Càpsula paraula: “Anar a Marina”

Presentació del llibre d’artista “Anar a Marina”, d’Isabel Banal, en el marc del programa estable de formació per a docents “Tàpies: paraula, ferida, terra”.

La seva obra, impregnada de l’entorn rural i natural on ha viscut, connecta amb alguns dels eixos de reflexió de l’àrea educativa del museu. Editat per ARBAR, el volum posa en diàleg imatges personals —actuals i provinents del record familiar— amb referents fotogràfics i poètics i literaris, i es tanca amb un text de Mita Casacuberta. L’obra proposa un recorregut íntim pels paisatges de l’Alt Empordà i juga amb el doble sentit de l’expressió popular «anar a marina» —anar a la platja, estiuejar-hi— i amb la tradició pictòrica de les marines.

En aquesta sessió, de la mà de les comissàries Alexandra Laudo i Glòria Picazo, i amb la participació de Marta Pol Rigau i Isabel Banal, editora i autora del llibre respectivament, ens endinsarem en el món de les edicions d’art i en els imaginaris de l’artista.

Sobre el llibre

El llibre d’artista Anar a Marina, d’Isabel Banal Xifré, explora els vincles que establim amb un territori i les experiències que hi vivim; en aquest cas, amb l’espai comprès entre Llançà i el Port de la Selva. L’obra s’articula a partir del doble sentit de l’expressió popular “anar a marina” —anar a la platja, estiuejar-hi— i la tradició pictòrica de pintar marines.

Entre els fils conductors hi trobem les figures del pessebre, la presència de pedres i roques —elements constants en l’obra de Banal— i la literatura, entesa també com una forma de “marina”. La pedra, la llum, el mar i l’absència esdevenen elements simbòlics que evoquen identitat, pèrdua i arrelament.

Sobre l’artista

El treball d’Isabel Banal Xifré reflexiona sobre la tensió i la convivència entre el món natural i el món urbà, així com sobre la representació del paisatge. Al llarg de la seva trajectòria, ha estat constant l’ús de materials naturals combinats amb elements vinculats al procés de creació i amb objectes quotidians. Sovint juga amb els canvis d’escala i la miniaturització, prenent com a referència el món dels pessebres. El color blanc hi és sempre present, entès com a silenci i revelació.Entre les seves exposicions individuals destaquen Abismes (Chiquita Room, 2023), Parar taula (Canònica de Vilabertran – Bòlit, 2022), Ad infinitum (Estrany-De la Mota Art Advisors, Barcelona, 2020), In(certesos) (MUME, 2020) i intents (2) (Lactea, Arts Santa Mònica, 2014).

Amb la col·laboració d’ARBAR Centre de producció i edició de processos performatius centrats en la recerca biocultural i artística de Rodes.