Claudia Pagès Rabal. Per aquell moment ja hauré estat al món

Claudia Pagès Rabal presenta, en el marc de la tercera edició del cicle Les cadires de Tàpies i a la Sala de reflexió -que Antoni Tàpies va concebre a la Universitat Pompeu Fabra- una instal·lació de foto-llum i un text recitat que parteixen de la reflexió que Antoni Tàpies va fer a l’entorn dels murs, les portes, els grafits i les inscripcions.

A partir de l’ús dels gobos, tradicionalment emprats al teatre per crear textures i atmosferes, però cada cop més presents també a l’espai públic amb els logotips de les botigues projectats sobre les voreres, Pagès desplaça la perspectiva de l’espai cap a un punt de vista zenital. Aquest desplaçament s’articula amb el futur perfet: un temps verbal en què l’acció ja haurà acabat en el futur des d’on és enunciada. Així, la peça construeix un temps en suspensió, un espai per imaginar des d’un present travessat per una crisi que també és imaginària.

El treball de Claudia Pagès Rabal entrellaça l’escriptura, l’escultura i la coreografia. Per fer-ho, genera dispositius visuals i lingüístics com ara instal·lacions de vídeo, obres sobre paper, llibres i altres materialitats que utilitza per conceptualitzar els seus projectes. La seva recerca més recent s’ha orientat cap al Mediterrani i les seves rutes comercials, el llenguatge i el temps, i la recerca de significants primaris en territoris que funcionen com a palimpsests.

La seva obra s’ha exposat a institucions com mumok, Viena (2025), Index, Estocolm (2025), Art Sonje. Seoul (2025), Chisenhale, Londres (2025); IVAM, València (2024); Sculpture Center, Nova York (2024); CA2M, Madrid (2023); Fundació Joan Miró, Barcelona (2023); Tabakalera, Donostia (2022); Vleeshal, Middelburg (2022); MACBA, Barcelona, (2022); CAPC, Bordeus (2022); Kunstverein Braunschweig, Braunschweig (2021); i ha format part de la Istanbul Biennale 18th (2025), Manifesta 15, Barcelona (2024); March Meetings Sharjah Art Foundation, Emirats Àrabs (2018). Pagès Rabal representa Catalonia in Venice a la 61st Biennale de Venècia, Venècia (2026).

Ha publicat her hair (2020) amb Onomatopee; rates i cuques (2020) amb Jupiter Woods, Yaby, AC/E. La seva primera novel·la, Més de dos aigües, va ser publicada en català per Empúries Narrativa el 2024, i llançarà el llibre Gerund Violence amb Wendy’s Subway el 2025. Pagès va rebre el premi Ojo Crítico en les arts visuals el 2022, i ha estat artista resident a diverses residències com a EMPAC, Troy (2025); Triangle France, Marsella (2020); i Gasworks, Londres (2017).

El cicle “Les cadires de Tàpies” 2026, Invocar l’escletxa, és comissariat per Judith Barnés.