Carles Congost. El gris es declina

Montseny amb violència

Carles Congost ens presenta El gris es declina, una intervenció performàtica que prioritza el paper del text i del so. La notable influència dels escrits d’Antoni Tàpies s’evoca a través de diverses pistes musicals i sonores elaborades prèviament per l’artista. 

Congost adopta el rol de DJ i converteix una sessió de clubbing en una performance de naturalesa híbrida i reflexiva. Aquesta hibridació no només es deu a les diverses formes d’intervenció sobre les pistes, sinó que també s’expressa en la varietat de processos creatius que Congost empra. 

En algunes ocasions, Congost improvisa sobre bases instrumentals preexistents, incorporant nous efectes i veus generades per intel·ligència artificial, amb l’objectiu d’organitzar els missatges dins l’economia particular del format cançó. En d’altres, recrea passatges ambientals en què el text apareix de manera abstracta i suggeridora. 

Malgrat les evidents diferències formals entre el treball de Congost i el de Tàpies, aquesta performance vol subratllar les idees essencials compartides que tenen a veure amb el fet creatiu, i que mereixen ser celebrades i posades en comú. Els textos de Tàpies que serveixen com a material de base per a aquesta exploració ressaltant la lliure associació d’idees com a forma d’operar vàlida. Congost reelabora i entortolliga els textos originals, que no apareixen mai de manera literal, amb l’objectiu d’evidenciar la transversalitat, la vigència i la universalitat de les idees del pintor Antoni Tàpies. 

Aquesta proposta compta amb la col·laboració del músic Andrés Papas Pérez.

Activitat realitzada en el marc de la tercera edició del cicle “Les cadires de Tàpies“, comissariat per Judith Barnés.

Carles Congost utilitza diferents procediments visuals i sonors, com el vídeo, la fotografia, el dibuix o la instal·lació, per construir relats que reflexionen, de manera irònica i sensual, sobre la forja de la identitat, els hàbits de consum i la mateixa creació artística.  A les seves obres analitza els codis de la cultura popular com a vehicles de construccions diferencials i com a formes hegemòniques de la subjectivitat. 

Ha participat en nombroses exposicions, tant nacionals com internacionals, com ara Music as a Foreign Language (Museu Es Baluard, Palma, 2023), ¿Para qué sirven las canciones? (La Casa Encendida, Madrid, 2020), A Sense of Wonder (Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, Barcelona, 2018), X Biennal de Nicaragua (2016), Manifesta 11 (Zúric, 2016), The Real Royal Trip (PS1/MOMA, Nova York, 2003), Popcorn Love (Espacio Uno – Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2001) i Country Girls (Espai 13 – Fundació Miró, Barcelona, 2000), entre d’altres.