Vibe. El pes de la sorra

Vibe. El pes de la sorra és una performance que s’inspira en una cosmogonia de l’Àfrica negra, on objectes, gestos i paraula formen part d’un mateix sistema de relacions. En aquest espai, allò funcional i allò simbòlic conviuen sense jerarquies: el quotidià pot esdevenir ritual, i el gest més simple pot obrir una dimensió profunda i ancestral.

La peça pren la forma d’un acte de divinació situat en un context urbà contemporani. En lloc de la percussió, utilitzem sorra i dispositius electrònics que generen freqüències capaces de posar-la en moviment. Sobre aquesta superfície viva dibuixem, evoquem i deixem aparèixer formes efímeres, com si la matèria mateixa intentés parlar.

La sorra és vibració, energia latent, moviment.

El tamboret és pes, centre i estabilitat.

Al centre de l’acció hi ha el nkoh, el tamboret bamileke. M’hi assec cobert per una tela ampla que transforma el cos en una figura gairebé piramidal. El tamboret esdevé alhora seient, tambor, tron i memòria: la cadira amagada, el tron de l’avi, la cadira davant la porta que espera sense esperar ningú, la presència des d’on el cos ressona.

Dues càmeres filmen les taules de dibuix i projecten les imatges sobre el mur. Les mans treballant la sorra es converteixen així en una forma de divinació digital: rastres inestables, gestos incerts, aparicions i desaparicions contínues.

La performance explora també altres formes de sostenir i transportar el cos. Portar algú a l’esquena com un infant, improvisar seients amb sacs o estructures precàries, traslladar un ancià entre dos pals d’un poble a un altre. La cadira apareix aquí no només com un objecte funcional, sinó com una extensió del cos, una eina de supervivència, de cura i de transmissió.

Una cadira visible.

Una altra d’invisible.

La cadira de vida.

Xumo Nunjo. Artista independent, músic i productor camerunès establert a Barcelona. Va ser iniciat en les arts escèniques tradicionals bamileke pels seus avis, fet que ha marcat profundament la seva sensibilitat artística i el seu recorregut creatiu. Els seus interessos abracen l’arquitectura, la història de l’art, l’antropologia, el teatre i les arts visuals, disciplines que nodreixen una obra transversal i original. Al llarg de la seva trajectòria, ha participat en la creació i producció d’espectacles, discos, performances, projectes de street art i diverses campanyes publicitàries. També ha actuat en diferents escenaris d’Europa, els Estats Units, Àsia i Àfrica, presentant treballs originals que reflecteixen la riquesa del seu univers artístic.

Angel Ihosvanny. Artista multidisciplinari que viu i treballa entre Barcelona i Luanda, la pràctica de la qual abasta pintura, instal·lació, vídeo i música. La seva obra aborda l’urbanisme contemporani, el consumisme i la transformació de l’entorn, i ha estat presentada en contextos internacionals com la Triennal de Luanda i la Biennal de Venècia.

El cicle “Les cadires de Tàpies” 2026, Invocar l’escletxa, és comissariat per Judith Barnés.