Registres i hàbits. Màquina de temps / imatges d’espai

Aquest projecte planteja des del primer moment la centralitat del que l’experiència ha registrat en l’adquisició del coneixement i en la creació d’un discurs propi, i de l’hàbit com a lloc -motlle o màscara- que permetrà una reactualització del que hem sentit i conegut cada cop que alguna cosa ens afecti.

Empremta, inscripció, indici, registre, arxiu, itinerari, memòria, residu, escenari, hàbit i hàbitat van ser alguns dels conceptes que van funcionar com a punt de partida per a l’elecció dels autors d’aquest projecte, per a la selecció del grup: totes aquestes paraules ens remeten a un sentit clar de definició d’espais i llocs negociats de diverses maneres, a accions i temps amb ritmes i amb intensitats diversos, a registres d’experiència i marques del passat, restes i rastres que podem incorporar al present; però també es refereixen a formes d’habitar i formes d’ordenar, seleccionar i presentar el coneixement. Registre i arxiu, per exemple, són paraules que designen tant l’acció com l’efecte, i aquest concepte marcava una possibilitat de desenvolupament cap a un territori de memòria, presència i permanència: com es decideix el que queda enregistrat o arxivat? I com es recupera, com se’l dota d’una nova presència? També “itinerari”, segons el Diccionario de uso del español de María Moliner, deriva d’iter, camí, i és alhora sinònim de recorregut, ruta o trajecte, però també incorpora el seu dibuix en la definició. O, com ens ha fet veure Joan Roca i Albert reflexionant a propòsit dels itineraris urbans: “Amb un art d’itinerar no es referim a un caminar poètic, sinó a la consciència que tot itinerari és una forma estructuradora d’emocions i coneixements que se’ns presentaran de manera diferent segons com es construeixi i es ritmi el recorregut.” Si les marques que s’enregistren procedeixen d’una intensitat superior, d’una diferència de força que queda solidificada en l’espai o la memòria, com es poden representar les variacions de les empremtes i les inscripcions del temps?

Els autors, lluny d’“il·lustrar” o d’adaptar-se a la rúbrica inicial –Registres i hàbits– van oferir imatges i històries que finalment van fer funcionar aquest projecte col·lectiu.