Divendres 20 de setembre de 2024 el Museu Tàpies tancarà a les 17 h. Gràcies per la vostra comprensió.

 

Hélio Oiticica

02.10.199208.12.1992

Dates

02.10.199208.12.1992


Botiga

Catàleg “Kerry James Marshall” Postal Black Love

Més informació

Director del projecte a Barcelona

Manuel J. Borja-Villel.


Comissaris

Guy Brett, Catherine David, Chris Dercon, Luciano Figueiredo i Lygia Pape.


Artista

Hélio Oiticica.


Organitza

Witte de With, center for contemporary art, Rotterdam i Galerie nationale du Jeu de Paume, París, amb la col·laboració del Projeto Hélio Oiticica, Rio de Janeiro.


Itinerància

22/2/1992 – 26/4/1992, Witte de With, center for contemporary art, Rotterdam.
10/6/1992 – 23/8/1992, Galerie nationale du Jeu de Paume, París.
2/10/1992 – 8/12/1992, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona.
20/1/1993 – 20/3/1993, Centro de Arte Moderna, Fundação Calouste Gulbenkian, Lisboa.
31/10/1993 – 20/2/1994, Walker Art Center, Minneapolis.


Fes-te amic
  • Facebook Fundació Antoni Tàpies
  • Twitter Fundació Antoni Tàpies
  • Instagram Fundació Antoni Tàpies
  • YouTube Fundació Antoni Tàpies
  • Telegram Fundació Antoni Tàpies
  • Pinterest Fundació Antoni Tàpies
  • Threads Fundació Antoni Tàpies

Hélio Oiticica va néixer a Rio de Janeiro l’any 1937, fill d’un entomòleg que també era fotògraf i pintor, i nét d’un filòleg i dirigent anarquista. Malgrat ser ben conegut al Brasil, Oiticica només ara ha començat a ser gradualment reconegut a nivell internacional com un dels artistes més profunds i aventurers d’aquests darrers anys.

Oiticica era artista i pensador. Tot situant-se audaçment entre l’avantguarda, la cultura popular brasilera, les realitats del “subdesenvolupament” i el radicalisme dels anys seixanta, va fer profundes reflexions sobre temes relacionats amb l’”art”, la “invenció”, la “llibertat” en el món contemporani.

Producte de la brillant explosió de l’activitat artística que va tenir lloc al Brasil durant els anys cinquanta i seixanta, que aplegà música, cinema, arquitectura, poesia i les arts visuals, Oiticica prengué una actitud avançada amb els seus innovadors Bòlides, Penetrables i Parangolés, a mitjan anys seixanta. Més tard passà temporades a Londres i a Nova York abans de tornar al Brasil, on morí l’any 1980 quan tenia 43 anys.

Amb motiu d’aquesta exposició es va editar un catàleg amb textos de Haroldo de Campos, Guy Brett, Waly Salomão i Catherine David. El llibre també recull una àmplia selecció de reproduccions que il·lustren l’obra de l’artista, esbossos, dibuixos, esquemes de projectes, així com textos i anotacions del mateix Oiticica, tot plegat acompanyat d’un extens material bio-bibliogràfic sobre l’artista.