On és l’art polític? Debat i presentació del llibre “Estética posfundacional”

La pregunta per la potència política de l’art recorre els segles xx i xxi. Però… on és l’art polític actualment? És a dir, preguntem-nos radicalment «on» és en tots els sentits: en quines pràctiques es troba? En quines teories el trobem definit? Per a quines situacions ens serveix?

El llibre col·lectiu Estética posfundacional (Dykinson, 2005) recull un conjunt d’assaigs filosòfics que aspira a respondre aquestes i altres preguntes a l’entorn de la noció d’estètica postfundacional. En la línia del pensament d’Oliver Marchart, present a l’acte, les autores i els autors que han col·laborat en el llibre tracten qüestions com l’anarquia, el dissens, la funció curatorial o l’activisme artístic per comprendre la potència revolucionària de l’art. Atès que comprenem que els fonaments polítics de les nostres societats són històrics i materials, la reflexió estètica és clau per qüestionar la violència subjacent dels nostres sistemes polítics i imaginar una alternativa.

La presentació del llibre comptarà amb la presència d’alguns dels autors que hi han participat.

Oliver Marchart és un filòsof polític i sociòleg austríac reconegut internacionalment per les seves investigacions sobre teoria social, postmarxisme, postestructuralisme i moviments socials. Els seus llibres han suscitat un profund debat en diversos àmbits, i se n’han traduït dos al castellà: Pensamiento político posfundacional (FCE, 2009) i Estética conflictual (Ned Ediciones, 2024).

Laura Llevadot és professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i investigadora principal del grup d’investigació Pensamiento Contemporáneo Posfundacional (PCP).

Juan Evaristo Valls Boix és escriptor i professor de Filosofia de la Cultura a la Universidad Complutense de Madrid. És doctor en Filosofia Contemporània i Teoria de la Literatura, i forma part dels grups d’investigació Pensamiento Contemporáneo Posfundacional i Estética Contemporánea. Les seves investigacions versen sobre la mandra i el rebuig del treball en el capitalisme tardà, amb una atenció especial a la política dels afectes i la filosofia francesa contemporània. Entre les seves publicacions destaquen els assaigs Giorgio Agamben. Política sin obra (Gedisa, 2020), Metafísica de la pereza (Ned Ediciones, 2022), Suely Rolnik. Descolonizar el inconsciente (Herder, 2024) i El derecho a las cosas bellas (Ariel, 2025).

Ester Jordana Lluch és professora de Filosofia a la Universitat de Saragossa, llicenciada en Psicologia (2001) i en Filosofia (2008) i doctora en Filosofia amb una tesi sobre Michel Foucault (Être autrement. El ser como transformación en Michel Foucault, 2017). El seu camp d’investigació se centra en els vincles entre política, estètica i pensament crític contemporani.

Xavier Bassas és doctor en Llengua Francesa i Filosofia per la Universitat de la Sorbona París IV i per la Universitat de Barcelona, on treballa com a professor d’Estudis Francesos. Traductor i editor de nombroses obres de pensament francès (Marion, Derrida, Rancière, Malabou, etc.), ha escrit recentment un monogràfic sobre Rancière (Ensayar la igualdad, Gedisa) i un diàleg amb el mateix autor sobre la política del llenguatge (El litigio de las palabras, Ned Ediciones; en francès, Les Mots et les Torts, La fabrique éditions). Dirigeix la col·lecció Pensamiento Atiempo a Casus Belli Ediciones.

Adrià Porta és investigador predoctoral al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Actualment escriu una tesi en què compara el concepte de buit segons quatre autors de la filosofia política postfundacional: Lefort, Laclau, Badiou i Rancière.

Virginia Trueba és professora titular de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB), on imparteix docència en els graus de Filologia Hispànica i Estudis Literaris, i en el màster de Teoria de la Literatura i Literatures Comparades. Durant els darrers anys ha dedicat la seva investigació a les relacions de la poesia i les arts amb el pensament contemporani. Codirigeix la revista Aurora, dedicada al pensament de María Zambrano, i forma part del grup GLiCiArt (UB) sobre literatura, cinema i altres llenguatges artístics.