La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme

En el marc de l’exposició dedicada a la cineasta Germaine Dulac, pionera del cinema d’avantguarda i figura clau del surrealisme cinematogràfic, el Museu Tàpies organitza una taula de debat centrada a aprofundir en l’univers simbòlic, estètic i polític de l’imaginari femení en el marc del surrealisme.

L’esdeveniment vol ser un espai per reflexionar, des del rigor crític i la sensibilitat poètica, sobre les formes en què les dones artistes i pensadores han intervingut, expandit o subvertit els codis del surrealisme, sovint pensats des d’una mirada masculina. Així doncs, la taula de debat abordarà qüestions com la construcció del cos i el desig, l’autoria femenina dins de l’avantguarda i la relació entre cinema, somni i alliberament simbòlic.

«La imatge insubmisa. Germaine Dulac i l’imaginari femení del surrealisme» és una invitació a repensar els relats de les avantguardes des del gest, el símbol i l’esquerda, però també a escoltar com ressona avui un moviment d’avantguarda que va saber transformar l’invisible en imatge i el desig en llenguatge.

PROGRAMA

18 h. Presentació de la sessió a càrrec del Museu Tàpies

18.10 h. Intervenció «Germaine Dulac i el llarg cinema impressionista», a càrrec de Tami Williams

18.40 h. Intervenció «Poètiques del cos antifeixista», a càrrec de Julia Ramírez Blanco

19.10 h. Intervenció «Danseu, imatges, danseu», a càrrec d’Elena Castro Córdoba

19.40 h. Taula rodona amb Tami Williams, Julia Ramírez Blanco i Elena Castro Córdoba, moderada per Bruna Lo Biundo

20.15 h. Cloenda

PARTICIPANTS

Tami Williams és professora associada d’Estudis Cinematogràfics i d’Anglès a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee i ha estat presidenta durant dos mandats de Domitor – International Society for the Study of Early Cinema (2015-2023). És autora i editora de diversos llibres sobre cinema dels primers temps i sobre cinema modern, entre els quals destaquen Germaine Dulac: A Cinema of Sensations (2014), Global Cinema Networks (2018), Germaine Dulac: What Is Cinema? (2019, guardonat amb el Premi del Llibre de Cinema del CNC 2020), Provenance and Early Cinema (2021) i Crafts, Trades, and Techniques of Early Cinema (2024). Especialista en intermedialitat i intercanvis interculturals, ha organitzat retrospectives internacionals en institucions de referència, com La Cinémathèque française, el Musée d’Orsay, Il Cinema Ritrovato, Le Giornate del Cinema Muto, la Library of Congress i el Lincoln Center for the Arts. És membre del consell administratiu de Women and Film History International.

Julia Ramírez Blanco és investigadora Ramón y Cajal a la Universidad Complutense de Madrid. La seva recerca connecta la història de l’art, els estudis utòpics i els moviments activistes. Ha publicat diverses monografies, entre les quals Artistic Utopias of Revolt (Palgrave, 2018), 15M. El tiempo de las plazas (Alianza, 2021), Amigos, disfraces y comunas. Las hermandades de artistas del siglo xix (Cátedra, 2022) i La ciudad del Sol. Le mouvement 15M entre formes et performances (Éditions Lorelei, 2023). També és editora de llibres i números de revista, com Los ismos del siglo xxi (Alianza, 2025), coeditat amb A. M. Guasch. Ha realitzat estades de recerca a Nova York, París, Nantes, Amiens i Princeton. Juntament amb Lise Lérichomme i Sally Bonn, ha codirigit el projecte de recerca i exposició Grande Révolution Domèstique-Guise, sobre utopies feministes, a Le Familistère Guise (França). Ha estat membre del comitè de The Society for Utopian Studies i forma part del grup de recerca internacional del Center for Artistic Activism (C4AA). Actualment investiga les utopies ecològiques davant la crisi climàtica.

Elena Castro Córdoba és doctora en Estudis Feministes i de Gènere per la Universidad Complutense de Madrid, màster en Gènere, Mitjans i Cultura per la Goldsmiths University (Londres) i graduada en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat investigadora predoctoral FPU a la Universidad Complutense de Madrid, on va desenvolupar una tesi sobre temporalitats queer i afectives aplicades a l’arxiu, i és cocreadora del col·lectiu artístic Ontologías Feministas, especialitzat en virtualitat i pràctiques amb perspectiva feminista. Actualment és professora associada a EINA i col·laboradora docent a la Universitat Pompeu Fabra. Investiga i escriu sobre feminisme contemporani, arxiu, polítiques temporals i la seva interrelació amb estètiques contemporànies.

Bruna Lo Biundo és investigadora especialitzada en la representació de les dones durant el període d’entreguerres, amb un interès particular pel surrealisme i el cinema feminista pioner de Germaine Dulac. Doctora en Literatura Francesa per la Universitat de Palerm, ha treballat com a comissària i responsable de recerca en institucions com el Mémorial de la Shoah i La Contemporaine (Universitat de Nanterre), així com en projectes sobre dones immigrants i refugiades a la França del segle xx. Cofundadora de l’associació Past/Not Past, actualment prepara una exposició documental dedicada a Germaine Dulac. Des de 2024 coordina el màster en Patrimoni Audiovisual i imparteix classes sobre comissariat i pràctiques participatives a l’Institut National de l’Audiovisuel.

Fotograma extret de La Coquille et le Clergyman (La petxina i el clergue), 1928