blanca arias. Al límit d’un bosc, una nena

«Al límit d’un bosc, una nena.» Un inici així amaga una promesa del narrador a l’oient, com la nota que algun ha esmunyit en una butxaca, o la insinuació que ha de passar alguna cosa. Tothom que estigui a prop girarà el cap i afinarà l’oïda, imaginant la nena obrint-se pas entre els arbres o al costat de la muralla verda d’un bosc.

Fragment de Hamnet, de Maggie O’Farrell

Amb aquest horitzó d’expectativa s’obre Al límit d’un bosc, una nena. Prenent com a punt de partida els buits aparents de l’obra Mitjó, d’Antoni Tàpies, l’artista blanca arias ens convida a habitar el forat com un espai ambigu: absència i obertura, vulnerabilitat i possibilitat. Allò que el decòrum sol apartar —l’excés, l’abjecte, la desviació del cànon— esdevé aquí un lloc des d’on repensar la percepció dels cossos i el que aquesta mirada diu de nosaltres.

En aquest context, el cos i la matèria es presenten com a superfícies d’escriptura, transmetent allò que la paraula no pot fixar. Com a acte de cura metodològica, arias «estira del fil», unint simbòlicament pràctiques tèxtils, memòria oral i genealogies discretes que sovint queden fora del relat oficial.

Des d’una sensibilitat feminista, la intuïció i l’escolta de les zones toves del cos es reivindiquen aquí com a formes de coneixement. La poesia, concebuda com a plec del llenguatge, obre espais on altres significats emergeixen i ens permet qüestionar què esperem, avui, de l’experiència artística.

Activitat realitzada en el marc de l’edició 2026 del cicle “Seguint el sol” del Museu Tàpies, que porta per títol “Destapar la mirada” i està comissariat per Carolina Ciuti.

blanca arias (ella / elli) és artista-investigadora, educadora i curadora. Graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Comparats per la Universitat Pompeu Fabra. La seva pràctica es desenvolupa en l’àmbit de la imatge, des d’on fabula sobre possibles gestualitats i materialitats lesbofeministes. Blandito blandito. ¿Qué le hacemos las feministas al arte? (Cielo Santo, 2025) és el seu primer llibre.

Actualment, és part del Departament de Programació Pública i Social de la Fundació Miró, educadora al MACBA i voluntària de l’arxiu Ca la Dona. Anteriorment, ha comissariat exposicions al CCCB (2026), la Fundació Miró (2025), la Sala d’Art Jove (2024) i La Panera (2024). Ha portat a terme activitats de mediació a Matadero, el MNAC, La Capella, el MACBA, el Monestir de Pedralbes o el Centre LGTBI, entre d’altres. Com a artista, la seva obra ha estat reconeguda amb les beques Barcelona Crea (2024) i Sala d’Art Jove (2023), i exposada a espais com l’EACC Espai d’Art Contemporani de Castelló, el Loop Festival o Tabakalera.