El Museu Tàpies romandrà tancat el 26 d’agost per tasques de manteniment. Disculpeu les molèsties.

James Coleman

29.10.199909.01.2000

Dates

29.10.199909.01.2000


Botiga

Catàleg “Kerry James Marshall” Postal Black Love

Més informació

Comissari

Manuel J. Borja-Villel.


Artista

James Coleman.


Fes-te amic
  • Facebook Fundació Antoni Tàpies
  • Twitter Fundació Antoni Tàpies
  • Instagram Fundació Antoni Tàpies
  • YouTube Fundació Antoni Tàpies
  • Telegram Fundació Antoni Tàpies
  • Pinterest Fundació Antoni Tàpies
  • Threads Fundació Antoni Tàpies

Al llarg de la seva trajectòria creativa, James Coleman (Irlanda, 1941) ha abordat qüestions referides a la realitat, la percepció, la representació i l’elaboració de la imatge i de la identitat.

L’artista s’aproxima a aquests temes amb una utilització tangencial de vídeo, pel·lícula, imatges projectades, teatre i performance. Les seves instal·lacions es presenten com a escenificacions on l’espectador-observador es veu atrapat en una xarxa de tensions i d’impactes. Ja no són projeccions, no són empremtes o traces; són realitats, existències que es produeixen en el temps, entre la memòria i l’oblit.

Coleman combina el misteri de la ficció amb elements materials i històrics de la vida quotidiana. Així, les seves obres barregen al·lusions a situacions reals, gèneres literaris com el teatre i el folklore irlandès i pastitxos extrets de la cultura popular. Tots aquests elements es combinen amb imatges que remeten indirectament a la pintura tradicional, a la fotografia de moda i a la cultura musical. El que en resulta és una creació complexa i compromesa que suggereix un missatge codificat.

L’exposició a la Fundació Antoni Tàpies constava d’una completa selecció d’obres que permetia la comprensió d’un treball no exempt de dificultat i complexitat. A més d’una nova peça realitzada expressament per a aquest projecte, la mostra incloïa: Fly (1970), pel·lícula 16 mm, b/n, projecció en cicle continu; Pump (1972), pel·lícula 16 mm, b/n, projecció en cicle continu; Duck-Rabbit (1973), projecció contínua d’imatges; Clara and Dario (1975), projecció d’imatges amb narració sincronitzada; La Tache Aveugle (1978-1990), projecció contínua d’imatges; So Different… and Yet (1980), videoinstal·lació en color; i Lapsus Exposure (1992-1994), projecció d’imatges amb narració sincronitzada.

L’obra, Photograph (1998-1999), va ser produïda per la Fundació Antoni Tàpies amb la Fundació “la Caixa” i el Palais des Beaux-Arts de Brussel·les. Aquesta obra consisteix en una projecció de diapositives sincronitzades amb la veu en off d’un narrador. Les imatges fotogràfiques documenten els preparatius i els assaigs que realitzen un grup d’alumnes d’una escola pública per a un concurs de dansa interescolar que se celebra a Irlanda cada any.

L’exposició s’acompanya d’un catàleg publicat per la Fundació Antoni Tàpies amb textos de Rosalind E. Krauss, Jean-Christophe Royoux i Benjamin H.D. Buchloh.