Raquel G. Ibáñez. Sienten las piedras

Si ens endinséssim en el forat del Mitjó d’Antoni Tàpies, potser veuríem el cel. O les entranyes de la terra. O aquell racó tan familiar al qual no havíem prestat mai atenció. El forat apareixeria llavors com una obertura, un llindar des d’on mirar cap a una terrassa exposada al sol i als agents atmosfèrics; un espai on la contemplació del quotidià es tornaria estranyament misteriosa. Com si la percepció, en desviar-se una mica del seu curs habitual, obrís una petita escletxa. Un interstici que, seguint les reflexions de Tim Ingold, no tancaria un significat fix, sinó que romandria entre línies. «Un nus aeri».

Potser n’hi hauria prou, llavors, d’estirar del fil i aturar-se a escoltar. Sentir el vent, l’aigua que flueix, la neu que es fon, o el cruixit llunyà d’un arbre en caure. Escoltar també allò que vibra entre cossos i objectes. A partir d’aquesta atenció sostinguda, es desplegaria, així, una forma de ritual a petita escala. Si ens endinséssim en el forat.

…

A partir d’aquesta invitació, l’artista proposa una sessió d’escolta en què enregistraments de fenòmens atmosfèrics i entorns naturals dialoguen i es distorsionen. Com un fil més dins d’una trama expandida, s’entrellacen l’ancestral i el tecnològic, l’íntim i el geològic, sense jerarquies. En ressonància amb la sensibilitat poètica de Mary Oliver vers les dimensions meravelloses del quotidià, la peça desplaça subtilment la percepció i obre, encara que sigui momentàniament, altres formes de relació amb l’entorn.

La pràctica artística de Raquel G.Ibáñez investiga la liminalitat i les fronteres entre el so, el llenguatge i la imatge visual, utilitzant l’escolta —humana i més que humana— com a eina metodològica des de l’acustemologia. Les seves línies de treball se centren en allò intangible i en els llindars entre allò humà, l’espiritual i el natural, explorant també la tensió entre l’ancestral i el futur en un context de crisi global. Els seus processos posen de manifest la fragilitat i la interdependència de la vida biològica, i es materialitzen en diversos formats com el so, el dibuix, la performance, la instal·lació i l’edició expandida.

Ha desenvolupat projectes en institucions com el CA2M-Centro de Arte Dos de Mayo, la Fundació Cerezales Antonino i Cinia, Tsonami Arte Sonoro, el CDAN, Sonandes, La Casa Encendida o el MACBA, i ha rebut premis i beques com el Premi Miquel Casablancas 2024, Circuitos Artes Plásticas 2024, les Ajudes a la Creació d’arts visuals de la Comunitat de Madrid o les Ajudes públiques per a la creació, recerca i producció de projectes artístics del Ministeri de Cultura.

La seva trajectòria inclou residències artístiques en espais com aadk, Jazz ao Centro o Bulegoa, així com la participació en festivals de so i música experimental com Insonora 14, Sur Aural, Rota Music Festival i Soundtiago, entre d’altres. La seva participació en el col·lectiu de poesia i performance Una fiesta Salvaje i la publicació del seu llibre Granate consoliden una pràctica que combina creació, recerca i escriptura.

Activitat realitzada en el marc del cicle Seguint el sol. Destapant la mirada del Museu Tàpies, comissariat per Carolina Ciuti.

Imatge: Raquel G. Ibáñez. Foto: Juan Hoppe