Marta Palau. Els meus camins són terrestres

Pensar la terra, la geografia, el cos. Trenar un diàleg de tècniques i matèries que filen experiència i encarnació de vida. El Museu Tàpies presenta per primera vegada una gran retrospectiva de l’artista Marta Palau (Albesa, Lleida, 1934 – Ciutat de Mèxic, 2022) amb el títol Els meus camins són terrestres, que inclou dibuix, pintura i algunes de les seves grans instal·lacions tèxtils, en diàleg amb objectes i materials del seu arxiu personal, que mai han estat exposats.

El conjunt es presenta com una xarxa de cossos/obres estructurats a partir de dos eixos principals que cohabiten des dels seus contraris: la idea de la terra vinculada a l’exili i a l’acollida, entesa com a ferida i cicatriu, i la idea del cos, que representa el dolor del migrant i la pèrdua, però també la sanació i la possibilitat de generar vida. És interessant atendre a com en Palau tot es filtra a partir de la seva pròpia biografia, una experiència que, a més, s’expandeix i segueix vigent a través dels conflictes que caracteritzen la nostra contemporaneïtat, així com les seves possibilitats de transformació.

La mostra, en coproducció amb el MUAC (Museo Universitario de Arte Contemporáneo de la Universidad Nacional Autónoma de México), viatjarà a la tardor a la seu mexicana. El projecte esdevé la primera gran mostra a escala internacional després de la mort de l’artista catalana, que es va exiliar a Tijuana l’any 1941 arran de la dictadura franquista.

La relació de l’artista amb el tèxtil s’origina per contacte amb certes tradicions ancestrals del continent americà, el seu aprenentatge amb Josep Grau-Garriga, mestre tèxtil que va col·laborar amb Joan Miró o Antoni Tàpies, entre d’altres, serà decisiu per aprofundir en la tècnica del tapís.  Al llarg de la seva trajectòria, Palau va desenvolupar diverses facetes, entre les quals s’inclouen la creació d’estructures per donar suport a l’art i els artistes, i va tenir ampli reconeixement en alguns dels grans esdeveniments artístics de Sud-amèrica, com la Biennal de São Paulo o la Biennal de l’Havana, entre molts d’altres.

[Fotografia de Enrique Bostelmann, Archivo Marta Palau. © Oswaldo Ruiz]