Pensar «després»». I can’t breathe

En el marc del cicle «Crítica eufòrica», organitzat pel Grup Obert d’Art Polític (GOAP) juntament amb el Museu Tàpies, hem proposat a Franco Berardi, Bifo, que parli sobre la noció de «després», que en aquests darrers anys sembla que ens travessa: pandèmies, polaritzacions, guerres i genocidis, a més d’una tecnologia desbocada, han anat refermant la sensació que el món i les seves institucions han entrat en una altra època.

Com la poesia després d’Auschwitz segons Adorno, com la Història després de la fi de la Història segons Fukuyama, ens trobem en un moment desafectiu en què necessitem aprendre a pensar des d’altres referents: vivim en un posthumanisme després de l’escissió entre natura i cultura, i amb una tecnologia que ens està automatitzant en benefici d’una elit tecnofeixista. El darrer llibre de Berardi, Pensar después de Gaza, confirma aquesta mateixa situació desafectiva i desorientada. No sabem on són aquest espai i aquest temps del després, ni en quin cos o en quina política es pot materialitzar una sortida humanitzada. I can’t breathe, diem, com a víctimes d’una violenta repressió: respirem i compartim intuïcions polítiques.

Presentació a càrrec de Xavier Bassas i Laura Llevadot, membres del GOAP.

Franco Berardi, conegut com a “Bifo” des de la seva joventut, és un referent del pensament d’esquerres en les darreres dècades. Al maig de 1968 va participar en la revolta estudiantil de la Universitat de Bolonya. També es va incorporar al grup extraparlamentari Potere Operaio juntament amb figures com Toni Negri. Durant aquells anys d’agitació, va fundar la revista A/traverse i va participar en l’emissora de ràdio pirata Alice. En les seves obres, Berardi abandona el marxisme més ortodox i recorre a les doctrines i els conceptes de la psicoanàlisi per articular la seva crítica a la societat capitalista postindustrial. Els seus darrers llibres estan travessats per la idea del futur, del després, de la nostra (in)capacitat afectiva per sortir d’una època automatitzada i depressiva.

Entre els seus nombrosos títols destaquen Pensar después de Gaza. Ensayo sobre la ferocidad y la extinción de lo humano (Tinta Limón, 2025) i Respirare. Caos y poesía (Prometeo Libros, 2020).