Simposi internacional “Imatges primitives, somnis moderns: Tàpies i la cultura visual de postguerra”

En el marc de l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món, el Museu Tàpies organitza un simposi internacional dedicat a aprofundir en l’estudi de la imatge a partir de la seva col·lecció. Aquesta iniciativa s’inscriu dins de la línia estable de recerca del museu i té com a objectiu repensar els relats visuals que conformen el nostre imaginari col·lectiu, parant especial atenció a la cosmogonia simbòlica i estètica que envolta l’obra d’Antoni Tàpies.

El simposi parteix del corpus expositiu de la mostra, format per obres de Tàpies dels anys quaranta i cinquanta, anteriors al seu període matèric; peces pertanyents a la col·lecció privada de l’artista provinents de cultures no occidentals o d’altres creadors del seu context, i materials d’arxiu —tant propis com adquirits específicament per part del museu per preparar l’exposició— relacionats amb l’imaginari popular de l’època.

A partir d’aquests materials, el simposi se centra en tres eixos temàtics que es poden resseguir al llarg del recorregut expositiu: el primitivisme, la psicoanàlisi i la cultura popular. Aquests eixos permeten contextualitzar la producció artística de Tàpies en una Barcelona de postguerra profundament marcada per transformacions socials, polítiques i culturals, i connectar-la amb els corrents d’avantguarda internacionals. A la vegada, aquesta trobada proposa explorar altres aspectes, com ara la manera com Tàpies s’aproxima a les tradicions vernacles i a les pràctiques ancestrals, l’impacte del pensament psicoanalític en la seva obra com a eina per abordar inquietuds psicològiques típiques d’una època, i el diàleg entre l’art acadèmic i els sabers populars com a formes de resistència i d’expressió radical.

El simposi destaca per la seva mirada interdisciplinària, que incorpora la filosofia i la psicoanàlisi per abordar les imatges no només com a formes estètiques, sinó també com a instruments de pensament i construcció simbòlica. L’objectiu final és oferir una lectura renovada i crítica de l’obra de Tàpies obrint espais de reflexió compartida al voltant de la imatge, el relat històric i la memòria cultural.

Programa del simposi

Dimecres, 3 de desembre de 2025

· 18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies

· 18.10 h. Conferència «La imaginació material», a càrrec d’Emmanuel Alloa

· 18.50 h. Conferència «Un context visionari. Espiritisme, clarividència i inconscient», a càrrec d’Andrea Graus Ferrer

· 19.30 h. Pausa

· 19.40 h. Conferència «Origen i context del primitivisme en Antoni Tàpies», a càrrec d’Estela Ocampo

· 20.20 h. Taula rodona i debat moderat pel Museu Tàpies

· 21 h. Cloenda

Dijous, 4 de desembre de 2025

· 18 h. Benvinguda i presentació a càrrec del Museu Tàpies

· 18.10 h. Conferència «Imaginació, imaginari, imaginal», a càrrec de Chiara Boticci (en línia)

· 18.50 h. Conferència «Club 49, una finestra oberta al mon», a càrrec de Muriel Gómez

· 19.30 h. Pausa

· 19.40 h. Conferència «Swing i modernitat. El jazz a la Barcelona de la postguerra», a càrrec de Jordi Pujol Baulenas 

· 20.20 h. Taula rodona i debat moderat pel Museu Tàpies

· 21 h. Cloenda amb «Ecos del Club 49», a càrrec de Carlos Falanga Trío

Ponents

Emmanuel Alloa. Catedràtic d’Estètica i Filosofia de l’Art a la Universitat de Friburg (Suïssa). Investigador al NCCR eikones, ha exercit com a professor a la Universitat París 8 i ha estat professor convidat a les universitats de Weimar (Alemanya), Morelia (Mèxic), Belo Horizonte (Brasil), Shanghai (Xina) i Berkeley, Colúmbia i Yale (Estats Units).

Alloa ha publicat una dotzena de llibres sobre filosofia contemporània, fenomenologia i les relacions entre estètica i política. Els seus treballs han estat traduïts a l’anglès, l’alemany, el francès, el castellà, el portuguès i el xinès. Entre les seves publicacions en castellà destaquen La resistencia de lo sensible (2009), ¿Cómo (no) leer las imágenes? (2019), La imagen diáfana (2021), Pensar la imagen I & II (2020 i 2022) i Repartos de la perspectiva (2024). La seva obra de recerca ha estat guardonada amb diversos premis, com el Premi Latsis 2016 i el Premi Aby Warburg 2019.

Chiara Bottici. Filòsofa i escriptora italiana, viu i treballa a Nova York. Ocupa una càtedra de professora de Filosofia al Departament de Filosofia de la New School for Social Research, on ensenya, entre d’altres, el pensament de Hannah Arendt i Ágnes Heller. A més d’impartir classes de filosofia política i d’estètica, en el mateix centre ha fundat i dirigit el Gender and Sexualities Studies Institute.

És autora, entre altres obres, de Filosofía del mito político (Bollati Boringhieri, 2012), The Myth of the Clash of Civilizations (2010, amb Benoît Challand), Imagining Europe: Myth, Memory and Identity (2013, amb Benoît Challand), Manifest anarcafeminista (Laterza, 2022), Cap submissió. El feminisme com a crítica de l’ordre social (2023), Mitologia feminista (Castelvecchi, 2022) i La política de la imaginació (Castelvecchi, 2023). La seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües estrangeres.

Carlos Falanga. Nascut a Buenos Aires (Argentina), de molt jove va començar a estudiar caixa i, més tard, bateria amb Roberto Cesari Jr. Amb 22 anys va decidir traslladar-se a Barcelona, on continuà els seus estudis d’harmonia i piano al Taller de Músics, i de bateria amb el gran Aldo Caviglia. Més tard es va graduar al Conservatori de Barcelona (ESMUC), on va estudiar amb Jo Krause i David Xirgu.

Des de l’any 2002 ha estat en actiu en l’escena musical catalana i ha tingut l’oportunitat de tocar en clubs i festivals d’arreu d’Europa, Àsia i Amèrica, amb músics i artistes nacionals com Jorge Rossy, Marco Mezquida, Amparo Sanchez, Carme Canela, Horacio Fumero, Bill McHenry, Fredrik Carlquist, Guillermo Klein i l’Orquestra Simfònica del Liceu, entre altres. Ha editat dos discos al seu nom: Gran Coral (Underpool) i Quasar (Fresh Sound New Talent), i amb el seu projecte d’electrònica experimental IHHH ha enregistrat diversos treballs i participat en nombrosos festivals, com Sónar i Keroxen.

Muriel Gómez. Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa. Actualment és professora agregada i vicedegana d’Aliances, Comunitat i Cultura dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Membre del grup de recerca SEC-History (Societat, Estat i Cultura), la seva activitat investigadora se centra en l’anàlisi dels processos de ruptura i continuïtat en la modernitat artística catalana entre la preguerra i la postguerra. Els seus àmbits d’estudi principals són els vincles entre ADLAN i Club 49, i les figures de Joan Miró i l’escultor Eudald Serra. 

Andrea Graus Ferrer. Investigadora Ramón y Cajal a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats del CSIC. Doctora en Història de la Ciència (UAB), va treballar al Centre Alexandre Koyré del CNRS de París i a la Universitat d’Anvers (Bèlgica) durant sis anys. És autora de Ciència i espiritisme a Espanya (1880-1930) (Comares, 2019) i ha publicat treballs sobre la història de les investigacions psíquiques amb mèdiums, la hipnosi i els fenòmens místics dels segles xix i començaments del xx. La seva línia actual de recerca se centra en la història dels nens prodigi i el talent infantil a l’Europa contemporània, tema del seu proper llibre. Va comissariar l’exposició Nens prodigi. Fama, ciència i política (Biblioteca de Catalunya, 2024).

Estela Ocampo. Professora titular a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona des de 1987 fins a la seva jubilació, el setembre de 2021. Secretària acadèmica de l’Institut de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra (2000-2008). Directora de l’Institut Universitari de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra (2008-2014). Actualment, és directora i investigadora principal del C.I.A.P., Centre d’Investigació en Art Primitiu i Primitivisme (Universitat Pompeu Fabra). Ha portat a terme projectes de recerca subvencionats pel Ministeri d’Educació i Ciència d’Espanya sobre art primitiu entre 1997 i 2003 i sobre primitivisme i art modern entre 2007 i 2016.

Ha publicat nombrosos articles en revistes espanyoles i internacionals. Els seus darrers llibres publicats són El Fetitxe en el Museu (Madrid, 2011), Primitivisme a Europa i Amèrica (Barcelona, 2017) i Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat (Barcelona, 2022), entre d’altres. Ha impartit nombroses conferències i seminaris nacionals i internacionals. Ha estat comissària de diverses exposicions, l’última de les quals és Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat (Museu Etnològic i de les Cultures del Món, desembre de 2021 – juny de 2022).

Jordi Pujol Baulenas. Nascut a Barcelona l’any 1953, el 1983 va fundar el segell discogràfic Fresh Sound Records, dedicat al jazz, després d’haver treballat com a dibuixant tèxtil a Lió i a Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha recuperat gravacions històriques com el concert de Louis Armstrong al Windsor (1955), i amb el segell Fresh Sound New Talent ha enregistrat els primers discos d’artistes com Brad Mehldau, Robert Glasper, Ambrose Akinmusire o Kurt Rosenwinkel, així com nombrosos músics locals. Guardonat per l’Académie du Jazz i l’Académie Charles Cros, ha aparegut en articles i entrevistes de mitjans com Down Beat, Jazz Magazine, The New York Times i Los Angeles Times. És autor del llibre Jazz a Barcelona 1920-1965, Premi Ciutat de Barcelona 2006. La seva tasca ha estat clau per situar Barcelona en el panorama internacional del jazz.

[Imagen: Antoni Tàpies, Gossos, 1948. Col·lecció particular, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP, 2025]