixen una obra transversal i original. Al llarg de la seva trajectòria\, ha participat en la creació i producció d’espectacles\, discos\, performances\, projectes de street art i diverses campanyes publicitàries. També ha actuat en diferents escenaris d’Europa\, els Estats Units\, l’Àsia i l’Àfrica\, presentant treballs originals que reflecteixen la riquesa del seu univers artístic. \n  \nAngel Ihosvanny. Artista multidisciplinari que viu i treballa entre Barcelona i Luanda. La seva pràctica\, que abasta pintura\, instal·lació\, vídeo i música\, aborda l’urbanisme contemporani\, el consumisme i la transformació de l’entorn\, i ha estat presentada en contextos internacionals com la Triennal de Luanda i la Biennal de Venècia. \n  \nEl cicle “Les cadires de Tàpies” 2026\, Invocar l’escletxa\, és comissariat per Judith Barnés.
URL:https://museutapies.org/event/vibe-el-pes-de-la-sorra/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/img-cadires-juny26.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260609T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260609T190000
DTSTAMP:20260809T050005
CREATED:20260519T095115Z
LAST-MODIFIED:20260608T121524Z
UID:10001280-1781024400-1781031600@museutapies.org
SUMMARY:Punt de trobada
DESCRIPTION:  \n  \nEn el marc de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur\, es proposa una activació pública del procés d’investigació que Mauricio Sierra ha desenvolupat a partir de converses mantingudes amb persones de perfils diferents que treballen en el museu o el visiten. \nAquesta obertura del procés és una invitació a situar el cos dins de l’espai expositiu i a experimentar diverses maneres de percebre. El format combina eines de mediació artística i performance\, i estarà obert a la participació de qualsevol persona que visiti el museu durant l’horari de l’obertura. \nLa proposta parteix de la idea que la trobada genera moviment\, desperta murmuris\, activa altres ritmes i possibilita pauses\, relleus i descansos necessaris. En aquest sentit\, Sierra planteja treballar a partir dels gestos col·lectius que els cossos produeixen dins dels espais museístics\, entenent el museu com un lloc de relació i de conversa. A través d’aquests exercicis d’aproximació\, la investigació indaga en l’aparició de gestos subtils i en les formes de presència compartida\, assajant el museu com un punt de trobada travessat per relacions quotidianes\, on coincideixen múltiples actors i on es poden generar espais d’escolta i d’intercanvi. Així\, la proposta continua\, una línia de treball centrada a experimentar maneres d’estar juntes i d’habitar col·lectivament els espais. \n  \nMauricio Sierra és investigador\, performer\, codramaturg\, codirector\, ajudant de direcció i mediador. La seva pràctica aborda el cos col·lectiu com a suport i objecte d’estudi constant\, així com a possibilitat de desestabilització i fonament de recerca. Ha col·laborat en projectes de teatre\, dansa\, performance\, cinema i museografia a Colòmbia\, Espanya i Anglaterra. Desenvolupa processos amb col·lectius professionals i acadèmics de les arts escèniques en què\, a través de llenguatges contemporanis i amb especial atenció als espais no convencionals\, investiga les possibilitats de disseny\, recepció i participació en les experiències artístiques. \n  \nQuatre persones observen l’obra Marró i ocre (1959)\, d’Antoni Tàpies\, a la Sala Gaspar\, 1960. Arxiu personal d’Antoni Tàpies.
URL:https://museutapies.org/event/punt-de-trobada/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/Imagen-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260610T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260610T190000
DTSTAMP:20260809T050005
CREATED:20260521T134258Z
LAST-MODIFIED:20260610T153857Z
UID:10001285-1781114400-1781118000@museutapies.org
SUMMARY:Mur Mur i Zo
DESCRIPTION:  \nMur mur i zo* és una exploració cinètica i poètica de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur del Museu Tàpies. Es tracta d’una investigació col·laborativa sobre el moviment i l’estasi entre dues artistes provinents de disciplines diferents —la dansa (Georgia Vardarou) i les arts visuals i la poesia (Nathalie Karagiannis)— i amb tres punts de partida: la repetició del motiu del mur en l’obra de Tàpies i les seves implicacions\, la relació entre cos i memòria (la memòria com a arxiu mort o com a vitalitat creativa) i la interacció entre totes dues. \nAquesta investigació\, que es presentarà al Museu Tàpies\, és el resultat de la primera edició de la residència d’investigació Cos d’arxiu\, un projecte conjunt del Museu Tàpies i Graner – Centre de creació de dansa i arts vives. \n  \n* El títol de la proposta és la transliteració en caràcters llatins d’un verb grec que significa ‘murmurar’. En aquesta forma\, conté la doble reiteració de la paraula mur en català\, però també el verb visc en grec. \nGeorgia Vardarou es va graduar a la National School of Dance (Κ.Σ.Ο.Τ.) de Grècia i posteriorment a P.A.R.T.S.\, a Bèlgica. Com a ballarina professional ha treballat amb Salva Sanchis\, Marc Vanrunxt i Anne Teresa De Keersmaeker / Rosas\, entre d’altres. Com a coreògrafa\, s’interessa pel moviment personal\, el contingut que aquest comporta i la intersubjectivitat entre observador/a i ballarí/ina en la percepció de la dansa. Les seves últimes peces s’han presentat a STUK (Lovaina)\, Mercat de les Flors (Barcelona)\, KC NONA (Anvers)\, Corso-Berchem (Bèlgica)\, Spider Festival (Eslovènia) i December Dance (Bruges). Vardarou és membre del professorat del Centre Superior d’Art Dramàtic Eòlia. El seu treball és produït per kunst/werk. \nNathalie Karagiannis treballa entre l’escriptura\, el dibuix i la instal·lació. És llicenciada en Dret Públic (Paris I) i Ciències Polítiques (Sciences Po Paris)\, i doctora en Teoria Social i Política per l’EUI de Florència. Les seves exposicions més recents són Three Breaths of Fresh Air (Museu d’Islahane\, 2025)\, Vent (La Pahissa del Marquet\, 2025) i Dago (Museu Hadjimihali\, 2025). Ha comissariat Art i crisi al CCCB (2013)\, el Festival SUD de Poesia al Reial Cercle Artístic de Barcelona (2015)\, Der Blinde Fleck al Warburg Haus (2019) i Elogio del riesgo i Vallas a La Fusteria (2023). Ha publicat set llibres\, n’ha editat tres i ha escrit articles sobre democràcia\, deute\, solidaritat i altres qüestions vinculades a la teoria social i política.
URL:https://museutapies.org/event/mur-mur-i-zo/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/cos-arxiu-2026.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260611T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260611T210000
DTSTAMP:20260809T050005
CREATED:20260508T121005Z
LAST-MODIFIED:20260608T081247Z
UID:10001271-1781204400-1781211600@museutapies.org
SUMMARY:Àngel Jové. Mossegar la imatge. Cicle de cinema
DESCRIPTION:  \nEl Museu Tàpies presenta\, en col·laboració amb l’Espai Texas\, el cicle de cinema Àngel Jové. Mossegar la imatge\, una proposta que\, en tres sessions cronològiques\, recorre la dimensió cinematogràfica d’un dels artistes més singulars de l’escena catalana contemporània per experimental\, interdisciplinari i radical. \nParal·lelament a la seva trajectòria artística\, Jové va desenvolupar una activitat cinematogràfica d’un fort caràcter experimental.  After (1968)\, que formava part d’una performance\, fins a la creació de Primera muerte (1969) amb el grup conceptual El Maduixer —considerada la primera peça de videoart de l’estat espanyol—\, la seva obra audiovisual esdevé un espai de recerca radical sobre la imatge. Aquesta línia culmina en projectes posteriors com Lo pedrís\, viatge per les terres de Ponent (1989)\, realitzat amb Benet Rossell i Carles Hac Mor. \nA partir de finals dels anys setanta\, Jové esdevé també una presència recurrent en el cinema de Bigas Luna\, convertint-se en un actor de culte en films com Bilbao (1978)\, Caniche (1979) o Angustia (1987)\, així com en altres produccions del cinema català i espanyol dels anys vuitanta i noranta. La seva trajectòria artística ha estat igualment objecte d’atenció cinematogràfica\, com demostren els documentals que Gonzalo Herralde li ha dedicat al llarg de diverses dècades. \nAixí doncs\, el cicle Àngel Jové. Mossegar la imatge proposa una aproximació a aquesta dimensió audiovisual a través de tres sessions que combinen projeccions i intervencions contextuals per part de persones expertes\, amb l’objectiu de situar la figura d’Àngel Jové\, de forma polièdrica\, en aquesta forma de registre. \n  \nPrograma \n  \nSessió 3 — El cinema experimental: pràctiques conceptuals copsades a Primera muerte \nProjecció de Primera muerte (1969) i Eco de Primera muerte (2017) \nLa darrera sessió s’obrirà amb una presentació de Daniel Pérez Pàmies\, professor d’Història del Cinema (UdG) i membre del grup d’investigació GROC\, i es clourà amb una intervenció a càrrec d’Imma Prieto\, directora del Museu Tàpies\, que posarà de relleu el paper de Jové en els inicis del videoart. \nData: dijous 11 de juny\, 19 h \n  \nSessions realitzades: \nSessió 1 — El cinema de la transgressió: Àngel Jové i Bigas Luna com a paradigma dels anys 70 \nProjecció de Bilbao (1978)\, de Bigas Luna \nL’inici del cicle comptarà amb una introducció de Jordi Balló\, que abordarà el trencament estètic i temàtic que va suposar aquesta obra. \nData: dimecres 20 de maig\, 19 h \nSessió 2 — La mirada de Gonzalo Herralde: els documentals sobre l’obra i el pensament d’Àngel Jové \nProjecció de Capiscar la fior de la mà morta (1991) i Altra volta mossego un tros de pa. Cristòfol-Pavese (2007). \nUn diàleg entre Gonzalo Herralde i Maria Josep Balsach\, curadora de l’exposició Àngel Jové. De intactu al Museu Tàpies. \nData: dimecres 3 de juny\, 19 h \n  \nImatge: Angel Jové. Eco de primera muerte\,  2017 \n 
URL:https://museutapies.org/event/angel-jove-mossegar-la-imatge-cicle-de-cinema/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/Angel-Jove_Ecos-de-primera-muerte-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260616T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260616T193000
DTSTAMP:20260809T050005
CREATED:20260608T092834Z
LAST-MODIFIED:20260623T074135Z
UID:10001294-1781632800-1781638200@museutapies.org
SUMMARY:Lliurament de premis als guanyadors de la tercera edició del concurs Teresa Barba d’escriptura crítica
DESCRIPTION:Lliurament de premis als guanyadors de la tercera edició del concurs “Teresa Barba” d’escriptura crítica. El primer premi de cada categoria rebrà un val de 300€ intercanviable per llibres. Tots els premiats rebran també la publicació que recull els textos presentats al concurs. \nL’esdeveniment consistirà en la lectura pública dels textos guanyadors. La presentació de l’acte anirà a càrrec de la periodista Carolina Rosich. \n  \nPremiats: \n  \nCategoria de cicle superior d’educació primària: \n\nPrimer premi per a Guiem Vilagut Anton (11 anys)\, de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text «Nit eterna»\, al voltant de l’obra Ells acusen (1951) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Estel Martínez Albelda (11 anys)\, de l’Escola Solc de Barcelona\, amb el text «Quin misteri d’obra»\, al voltant de l’obra Dibuix (1944) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a l’alumnat de 5è A i B (11-12 anys) de l’Escola Samuntada de Sabadell\, amb el text «La crisi de la crítica ens fa pensar»\, al voltant de diverses obres d’Antoni Tàpies.\n\n  \nCategoria d’educació secundària: \n\nPrimer premi per a Víctor Soto Doñate (15 anys)\, de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Memòria teixida en pols i silenci»\, al voltant de la Maqueta per a ‘Núvol i cadira’ (1988) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Ruth Liarte Esteve (15 anys)\, de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Ferro\, sang\, alçada i aire»\, al voltant de l’obra Cadira i roba (1970) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a Mar Camps Salgueda (15 anys)\, de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona\, amb el text «Caos i innocència»\, al voltant de l’obra Feixisme. Sèrie Història Natural (1950) d’Antoni Tàpies.\n\n  \nCategoria de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà: \n\nPrimer premi per a Berta Marín (16 anys)\, de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona\, amb el text «Mirada interna»\, al voltant de l’obra Ulls tancats (1985) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Martina Espejo Moreno (17 anys)\, del Col·legi Badalonès de Badalona\, amb el text «Un quadre que fa pensar més que mirar»\, al voltant de l’obra Tríptic (1948) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a Lua Rodríguez Ruíz (16 anys)\, de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó\, de Barcelona\, amb el text «Retrat de l’avi»\, al voltant de l’obra homònima d’ Antoni Tàpies de l’any 1987.\n\n  \nCategoria de graus universitaris i cicles formatius de grau superior: \n\nPrimer premi per a Ainara Borrego Gavilán (20 anys)\, de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat\, amb el text «Allò que no ens han deixat veure»\, al voltant de l’obra Empremta de mirall (1967) d’Antoni Tàpies.\n\n\nSegon premi per a Violeta Granés Vallès (22 anys)\, de la Universitat de Barcelona\, amb el text «La nit del món\, al voltant de l’obra Nocturn (1952) d’Antoni Tàpies.\n\n\nTercer premi per a Quer Ten Carrillo (21 anys)\, de la Universitat Pompeu Fabra\, amb el text «Reflexions des de la sala»\, al voltant de la Sala de Reflexió (1996) d’Antoni Tàpies.
URL:https://museutapies.org/event/lliurament-de-premis-als-guanyadors-de-la-tercera-edicio-del-concurs-teresa-barba-descriptura-critica/
CATEGORIES:Educació,Education
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/06/TB-2026-3a-ed.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260619T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260619T210000
DTSTAMP:20260809T050006
CREATED:20260521T161329Z
LAST-MODIFIED:20260602T103644Z
UID:10001287-1781895600-1781902800@museutapies.org
SUMMARY:Raquel G Ibáñez. Sienten las piedras (Senten les pedres)
DESCRIPTION:Si ens endinséssim en el forat del Mitjó d’Antoni Tàpies\, potser veuríem el cel. O les entranyes de la terra. O aquell racó tan familiar al qual no havíem prestat mai atenció. El forat apareixeria llavors com una obertura\, un llindar des d’on mirar cap a una terrassa exposada al sol i als agents atmosfèrics; un espai on la contemplació del quotidià es tornaria estranyament misteriosa. Com si la percepció\, en desviar-se una mica del seu curs habitual\, obrís una petita escletxa. Un interstici que\, seguint les reflexions de Tim Ingold\, no tancaria un significat fix\, sinó que romandria entre línies. «Un nus aeri.» \nPotser n’hi hauria prou\, llavors\, d’estirar el fil i aturar-se a escoltar. Sentir el vent\, l’aigua que flueix\, la neu que es fon o el cruixit llunyà d’un arbre en caure. Escoltar\, també\, allò que vibra entre cossos i objectes. A partir d’aquesta atenció sostinguda\, es desplegaria\, així\, una forma de ritual a petita escala. Si ens endinséssim en el forat. \n… \nA partir d’aquesta invitació\, l’artista proposa una sessió d’escolta en què enregistraments de fenòmens atmosfèrics i d’entorns naturals dialoguen i es distorsionen. Com un fil més dins d’una trama expandida\, s’entrellacen l’ancestral i el tecnològic\, l’íntim i el geològic\, sense jerarquies. En ressonància amb la sensibilitat poètica de Mary Oliver vers les dimensions meravelloses del quotidià\, la peça desplaça subtilment la percepció i obre\, encara que sigui momentàniament\, altres formes de relació amb l’entorn. \n  \nLa pràctica artística de Raquel G.Ibáñez investiga la liminaritat i les fronteres entre el so\, el llenguatge i la imatge visual\, utilitzant l’escolta —humana i més que humana— com a eina metodològica des de l’acustemologia. Les seves línies de treball se centren en els elements intangibles i en els llindars entre les esferes humana\, espiritual i natural. A més\, exploren la tensió entre l’ancestral i el futur en un context de crisi global. Els seus processos posen de manifest la fragilitat i la interdependència de la vida biològica i es materialitzen en diversos formats\, com el so\, el dibuix\, la performance\, la instal·lació i l’edició expandida. \nHa desenvolupat projectes en institucions com el CA2M Museo Centro de Arte Dos de Mayo\, la Fundació Cerezales Antonino y Cinia\, Tsonami Arte Sonoro\, el CDAN\, Sonandes\, La Casa Encendida o el MACBA\, i ha rebut premis i beques com el Premi Miquel Casablancas 2024\, Circuitos Artes Plásticas 2024\, les Ajudes a la creació en arts visuals de la Comunitat de Madrid o les Ajudes públiques per a la creació\, recerca i producció de projectes artístics del Ministeri de Cultura. \nLa seva trajectòria inclou residències artístiques en espais com aadk\, Jazz ao Centro o Bulegoa\, així com la participació en festivals de so i música experimental com Insonora 14\, Sur Aural\, Rota Music Festival i Soundtiago\, entre d’altres. La seva participació en el col·lectiu de poesia i performance Una Fiesta Salvaje i la publicació del seu llibre Granate consoliden una pràctica que combina creació\, recerca i escriptura. \n  \nActivitat realitzada en el marc del cicle Seguint el sol. Destapant la mirada del Museu Tàpies\, comissariat per Carolina Ciuti. \n  \nImatge: Raquel G. Ibáñez. Foto: Juan Hoppe
URL:https://museutapies.org/event/raquel-g-ibanez-sienten-las-piedras/
CATEGORIES:Programa públic
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/05/RVM_┬®Juan_Hoppe_2-40-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260620T110000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260620T130000
DTSTAMP:20260809T050006
CREATED:20240718T074445Z
LAST-MODIFIED:20260618T132133Z
UID:10000813-1781953200-1781960400@museutapies.org
SUMMARY:Antoni Tàpies i l’esfera pública
DESCRIPTION:Itinerari comentat que dona a conèixer algunes de les obres d’Antoni Tàpies situades en diferents institucions i espais públics de la ciutat de Barcelona\, i que posa de manifest el vessant més social i compromès de l’artista. El recorregut inclou el comentari de les obres Núvol i cadira (1990)\, Mitjó (maqueta\, 1991; escultura\, 2010)\, Homenatge a Picasso (1983) i Sala de reflexió (1996). \n 
URL:https://museutapies.org/event/antoni-tapies-i-lesfera-publica/
CATEGORIES:Educació
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2024/07/Antoni-Tapies.-Nuvol-i-cadira.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260630T080000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260630T090000
DTSTAMP:20260809T050006
CREATED:20260622T100757Z
LAST-MODIFIED:20260625T113058Z
UID:10001299-1782806400-1782810000@museutapies.org
SUMMARY:Busco en la imaginació la materialització d’una màquina of water com jo
DESCRIPTION:  \nEn el marc de la tercera edició de Pols. Laboratori de recerca col·laborativa\, les artistes Helena Ripoll\, Irene Rojo i Viva\, amb la tutoria de Lucía Àngel C. Pino\, han realitzat una residència de dos mesos al Museu Tàpies basada en l’experimentació amb la matèria en el context de l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur. \nAmb motiu de la presentació pública dels resultats de la recerca\, les artistes proposen l’activitat Busco en la imaginació la materialització d’una màquina of water com jo: \n«Durant aquestes setmanes de residència\, habitant l’espai del museu i\, més concretament\, l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur des de la conversa\, l’escolta i l’atenció compartida\, més que aturar-nos en les obres exposades com a objectes singulars\, ens ha interessat allò que les envolta i les sosté: els gestos de disposició\, les relacions que s’activen en l’espai\, les atmosferes i preguntes que acompanyen el fet mateix d’exposar. Una exposició que\, d’alguna manera\, parla de la mateixa exposició; de les seves condicions de possibilitat\, els contextos i les presències que la travessen. \nA partir d’aquest procés de recerca i convivència elaborem aquesta proposta que desplaça les formes habituals de recórrer l’espai del museu i proposa deixar-se afectar per una altra manera d’estar. Un recorregut que no pretén tant mirar les obres com afinar l’atenció cap a allò que passa al seu voltant\, entre elles\, abans i després d’elles. \nL’activació que proposem tindrà lloc a les 8 del matí\, una hora que no pertany als horaris d’obertura del museu. Ens interessa aquest petit desajust\, aquesta sensació d’arribar a un lloc quan es troba en un altre estat\, entre la nit i el dia. L’alteració de la temporalitat forma part de la proposta: entrar al museu des d’una certa estranyesa per desplaçar les expectatives. \nAl llarg del recorregut\, les persones participants portaran un dispositiu que interromprà parcialment la visió. La mirada quedarà suspesa durant gran part de l’experiència\, obrint espai a altres formes de percepció: l’escolta\, l’orientació del cos\, les distàncies\, les textures\, la temperatura i la presència dels altres cossos. En moments puntuals\, una petita obertura permetrà dirigir la mirada cap a una imatge concreta: aparicions breus que emergeixen dins d’un estat d’atenció sostingut per altres sentits. \nEns preguntem què passa quan deixem d’entendre l’exposició principalment com un lloc que prioritza la visualitat. Què apareix quan la percepció es desplaça i l’atenció es dirigeix cap a allò que habitualment queda al marge. Potser aleshores el museu esdevé\, per un instant\, un espai on escoltar les relacions\, les atmosferes i les condicions que fan possible que alguna cosa sigui mostrada.»
URL:https://museutapies.org/event/busco-en-la-imaginacio-la-materialitzacio-duna-maquina-of-water-com-jo/
LOCATION:Museu Tàpies
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://museutapies.org/wp-content/uploads/2026/06/PHOTO-2026-06-16-19-29-02.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR