Seguint el sol. Segona edició

Experiments sonors, formats performatius i noves situacions

Prenent com a punt de partida la mitologia contemporània que es desprèn de l’obra Mitjó (2010) d’Antoni Tàpies—la qual entenem com un gest de desobediència, ironia i celebració d’allò menyspreat i marginalitzat—, la segona edició del cicle Seguint el sol pretén generar nous diàlegs performatius amb altres cossos i identitats per tal de generar friccions amb la normativitat de la societat:

L’alliberació conquerida pels artistes durant els darrers cent anys no ha de fer-nos pensar que forçosament els nega la possibilitat d’assumir altres propostes, creences, filosofies o cultures, si les consideren més apropiades a la mentalitat moderna. En particular perquè és precisament gràcies a aquesta alliberació i aquesta independència que realment podem aprendre a respectar —no m’agrada la paraula tolerar, com ja explicaré més endavant— i a valorar com es mereixen totes aquelles manifestacions humanes abans mencionades, tant si provenen de la nostra tradició com d’altres civilitzacions. Serà des d’aquesta llibertat com obrirem més fàcilment i sense prejudicis un immens fòrum on puguin sentir-se les veus de totes les cultures i hi tinguin cabuda totes les propostes. I, molt especialment, deixarem de creure que el nostre minúscul reducte que anomenem «civilització d’Occident» hagi estat quelcom excepcional.

Fragment extret del text d’Antoni Tàpies «La imaginació del món»

L’avantguardisme sempre apostava per gestos que desvelaven certa introspecció quant a les reverberacions i possibilitats que tenen les nostres accions, paraules i pertinences quotidianes. El Mitjó, concebut el 1991 i creat i instal·lat el 2010 a la terrassa del Museu Tàpies, és verament un resum d’aquestes actituds d’«alliberació» —per citar Tàpies— que s’esdevenen mitjançant la incomoditat col·lectivitzada i la desobediència. Què succeeix quan portem a terme gestos inesperats i inusuals, quan incidim en contextos on no «hauríem» d’incidir?

Entenent el Mitjó com a efígie i com a símbol de la marginalització, aquest cicle es concep com un ritual pagà que convida nou artistes a venerar aquest objecte i a activar-lo amb nous relats que pertanyen a les realitats de lis creadoris. Com incideix el cos queer en la societat en els aspectes visual i posicional? Per què certs cossos es consideren disruptius, provocadors, polèmics, inferiors? Com podem aprendre a gaudir més d’allò extravagant i obviat?

Seguint el sol és un solstici prolongat, un cicle menstrual celebrador i una ofrena al Museu Tàpies com a lloc de trobada, fricció i acció. El cicle vol reunir diverses veus que creïn parlant des de la marginalització, la lluita i la resistència, però també des de la celebració i el joc. Les seves activacions performatives i sonores deixen clar que l’avantguardisme segueix més viu que mai, i les realitats queer, descolonials, dissidents i antiautoritàries de les quals provenen ressonen en la filosofia de Tàpies, quant a la fugida de l’Occident i a la creativitat desplegada amb el gest del Mitjó, el qual continua sacsejant i fent trontollar la normativitat.

La programació i la curadoria de la segona edició del cicle Seguint el sol han anat a càrrec de Gabriel Virgilio Luciani. La gràfica del programa i el calendari de navegació solar són una proposta dels dissenyadors Ignasi Ayats i Ana Habash; pel que fa a les il·lustracions, són obra d’Eduard Sales.

Gabriel Virgilio Luciani és comissari i professor d’Història de l’Art establert a Barcelona. La seva recerca se situa en la intersecció entre la teoria queer, la màgia, el descolonialisme, la poesia i l’afectivitat objectual. Entre 2017 i 2019, en paral·lel als seus estudis de Belles Arts a l’Escola Massana, va exercir com a comissari de l’espai autogestionat CERA 13, un laboratori altament experimental i radical situat al barri del Raval. L’any 2020 va finalitzar el màster en Comissariat d’Arts Digitals a la Universitat Ramon Llull – ESDi, a Barcelona, durant el qual va col·laborar amb la galeria Dilalica. Entre 2021 i 2024, va ser cap de redacció d’exibart.es, una revista de cultura que informa sobre exposicions i festivals d’art contemporani, amb entrevistes a artistes, comissaris i directors d’institucions.

Al llarg dels darrers nou anys, les seves exposicions comissariades han estat presentades a Art Nou i al festival de videoart Loop, i ha comissariat, en solitari o en col·laboració, projectes a THEFLOOR, CERA 13, TKM Room, Escola Massana, àngels barcelona – espai 2, Tangent Projects, L&B gallery, Galeria H2O, Reial Cercle Artístic (com a comissari convidat per a l’edició comissariada 1+1+1 de Loop) i Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, entre d’altres.

Sessions programades

Dissabte 22 de març, a les 13 h: Amaru «Personaje Personaje» Peña

Dissabte 12 d’abril, a les 13 h: Agnes Essonti Luque

Dissabte 17 de maig, a les 13 h: feyfeyfey

Dissabte 14 de juny, a les 19 h: Adrasha

Dissabte 12 de juliol, a les 19 h: laSADCUM Guillem Jiménez

Dissabte 20 de setembre, a les 19 h: Sejal Parekh

Dissabte 18 d’octubre, a les 13 h: Venus Jasper

Dissabte 15 de novembre, a les 13 h: Bella Báguena

Dissabte 13 de desembre, a les 13 h: Silvia Albert Sopale