Antoni Tàpies. La imaginació del món

¿Com es pensa, la vida? ¿Quins imaginaris estimulen el llegat tapià? L’ars combinatòria, idea llulliana, es fonamenta en la capacitat de combinar coneixements i sabers diferents. Aquesta idea esdevé metàfora d’aquesta exposició a l’hora de pensar i relacionar-se amb els diferents elements. Al llibre L’art i els seus llocs (1999), l’artista va proposar una visió de la història cultural que connectava, amb paraules i sobretot amb imatges, l’art d’avantguarda del segle xx afavorit pel cànon occidental i multitud d’objectes d’altres temps i espais. Seguint una metodologia semblant, aquesta exposició –que pren el nom d’un dels primers epígrafs del llibre– explora els orígens del posicionament esteticopolític de Tàpies a partir de les idees contingudes a la seva producció primerenca, a cavall de les dècades de 1940 i 1950. A la Barcelona de l’època, la complexa assimilació de corrents artístics –dadà, surrealisme– i de pensament –psicoanàlisi, marxisme–, així com el diàleg que aquests moviments van establir amb les diferents formes de cultura popular, van contribuir al desenvolupament d’un plantejament interdisciplinari i intercultural que l’havia d’acompanyar tota la resta de la seva trajectòria.

En la seva presentació inicial, l’exposició combina obra d’Antoni Tàpies, objectes de la col·lecció personal de l’artista i un extens repertori de documents d’època. Un conjunt de materials que pretén ampliar les genealogies de l’univers tapià cap a referències menys habituals i revisar certs debats d’aquell moment al voltant de l’acadèmia, els primitivismes, el cos, l’espectacle o l’objecte, entre d’altres. De cara a problematitzar el doble singular de  «La imaginació del món», el projecte s’anirà modificant gradualment amb la suma d’altres veus històriques i actuals, fins a convertir la figura de Tàpies en el node central d’una xarxa més extensa de relacions entre agents, discursos i pràctiques que ens permeti continuar imaginant noves formes d’estar al món.

[Imatge: Antoni Tàpies. Paisatge transformat, 1947. Col·lecció particular, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP, 2025]