Joan Morey. Doble esdeveniment

L’any 2004, i com a part d’un projecte artístic, Joan Morey es va tatuar «DECEPTION» a l’avantbraç esquerre. L’elecció d’aquesta paraula no va ser arbitrària: en anglès, el terme encarna una ambigüitat semàntica, múltiples capes interpretatives i un alt potencial de malentesos. Lluny de considerar-la una afirmació tancada, li va servir per assenyalar una de les condicions estructurals de l’art: el seu caràcter artificiós, ficcional i fins i tot enganyós, però, al mateix temps, la seva capacitat per vehicular formes complexes de veritat. 

Al llarg d’aquests vint anys, aquella inscripció a la pell es pot llegir com l’inici simbòlic d’una trajectòria artística basada en l’ambigüitat, la pluralitat i l’obertura. Lluny de buscar formes definitives o un llenguatge unívoc, Joan Morey ha desenvolupat el seu treball des de posicions inestables i, en ocasions, contradictòries. En aquesta oscil·lació resideix precisament la seva potència: la capacitat d’allotjar altres veus, encarnar cossos aliens i canalitzar demandes —propies i col·lectives— que interpel·len críticament el present. 

En aquest context s’inscriu la performance DOBLE ESDEVENIMENT (en procés des de 2004), concebuda no pas com una obra tancada, sinó més aviat com una màquina o un mecanisme de producció obert. El seu títol fa referència a la tècnica teatral del double event, que descriu la coexistència simultània de dos nivells perceptius en escena: d’una banda, l’esdeveniment ficcional; de l’altra, el reconeixement conscient del dispositiu escènic. Així, la proposta funciona com un sistema de transferència i desplaçament, una mena de joc de les cadires, amb testimonis i miralls que desafien la noció d’autoria i de presència unitària i en què cos, temps i mirada entren en fricció constant. 

Joan Morey (Mallorca, 1972) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de finals dels anys noranta, la seva pràctica artística inclou performances, vídeos i instal·lacions, així com obres sonores i gràfiques, per explorar la intersecció entre teatre, cinema, filosofia, sexualitat i subjectivitat. La seva obra es caracteritza per una profunda reflexió sobre l’autoritat, el poder i les dinàmiques de domini, explotació i desigualtat presents al llarg de la història de la humanitat.

Ha presentat performances, obres i intervencions site-specific en nombrosos museus, centres d’art i galeries. Entre les seves exposicions individuals de caràcter retrospectiu destaquen COL·LAPSE. Màquina desitjant, màquina de treball, comissariada per Latitudes, al Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats (Barcelona, 2018); COL·LAPSE. Màquina de representació, comissariada per Alex Brahim, al Claustro de San Agustín – Museo de la Universidad Nacional de Colombia (Bogotà, 2019-2020) i COL·LAPSE. Màquina cèlibe, comissariada per Latitudes, al Casal Solleric (Palma de Mallorca, 2020).

Activitat en el marc de la segona edició del cicle Les cadires de Tàpies, coordinat per Judith Barnés.