Saâdane Afif. Els arxius de la Font i més enllà…

Dossier de premsa

18.06.2021 – 20.02.2022

Saâdane Afif. Els arxius de la Font i més enllà…
18.06.2021 – 30.01.2022

Comissària: Yasmine d’O.

 

“Si n’és d’agradable, per a un ull innocent, la seva casta simplicitat de línia i color!
Algú va dir: «com un Buda encantador», algú va dir: «com les cames de les dames de Cézanne».”

Louise Norton sobre la Fountain (Font) de Marcel Duchamp, “Buddha of the
Bathroom”, a The Blind Man (El cec) núm. 2, maig de 1917

«El que m’agradaria deixar molt clar és que la meva elecció d’aquests readymades
mai no va ser dictada per una delectació estètica. L’elecció es va basar en una
reacció d’indiferència visual, combinada al mateix temps amb una absència total de
gust, bo o dolent… de fet, estava en completa anestèsia.»

Marcel Duchamp, xerrada “A Propos of «Readymades»”, Museum of Modern Art,
Nova York, 1961, publicada a Art and Artists (Art i artistes) núm. 4, juliol de 1966

 

Si bé Marcel Duchamp parla de l’elecció del seu orinal invertit i dels seus «readymades» en general com a resultat de la «indiferència visual» juntament amb l’ «anestèsia total», la seva còmplice Louise Norton, en el primer article dedicat a ell, el compara amb un «Buda encantador» o «amb la corba de les cames d’un nu femení pintat per Cézanne», interpretacions suggerents que convoquen el gust de l’espectador. Aquesta contradicció original sembla segellar el destí del llegendari readymade que es convertirà en l’obra d’art més controvertida i comentada del segle XX. Saâdane Afif ha convertit la difusió impresa d’aquesta prolífica i ininterrompuda discussió en el material d’una obra monumental, The Fountain Archives, que examina la capacitat formidable de les obres d’art per produir  narratives.

Entre el 2008 i el 2020, l’artista va recollir publicacions de tota mena en què hi apareix una o més reproduccions de Fountain. A partir d’aquella col·lecció, va desenvolupar una instal·lació que tenia un protocol de fabricació rigorós que abastaria més de deu anys. Cada pàgina trobada s’arrenca, s’inventaria, es digitalitza i després s’emmarca amb cura. Aquest conjunt de pàgines emmarcades constitueix la sèrie «activa» del projecte, el seu combustible. Si el gest destructiu confereix a la pàgina impresa la seva singularitat, també la transmet, amb aquest mateix moviment, al llibre d’on s’extreu. Aquest últim es converteix de fet en el motlle de la pàgina esquinçada. Al llarg dels anys, aquestes publicacions amputades s’han anat arxivant pacientment a les prestatgeries de l’apartament de l’artista. Així, van produir en buit, un arxiu privat de l’objecte que el va motivar. Avui dia, aquestes prestatgeries industrials i els llibres que contenen es veuen com una escultura, una aglomeració de readymade. Són l’element central de la instal·lació de The Fountain Archives (Completed).

Per la seva banda, les pàgines emmarcades de la sèrie «activa» han continuat redistribuint-se a través de les xarxes habituals del món de l’art (galeries, centres d’art, museus) produint així l’economia necessària per a la sostenibilitat del projecte. Les nombroses exposicions, al seu torn, han provocat comentaris que s’han publicat amb les imatges de Fountain que il·lustren l’obra de Saâdane Afif. Aquest arxiu de l’arxiu es dirà The Augmented Series (La sèrie augmentada). Si, segons Duchamp, l’espectador «completa» la imatge, aquesta sèrie inesperada l’augmenta. Les 147 pàgines emmarcades de The Augmented Series constitueixen el segon element de la instal·lació The Fountain Archives (Completed).

Com a extensió del protocol Lyrics (Lletres de cançons) iniciat el 2004, pel qual demana a diverses persones que escriguin cançons sobre les seves obres, Saâdane Afif ha encarregat textos relacionats amb Fountain. Parodiant les cartel·les pedagògiques que solen acompanyar la visita del museu, aquestes cançons es reprodueixen al costat de les obres d’on provenen. Semblen, doncs, revelar-nos alguna cosa del significat de les obres sense que ens les expliquin. A les 23 cançons existents se n’han afegit ara dues de noves en català, encarregades especialment per a aquesta exposició a Ignasi Aballí i Alicia Kopf. Aquest conjunt constitueix el tercer i últim element de la instal·lació.

L’exposició a la Fundació Antoni Tàpies també presenta dos projectes vinculats a The Fountain Archives, Musiques pour tuyauterie (Músiques per a canonades), 2018, que són una extensió lògica del procés, i Fountain – 1917, Fontaine – 1917, Fontäne – 1917 (Font – 1917, Font – 1917, Font – 1917), 2017, que és un desenvolupament paral·lel nodrit de la familiaritat amb l’obra de Duchamp.

 

Biografia

Saâdane Afif va néixer a Vendôme, França, l’any 1970, on viu i treballa. Definit com un artista “postconceptual” xerraire, els mètodes que empra no es classifiquen en cap disciplina específica. Totes les seves obres estan sotmeses a un continu procés d’alteració. Fou el convocant de l’Assemblea de Bergen 2022.

Entre les seves exposicions internacionals recents destaquen This is Ornamental, Kunsthalle Wien Karlsplatz, Àustria (2018), Paroles, Wiels, Brussel·les, Bèlgica (2018), Ici., Leopold-Hoesch-Museum & Papiermuseum, Düren, Alemanya, Là-Bas., La Panacée, Montpellier, França (2017), The Fountain Archives, Nouveau Musée National de Monaco i Centre Pompidou, París, França (2017), Quoi? – L’Eternité, Atelier Hermès, Seül, Corea del Sud (2016), Vice de Forme: Das Kabarett, Hamburger Bahnhof, Berlín, Alemanya (2016), Das Ende der Welt, Museum für Naturkunde, Berlin, Alemanya (2015).

La seva obra es va incloure a la Documenta 12, Kassel, Alemanya (2007) i a la 56a Exposició Internacional de la Biennal de Venècia, Itàlia, (2015). L’artista va guanyar diversos premis, inclòs el Prix Fondation Prince Pierre de Monaco (2006), el Prix Marcel Duchamp (2009), que va possibilitar una exposició al Centre Georges Pompidou, París, França (2010) i el Prix Meurice el 2015.

Llistat d'obres

Musiques pour tuyauterie, 2018

Les lletres de la sèrie Lyrics que enriqueixen el treball de Saâdane Afif amb la imaginació d’altres s’han convertit al seu torn en un mitjà de la seva obra. Així doncs, l’artista va començar a dirigir representacions perquè poguessin prendre forma en boca de cantants o actors. Per a l’exposició Musiques pour tuyauterie a la galeria mor charpentier el 2018, Saâdane Afif va demanar al compositor Augustin Maurs que produís deu peces per a flauta i veu a partir d’una selecció de textos escrits al voltant de Fountain. Es van elaborar deu flautes a partir d’ossos d’ocells de diferents espècies mitjançant les tècniques de fabricació de les flautes que es van trobar a la cova d’Hohle Fels, a Alemanya. L’exposició, seguida d’un concert, va escenificar aquest procés de creació musical a la manera d’un museu arqueològic: al costat dels textos que van inspirar el compositor, una dotzena de vitrines contenien rèpliques de flautes prehistòriques fetes per a l’ocasió, acompanyades de partitures manuscrites d’Augustin Maurs. Un cartell emmarcat, que mostrava els noms de les persones que participaven en el projecte, anunciava el pròxim concert.

 

Saâdane Afif
Musiques pour tuyauterie (Anagram Edit)
(Músiques per a canonades (edició d’anagrama)
2018
Instal·lació.

 

Saâdane Afif
Musiques pour tuyauterie (Poster)
(Músiques per a canonades (cartell))
2018
Serigrafia en quatre colors, emmarcat.

 

Saâdane Afif
Musiques pour tuyauterie (No Commercial Love)
(Músiques per a canonades (no hi ha amor comercial)

2018
Instal·lació

 

Saâdane Afif
The Lyrics
(Les lletres de cançons)
2017–2021

Lletres al llarg de l’exposició.

Sèrie de lletres de cançons FA.0000, selecció dels 25 textos, impressió situada a la paret.

Cortesia de l’artista, Mehdi Chouakri (Berlín), mor charpentier (París)

Fountain – 1917, Fontaine – 1917, Fontäne – 1917, 2017

L’any 2016, l’anterior al centenari de Fountain, Saâdane Afif va reunir una col·lecció de postals antigues el tema de les quals és una font « real ». Totes aquestes postals també tenen en comú que van circular el 1917. Definides pels mateixos atributs que l’orinal desaparegut, « font » i « 1917 », representen, a través dels escrits i les imatges que transmeten, la societat en què va néixer l’obra de Duchamp. Una societat en què l’expansió del concepte d’oci, representada pel desenvolupament i l’embelliment dels espais públics, havia quedat aturada per una llarga guerra. Durant el 2017, les postals escanejades es van publicar a un compte públic d’Instagram el mateix dia en què s’havien estampat per correus un segle abans. Agrupades per
mesos, es van emmarcar per produir una mena de calendari. Finalment, b.frank books (Zuric) va publicar un llibre prologat per Tacita Dean.

Saâdane Afif
Fountain – 1917 (A Collection)
(Font – 1917 (una col·lecció) / Fuente – 1917 (una colección))
2018
Col·lecció de postals, 12 marcs (gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre,
novembre, desembre) / Colección de postales, 12 marcos (enero, febrero, marzo, abril, mayo, junio,
julio, agosto, septiembre, octubre, noviembre, diciembre) / Collection of postcards, 12 frames
(January, February, March, April, May, June, July, August, September, October, November, December) Cortesia de l’artista, Rigo-Saitta Collection (Ginebra) / Cortesía del artista, Rigo-Saitta Collection (Ginebra) / Courtesy of the artist, Rigo-Saitta Collection (Geneva)

Crèdits

Patrocinadors institucionals