Enric Casasses. La mongeta i el cigró. Enfilat a la cadira

Enric Casasses obre l’edició 2026 del cicle “Les cadires de Tàpies” amb una xerrada-conferència-actuació-recitació-funció sobre la manera com la cadira, per petita que sigui, OMPLE l’espai escènic, a través de la visió de com un poema es va transformant en ell mateix al llarg de l’escletxa del temps (mesos, anys, dècades); la primera versió del poema és dels anys vuitanta, la segona del dos mil deu, i la tercera apareixerà, si apareix, en aquesta sessió. Entremig s’anirà veient com la cadira apareix i reapareix en diferents moments històrics del segle vint. Del segle vint-i-un encara no en sabem res: el veiem en directe.

El poema es diu LA MONGETA I EL CIGRÓ i, en la seva primera versió, forma part d’un llibre inèdit constituït per poesies jovenívoles de l’autor i que es titula ÀNSIA VELLA.

El cicle “Les cadires de Tàpies” és comissariat per Judith Barnés.

Enric Casasses. Nascut a Barcelona, amb arrels de poble mariner (l’Escala) i una vida relativament nòmada, premiat diverses vegades per la seva obra, escriu versos (poemets, poemots, cançons, i també assaigs en vers), proses (poètiques i filosòfiques, especialment de filosofia-ficció) i un parell d’obres de teatre. És autor de Calç, Uh, Do’m, El nus la flor, la policia irà de bòlit, i altres.