Eulàlia Valldosera. Obres 1990-2000

L’obra d’Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) s’emmarca en una activitat artística, generalitzada durant els anys noranta, de rebuig de la sobreproducció que caracteritza les societats capitalistes, en benefici d’una actitud “ecològica” que valora els materials pobres, l’experiència del que és quotidià, l’estudi dels conceptes de temps i de procés i l’ús de la performance.

Els seus treballs adopten el cos com a mesura i receptacle de la realitat exterior per desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona en tant que subjecte intel·lectual i se centren en les nocions d’identitat sexual, amor, malaltia i maternitat. En aquest sentit, els arquetips femenins, els conceptes de llar i de família; la recerca d’una mirada pròpia, no condicionada per la mirada masculina; la reivindicació de la malaltia com a via de guariment; la fragmentació necessària de les relacions amoroses i, sobretot, la imbricació de l’experiència amb el pensament, constitueixen alguns dels eixos fonamentals de la seva obra.

A partir de fotografies, vídeos, escultures i projeccions de llum, Eulàlia Valldosera recrea unes escenificacions dramatitzades que reflecteixen simultàniament la presència i l’absència, la memòria i el desig, on l’ombra, i més recentment el mirall, evoquen una recerca interior que remet al món del subconscient, no tan sols com a espectre d’un passat no resolt, sinó també com a forma d’aprehensió de la realitat. Amb aquestes peces, l’artista desplaça el món material i genera un espai “animat” on se situa el subjecte, que és, finalment, l’únic protagonista de l’experiència.