[Els pictogrames, una de les eines de mediació del projecte Dialògiques. Fotografia: Pep Herrero. ]
El passat 9 de maig de 2025 es van presentar al Museu Tàpies els resultats de Dialògiques, un projecte creat per EART: Centre de mediació, educació i art contemporani, en col·laboració amb l’Escola de Vida Montserrat i el mateix Museu Tàpies, iniciativa que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
L’objectiu de l’acció era qüestionar les lectures predominants en l’art contemporani, en aquest cas a partir de l’anàlisi de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món, posant en valor altres mirades, a més de fomentar les pràctiques inclusives. Per tant, el projecte s’ha concebut com una eina de formació multilateral entre les escoles, les institucions culturals i els públics, promovent una relació dialògica que contribueixi a re-definir les formes de producció, de representació i d’accés a la cultura.
[A la presentació del projecte hi van ser presents l’alumnat i els professors de l’Escola de Vida Montserrat i de l’escola Fasia de l’Eixample, a més de membres de l’equip d’EART i del Museu Tàpies. Fotografia: Pep Herrero.]
Des d’aquesta perspectiva, Dialògiques planteja una reflexió sobre els dispositius i espais que ocupen les arts, des del treball conjunt al llarg de dos cursos escolars entre una escola amb alumnat amb diversitat funcional (l’Escola de Vida Montserrat), un museu (el Museu Tàpies) i un centre d’art (EART), amb l’acompanyament de l’artista educadora especialitzada Claudia Ventola.
A més, Dialògiques introdueix al Museu Tàpies una innovació significativa: repensar la representació de tots els cossos en les exposicions i els seus dispositius educatius, anant més enllà dels formats convencionals per integrar nous continguts d’accessibilitat.
Entre les entitats presents a la presentació inaugural també hi havia l’alumnat d’un grup classe i els professors de l’escola Fasia de l’Eixample, que van ser els primers interaccionar amb els nous dispositius incorporats a l’exposició gràcies al projecte Dialògiques.
[Una gran taula a l’Auditori del Museu Tàpies va mostrar les obres dels alumnes de l’Escola de Vida Montserrat realitzades durant el segon any del projecte Dialògiques. Fotografia: Pep Herrero. ]
Una gran taula al centre de l’Auditori del museu ha donat la benvinguda als participants. Al damunt hi havia material que els alumnes de l’Escola de Vida Montserrat han estat treballant el darrer any. Segons la Núria Miret, responsable de comunicació i projectes de mediació d’EART: “Mostrem les fotografies fetes amb polaroid i unes postals vinculades al primer any i, a partir d’aquí, es desplega el material que s’ha anat desenvolupant a l’aula durant el segon any, més relacionat amb els conceptes recurrents de l’obra d’Antoni Tàpies i que ha permès generar els pictogrames i els comentaris, que avui presentem.”
[Daniel Gasol, director i coordinador de projectes i de programació d’EART. Fotografia: Pep Herrero. ]
Als parlaments inicials, en Daniel Gasol, director i coordinador de projectes i de programació d’EART, ha estat l’encarregat d’explicar el projecte EART i el vincle existent entre l’Escola de Vida Montserrat i el Museu Tàpies.
[Rosa Eva Campos, del departament d’Educació del Museu Tàpies. Fotografia: Pep Herrero.]
Per la seva banda, la Rosa Eva Campos, del Departament d’Educació del Museu Tàpies, ha valorat què ha significat per a la institució museística acollir aquest projecte. En paraules seves, “després de fer un seguiment previ, des del Museu Tàpies vàrem considerar interessant la iniciativa Dialògiques pel fet que és un projecte educatiu adreçat a alumnes amb diversitat funcional i això implicava haver de treballar a partir de l’obra de Tàpies però des d’una mirada diferent a l’habitual”.
A més, segons l’educadora, “aquest aspecte lligava molt bé amb els objectius del Museu Tàpies de fer els continguts més accessibles a tots els públics. I aquest concepte no només es refereix a les barreres físiques, sinó també a fer més entenedor l’art i les obres de Tàpies a tots els públics. I, en aquest sentit, la col·laboració ha estat un bona oportunitat per treballar aquest àmbit. I el resultat queda a la vista: des dels comentaris a les obres de Tàpies fets per aquests adolescents fins al disseny i l’elaboració d’uns pictogrames”.
[Carla Ventola, artista i educadora. Fotografia: Pep Herrero. ]
En tercer lloc, la Claudia Ventola, artista i educadora, va fer balanç dels dos anys de treball del projecte Dialògiques: “Els pictogrames neixen arran del recorregut fet al darrer any de treball amb els joves. Pel que fa al segon any, varem començar estudiant els símbols que es troben a l’obra d’Antoni Tàpies, a partir d’uns dibuixos de l’artista que ja s’utilitzaven com a recurs educatiu i que hem desenvolupat a partir de diverses activitats manuals, per a que els nois poguessin treballar els conceptes d’una manera diferent”.
En aquest sentit, segons Claudia Ventola, el moment crucial de l’activitat ha estat poder treballar amb el text El joc de saber mirar, d’Antoni Tàpies: “A partir d’aquest text s’han escollit unes quantes paraules que s’han connectat amb aspectes més privats de la vida dels alumnes i que han motivat uns dibuixos, que poc a poc s’han anat estilitzat i definint. A partir d’aquests conceptes han sorgit els dibuixos que, segons ells, apareixen de forma recurrent a les obres de Tàpies analitzades”.
[Visita conjunta a l’exposició “Antoni Tàpies. La imaginació del món” del Museu Tàpies. Fotografia: Pep Herrero.]
Per tant, segons l’educadora, el projecte va partir d’aquí i aquest va ser el primer any de treball: “primer vàrem mirar d’entendre com enfocar el treball, questionant-nos si era possible una altra mena de mediació i traçant una línia de recorregut específic sorgida de la percepció dels alumnes”. Segons la Claudia Ventola, el més important va ser oferir als alumnes participants “una visió general del que és parlar d’art contemporani i intentar conectar l’obra de Tàpies amb la d’altres artistes contemporanis, així com també explicar-los què és una performance o una instal·lació, o descobrir-los la possibilitat de treballar amb el so o amb el cos”.
Segons l’educadora, “produir material de mediació era interessant per a nosaltres, però també per a l’escola i, sobretot, pel museu. Amb aquest objectiu hem treballat els tòpics de l’obra de Tàpies amb els alumnes i, a través dels materials i de les textures, també aquells aspectes més clàssics del món de les arts plàstiques”.
A l’espai dedicat al projecte Dialògiques que hi ha al web del Museu Tàpies es poden escoltar els comentaris que els alumnes de l’Escola de Vida Montserrat van fer sobre les obres de Tàpies seleccionades. Sobre aquest aspecte, Claudia Ventola detalla que “la producció d’aquesta àudios es va alternar amb el treball manual, amb l’objectiu de fomentar i desenvolupar l’expressió personal dels nois i noies, que és quelcom que s’ha perseguit des del principi. És a dir, treballar per a que els alumnes guanyin confiança a l’hora d’expressar-se i puguin superar la timidesa i els dubtes, com així ha estat”.
[Una cartel·la especial, on hi figura un QR, permet als visitants accedir als àudio-comentaris que hi ha al web del Museu Tàpies. També conté un dibuixos, que són els pictogrames. Fotografies: Pep Herrero.]
La caixa amb els pictogrames que ha resultat del projecte Dialògiques quedarà a la recepció del Museu Tàpies, a la disposició de les escoles o dels particulars que la vulguin utilitzar quan es visiten les exposicions. Les quatre obres de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món que han estat comentades als àudios dels alumnes, a més, tenen una cartel·la on hi ha un QR per poder accedir als àudios del web del Museu Tàpies, i els pictogrames que han assignat els participants per parlar de les obres. És a dir, uns símbols basats en les associacions mentals i gràfiques que els nois i noies de l’escola han fet a partir de les obres de Tàpies.
[Els pictogrames, dissenyats pels alumnes a partir de les obres de Tàpies, són una innovadora eina de mediació, però també un joc divertit per a tots els públics. Fotografies: Pep Herrero.]
A la tapa de la caixa dels pictogrames hi ha les instruccions per a qui vulgui jugar de la manera que s’ha pensat originalment. En total, a la caixa hi ha dos jocs de vint-i-cinc pictogrames que permeten interpretar les obres de l’exposició o destacar algun aspecte concret de les mateixes. Malgrat que, en principi, els pictogrames van vinculats a l’exposició d’Antoni Tàpies, pel fet que alguns dels símbols representats fan referència directa a la simbologia tapiana, la seva versatilitat possibilita que també es puguin fer servir per treballar altres exposicions del museu com, per exemple, la de Marta Palau. És a dir, que els pictogrames fan la funció de dispositius de mediació del servei educatiu.
[Un dels objectius més importants de Dialògiques era el de fomentar i desenvolupar l’expressió personal dels nois i noies participants. Fotografies: Pep Herrero.]
Segons ens explica la Núria Miret, “la idea del projecte Dialògiques, precisament, ha estat oferir la possibilitat a nois i noies que han participat al projecte poder crear un dispositiu de mediació per visitar les exposicions o, fins-i-tot, per complementar algunes de les activitats del museu”. Així, si els usuaris del joc ho desitgen, poden penjar fotografies dels pictogrames que han escollit per a les diverses obres a les xarxes amb el hastag #PictogramesTapies i compartir-los, amb mencions al @museutapies i a @eart_barcelona
