Tàpies. El tatuatge i el cos. Papers, cartons i collages
04.03.1998 – 03.05.1998
Tradicionalment considerats com un aspecte menor, una mena de variació en un altre suport de les anomenades pintures matèriques, els papers i cartons de Tàpies tenen, tanmateix, una importància fonamental en el seu art.
Com ell mateix afirma són les pintures matèriques les que deriven dels cartons, i no a l’inrevés. És significatiu que el color ocre-gris de les matèries sigui també el dels cartons.
Mitjançant el dibuix i el grattage, Tàpies descobrí una pintura que no es basava en la pinzellada sinó en l’escriptura i la inscripció que, com el tatuatge ho és de la pell, són inseparables del seu suport. Així mateix, Tàpies concep sovint els dibuixos com sèries més o menys obertes.
Això és clau per entendre que la seva obra en general no respon a un desenvolupament formal, sinó que s’articula entorn la repetició i el fragment, l’objectiu dels quals no és aprehendre la totalitat d’una història, sinó escapar-ne, allunyant-se, per tant, de qualsevol simbolisme de caire idealista.
