Susan Meiselas. Mediacions

Susan Meiselas reconsidera el seu estil fotogràfic per demostrar que cada conflicte exigeix un dispositiu diferent i apareix com una fotògrafa capaç de transitar per escales de temps i conflictes que van del que és personal a una dimensió geopolítica.

La figura de Susan Meiselas (Baltimore, 1948) s’inscriu en la història recent del fotoperiodisme. La seva cobertura de les crisis de Centreamèrica a les dècades de 1970 i 1980 la van convertir en una celebritat d’aquest gènere. No obstant això, la seva trajectòria és molt més complexa i rica. Des de l’impacte obtingut amb Carnival Strippers (1972-1975), una sèrie que li va obrir l’accés a la històrica agència Magnum, i els treballs produïts en aquella època, on sovint utilitza la fotografia per observar comunitats properes, fins a l’autocrítica que Meiselas deriva de practicar un fotoperiodisme que li produeix una certa dosi de desconfiança envers la possiblitat de fer justícia als esdeveniments i les persones involucrades, aquesta fotògrafa sempre s’ha mantingut fidel a la necessitat de repatriar la fotografia. Això vol dir que en tots els seus projectes Meiselas s’obliga a retornar les imatges, d’una manera o una altra, al lloc en què han estat captades.

Aquest contracte tan infreqüent (en el sentit que la filòsofa Ariella Azoulay ha definit la relació històrica entre la fotografia i la societat civil), farà que en arribar al Kurdistan iraquíà a principis dela dècada de 1990 per documentar la massacre de la campanya Anfal, ordenada per Sadam Hussein el 1988, considerés que la fotografia no podia oferir evidència d’un crim que, més enllà d’una massa d’individus, el que va assassinar va ser una societat civil constituïda i formada per ciutadans kurds. Aleshores Meiselas reconsidera el seu estil fotogràfic, com ho havia fet abans, per demostrar que cada conflicte exigeix un dispositiu diferent. Els seus projectes més recents sobre la violència domèstica completen una visió retrospectiva en la qual Meiselas apareix com una fotògrafa capaç de transitar escales de temps i de conflicte que van del que és personal a una dimensió geopolítica.

Aquesta exposició, coproduïda amb el Jeu de Paume, aplega els nombrosos projectes de Susan Meiselas en una retrospectiva de les més completes que mai se li han dedicat a Europa. La publicació que s’editarà per acompanyar l’exposició inclourà textos d’Ariella Azoulay, Eduardo Cadava, Carles Guerra,Corey Keller, Isin Onol i Pia Viewing.