Tàpies als 30

Emmarcada en la celebració del 30è aniversari de la Fundació, aquesta mostra se centra en el període en què Antoni Tàpies estava a la trentena, és a dir, el decenni comprès entre el 1953 i el 1963. Durant aquests anys, Tàpies va assolir la maduresa del seu art amb la creació de les anomenades pintures matèriques.

Aquestes obres es caracteritzaven per la densitat de les textures i per l’ús d’una gamma de colors on predominaven els tons grisos, ocres i terrosos. Amb aquestes pintures Tàpies va situar-se en un lloc preeminent en els cercles d’avantguarda tant espanyols com internacionals.

Durant la dècada de 1950 es van succeir una sèrie d’exposicions i de premis que van determinar aquesta posició de preeminència. Els membres del Club 49 van donar el primer impuls en el coneixement de la seva obra a Barcelona, mentre que en la seva projecció internacional cal destacar el paper que van jugar, d’una banda, la galerista novaiorquesa Martha Jackson, amb la qual Tàpies va començar a exposar a finals del 1953, i, de l’altra, el crític d’art Michel Tapié i el galerista Rodolphe Stadler, amb qui va exposar per primera vegada el 1955-1956. Tapié i Stadler van aglutinar una sèrie d’artistes d’Europa, dels Estats Units i del Japó als quals se’ls va atribuir una mateixa sensibilitat estètica, i que en els anys successius van contribuir a canviar el gust artístic de l’Europa de postguerra.

Aquesta exposició aplegarà una sèrie d’obres d’Antoni Tàpies provinents de la Fundació, de la família de l’artista, i de préstecs de museus i de col·leccions particulars. La tria fa especial atenció a aquelles obres que fa temps que no s’han vist o que són desconegudes pel públic pel fet de venir de col·leccions particulars. A més, la mostra s’acompanyarà de documentació per contextualitzar l’evolució de l’obra de Tàpies en un període en què es van posar les bases d’una cultura crítica i compromesa amb el moviment polític opositor al règim franquista que faria eclosió a partir de la segona meitat de la dècada de 1960.