Seguint el sol: Berta Prieto + Aina Serena

El terrat del Museu Tàpies esdevindrà una ludoteca experimental per a Opimelissa, un col·lectiu que cuina, canta, balla i moltes coses més. Seguirem el sol amb la ironia i l’humor tou de Júlia Barbany, l’arquitectura de l’electro-cançó enfadosa de Petit Ibèric, els càntics en clau filosòfica de Max Grosse sobre la vida i el mal d’amor d’un mitjó foradat i orfe, l’egodeliri de la dramaturga i escriptora de ploma esmolada Berta Prieto —si encara no saps qui és, vius en una cova!—, amb el ritme de la DJ performer i militant de l’autogestió Meritxell de Soto, l’energia desbordant de l’artista polifacètica i tendra punki-mare Belén Barenys, amb la música llatina experimental dels Deprerreo, amb el cos contorsionat de Candela Capitán, que mostra la sexualització de les dones a cop de mètrica i convulsions.

Seguint el sol és un cicle experimental de manifestacions sonores i escèniques de caràcter performatiu que presenta nou sessions inèdites de joves creadors. El cicle, comissariat per Carolina Olivares Esturillo, reivindica l’energia jove i inesgotable d’artistes que ompliran de llum i donaran una nova vida al solitari mitjó de Tàpies que presideix la terrassa del Museu.

Cinquena sessió: Berta Prieto + Aina Serena

“Final de curs, tu la letra y yo la música” és un experiment que vol concloure aquest any on la impossibilitat de trobar concrets ha marcat els nostres dies. Blablablablablabla i al final el res. No sé ni que estic dient, però no puc parar de parlar. ¡¡¡Que se calle todo el mundo, que quiero escuchar mis pensamientos!!! ¡¡¡Que se callen mis pensamientos que quiero escuchar a todo el mundo!!! Consentimiento, deseo, límites… Madre mia, quin any. Com sonarien totes aquestes reflexions? Tot és tan important! No entenc res del que dius. A l’altra banda, es presenta l’utopia del gest, l’abstracció, la sugerencia… Jo també vull existir en el dubte, però el dubte només és una fantasía: no tenim temps. Ets massa literal, massa literal, ets massa literal: too much baby. Ha d’aprendre a callar a classe. No participa suficient. Amb la incapacitat de la paraula Berta Prieto, la noia que no pot parar de parlar: lo nunca visto en este circo! I, amb la condemna de l’abstracció, Aina Serena: incapaç de materialitzar ni un sol pensament!!! Acompanyeu a aquestes pobres frikis a resoldre la disputa definitiva entre la paraula i el gest, la raó i l’emoció, la literalitat i la poètica.

Berta Prieto va néixer el 1998 i va passar tota la seva infància i adolescència a Celrà, fins que va decidir marxar a Barcelona i estudiar-ne interpretació. Va començar a escriure per donar-se papers a ella i a les seves amigues, i així n’ha dut a terme tres obres: El Chinabum (La Gleva), Fuck You Modern Family (Sala Beckett i Bitó Produccions) y Derecho a Pataleta: la missió més trepidant de les espies de veritat (Sala Beckett). És una de les creadores de la sèrie Autodefensa, nominada a molts premis molt importants. També ha començat a parlar i escriure a diferents espais de prestigi com el CCCB o El País. Ara també va molt embolicada escrivint una altra obra de teatre, una altra sèrie i tenint moltes idees per continuar vivint del conte. 

Comissariat i producció artística: Carolina Olivares Esturillo

Disseny: Ana Habash i Ignasi Ayats.
Il·lustració: Eduard Sales

Venda d’entrades a través del web del Museu i a la recepció del museu. Aforament limitat.

Enllaç al cicle complet.