Seguint el sol. Sejal Parekh

What Did You Say

What Did You Say és una investigació sociològica i sonora sobre la distorsió del significat i dels fets a causa de la incomunicació o el malentès, ja sigui deliberat o no. Activada per l’artista indo-britànica Sejal Parekh, la performance —que funciona més com una confrontació que no pas com una representació— s’enfronta a les traduccions imperials errònies, a la sordesa deliberada del poder i a la violència simbòlica que implica demanar a algú que es repeteixi en una llengua que no és la seva.

La proposta estableix diàlegs dinàmics amb diversos fenòmens de comunicació no verbal, com el zikr sufí, on l’alè transporta significats que van més enllà de la raó; el cant vèdic, la potència del qual rau en la memòria vibracional; o el llenguatge de tambors ashanti, on el ritme expressa allò que no es pot dir amb paraules. A més, la peça proposa una acció participativa basada en una versió d’un joc infantil conegut anteriorment al Regne Unit com a Chinese Whispers. Els orígens sinòfobs del nom del joc dialoguen amb altres formes de burla i exclusió culturals, com ara el terme grec bàrbar, d’etimologia onomatopeica, que imitava burlescament els sons de les llengües que no eren el grec.

El Mitjó de Tàpies serà activat com a dispositiu d’escolta o com a testimoni a través de sons de xiuxiueigs i elements semiòtics que el públic haurà d’intentar desxifrar navegant per l’espai al voltant de l’escultura. En paraules de l’artista: “què passa quan els xiuxiueigs prenen forma, volum i permanència?”. El gest corporal d’inclinar-se col·lectivament, intentar comprendre, escoltar activament i acceptar la incomoditat sagrada de no entendre constitueixen el nucli d’aquesta coreografia espacial.

Sejal Parekh és una artista interdisciplinària que, mitjançant instal·lacions específiques per al lloc, treballs en vídeo i so, excava les topologies intricades de l’hiraeth, una condició diaspòrica gal·lesa que transcendeix la simple nostàlgia i articula, en canvi, una reimaginació radical de l’habitatge espacial i cultural.

A partir d’una comprensió profunda dels sistemes de mons paral·lels, on les dinàmiques culturals no només s’observen sinó que es desmantellen de manera performativa, l’estratègia estètica de Parekh constitueix una arqueologia fonamental del gest: recupera i transforma objectes, motius i accions performatives que històricament s’han utilitzat per marginalitzar i estratificar, transmutant-los en instruments matisats de refusament crític.

Sejal té un Màster en Escultura pel Royal College of Art de Londres. La seva obra s’ha exposat al MACBA, Somerset House, Hope93, Ovada Gallery, SWAB Art Fair, Art Meets Apolo amb Galería Senda i Stone Space Gallery. Té exposicions properes a la Barbati Gallery de Venècia, VHC Gallery de l’Índia i Souvenir per al Loop Video Art Festival 2025.

Una sessió en el marc de la segona edició del cicle “Seguint el sol”, a cura de Gabriel Virgilio Luciani.