Àngel Jové. La constel·lació d’un temps

En el marc de l’exposició Àngel Jové. De intactu, proposem una taula de debat que abordi la figura d’Àngel Jové des d’una perspectiva relacional, entenent la seva pràctica no com un gest aïllat, sinó com a part d’un camp de treball compartit que va redefinir les condicions de la creació artística en un moment de profunda transformació cultural.

Més que una generació en sentit estricte, el que aquí es convoca és una constel·lació: un entramat de proximitats i friccions entre artistes i pensadors que, des de llenguatges diversos, van qüestionar les formes establertes de representació i van explorar noves articulacions entre imatge, matèria i llenguatge. En aquest context, la pràctica de Jové es desplega com un espai de permeabilitat, on el cinema, la poesia i l’acció esdevenen dispositius d’experimentació i de pensament. La conferència d’obertura d’aquesta taula de debat, a càrrec de Xavier Antich, proposa un marc de lectura capaç de situar aquesta obertura de llenguatges en relació amb les transformacions culturals i polítiques del moment, així com amb la necessitat —encara vigent— de repensar les formes de producció de sentit des de la pràctica artística.

El debat posterior reuneix, entre d’altres, Antoni Llena, Rosa Vergés i Patricia Dauder en una configuració que no respon únicament a criteris generacionals, sinó a la possibilitat d’activar correspondències entre pràctiques. En la trajectòria de Llena, el gest artístic es desplaça cap a zones d’indeterminació on la matèria, el signe i el buit operen com a llenguatges oberts, en sintonia amb les tensions que travessen l’obra de Jové. En aquest mateix horitzó, Rosa Vergés permet introduir la dimensió cinematogràfica no només com a mitjà, sinó com a forma de pensament i de construcció de temporalitat, en diàleg amb les experiències fílmiques que articulen aquella constel·lació. Lluny d’establir una lectura tancada, la presència de Patricia Dauder trasllada aquest espai de pensament cap al present, no tant per traçar una genealogia lineal com per assenyalar persistències, ecos i relectures. La seva pràctica artística reactiva qüestions ja presents en aquell moment —la fragilitat de la imatge, la condició temporal de l’experiència, la relació entre document i ficció—, posant-les en circulació dins d’un altre règim de sensibilitat.

Així doncs, la taula, moderada per Maria Josep Balsach, comissària de la mostra Àngel Jové. De intactu, es configura com un espai de pensament on la memòria no opera com a fixació d’un passat, sinó com a camp d’intensitats des del qual tornar a interrogar les formes de relació entre art, vida i context.

Àngel Jové. Sèrie Altra volta mossego un tros de pa. Cristòfol-Pavese, 1908-2008 (2005-2007). Col·lecció Petit Galeria, Lleida