André du Colombier

Considerat un dels artistes més enigmàtics de la seva generació, André du Colombier planteja en la seva obra un ús inèdit de les imatges en relació amb els objectes per crear un nou món a partir del mínim llenguatge. Es nodreix d’una profunda reflexió i d’un funcionament alterat del llenguatge, d’una aparent pèrdua de sentit, i esdevé una abstracció en si mateixa per arribar al principi d’incertesa.

Les seves obres juguen amb tots els registres: una paraula o una frase es repeteixen, xoquen en majúscules i minúscules o es refereixen a si mateixes com una mena d’afàsia; les comes i els accents tenen la seva pròpia identitat, i tot allò que pot ser evidente esdevé secret, metafísic, musical, sonor, poètic, filosòfic. Qüestiona les normes mateixes del llenguatge, les estructures lingüístiques, les grafies i els seus significats, amb una experimentació en la línia d’artistes com On Kawara o Richard Artschwager.

Tot i haver nascut a Espanya, el treball d’André du Colombier (Barcelona, 1952 – París, 2003) se situa fora d’aquest país. Allunyat de qualsevol categoria artística que el definís, va focalitzar la seva pràctica en la necessitat urgent de tensar el llenguatge i el seu significat a través, entre d’altres, de la poesia concreta, el mail art, l’arte povera o el conceptualisme.

L’exposició al Museu Tàpies està comissariada per Adam Szymczyk