María José Arjona. Tro

Tro és una proposta performativa, escultòrica i sonora que aborda l’esquerda com una forma produïda per la interacció entre cossos, forces i matèries: més que entendre-la com l’evidència d’una ruptura, l’obra la proposa com un tercer espai, una obertura capaç de fer visible una interioritat que fins aleshores havia restat continguda.

Dos cossos se situen a banda i banda d’un mur negre que conté dues fonts de llum al seu interior. Mitjançant una seqüència d’impactes, tots dos cossos transmeten força i vibració a l’estructura, de manera que produeixen so i en modifiquen progressivament la matèria. El mur funciona al mateix temps com a superfície de resistència i com una caixa de ressonància que amplifica acústicament l’encontre entre els cossos i la matèria.

L’acció no busca enderrocar el mur. Els impactes continuen fins a produir una esquerda prou gran perquè la llum continguda al seu interior travessi l’estructura i irrompi en l’espai. Com el tro i el llampec —manifestacions sonora i lumínica d’una mateixa descàrrega—, el so i la llum apareixen com a expressions d’una relació de forces.

L’esquerda transforma la condició del mur sense fer-lo desaparèixer. En finalitzar l’acció, l’estructura roman a l’espai com una obra escultòrica: una forma modificada que conserva la inscripció material dels impactes i fa visible, a través de l’esquerda, allò que fins aleshores havia estat contingut.

Tro és una proposta de María José Arjona, en companyia de Camilo Acosta, que s’emmarca en la tercera edició del cicle Les cadires de Tàpies. Invocar l’escletxa.

María José Arjona és una artista colombiana de performance que investiga el cos com a espai de coneixement, transmissió i transformació. Desenvolupa la seva pràctica nòmada es a través de trobades prolongades amb diferents territoris i ecosistemes, en què el viatge, l’observació i la recerca corporal generen relacions entre formes de vida humanes i més-que-humanes. Rius, roques, plantes, animals, sons i fenòmens atmosfèrics esdevenen agents actius de l’obra. El seu treball amb l’arxiu conserva les traces del que ha succeït i manté oberta la possibilitat de noves trobades i transformacions.

Al llarg de més de trenta anys, Arjona ha presentat la seva obra en institucions i esdeveniments internacionals com el MACBA, el Louvre, el MoMA de Nova York, Art Basel Miami Beach i diverses biennals i triennals internacionals. El 2010 va participar com a reperformer en la retrospectiva de Marina Abramović The Artist Is Present, al MoMA. La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades com les del Castello di Rivoli, la Cisneros Fontanals Art Foundation, el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza i el Museo de Arte Moderno de Bogotá.

La recerca, la pedagogia i els processos col·lectius també són pilars de la seva pràctica. Durant els darrers quinze anys ha impulsat tallers, seminaris i projectes de recerca col·laborativa amb institucions com la Universitat de Princeton, la Universitat de Nova York, el programa DAAD i la Universitat d’Antioquia. També ha estat directora artística del projecte Amazonas a FLORA ars+natura (Bogotà).

Camilo Acosta és un videoartista, performer i gestor cultural colombià establert recentment a Barcelona. La seva pràctica explora el cos, l’acció i el temps a través del vídeo experimental, el vídeo en directe (VJ sets) i les performances de llarga durada. La seva obra s’ha presentat internacionalment en espais com el MACBA, el MAMM de Medellín, la galeria W139 d’Amsterdam i el Museo del Chopo de Ciutat de Mèxic, i forma part de la col·lecció permanent del MAMBO de Bogotà.

És cofundador del col·lectiu LOS AMARILLOS, centrat en el VIH, i de HOUSE OF TUPAMARAS, referent de l’escena queer colombiana des de 2016. També forma part de Street Jizz i Instituto Brutal Visual, i ha col·laborat amb artistes com María José Arjona i Carlos Motta.

El cicle “Les cadires de Tàpies” 2026, Invocar l’escletxa, és comissariat per Judith Barnés.