Divendres 20 de setembre de 2024 el Museu Tàpies tancarà a les 17 h. Gràcies per la vostra comprensió.

 

Els cartells de Tàpies i l’esfera pública

21.12.200625.02.2007

Dates

21.12.200625.02.2007


Botiga

Catàleg “Kerry James Marshall” Postal Black Love

Més informació

Artista

Antoni Tàpies.


Comissària

Nuria Enguita Mayo.


Itinerància

21/12/2006 – 25/2/2007, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

9/10/2007 – 18/11/2007, Instituto Cervantes, Madrid

20/12/2007 – 3/2/2008, MuVIM – Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, València

14/2/2008 – 19/3/2008, Instituto Cervantes de Toulouse, Tolosa de Llenguadoc

6/5/2008 – 15/7/2008, Instituto Cervantes de Praga, Praga

Octubre/Novembre 2008, Instituto Cervantes de Berlín, Berlín


Fes-te amic
  • Facebook Fundació Antoni Tàpies
  • Twitter Fundació Antoni Tàpies
  • Instagram Fundació Antoni Tàpies
  • YouTube Fundació Antoni Tàpies
  • Telegram Fundació Antoni Tàpies
  • Pinterest Fundació Antoni Tàpies
  • Threads Fundació Antoni Tàpies

Aquesta exposició, que recull una selecció extensa de cartells d’Antoni Tàpies realitzats entre el 1950 i l’actualitat, posa de manifest l’elaboració d’un llenguatge plàstic particular al servei de la comunicació pública que implica el medi cartellístic, d’una banda, i el compromís de l’artista amb els esdeveniments polítics i socials de la història contemporània, de l’altra.

“La producció cartellística de Tàpies es podria classificar en dos esfera pública grans apartats: un correspondria als cartells realitzats per a les seves exposicions; l’altre faria referència a l’esfera pública i constitueix un importantíssim testimoni gràfic i plàstic de certs anhels i urgències de la societat civil, com també d’altres realitats culturals del nostre passat més recent. Els cartells de Tàpies són també un material documental de primer ordre sobre qüestions generals en alguns casos (abolició de la pena de mort, amnistia i drets humans, oposició a les centrals nuclears, defensa de la pau, contra l’apartheid, etcètera) i sobre qüestions particulars de política internacional en altres (defensa de Xile, de Bòsnia, etcètera), però sobretot ho són pel que fa a fets i esdeveniments de la història social, cultural i política de Catalunya, tant durant els darrers anys del franquisme com des de la instauració de la democràcia fins avui en dia amb cartells dedicats a l’Assemblea de Catalunya, a la commemoració de l’11 de setembre o del cinquè centenari del primer llibre imprès en català, a la defensa dels mestres catalans i de la música cantada en català, així com els que anuncien o commemoren altres fets també fonamentals com les Festes de la Mercè, la creació de Televisió de Catalunya el 1983 o el reconeixement de la cultura catalana a l’exterior. Caldria afegir, a més, un subgrup que correspondria als homenatges de l’artista a escriptors, poetes, músics, cineastes i intel·lectuals, els quals introdueixen un altre aspecte fundacional del sentit del cartell com a carta pública i oberta.”

Nuria Enguita Mayo