André du Colombier. Un punt de vista líric

17.09.202522.02.2026

Dates

17.09.202522.02.2026


Botiga

Catàleg “Kerry James Marshall” Postal Black Love

Més informació

Preu

· Entrada general: 12 €

 

· Estudiants acreditats i persones majors de 65 anys: 8 €

 

· Menors de 16 anys; Amics del Museu Tàpies; Persones a l’atur: Entrada gratuïta.


Comissariat

Adam Scymczyk


Inauguració

17 de setembre de 2025, a les 19 h


Fes-te amic
  • Facebook Fundació Antoni Tàpies
  • Twitter Fundació Antoni Tàpies
  • Instagram Fundació Antoni Tàpies
  • YouTube Fundació Antoni Tàpies
  • Telegram Fundació Antoni Tàpies
  • Pinterest Fundació Antoni Tàpies
  • Threads Fundació Antoni Tàpies

André Paliard Iscu va néixer el 1952 a Barcelona. A començaments dels setanta va estudiar Filosofia a la Sorbona. Decidit a esdevenir artista, es va canviar el cognom per Du Colombier, que significa ‘del colomar’, i el 1977 va presentar la seva primera exposició individual, Modestie, Compétence, et Efficacité (Modèstia, competència, i eficàcia), a la galeria d’Éric Fabre de París. Va morir en aquesta mateixa ciutat el 2003.

La seva primera obra perdurable va ser una línia platejada vertical: un traç de llapis sobre un full de paper de vidre negre, com si fos la conseqüència d’afilar l’eina de l’escriptor, que constitueix un antidibuix realitzat a la contra. Altres peces primerenques són seqüències de fotografies en blanc i negre que documenten accions dinàmiques amb estris domèstics o, al contrari, objectes estàtics, exposats i desnaturalitzats sota una freda llum blanca.

Al llarg del temps, el mitjà predilecte de Du Colombier van ser fulls de paper Chromolux reflector, de mida estàndard, utilitzats com a fons per a textos manuscrits o en Letraset: paraules deslligades i frases equívoques, críptiques o codificades. En la pràctica de Du Colombier també trobem escenografies compostes per joguines, souvenirs turístics i accessoris damunt de taules de centre i altres ubicacions casuals, peces que solia veure una sola persona i que mai no es van documentar.

El «punt de vista líric» del títol d’aquesta exposició —que prové del text que va acompanyar la mostra d’André du Colombier a la galeria parisenca de Patricia Dorfmann el 1999— s’adiu amb l’actitud d’un artista que, amb les seves obres esquives, continua confrontant-nos, lliures i en igualtat, amb la sempre canviant tasca d’interpretar.