Blanca Tolsá i Albert Tarrats. microdesfase

Amb microdesfase, Blanca Tolsà i Albert Tarrats transformen l’escalinata d’accés a la terrassa del Museu Tàpies en un organisme sonor i coreogràfic. A través del moviment, la veu i la seva modulació en directe, activen un diàleg amb l’acústica reverberant de l’espai i generen un paisatge calidoscòpic on cos, so i tecnologia s’afecten mútuament.

La peça parteix d’un to lleugerament inestable, una insistència que obre pas a microdesplaçaments i tensions harmòniques: tonalitats que emergeixen com un relleu orgànic, un miratge auditiu que desafia la percepció i convida a una certa forma d’al·lucinació.

El so, injectat a l’espai, retorna transformat: l’arquitectura respira, respon de manera imprevisible i revifa la seva memòria. Deixa de ser un contenidor inert per convertir-se en un cos porós i compartit. L’activació de l’entorn —que vol fer-se ressò de la pràctica del mateix Antoni Tàpies, que cercava realçar la quotidianitat com a dimensió potencialment màgica— posa en valor els gestos subtils, els microdesplaçaments i els ecos que persisteixen quan el so principal s’esvaeix.

Com l’artista, que mirava fixament un mur per assolir una forma d’il·luminació inspirant-se en la pràctica zen, microdesfase proposa una experiència contemplativa en què l’escolta atenta revela la riquesa oculta d’allò que és aparentment insignificant.

Situada en un espai de pas, de camí cap al Mitjó (l’escultura de Tàpies), la performance convida el públic a habitar un territori d’il·lusió auditiva i d’alteració sensorial. Aquí, la visió es difumina i l’escolta esdevé el centre d’una experiència alhora col·lectiva i íntima, en què el so sembla provenir tant del cos com de l’aire que l’envolta i desdibuixa els límits entre emissió, eco i reflex.

Blanca Tolsà (Ontinyent, 1991) és una ballarina i coreògrafa establerta a Barcelona. La seva investigació artística explora la relació entre veu, moviment i so posant el focus en les seves asincronies. A través de les seves peces, proposa espais que juguen amb la percepció i condueixen cap a l’il·lusori, el desplaçat i el dissonant.

Ha estat artista resident en centres de creació contemporània com La Caldera, Graner, Fabra i Coats, Roca Umbert o el CC Barceloneta. Ha realitzat les peces Ecoica (2022) i Parafonías (2025). Actualment amplia la seva pràctica cap a espais no teatrals per investigar arquitectures amb acústiques reverberants. Els seus treballs s’han presentat als festivals Dansa Metropolitana i Dansa València, així com en espais com La Capella, La Caldera o Danza en Breve.

Com a intèrpret ha estat reconeguda amb el Premi Butaca 2020 per Wu Wei, de Raquel Klein, i amb el Premi de la Crítica 2024 per La Quijá, de Siberia Paloma Muñoz. Ha treballat amb nombrosos coreògrafs de l’escena catalana, com Lipi Hernández, Ariadna Montfort, Raquel Klein, Roberto Zappalà (IT), Albert Quesada, La Fura dels Baus, Magdalena Garzón, Jacob Gómez, Anna Macau, Constanza Brncic, Núria Guiu, Siberia Paloma Muñoz, Georgia Vardarou i João Lima. Es va graduar al Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona i va iniciar la seva trajectòria com a ballarina a la jove companyia IT Dansa, amb la qual va realitzar gires internacionals.

Albert Tarrats (Barcelona, 1988) treballa amb so i electrònica. A través d’actuacions en viu i de la construcció d’objectes i dispositius sonors, explora formats auditius alternatius i la seva relació amb l’espai, l’escolta i els altres. La seva pràctica és essencialment col·laborativa, tan en la creació com en la producció, i inclou el suport a altres artistes en el desenvolupament de les seves obres. Actualment, investiga amb el nom de Comprimir Muntanyes i forma part del Grup de Treball de Ràdio Web MACBA.

Activitat realitzada en el marc de la tercera edició del cicle Seguint el sol del Museu Tàpies, titulada Destapar la mirada, comissariada per Carolina Ciuti.

Amb el suport i la col·laboració de Graner – Centre de creació de dansa i arts vives.

Imatge: Margaret Watts Hughes, Impression Figure, data desconeguda. Pigment sobre vidre. Cortesia de Cyfarthfa Castle Museum and Art Gallery. Fotografia de Louis Porter.