Una nova humanitat

Rosina Prado és la protagonista de la darrera sessió del cicle de cinema “Els exilis (in)visibles”. Nascuda a Cartagena l’any 1935, Rosina Prado es va veure obligada, juntament amb la seva família, a sortir d’Espanya al final de la Guerra Civil, establint-se a Moscou, on va viure gran part de la seva infància i joventut. Allà va ingressar a l’escola de cinema, però abans d’acabar els seus estudis, l’any 1961, va ser enviada a l’Havana. Allà, i no sense dificultats, va arribar a rodar fins a cinc documentals. A Cuba va quedar fascinada per les imatges de la revolució i per “l’home nou” que aquesta projectava.

El cinema de Rosina Prado és, tal com ens explica María Camí-Vela, «un cinema en el qual la “revolucionària” càmera documenta la realitat de la vida quotidiana del poble cubà, però amb una mirada que, conscient o inconscientment, es posiciona com a dona i com a estrangera». Les seves pel·lícules mostren com poques, l’arrelament de l’exili en les noves cultures i com alguns exiliats van continuar perseguint els seus ideals polítics en aquestes noves pàtries.  Rosina Prado, que actualment té noranta anys, viu a Madrid des de la dècada de 1970, però, tot i així, la seva figura no ha estat prou reivindicada.

En aquesta sessió, amb un format de conversa a tres, recuperarem la trajectòria d’aquesta excepcional cineasta a mode d’homenatge. Comptarà amb projecció de tres peces breus Ismaelillo (Rosina Prado, 1962, 19’); Palmas cubanas (Rosina Prado, 1963, 26’); i ¿Qué es lo bello? (Rosina Prado, 1965, 10’). En acabar les projeccions tindrà lloc un col·loqui entre Tània Balló, Luís E. Parés i Maria Camí-Vela.

Sinopsis Ismaelillo 

Ismaelillo representa la infància de Cuba, que neix a un nou futur gràcies a l’arribada dels revolucionaris al poder. Palmas cubanas: Uns plans inicials dels arbres de palma serveixen per mostrar la vitalitat del poble cubà davant la situació revolucionària que ha canviat els seus costums i les seves perspectives de futur. ¿Qué es lo bello?: L’arcaisme d’uns mobles aparatosos abandonats es contrasta amb l’energia de la joventut cubana.

Fotograma Ismaelillo