Mireia Calafell. FE-RI-DES

Què és pensar a través de la ferida? Què vol dir viure des de la ferida? Pot la poesia escriure la cicatriu més enllà de la metàfora? Quin sentit té intentar-ho? 

El punt de partida el marca una cadira situada al costat d’una altra, és a dir, una trobada entre amics, és a dir, la possibilitat de dir la ferida. Mireia Calafell convoca l’amistat per a parlar i reflexionar sobre la cicatriu a partir de la lectura de poemes propis, però no només. S’acompanya de les paraules de Fina Birulés, Miquel Missé i Pol Guasch, així com d’altres veus que, avui, reclamen presència quan parlem de ferides. Tot, amb l’acompanyament d’una altra amiga i un piano: la compositora Clara Peya. 

Aquesta activitat compta amb la complicitat i el suport del Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona. 

Activitat en el marc de la segona edició del cicle d’acció Les cadires de Tàpies, a càrrec de Judith Barnés, responsable de programes públics del Museu Tàpies.

Mireia Calafell és poeta. Ha publicat Poètiques del cos (2006), Costures (2010), Tantes mudes (2014), Nosaltres, qui (2020), i Si una emergència (2024). Entre els premis que ha rebut, destaca la Lletra d’Or al Millor llibre de 2014, el premi Josep Maria Llopart al millor poemari publicat l’any 2020 i el Premi Carles Riba 2023. 

És codirectora de la productora cultural La Sullivan. Ha estat codirectora del Festival Poesia i més (2015-2016), i de Barcelona Poesia (2018-2021). 

[Fotografia d’Àlex Espuny]